diumenge, 19 de maig de 2019

Seguim millorant

Molt content ! (Foto: Ximena Belén) 
  Estava clar que el registre de la setmana passada a Sant Quirze del Vallès el milloraria ràpidament. Només 6 dies després l'he tornat a batre. Entenc que és el més normal, perquè els 10 Km de Sant Quirze tenen un perfil dur. En canvi, ahir a Mataró, el perfil era absolutament pla. A més el dia va acompanyar. Feia una mica de fresqueta, però molt agradable. Era el 10K emmarcat a la Mitja de Mataró, en un circuit que transcorria per la carretera Nacional-II. Vaig dissenyar una estratègia ben definida: anar a 5m/km durant els primers 7 quilòmetres i fer l'últim 3.000 més ràpid per mirar de baixar dels 49 minuts. Dit i fet. Em vaig arrecerar en el grup de 5m/km, amb una llebre que anava clavant els temps de pas, i d'aquesta manera em vaig protegir de l'aire que per moments era notable. Vam passar el km 7 en 34 minuts i 55 segons. Es tractava doncs, de fer els ultims 3 a 4,37-4,39 per guanyar almenys un minutet i millorar el registre de 49,32 de la setmana passada a Sant Quirze. Vaig accelerar i no em va ser complicat posar-me a bona velocitat. 4,40, 4,37 i 4,27, van ser els parcials de l'últim 3.000 i objectiu aconseguit ! 48,58 va ser el meu temps final als 10 Km. Un promig de 4,54 en el global de la cursa. I el que és millor: vaig tenir la sensació que hauria pogut mantenir una velocitat de creuer prou alta fins i tot encara que hagués canviat abans, al km 6, per exemple. En qualsevol cas vaig quedar molt satisfet. La progressió tinc per mi que és lenta, però segura. Com si ja no fos tant difícil baixar amb una certa facilitat dels 50 minuts. Molt content ! La cursa, sensacional. En Jaume Grau, de Zona Vip Events, i el seu equip, han dissenyat un recorregut molt favorable per a fer bons registres, això està clar. Felicitats !!!

diumenge, 12 de maig de 2019

Millor marca de l'any en 10K !!!

El rellotge no enganya...
       La veritat és que no m'ho pensava pas. Després d'haver fet 50 min 41s a Badalona el passat 24 de març, pensava que el meu marge de millorava pràcticament s'havia acabat. Com que els rodatges que faig, com a molt ràpid vaig a 6m/km, no pensava ser capaç de córrer més ràpid de 5m/km en un 10K. Avui he anat a Sant Quirze del Vallès a córrer el Memorial David Rovira, per a fer-hi els 10 quilòmetres. Era la 4a vegada que hi anava, però des del 2010 que no la feia, per una o altra raó. És una cursa a la qual es fan dues voltes i té algunes pujades llarguetes que es compensen bé amb un bon tram de baixada cap a la meitat del circuit. El meu objectiu era acostar-me al màxim als 50 minuts. No veia factible baixar d'aquest registre. He sortit ràpid, tant que l'Anna Cos m'ho ha fet notar. L'he deixada endarrera, però només eren focs d'encenalls. Ella, incombustible, com sempre, m'ha passat al Km 1 i s'ha anat allunyant paulatinament fins que l'he perdut de vista. Jo m'he centrat en la meva cursa. Les llebres de 50 minuts les tenia una mica darrera meu. L'objectiu era que no em superessin. He passat el 5.000 en 24min 33s. He pensat que no podria doblar i baixar de 50 min. El marge era petit, però com que m'agraden els reptes m'he proposat intentar-ho. Era qüestió d'anar calculant cada quilòmetre. El 6 l'he passat en 29,24 (36s de marge); el 7 en 34,50 (10s de marge). Hi havia la pujada més llarga. El 8 en 39,25 (35s de marge) Hi havia la baixada més llarga. El 9 l'he passat en 44,29 (31s de marge. Ja no se'm podia escapar !! I efectivament, he creuat la línia de meta en 49m 32s, 28 segons per sota dels 50 minuts. Contentíssim! Com deia, no m'ho esperava pas. Una gran jornada atlètica per a mi. Això vol dir que en un 10K pla, potser hauria estat capaç de fer un minutet menys, ves a saber... Magnífic !!
Ens ho vam passar molt bé amb en "Robi"
    El cap de setmana el vaig començar divendres al vespre amb la presentació de 100 Històries del Córrer, de Cossetània Edicionsa Sant Cugat del Vallès. Va ser un acte magnífic al Club Muntanyenc, entitat històrica de la vila vallesana, que va presentar el meu company i amic de la redacció d'esports de TV3, en Jordi Robirosa.

Vam fer un ple més que notable
     Tothom que va venir a la presentació s'ho va passar d'allò més bé. En Jordi i jo, també. Un gran dia. Per tant, cap de setmana ben complet !

dilluns, 6 de maig de 2019

Cap de setmana de tramuntana i emocions

Vaig córrer tota la cursa ben abrigat. Feia fred, malgrat el sol. Amb l'autor de la foto, en Xevi Avellana
    El primer cap de setmana de maig ha estat ben intens. La Marató d'Empúries era el leitmotiv. Però anem a pams. Amb motiu de la cursa, els bons amics de l'Escala, com l'Anton Brugués, l'organitzador de la marató, van tenir a bé que presentés el meu llibre "100 històries del córrer", el dia abans, dissabte 4, a un indret fantàstic: l'Alfolí de la Sal. Si aneu a l'Escala, no podeu deixar d'acostar-vos-hi. A més a més està ben bé al centre de la vila.

L'Alfolí de la Sal. Un lloc magnífic (Foto: Mònica Majoral)
      És una antiga casa reformada i que ara és una mena de museu on hi trobareu en un gran ambient, la història de l'Escala perfectament explicada. Doncs a l'Alfolí de la Sal, de la mà de l'alcalde, en Víctor Puga, vam presentar el llibre, juntament amb en Josep Maria Antentas, el vicepresident de la Federació Catalana d'Atletisme.

Amb en Victor Puga i en Josep Maria Antentas (Foto: Mònica Majoral)

Assistents d'excepció. Tots. Entre ells, el gran i etern Jordi Hurtado (Foto: Mònica Majoral)
També va venir el gran Xavi Tomasa, campió de Catalunya de Marató. Tot un honor!

     Va ser un èxit d'assistència i ens ho vam passar molt bé tots plegats. Al dia següent tocava matinar per a fer la marató. Malauradament la tramuntana va trastocar els plans. Tal com ja havia passat al 2016, la marató es va haver de suspendre per l'excés de vent. Vaig córrer, doncs, la mitja marató, com fa 3 anys. Aleshores vaig acabar en 1h i 45m 16s. Enguany, gairebé 10 minuts més, 1h 54m 56s. Llei de vida. Després de les meves operacions del 2018, em puc donar per satisfet. Tenint en compte, a més, la tramuntanada que vam tenir i només fer 3 minuts més que a Calella, que és plana i sense vent, almenys el dia de la cursa, és prou encoratjador per anar millorant poc a poc.

El 6 de maig del 1989, em barallava amb el pastís nupcial
 I dilluns 6 de maig, dia especial per la Mònica i per mi. Hem fet 30 anys de casats. 30 anys ! Es diu ràpid ! I també han passat molt ràpid. I seguirem. Per molts anys més. Ho hem celebrat amb un bon dinar. Un arrosset caldós que estava prou bo.

El 6 de maig del 2019, ens hem cruspit un arròs caldós molt bó !!
 Després, a la tarda, nova entrevista per promocionar el llibre, en aquest cas a Televisió de Sant Cugat. La 28a entrevista que em fan amb motiu del llibre. No està pas malament, oi, la promoció ? L'editorial Cossetània està contenta !

Segueix la promoció del llibre. A TV de Sant Cugat (Foto: Mònica Majoral)
 Ah!! La Mònica va debutar en el 5.000 que es va fer dissabte a Empúries. Va córrer amb la Sandra, la seva germana, que anys enrera ja havia fet un 10.000, també a Empúries. Olé les dues !! 


La Mònica i la Sandra, al 5K d'Empúries. Ben felices estaven !
  La meva reaparició a la Marató haurà d'esperar, doncs. Possiblement serà a la Marató del Priorat, el 6 d'octubre.









dimecres, 1 de maig de 2019

Poc a poc i bona lletra



Entrant a meta (Foto: Ximena Belén)
Això serà lent, però l'important són dues coses. La primera és que puc córrer, que ja està prou bé després del què he passat; i segona, que pas a pas, segon a segon, vaig millorant. Avui he corregut la cursa de 10Km de Montgat. Llàstima que li faltaven ben bé uns 200 metres per a la distància, però per a mi el més important és que he certificat una petita millora. El recorregut eren dues voltes a un circuit de 5 Km a la carretera nacional-II. Hi havia un parell de pujades, que lògicament es convertien en 4 al fer les dues voltes. He sortit amb l'Arcadi a un ritme alt per a mi, ara mateix, i que per a ell era un passeig. Anàvem a 4,55 m/km. El meu germà Manuel anava força més ràpid i ràpidament l'hem perdut de vista. Només el vèiem quan ens creuàvem. L'Arcadi parlava sense cap dificultat i a mi em costava força. Les dues pujades les he passades bé mantenint per uns segons el ritme per sota de 5m/km. Anàvem a 4,57-4,58. Quan hem passat el km 5, és a dir, al completar la primera volta, hem comprovat que el darrer quilòmetre era curt. Hem passat en 24m i pocs segons. Feia 900 metres. En la segona volta, a la primera pujada encara anava per sota de 5 m/km, però la segona ja m'ha costat més. No tant per la pujada en sí, sinó perquè després, a la baixada i al pla, ja no tirava com abans. El ritme aleshores era ja de 5m/km. Faltaven 2 km per a la meta i l'Arcadi se m'ha anat escapant paulatinament. Impossible seguir-lo. Sabia perfectament que jo anava al límit i, per tant, ni ho he intentat. M'he concentrat en mirar d'acabar en ritme global per sota de 5m/km. No ha estat possible, finalment. Segurament l'esforç a les pujades m'ha passat factura i he acabat els 9,8 Km de la cursa en 49m i 13s, cosa que significa un ritme de 5,01 m/km. Petit fracàs ? Què va! La setmana passada vaig estar transmetent el tenis al Barcelona Open Banc Sabadell --el Godó-- i només vaig córrer un dia. Fa 5 setmanes de l'últim 10K. Aleshores vaig anar a un ritme de 5,04. Va ser a Badalona, en una cursa completament plana. Avui he anat 3 segons més ràpid per km, per tant la millora és evident i, a més, tenint en compte les pujades. Molt content. La barrera dels 50 minuts en un 10K estic molt a prop de superar-la, doncs. Passet a passet, puc aconseguir-ho. Ara toca bàsicament descansar ja que diumenge correré la Marató d'Empúries. Objectiu: baixar de les 4h i 15m 

dilluns, 29 d’abril de 2019

Un Sant Jordi molt especial



El Sant Jordi d'enguany va ser molt diferent per a mi

  Aquest ha estat el Sant Jordi que he viscut més intensament de tota la meva vida. De fet va començar bastant abans del 23 d'abril, amb actes de firmes de llibres a diversos llocs de Catalunya, com ara al Mercat del Ram de Vic, el 13 d'abril, o a la llibreria Abacus del carrer Balmes de Barcelona, just una setmana després. Però el gruix del tema era, evidentment, el dia de Sant Jordi. Vaig estar a molts llocs en un dia en què vaig poder viure la sensació de ser autor. Molt agraït a Cossetània i als meus caps a TV3, que em van permetre poder viure un dia molt diferent. És molt emocionant arribar a un lloc on estaràs firmant llibres i trobar-te que hi ha persones esperant que hi arribis perquè volen la teva dedicatòria. Vaig estar a l'Illa Diagonal, al Passeig de Gràcia, al Reial Club de Tenis Barcelona, a la Rambla Catalunya, a la Plaça Catalunya, al Portal de l'Àngel... Una bona marató, sí senyor. Vaig firmar pocs llibres, tot sigui dit, però no era això el què volia aquell dia, que també. Volia viure l'ambient perquè sempre em toca treballar, el 23 d'abril. Normalment m'agafa en plena setmana del Barcelona Open Banc Sabadell de Tenis, el Godó. Enguany, però, vaig poder tenir festa per poder viure el Sant Jordi més especial per a mi. Moltíssimes gràcies a tots el que ho van fer possible.

Presentant el llibre amb Marta Carranza, la Comissionada d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona
Amb l'Artur Peguera al RCT Barcelona

La meva germana Núria i la Mònica, al Passeig de Gràcia
Al mercat del Ram de Vic
A l'Illa Diagonal
Signant a l'Illa Diagonal



Amb altres escriptors, a l'Abacus de Balmes

Curiós, això de ser autor
L'Òscar Sardà, gran dibuixant i escriptor, ens va fer aquest record a la Mònica i a mi

 

diumenge, 7 d’abril de 2019

He tornat a fer la mitja de Calella

Enganxat a la Mariona Cairó als primers quilòmetres (Foto: Sergi Pareja)
L'última vegada que havia fet la Mitja de Calella va ser al 2014. En 5 edicions sempre havia baixat de 1h 40m. Ara les coses són ben diferents. Era conscient que si era capaç de baixar de 1h 50m l'èxit seria notable, per a mi. El fet que sigui molt plana, m'ha decidit a intentar-ho, tot i que abans hem fet amb l'Arcadi i en Sergi Pareja, 7 quilòmetres previs per sumar-ne 28, pensant en les maratons que tenim el 5 de maig: l'Arcadi, la del País de Gal·les i jo la d'Empúries. Ens hem enganxat des del primer metre a la Mariona Cairó, que era la llebre d'aquest ritme: 5,13 m/km. He anat prou bé fins el Km 10,5. Ja veia, però, que no m'era fàcil mantenir el ritme. La meva idea era anar amb el grup, ben arraserat, fins el km 17 o 18, més o menys, i aleshores, si em quedaven forces, intentar anar-me'n per mirar de baixar de 1h 49min 52s de la setmana passada a la Mitja de Banyoles. Els 7 Km previs eren un llast per aconseguir l'objectiu, però el fet que avui era més plana que fa una setmana, he pensat que compensava.
Amb en Sergi Pareja i l'Arcadi (Foto: Selfie S. Pareja)
  Però el que són les coses. Al Km 10,5 he decidit, en un rampell, anar-me'n del grup. Perquè ho he fet? Doncs encara m'ho pregunto a hores d'ara. Cal tenir el cap ben fred quan els marges són tan ajustats. El cas és que al cap d'un quilòmetre, l'Arcadi m'ha atrapat. Era l'11,5. Encara quedava un munt per acabar la cursa. L'Arcadi, paulatinament, m'ha anat deixant enrera. Aleshores el meu objectiu ha estat que no m'atrapés el grup que liderava la Mariona, és a dir, el grup de 1h 50m, del qual no havia d'haver marxat tan d'hora. Uns quantes baixades i pujades per passar per sota de la via del tren, tampoc no m'han ajudat gaire. He intentat enganxar-me a la gent que m'anava superant, però aguantava uns pocs metres. El meu ritme anava decaient. No en picat, però sí de manera suficient perquè el grup d'1h 50m em trepitgés el talons. Fins el km 14 encara anava per sota de 5,20m/km, però a l'arribar al km 16, m'han enxampat. He vist, irremeiablement, com se m'escapaven i com no podia fer res per seguir-los. En aquells moments ja veia que baixar de 1h 50min era una quimera. I així ha estat. He acabat en 1h 51min 33s. És la vida...! Sempre em quedarà el dubte de si hagués anat més estona amb el grup de la Mariona, hauria estat capaç de baixar de 1h 50m.? D'una banda estic content per haver completat 28 km sense problemes físics ni dolors, però de l'altra, com que sóc competidor de mena, m'ha quedat un petit mal regust per haver fet 1h 51m. En qualsevol cas, cal pensar sempre en positiu. Corro més lent, sí, però puc córrer, que, en el meu cas, no està malament després del que he passat.... Tant de bo ho pugui seguir fent per molts anys. Fa uns anys la referència a les mitges era l'1h 30m, després va passar a ser l'1h 40m i ara sembla clar que serà l'1h 50m. Doncs molt bé. Ah! tornaré a fer sèries de velocitat. Sense patir en excés. La setmana passada ho vaig fer un dia (1m x 2m trotant) x 10 i a Banyoles vaig rendir prou bé. Aquesta setmana no he fet les sèries i 1h 51m. Segurament tenen més a veure el 7 km previs que les sèries que no he fet, però... Tan se val. Seguim !!     

diumenge, 31 de març de 2019

Mitja a Banyoles, gran experiència

           He estat a Banyoles aquest cap de setmana per a córrer la Mitja de l'Estany, que arribava a l'edició número 25. L'organitzador és el Club Natació Banyoles. Organització impecable, de la mà d'en Manel Torres. Un autèntic luxe córrer amb l'Estany al costat, al qual se li donen gairebé 3 voltes...!, l'última, en sentit contrari a la primera. 
A poc d'arribar a la meta (Foto: Mònica Majoral)

Feia temps que volia córrer aquesta mitja, i per fi ha arribat el dia. Tenia clar que havia de superar el registre de 1h 56m de Cambrils del 24 de febrer. 5 setmanes després s'havien de notar els entrenaments per a la Marató d'Empúries del 5 de maig. I la cosa ha anat molt bé. Fins i tot millor de l'esperat. La cursa té alguna pujada, com per exemple, la de l'ermita de Porqueres. Es fa al Km 2, una bona rampa, però curta; i després, en el km 19, en sentit contrari, amb una pujada llarga i sostinguda que acaba amb una rampa, també. A l'estar ja la cursa a les acaballes, la pujada es fa llargueta. He començat tranquil i he anat agafant ritme. Fins el Km 10, més o menys, he tingut un parell de noies al darrera meu. Les sentia parlar i intuïa que si em despistava una mica em passarien. Així ha estat a partir d'aquest punt. Aleshores he estat jo qui les ha fet servir de llebres a elles. I els ho he dit. M'han reconegut que quan jo anava al davant també els havia anat bé. El cas és que les he aguantat el ritme un parell de quilòmetres, només. A partir del 12 se m'han escapat irremeiablement. Anaven per sota de 5m/km i jo no estic per aquests ritmes. La setmana passada, al 10K del Badalona Running, vaig acabar amb 5,04 m/km de promig. Impensable anar més ràpid en una mitja ! A partir d'aquí m'he "barallat" atlèticament amb una altra noia. Portava un ritme que m'exigia, i he intentat aguantar-la. En l'última volta a l'Estany, però, m'ha deixat endarrera. A partir de Km 15 no l'he pogut seguir. Però jo anava a la meva. Veia que tenia l'opció de poder acabar per sota de 1h 50m i m'he posat a treballar-hi. He patit, m'ha costat, però al final he entrat en 1h 49m 52s. De poquet, però fita aconseguida !! Baixar gairebé 7 minuts d'una tacada m'ha deixat molt content. Els entrenaments sembla que funcionen ! A Empúries tinc previst aplicar el sistema Galloway. Aviam com anirà. L'objectiu serà 3h 59m. 

La segona edició del llibre ja està en marxa (Foto: Mònica Majoral)

   Però tornem a Banyoles. Dissabte vaig presentar-hi el meu llibre "100 Històries del Córrer", i vaig tenir l'oportunitat de conèixer un tipus increïble: Tony Molinos, el pare d'en Pol, un noi de 8 anys que té una malaltia degenerativa que fa que el seu cos sigui vegetatiu en un 90%. Doncs bé, el Tony ha creat una cosa magnífica. Es diu "ProyectoPol" i consisteix, bàsicament, en fer que en Pol s'ho passi el millor possible. Una de les coses que fan plegats és córrer curses, triatlons i el que faci falta. La malaltia d'en Pol no només és rara, sinó que deu ser la més minoritària de totes. Es diu hiperglicinèmia no cetòsica.

Molt d'interès pel "Proyecto Pol" i pel meu llibre (Foto: Mònica Majoral)


Amb en Tony Molinos, el pare d'en Pol i del "Proyecto Pol"(Foto: Mònica Majoral)


 Hi ha 7 casos a tot Espanya i 500 a tot el món. Molts dels nadons afectats moren als pocs dies o poques hores de néixer. En Pol, no. El seu exemple de lluita per la vida és indescriptible. I tot el que fa el seu pare, també. Arrossegar la barca on va en Pol, somrient, durant una triatló, per exemple, no té preu per en Tony. Veure en Pol somriure és el millor regal que reben els seus pares. En Tony és tot vitalitat. Sap que en Pol potser ens deixarà d'aquí a un dia, un mes, o tres mesos, o un any... No se sap. Per tant, el seu pare, li dedica tota la seva vida per fer que el temps que estigui aquí el gaudeixi al màxim. Una història d'amor i sacrifici absolutament admirable. Entreu a la seva web i al seu Instagram o Facebook. Busqueu, "ProyectoPol".  

diumenge, 24 de març de 2019

Cap de setmana intens: promoció i cursa

Amb en Joan Carles Peris (Foto: Mònica Majoral)
   Aquest ha estat un cap de setmana ben complet. Divendres a la tarda presentava el meu llibre, "100 històries del córrer" a Terrassa, acompanyat de l'amic i company de feina a TV3, Joan Carles Peris. Va ser una vetllada molt agradable, envoltat de molts amics terrassencs que no es van voler perdre la nostra conversa sobre el llibre.

Presentació a Terrassa (Foto: Mònica Majoral)

   Dissabte a migdia, vaig anar a la fira del corredor de la cursa de 10Km Badalona Running per a fer una altra presentació del llibre. També va anar molt bé. En total es van vendre un bon grapat de llibres, que també és important, oi...? ;-)

A Badalona, presentant el llibre, també (Foto: Mònica Majoral)
  I diumenge he corregut la cursa de 10Km, a Badalona, convidat pel Roger Melcior. I he quedat encantat. Fa 3 setmanes vaig córrer, també a Badalona la "Badalona Ponle freno", sobre un recorregut molt similar. I avui he aconseguit millorar en 1 minut el registre d'aquell dia. Ara sí que veig factible, en relativament poc temps, tornar a baixar dels 50 minuts. Avui hi havia alguna pujadeta notable i, malgrat això, he millorat el registre. Segurament les tirades llargues que estic fent de cara a la marató d'Empúries estan funcionant en aquest sentit, també. Com que venia de molt avall, diria que és relativament senzill millorar. Passar de 56,18 a 51,42 em va semblar ja, però, una millora substancial. Per tant, creia que em costaria força tornar a millorar. Doncs avui he fet 50,42. Estic encantat ! El Km 5 l'he passat en 25,08. Com que ja sabia que la part més complicada, per les pujades, era el segon 5.000, era conscient que perdria temps, com així ha estat. El segon 5.000 l'he fet en 25,34; però insisteixo, molt content, perquè no pensava retallar 1 minut la MMA.


   Seguim. El cap de setmana que ve, més curses, la mitja de l'estany de Banyoles, que arriba al seu 25è aniversari; i el dia abans, presentaré el llibre al Club Natació Banyoles. I entre setmana, dimecres, 27, presentaré el llibre a Rubí, on visc, a les 19 hores, al Racó del Llibre. Ens veiem !!

dilluns, 18 de març de 2019

"100 històries del córrer", continua de gira


        Us explico quines són les pròximes presentacions del meu llibre "100 històries del córrer" Hi ha un bon grapat de possibilitats perquè ens veiem i us pugui firmar el llibre amb dedicatòria !
 Apa, ja ho sabeu...!


Terrassa                                   Casa del Llibre-El Cau                  22/3/19         19,30h
Badalona                                  Magic Badalona                            23/3/19           12h
Rubí                                          Racó del Llibre de Rubí                27/3/19           19h
Banyoles                                   C.N. Banyoles                                30/3/19           19h
Mollet del Vallès                       Llibreria  L’Illa                                2/4/19           20h             
Sabadell                                    Llar del Llibre                               11/4/19           19h
Vic                                            Mercat del Ram (signatures)        13/4/19            Matí
Sant Just Desvern                    Can Ginestar  (signatures)            14/4/19        12,30-14h
Barcelona                                  Diversos llocs (signatures)         23/4/19          Tot el dia
Barcelona                               Barcelona Open Banc Sabadell     23/4/19             12h
L’Escala                                       Alfoli de la Sal                            4/5/19            19h
Sant Cugat del Vallès         Centre Muntanyenc St. Cugat           10/5/19           19,30h                 
Figueres                                                                                             desembre 2019

Encara estan per concretar presentacions a:  

Arenys de Munt                                                         
Vilafranca del Penedés                                            
L’Hospitalet de Llobregat                    
Lleida

Seguim !!!                                                                            


diumenge, 17 de març de 2019

Reprenc els doblets

Corrent per l'Hospital (Foto: Montse Castelló)
      Feia molt de temps que no en en feia cap, de doblet. Ja tocava, doncs... Dissabte vaig fer cap a l'Hospital de Sant Pau per a fer la tradicional Cursa Científica, sota els auspicis del Dr. Ricard Serra, com sempre. Juntament amb l'Arcadi i el Vicenç Soler ens vam posar a fer les voltes al recorregut per l'interior del recinte modernista de l'hospital, en un circuit de poc més de 800 metres. Vam anar junts la major part de les dues hores que dura la cursa. Va haver una estona que els vaig deixar al darrera, però van anar remuntant, em van atrapar i a les últimes voltes vaig ser jo qui no els podia seguir. I això que ells havien fet la marató de Barcelona tot just 6 dies abans. Jo la vaig retransmetre per TV3. Això em demostra, com ja sabia, que el meu nivell atlètic ha caigut en picat. Cal conformar-se amb el què hi ha. Almenys puc córrer. Amb el que he passat al 2018, ja està prou bé... Al final vaig completar 21,29 quilòmetres. Un bon entrenament de cara a la Marató d'Empúries del 5 de maig. I diumenge he anat a Sabadell a córrer la cursa de 5 km solidària per lluitar contra el càncer. El més important és que no he notat gens els quilòmetres del dia abans. M'he trobat còmode. Creia que anava més ràpid del que finalment he marcat: 23m 11s. Més decebedor ha estat veure el GPS: m'han sortit 4,73 quilòmetres, per tant un ritme de 4,53. No sé si m'hauria donat per baixar dels 50 minuts en un 10.000. Molt justet, segurament... En fi. L'important era veure com havia assimilat el quilometratge del dia anterior i... fer un altre doblet!
Una bona causa: contra el càncer (Foto: selfie)
     Pròxima cita, 10Km Badalona Running el 24 de març. El dia anterior, el 23 de març, dissabte, estaré al matí al lliurament de dorsals al Centre Comercial Magic Badalona per a presentar --a les 12h-- i firmar exemplars del meu llibre "100 històries del córrer". Us hi espero a tots! 

diumenge, 3 de març de 2019

Millor marca de l'any en 10 quilòmetres !!!

Com sempre, dedicada al Martí (Foto: Laia Lis)
  Diguem-ne que ara és relativament senzill fer marca de l'any. A cada cursa que faig ho aconsegueixo. Vinc de molt avall, i això facilita les coses en quant a registres. Avui, però a Badalona, a la cursa "Ponle freno" de 10 Km, he fet un salt quantitatiu de minuts important. He passat d'haver fet 56 min 18s, a la marca d'avui de 51 min i 42s. Això vol dir que m'he "menjat" de cop 4 minuts i 36 segons. No està gens malament. L'objectiu de tornar a almenys baixar dels 50 minuts ara no el veig tant lluny com fa unes setmanes. De fet és que no està tant lluny... ;-) Avui he corregut a un ritme global de 5,10m/km. No és res de l'altre món, ho sé, però certament és sensiblement millor que els 5,30 que feia fins fa ben poc. Insisteixo que entenc que és el normal tenint en compte d'on vinc.
Estava content, a l'entrar a meta (Foto: Laia Lis)
 La cursa m'ha agradat força. El dia ha estat magnífic, gens de fred i no excessiva calor, almenys és com jo he percebut la temperatura, que s'ha enfilat a migdia fins els 24 graus. I no ha fet vent, gairebé, cosa que ha ajudat a fer bons registres, n'estic segur. Circuit molt pla, amb alguna pujadeta al passar per sota de la via i un pont per creuar-la per dalt, al començament de la cursa. Poca cosa. El 24 de març, quan faci la Badalona Running, amb un recorregut similar, espero mossegar uns quants segons més, almenys fins baixar dels 51 minuts. Veurem... De moment, la pròxima cita, el 16 de març la Cursa Científica de l'Hospital de Sant Pau.

Avituallant-me (Foto: Josep Lluís Blanco)



diumenge, 24 de febrer de 2019

Poquet a poquet, anem millorant

Al Km 20 (Foto: Mònica Majoral)
 Sé que no m'acostaré a les marques que tenia fa temps. El que no sé és si m'acostaré a les marques que tenia fa menys d'un any. El sotrac que he tingut aquesta tardor ha fet que a hores d'ara estigui molt lluny dels registres de fa escassament 365 dies. De moment, poc a poc vaig millorant. Avui he corregut per 5a vegada la mitja de Cambrils que tan magníficament porta el Juanan Fernández, l'ànima d'això del córrer a les comarques tarragonines. Abans vaig córrer al 2012, al 2013, al 2014 i al 2015. Sempre fen-t'ho pitjor que l'any anterior. Llei de vida... Avui ha estat de llarg el pitjor registre que mai no hagi fet en aquesta cursa: 1h 56m 20s. És el què hi ha. Però la part positiva és que de promig he anat a 5,30, un ritme que no havia aconseguit en cap dels dos 10K que he corregut des que he tornat de l'hospital. Per tant, no em puc queixar. Veurem fins a on arriba la millora. De fet, avui he passat pel Km 10, amb millor marca de l'any, és a dir, sensiblement més ràpid, quasi 3 minuts, que en els dos 10.000 fets a Sant Antoni (20 de gener) i a Tarragona (27 de gener). Avui aspirava a baixar de 1h 55m, però potser he pagat el passar el 10.000 massa ràpid. En qualsevol cas, estic satisfet, perquè no m'he ressentit de res i a més he corregut amb sabatilles lleugeres. Ha fet un dia esplèndid, ni gota de vent. Tot ha estat magnífic. Ara ja només em queda millorar, com dic, poquet a poquet. Pròxima cita, Cursa de Badalona de 10Km el dia 3 de març. El dia abans, 2 de març, estaré a la fira del corredor, al Centre Comercial Montigalà, carrer Olof Palme, 28-36 de Badalona, per firmar el meu llibre "100 històries del córrer" d'editorial Cossetània, a tothom que el compri. És un llibre que val molt la pena. Us ho diu un que el coneix prou
bé.. ;-)).

diumenge, 17 de febrer de 2019

La meva marató

      Enguany no correré el 10 de març la Marató de Barcelona. No és per falta de ganes, tot i que avui a la Maratest, he vist que els 42,195 Km em queden encara una mica lluny. No la correré bàsicament perquè la transmetré. A TV3 recuperem la transmissió de la Marató de Barcelona i com que l'últim cop que ho vam fer jo la vaig córrer i l'Arcadi la va locutar, ara, al 2019, intercanviarem els papers. 
En ple esforç (Foto: Manolo Jiménez)
      Avui es tractava de veure com estava. El cert és que gairebé no he pensat ni amb la bursa del peu dret ni en l'isquio de la mateixa cama. He sortit amb les llebres que marcaven el ritme per acabar una marató en 4h (ritme 5,41m/km) Volia veure si era capaç de seguir-les. Doncs no només això. Les he deixades endarrera, a l'alçada del km 10-11. Em trobava força bé, tret de molèsties al budell perquè tot i haver "buidat" força abans de sortir de casa, just abans de començar la cursa he notat que encara tenia restes que demandaven sortir. No hi ha hagut possibilitat de buidar novament i he sortit amb aquesta sensació de recargolament sempre molesta. Sabia que tard o d'hora haria de prendre una determinació. He passat el km 15, la meitat de la cursa, en 1h 23 min. llargs. Per tant si era capaç de doblar acabaria amb unes interessants 2h 47 minuts, que m'haurien deixat molt satisfet. Cap al km 19  les llebres se m'acostaven molt. El meu ritme, fins aleshores, havia estat clarament superior al seu (5,32 per 5,41) Al quilòmetre 20 he vist un lloc ideal per a convertir-lo en un WC improvisat i no m'ho he pensat 2 cops. Deu n'hi do el que ha sortit... perdoneu l'escatologia. Diria que he perdut 2 o 3 minuts. Quan he tornat a reprendre la marxa, res no ha estat igual. Per molt que ho intentava, era incapaç de tornar al ritme que duia abans de l'aturada. Les llebres ja no les veia. Només les he vist en un tram d'anada i tornada i ja les tenia massa lluny. El cert és que els últims 10 quilòmetres se m'han fet llargs. Estic satisfet de no haver-me aturat a caminar i haver vençut aquests pensaments "negatius". Perdia pistonada i per un moment he pensat que arribaria a perdre tot l'avantatge que tenia acumulat per baixar tranquil·lament de les 3 hores, que era l'objectiu prefixat. En l'últim 5.000 he fet un parell de quilòmetres clarament per sobre de 7m/km. Un petit desastre. O gran desastre. Veia que molta gent em superava, però no m'ha preocupat gens ni mica. Tenia marge de sobres per fer menys de 3 hores i així ha estat: 2h 58min. 13s, curiosament 8 segons més lent que quan vaig fer la meva millor marca... de Marató !! És el què hi ha. Certament tinc dubtes de si seré capaç de tornar a córrer a 5m/km --no demano més-- amb certa comoditat. Veurem si evoluciono o m'hauré d'anar acostumant a aquests ritmes força més lents.... Els temps ho dirà.
Objectiu complert (Foto:selfie)
   Pròxima cita, el 24 de febrer, diumenge que ve, la Mitja de Cambrils, on el dia abans, presentaré el meu llibre "100 històries del córrer". I divendres 22 de febrer faré la primera presentació del llibre a la fira del corredor de la Mitja de Granollers, al Palau Olímpic de la capital vallesana. Tant a Granollers com a Cambrils podreu comprar el llibre i us el dedicaré si així ho desitgeu. 


diumenge, 10 de febrer de 2019

11 mesos després, torno a fer una mitja marató !

      L'última vegada que havia corregut una mitja marató va ser a Igualada el 8 d'abril del 2018. Just el dia abans que fes l'oclusió intestinal que, a la llarga, m'ha fet passar pel quiròfan 3 cops en 6 mesos. Ja ha quedat prou explicat unes quantes entrades --no gaires-- més enrera.

Amb la Maria Galofré, un encant de persona, després de la mitja

El cas és que avui he completat la Mitja de Barcelona, per dotzena vegada. Ho he fet amb el pitjor registre que mai no he fet en una mitja marató d'asfalt, però ja hi comptava. Avui es tractava de buscar sensacions. I les he trobades: he vist amb certa claredat que puc anar més ràpid que els 6,05 m/km d'avui. Temps total, 2h 8min 34s. Avui, però, la millor sensació ha estat fer tota la cursa al costat d'una persona molt especial: la Maria Galofré, una de les cirurgianes que em van atendre i em van salvar la vida a la Mútua de Terrassa, tant a l'abril com al setembre de l'any passat, amb la perforació intestinal que vaig fer. Un cop superat aquest important entrebanc físic, torno a estar a l'asfalt, que és el que volia. Ja milloraré registres, almenys una mica... espero !
      La Maria no estava en el seu millor moment físic per falta d'entrenament, bàsicament, però ha estat capaç de completar la distància --que no la regalen-- malgrat que a partir del km 14 tenia notables problemes a les cames. És una campiona !! Queda pendent una cursa que hem de fer plegats la Maria, la Judith Camps, una altra de les cirurgianes que tinc com àngel de la guarda, i jo. Ara la Jud està lesionada. Quan es recuperi, la farem.
      La setmana vinent és important per a mi. Atlèticament perquè diumenge tinc previst córrer, a El Prat de Llobregat, la Maratest. 30 Km. L'últim cop que la vaig córrer va ser a Badalona, al 2015. Amb algun que altre entrebanc, la vaig acabar-la en 2h 33min. Ara l'objectiu serà, simplement, baixar de les 3 hores. Crec que està al meu abast. Veurem... També serà una setmana important perquè, abans, dimecres 13 de febrer, sortirà a la venda el meu llibre "100 històries del córrer". Si teniu moltes ganes de comprar-lo, ja es pot fer a través de la web d'Edicions Cossetània. Estic segur que us agradarà. A més us el podré dedicar i firmar quan ens trobem a les curses, o en alguna de les múltiples presentacions que faré per Catalunya en els pròxims mesos. A les presentacions també podreu comprar el llibre, evidentment. Us passo el calendari:

Feu-me cas i compreu-lo. Us agradarà !

22 de febrer: Fira del corredor de la Mitja de Granollers. Palau Olímpic.  19h
23 de febrer: Fira del corredor de la Mitja de Cambrils. Palau dels Esports 19h
6 de març: Casa del Llibre. Rambla Catalunya, 37. Barcelona  19h
30 de març: Fira del corredor de la Mitja de l'Estany. Banyoles. (Hora a confirmar)

Hi ha previstes presentacions també a Sant Cugat del Vallès, Rubí i Sant Boi de Llobregat

I s'estan mirant de concretar també altres a Vilafranca del Penedès, Badalona i l'Hospitalet de Llobregat.

Si esteu interessats que us vingui a presentar el llibre al vostre club o entitat, contacteu amb mí a bonastrexavier@gmail.com i estaré encantat d'anar-hi.

Ah... que no se m'oblidi! Aquest pròxim dimecres dia 14 de febrer estaré a Ràdio-4 amb la Marga Lluch per parlar, al seu programa "Més que esport" del meu llibre, també. A partir de les 7 de la tarda. Si el voleu escoltar, AQUÍ teniu les freqüències on podreu trobar l'emissora.
 

diumenge, 3 de febrer de 2019

Últim test abans de la Mitja de Barcelona

De dreta a esquerra, l'Olivia, la Maria, el David, l'Empar i un servidor. (Foto: selfie del David)
         Feia 10 mesos que no feia un entrenament tant llarg com el d'aquest diumenge. He anat a la carretera de les Aigües acompanyat de l'Empar Moliner, l'Olívia, la Maria i el David i hem fet 17,5 quilòmetres. De moment continuo a un ritme molt lent. Veurem si el milloraré, ja que fa anys que no faig sèries. Tant lent ha estat el ritme que he dut avui, que en alguns moments he tingut dificultats per seguir els meus companys d'entrenament. De fet, l'Empar està fortíssima i un parell de cops s'ha escapat --una vegada amb el David i després amb la Maria-- i ni fart de vi els hauria pogut seguir. És el què hi ha, venint d'on vinc. Puc estar molt content de poder aguantar 17 km i mig i no ressentir-me absolutament de res. De fet, m'ha servit l'entrenament d'avui per calibrar si estic en condicions d'acabar la mitja de Barcelona. I veig que sí. Acabar-la, amb un segon objectiu: intentar fer menys de dues hores. Ja em donaria per satisfet. Avui he corregut a 5,52 de promig. Per baixar de 2 hores, haig d'anar sensiblement més ràpid; a 5,40, concretament. Espero ser capaç de fer-ho, al tractar-se de competició. I si no ho aconsegueixo, doncs cap problema. Correré amb una bona amiga: la Maria Galofré, cirurgiana de la Mútua de Terrassa.

 La meva intenció és fer aquest calendari:

-10 febrer: Mitja de Barcelona
-17 febrer: Maratest (30Km)
-24 febrer: Mitja Cambrils
-3 març: 10 Km Badalona
-10 març: ???????

         Ja us podeu imaginar què puc intentar el 10 de març. Si físicament surto bé de les mitges i de la maratest, igual goso... Veurem.

diumenge, 27 de gener de 2019

Anar millorant

L'arribada (Foto: M. Majoral)
  Aquesta ha estat una setmana atípica perquè no he pogut córrer el què hauria desitjat. La reaparició a Sant Antoni la setmana passada va comportar unes tiretes importants als dos bessons, però sobretot, un agreujament de les meves molèsties habituals a la inserció del tendó d'Aquil·les al calcani del peu dret. Tota la tarda de diumenge passat i dilluns anava coix. Dimarts, en Jim Serrano em va fer un bon massatge i la cosa va millorar ostensiblement; i dimecres vaig anar a Resport on el Dr. Ferran Abat em va fer una punció seca a la zona afectada i la cosa va millorar força. Tant, que em vaig decidir a fer els 10 quilòmetres de Tarragona, emmarcats en una jornada atlètica que incloïa, també, un 5K, un 30K i la marató. Enguany era obvi que no podia fer-la.  L'objectiu era, simplement, millorar el registre de Sant Antoni (56min 54s) Crea que podria fer uns 54 minuts, però a l'hora de la veritat he notat la falta d'entrenaments i el vent que ens ha bufat, al marge de la tornada a la zona de meta, que té molts metres en pujada. Amb tot he pogut millorar el registre. Han estat uns escassos 36 segons, però ningú va dir que seria fàcil. He acabat, doncs, en 56min i 18s. Per tant, el pròxim objectiu en un 10K serà baixar dels 56 minuts. Ara mateix me'n faig creus del què era capaç de córrer abans de les operacions del setembre de l'any passat. És normal, després del què vaig passar, que ara estigui tan allunyat dels meus registres de fa uns mesos. Poc a poc i bona lletra. Sense pressa, pero sense pausa. Seguim !
Amb en Jordi Gil, de TV3 (Foto: MM)
Entrevistat al final (Foto: Mònica Majoral)

Abans de començar (Foto: MM)