diumenge, 28 d’abril del 2024

Anem sumant...

 

Sortida de la Cursa Nocturna de l'Hospitalet

     Després de la Marató de Barcelona he sumat, de moment, dues curses més. El 13 d'abril vaig córrer per segon any consecutiu, els 10Km nocturns de l'Hospitalet. És la cursa popular més multitudinària de fora de Barcelona. Crec que  es van superar els 7.000 corredors. Vaig fer 1m i 7 segons més que fa un any, i vaig acabar en 50m i 52 segons. Baixar de 50m en un 10K ja comença a ser molt difícil per a mí. El dolor en l'isquiotibial de la cama esquerra i entrenar poc, fa que sigui lent.

En ple esforç a la Cursa del Riu de Cornellà (Foto: Pako Beer)

       I el 28 d'abril vaig fer el 7Km del Riu a Cornellà de Llobregat. Al maig del 2021 n'havia fet una molt similar pels mateixos indrets i també em va sortir més lenta del què m'esperava. Avui eren dues voltes per acabar fent 7 Km, però el GPS m'ha donat 6,8Km. El meu isquio esquerra em té força martiritzat. Entenc que no m'ajuda gens i que em limita la velocitat. El cas és que he acabat en 35 minuts i 40 segons a una mitjana de 5,14 m/km. Molt discret, el temps.. Què hi farem...! M'ha agradat que he estat una bona estona aguantant-li el ritme a un altre corredor --Fèlix, deia el seu dorsal-- i en l'últim quilòmetre he pogut deixar-lo enrera.  

divendres, 15 de març del 2024

Una més al sac

A Plaça Urquinaona, al km 41,5. Cara d'esforç. (Foto Pako Beer)

Ha caigut una nova marató. La 62a. Ha estat la de Barcelona, que ja l'he correguda, amb aquesta, 19 cops. 15 mesos després d'haver fet l'última, a Egipte. La de casa sempre és una marató especial. Aquest any més encara ja que el recorregut s'havia canviat força. Molta presència de l'Eixample, parts del recorregut igual que l'habitual, però en sentit contrari (Paral·lel, Façana Litoral...) i la part de Diagonal Mar, que arriba més avançada la marató que abans. Ara s'hi circula més enllà del km 31. En línees generals el recorregut em va semblar molt bé.

Em vaig autoenganyar dient-me que podria fer 4:12-4:14. Però no estava prou entrenat com per aconseguir-ho. A més els resultats de les últimes maratons m'indicaven que aspirar a aquest registre era agoserat. I així va ser. Vaig sortir a 6m/km. Diria que ho vaig aconseguir mantenir no massa, ja que vaig passar la mitja en 2h 10m, 4 minuts més lent del que tocaria. Doblar era 4:20, o sigui, que del 4:12-4:14 ja me'n podia acomiadar. Vaig pensar en buscar el 4:20, però. Els reptes que no faltin! 
Una altra marató a la saca! (Foto: JL Blanco)

Al km 29, contratemps. Es va acabar la bateria del rellotge. A partir d'allà, doncs, vaig córrer a cegues en quant a control de ritmes de pas. Poc després em vaig trobar el Vicenç Solé. Em va animar veure que l'atrapava i el passava sense dificultats. El cas és que vaig arribar a la meta en 4h 25m 43s, a 6,18m/km de mitjana. Marca discretíssima pero és el què valc ara mateix. Vaig quedar decebut, però passades unes hores, donant-li voltes, vaig pensar que si no m'hagués autoenganyat i hagués aspirat a 4h 30m, al fer 4h 25, hauria quedat prou satisfet. Tant senzill com això.
                                                         L'arribada "triomfal"! (JL Blanco)

Al tenir 62 maratons i ja 63 anys, em cal fer una marató més aquest 2024 per quadrar l'edat i el número de maratons. La idea és fer la de Lleida, el 27 d'octubre. Porten dues edicions i per tenir jo Covid en la primera, i per haver-me lesionat en la segona, no l'he poguda fer, encara. Aviam si a la tercera va la vençuda! 
  

divendres, 8 de març del 2024

La Marató de Barcelona ja és aquí!

Els últims metres a la Mitja de Granollers (Foto: Pako Beer)

Vaig còrrer l'última tirada llarga a la Mitja de Granollers el 25 de febrer. Vaig fer 10Km previs i, després, la cursa. Vaig acabar en 1h i 55m, una mica millor que a la mitja de Barcelona on no vaig fer prèvia. Per tant, el registre a Granollers no està malament. Des de Granollers m'he relaxat molt. Tant que només he corregut 3 dies. No crec que m'afecti per Barcelona --espero!-- i aviam com va tot. El recorregut és diferent, amb molts quilòmetres a l'Eixample, cosa que em sembla bé, ja que és una de les zones més emblemàtiques de la ciutat. Tinc clar que sortiré a 6m/km amb l'objectiu de baixar de 4h 12m. Igual és agoserat, ja que en les últimes maratons no he baixat de 4:14. Serà el repte, en la 19a vegada que faré la Marató de casa.

diumenge, 11 de febrer del 2024

A un mes de la Marató de Barcelona

Poc abans del Km 18 (Foto: Pako Beer)

 Avui tocava la Mitja Marató de Barcelona, ideal per a preparar la marató ja que està a un mes vista. He fet un escalfament de 5,5 Km per fer una mena de tiradeta llargueta. La meva idea era fer 1:51 per millorar el registre de la setmana passada a Santa Coloma de Gramenet. Però el què són les coses; tot i ser avui un recorregut més favorable, he anat més lent. Sensiblement més lent. A Santa Coloma vaig acabar en 1:52 i avui he fet 1:58:08. 6 minuts més, cosa que m'ha semblat una exageració. I el cas és que m'he trobat bé en tota la cursa. La veritat és que no entenc el perquè d'aquest crono tan dolent. En fi, coses que passen.

 El cap de setmana que vé --17 i 18 de febrer-- no faré cap cursa ja que treballo en horaris incompatibles. El 25 de febrer faré l'última tirada, aprofitant la Mitja de Granollers. El 2 i 3 de març no en faré cap ja que estaré a l'estranger, i el 10 de març serà la gran cita. La marató número 62 del meu palmarès, que espero fer dignament. Veurem. Tindré 9 mesos més per a fer la marató 63 i quadrar el número de maratons amb la meva edat.

dijous, 8 de febrer del 2024

Recta final

     La marató de Barcelona és a tocar, escassament a un mes vista i, per tant, ara cal fer uns quants quilòmetres més dels que faig habitualment. Les mitges maratons d'aquesta època són molt ben rebudes perquè permeten fer bons entrenaments. En aquesta línia vaig completar la mitja de Santa Coloma de Gramenet per segon any consecutiu. Enguany vaig fer 6 quilòmetres previs. Després em vaig trobar força bé i amb ganes de fer un bon registre com l'any passat, però aquesta vegada no va sortir tant bé, ni de lluny. Vaig acabar en 1h 52m 33s, mentre que fa un any hi vaig invertir-hi 5 minuts menys. És una diferència molt gran, trobo, d'un any a l'altre. És cert que al 2023 venia de la Marató de Luxor un mes abans i aquesta vegada, al 2024, com deia, vaig fer 6 km previs. Pot ser que tinguin alguna incidència en el rendiment.

   

Corrent per Santa Coloma de Gramenet (Foto: David Patán)

     En qualsevol cas és el què hi ha. Vaig aconseguir fer algun quilòmetre per sota de 5m/km la qual cosa està força bé per a mi en una mitja. Pròxima cita, mitja de Barcelona amb uns 6-7 km previs.

dilluns, 15 de gener del 2024

Començar l'any

Entrant a la meta a la Mitja de Sitges (Foto: Teresa)

Per començar el 2024 he fet dues curses que intento fer cada gener: la cursa de Reis de Cornellà i la mitja de Sitges. Enguany, la cursa de reis de Cornellà es va fer el 7 de gener. Com és habitual, fred important. Són 5 km amb la pujada final, especialment, com a part més dura del recorregut. Vaig aconseguir sortir-me'n prou bé perquè vaig acabar per sota dels 24 minuts, cosa que no pensava que seria capaç de fer. 23:51, al final, un crono que em va deixar força satisfet.

Començant els 5 Km de la Cursa de Reis a Cornellà (Foto: organització)

I el diumenge següent, la mitja de Sitges per a rematar una setmana que ha estat la més fructífera en quilometratge de tota la temporada. 72km en total fent-ne divendres 17; dissabte 7 i diumenge 28, amb la mitja de Sitges i 7 km previs. 1h 52m 42s a Sitges, amb un ritme força regular tota la cursa, entre 5:10 i 5:20.  El que sí que em preocupa és que no aconsegueixo eliminar el dolor a l'isquiotibial de la cama esquerra. Després dels 28Km a Sitges, dilluns m'he aixecat ben tocat de l'isquio. Descanso entre d'altres coses perquè no em veig gaire en cor de trotar, pràcticament. Espero que poc a poc em vagi recuperant i que aquesta molèstia, que ja fa molt que dura i que vaig trampejant amb iboprufè, acabi desapareixent d'una vegada i no posi en risc la meva participació a la Marató de Barcelona del 10 de març. 




dilluns, 1 de gener del 2024

Les tradicions s'han de mantenir

Entrant amb l'Arcadi i el Xavi Sanz a la meta. La cara de satisfacció de l'Arcadi, ben lògica! 
 

Acabar l'any corrent és una tradició que molts corredors practiquem. Els que som corredors recalcitrants busquem la possibilitat de fer més d'una cursa el 31 de desembre. Aquest 2023, a més a més, al caure el 31 en diumenge, dissabte 30 hi havia també curses i era més fàcil fer-ne més d'una. En la meva vida atlètica he fet en diversos cops més d'una cursa el 31 de desembre. En concret, al 2011 vaig córrer, el mateix dia, a Lloret, al matí, i a Sabadell, a la tarda. 6 anys més tard, al 2017 vaig fer doblet el 31 corrent a Santa Coloma de Cervelló, al matí i la cursa dels Nassos, a Barcelona, a la tarda. Aquests dos últims anys, però, al 2022 i al 2023, m'he superat. L'any passat vaig fer 3 curses en un sol dia: el 5K i el 10K de la cursa del Capó, al matí, i la Sant Silvestre de Sabadell, a la tarda. Aquest 2023 la intenció era fer el mateix --tres curses en un sol dia-- afegint-li una quarta feta el 30 de desembre. Al final m'he hagut de conformar amb fer-ne 3 en 2 dies. No he pogut fer la de Sabadell a la tarda del 31, donat que teníem convidats a sopar a casa i no podia presentar-me a les 7 de la tarda, després de la cursa...

 L'Arcadi em va proposar que l'acompanyés ja que ho tenia calculat per a completar els seus primers 100.000 km corrent, el dia 31. Li faltaven 30 Km i tenia tres curses per arribar a la xifra desitjada: la Cursa del Capó, a Castelldefels, el 30 de desembre, de 6,5 Km; i la Sant Silvestre de Badalona, on per horari es podien córrer seguides la cursa de 5 Km i, encabat, la de 10 Km. En total sortien 21,5 km. En feien falta 9,5 Km més. Cap problema. El dia 30 calia fer-ne 10 i el 31, 20 Km. Afegint l'escalfament i el refredament a la cursa del Capó, en vam fer 10 dissabte. I diumenge 31 era qüestió de fer una volta més al circuit, per sumar-ne 20. El cas és que vam tenir algun problema per aparcar a Badalona i no vam tenir temps de completar els 5 Km previs previstos. Em vam fer 4. Tot controlat! Quan vam acabar el 5K i abans que començés el 10K, vam tenir temps de trotar un quilometret per quadrar la xifra dels 100.000 Km de l'Arcadi. I tot va sortir a la perfecció. Les marques eren el de menys. Es tractava de fer els 30 Km entre els dos dies i ho vam aconseguir!!

Que tinguem tots un gran 2024!! 



diumenge, 24 de desembre del 2023

Tornant a La Sagrera i estrena a Bigues

 

Des del 2015 que no hi havia tornat a córrer es 10Km de La Sagrera, una de les curses més antigues de Barcelona. Com ara és habitual, l'objectiu, el passat 17 de desembre,.era acostar-me als 50 minuts el màxim possible. Vaig quedar molt satisfet perquè la progressió va ser bona: vaig fer més ràpida la segona volta que la primera. I vaig acabar en 49 minuts i 54 segons! Tot un èxit per a mi, en aquests moments. El meu germà Manuel, com sempre, està que vola. Em va treure pràcticament 2 minuts! Quina màquina!

  

 I el 23 de desembre em vaig acostar a Bigues i Riells per a fer una cursa de muntanya, curteta --7 Km-- amb les seves lògiques pujades i baixades. Em va anar prou bé, trobo, ja que vaig acabar en uns 42 minuts, quan pensava que faria almenys 45. El cert és que el GPS em va donar 6,43Km, lluny dels 7 anunciats. Pocs corredors, bona teca a l'acabar i la inscripció era portar aliments pel Banc d'Aliments. Gran iniciativa que cada cop fan més curses, per cert.

I el 24 de desembre tenia previst córrer la Torronada de Calldetenes, però el dia abans vaig anar a dormir molt tard, muntant mobles a casa, i estava tant cansat, que em va semblar el més assenyat quedar-me a descansar. Em sap greu perquè tenia ganes d'estrenar-me a Calldetenes. Un altre cop serà.

  Bon Nadal a tothom!!!

dilluns, 11 de desembre del 2023

Millorant!

Al final no he pogut evitar que en Josep Giménez em superès. Va just darrera meu. Tot de blau (Foto: Pako Beer) 

Els tenistes sovint ho diuen: "El gran avantatge del nostre esport és que cada setmana tornes a començar" Es refereixen a que, si volen, poden encadenar un torneig cada setmana i fer-ho millor que l'anterior. En això del córrer, una mica seria el mateix. Si una cursa no et surt bé o no quedes satisfet, a la setmana següent pots optar a millorar. I és el què m'ha passat a la Sansi de Viladecans. 5Km igual que Sant Andreu, en aquest cas no fa una setmana sinó tan sols 4 dies. I les coses han sortit raonablement bé. A Sant Andreu vaig firmar un trist crono de 24:58. A Viladecans, en canvi, 23:35, 1 minut i 23 segons més ràpid. A què és degut? Ves a saber. El què he fet diferent clarament és que divendres vaig córrer 20 km. Potser caldria pensar que una tirada llarga com aquesta m'hauria alentit, però just el contrari. Ja fa temps que he renunciat a buscar-li una explicació a un canvi tan notable com aquest, en només 4 dies. 1m 23 segons de diferència en 5 Km és bastant. El cas és que he quedat ben content, evidentment, per la millora, com no. Seguim! 

dissabte, 9 de desembre del 2023

Com costa córrer a 5!

 

En ple esforç (Foto: Pako Beer)

 Amb l'Arcadi ho comentem sovint. Anys enrera, anar a 5 era trotar, escalfar... Ara és anar a ritme de competició, com abans anàvem a 4. És llei de vida. A mesura que fas anys, t'alenteixes, inexorablement. Dimecres 6 vaig córrer una cursa que intento no perdre'm mai: els 5 Km de Sant Andreu, que sempre es disputa el 6 de desembre. L'any passat vaig fer-la en 22:24. Sabia que no m'acostaria a aquest registre i em vaig posar com a objectiu baixar dels 24 minuts. Doncs vaig fer salat. No vaig ser capaç d'aconseguir l'objectiu ni de lluny. Encara bo que a l'últim quilòmetre vaig prémer l'accelerador. D'aquesta manera vaig acabar en 24 minuts i 58 segons, o sigui unes dècimes per sota de 5. I em va estranyar perquè just una setmana abans havia anat a 5 i poc a la Jean Bouin --10 quilòmetres-- per tant confiava en com a mínim, baixar a Sant Andreu, com deia, dels 24 minuts. Ni fart de vi... Què hi farem, si les cames no tiren més. Aviam què tal surt el 5K de Viladecans de la Sansi d'aquest diumenge dia 10 desembre. L'any passat vaig fer 22:59

dimecres, 29 de novembre del 2023

Centenària

11.000 i escaig corredors, sinònim d'embús a la sortida (Foto: Carlos Sánchez)
   

Parlo de la mítica Jean Bouin, que ha arribat a l'edició número 100, moltes edicions més que qualsevol altra cursa de casa nostra. L'he corregut 16 vegades des del llunyà 2007 quan la vaig fer per primera vegada, a banda d'un cop, no sé l'any, que la vaig córrer com a escolar. Recordo, això sí, que vaig passar un fred de nassos, cosa que em va desmotivar a córrer... fins els 36 anys!

 Ara al 2023 ja sabia que, malgrat que el recorregut l'han fet més benèvol, faria el pitjor temps de sempre. Fa ja un cert temps que no baixo dels 50 minuts en un 10K --des del maig, concretament-- i començo a pensar que igual ja no baixaré mai més. La meva intenció era acostar-me el més possible a baixar de 50 minuts i vist així, la cosa no va anar malament del tot. Vaig completar la cursa en 50m i 25 segons, per tant, satisfet. Intentar baixar de 50 quedarà per a un altra ocasió. Pròxima cita, el 6 de desembre, la cursa de Sant Andreu, 5 Km.

 

divendres, 24 de novembre del 2023

11 anys després!

Arribada a la meta. Braços amunt pel Martí (Foto, Agustí Caudet)

Feia 11 anys que no corria la Mitja de l'Espirall, la més antiga de Catalunya, a Vilafranca del Penedès. Ja tocava tornar-hi...! La primera vegada que la vaig fer, al 2008, va ploure durant tota la cursa, cosa que la ve endurir encara més. Perquè aquesta és una mitja que no la regalen, precisament, atlèticament parlant.

Les 4 vegades que havia fet abans, 2008, 2010, 2011 i 2012, m'havia mogut entre 1h 31 minuts del 2011, el millor registre, fins l'hora i 35 minuts del 2010. Ara estava clar que fer-la en 1h 50 seria un èxit espaterrant.

Va fer una temperatura ideal per a mi. No feia gens de fred, vaja... Em vaig trobar molt bé tota la cursa, ben conscient que és una mena de tobogan constant de pujades i baixades. Vaig marcar uns per mi ara correctes, 1h 52m i 37segons a un ritme de 5.20. Inexorablement em vaig acostant a les 2 hores en mitja marató. El temps no perdona. Vejam quan de temps ho puc aguantar. Pròxima cita, la més tradicional de totes: la Jean Bouin, que enguany arriba a l'edició núm
ero 100
.

dilluns, 13 de novembre del 2023

Velocitat de creuer

Entrant a meta (Foto: organització)
   

El títol d'aquesta entrada no es refereix a la meva velocitat en curses o entrenaments. Es refereix a què, darrerament, estic tornant a la velocitat habitual en quan a sumar curses. La idea és fer-ne una cada setmana de promig. Aquestes últimes setmanes ho he pogut fer al no haver incompatibilitats laborals. Diumenge vaig fer la cursa de Les Franqueses del Vallès. Era la 5a vegada que la feia. Recorregut nou en relació a l'última vegada que l'havia corregut: al 2017. Aleshores en 45m i 23s. Absolutament impossible, ara. La idea era acostar-me als 52 minuts. I la veritat és que vaig quedar satisfet perquè vaig fer 51,57, però, sobretot, perquè tots els objectius que m'anava fixant durat la cursa els vaig anar assolint. Vull dir, la idea era atrapar a aquell o aquella corredor/a que tenia uns metres per davant i ho vaig anar aconseguint. 

   Cursa molt ben organitzada i que recomano encaridament. Com ja he explicat en aquest blog, les curses que organitzen gent corredora es noten. I aquesta n'és una. Els de 4 el Km i en Jaume Aragonès saben què els el què tenen entre mans. Moltes felicitats!

   Pròxima cita, Mitja de l'Espirall, 19 de novembre.

divendres, 10 de novembre del 2023

Nou doblet

Suant al cansalada a Lavern Subirats (Foto: organització)

  Feia temps que no feia un doblet, concretament des del juliol del 2021, per tant ja tocava... El 4 i 5 de novembre el vaig fer. Eren dos 10 mils força durs, tot sigui dit. Dissabte vaig fer la cursa Lluís Companys, que commemora l'Olimpíada Popular del 1936. Ja l'havia corregut dues vegades anteriorment, a l'abril del 2008 --abans de començar aquest blog-- i al 2009. El recorregut ha canviat notablement i s'ha ampliat fins els 10 km. Abans eren entre 5,5 i 6. Es respecte, això sí, que la cursa transcorre per la muntanya olímpica. Ara se surt de l'estadi Serrahima on hi ha el final, també. Pujades notables. La cursa no estava homologada i era curta; feia uns 9,6 Km. Vaig acabar-la en 50 minuts i 13 segons. Prou satisfet. 

  I diumenge m'esperava una força clàssica en el meu calendari: el 10K de Lavern-Subirats, a l'Alt Penedès. Era la sisena vegada que la feia. Cursa amb bones pujadetes que no permeten fer un gran registre. El guanyador va acabar en 37 minuts, per a què us feu una idea. Jo la vaig completar en 54 minuts i 32 segons, el meu pitjor registre de sempre, però satisfet per la "tralla" del dia anterior. Pensava que no podria baixar dels 55-56 minuts i mira! I vaig fer la segona volta sensiblement més ràpida que la primera. Felicitats al amics de Lavern perquè tenen una cursa magnífica i amb versió 5Km, versió caminada i versió Trail de 17 Km. Vaja, per tots els gustos...

  Pròxima cita, 12 de novembre el 10K de Les Franqueses del Vallès; el 19 de novembre, la mitja de l'Espirall, a Vilafranca del Penedès i el 26 espero no faltar a la cita de l'edició 100 de la Jean Bouin

   

 

dissabte, 21 d’octubre del 2023

Feia 4 anys que no corria a Santa Margarida i els Monjos

Arribant a la meta, al camp de futbol (Foto: Raimon Gatell)

Avui he corregut per 6a vegada a Santa Margarida i els Monjos, el cros de tardor, força pla que és un circuit de 5 Km al qual se li donen dues voltes. Ja sabia que hi faria el pitjor registre de sempre. Al 2019, l'últim cop que hi havia participat, vaig escriure a l'entrada on explicava la cursa:
   
 Segurament d'aqui a uns anys --probablement, no d'aquí massa-- miraré amb nostàlgia quan vaig ser capaç al 2019,  de baixar dels 52 minuts.

Quin ull que vaig tenir! 4 anys després no he pogut baixar dels 54 minuts. 54,07, he fet exactament. He lluitat tota la cursa per mirar de fer-ho el millor possible, però la "maquinària" dóna pel què dona. De les 6 participacions a la cursa, en tres he baixat dels 50m i en tres els he superat. El pitjor registre, aquest d'avui. I de llarg. La meva idea era mirar d'acostar-me als 52-53 minuts i no ho he aconseguit. Si la setmana passada vaig fer 50,16 a Lleida, força plana i tota en asfalt, preveure 2-3 minuts més avui em semblava el normal. Doncs han estat gairebé 4 minuts més. El que més m'agrada, però, de córrer curses és la competitivitat. Els objectius que m'he proposat els he anat aconseguint. Als km 1,5 he passat a una noia. 500-600 metres després m'ha avançat ella, i se m'ha escapat una mica. He anat perseguint-la i en el 6, l'he tornada a atrapar. I aleshores he aconseguit deixar-la enrera. Diria que ha sortit massa forta i que ha pagat l'esforç en la segona volta.
  Diumenge que ve no faré cap cursa, ja que treballo el cap de setmana. 

dimecres, 18 d’octubre del 2023

Prou bé a Lleida

Molt somrient en el primer quilòmetre

Com ja vaig explicar en entrades anteriors, vaig haver de descartar la meva participació a la Marató de Lleida, ja que la lesió al bessó em va impedir entrenar mínimament per ser a la línia de sortida. Bé, vaig ser-hi, però per fer el 10.000. Després dels 56 minuts 12 segons de La Llagosta el passat 24 de setembre, estava clar que ara ho faria sensiblement millor, a la capital del Segrià. I així va ser. Durant els tres primers quilòmetres vaig tenir en Jordi Sanuy, company d'Esports de TV3, darrera meu. A partir d'aquell moment, però, va fer un canvi de ritme que no vaig ser capaç de seguir. La meva lluita, vist que anava força bé, era si seria capaç de baixar dels 50 minuts. M'hi vaig quedar a prop. Les pujades que hi havia en el km 8 i en el 9, m'ho van impedir. 50m 16s i ben content. En Sanuy va aconseguir baixar dels 50m. Va fer 49 minuts i escaig.

Tots els que vam córrer. L'Arcadi no hi és perquè la marató va començar abans (Foto: Mònica Majoral)

 Va ser un bon cap de setmana amb l'Arcadi, la Cris, la Fiona, la Mònica, l'Agustí, la Mercè, en Jordi i la Maribel. Vam fer una interessant visita a La Seu Vella i vam menjar molt bé; massa i tot...! Pròxima cita, els 10K de Santa Margarida i els Monjos, dissabte 21 d'octubre. És un cros. Si aconsegueixo baixar dels 53 minuts, crec que estarà prou bé. 


dilluns, 2 d’octubre del 2023

Ja recuperat!

Saludant al Carlos Sánchez, el fotògraf
 Sembla que el bessó de la cama esquerra ja està curat. Ja tocava! Cap molèstia a la Cursa Nick Horta de 5Km que he fet aquest diumenge 1 d'octubre. És una cursa dura perquè bona part d'ella, ben bé fins el km 3,5, és en pujada. L'últim km i mig la baixada és notable. Però es fa difícil recuperar el què has perdut pujant ja que fins que no recuperes l'alè ja queda ben poc per la meta. Era la quarta vegada que la feia. Al 2012, 21m 15s; al 2014, 22m 15s i al 2017, 22m 24s. Òbviament ja sabia que ara, 6 anys després, faria un temps molt més discret. La idea era si seria capaç d'acostar-me als 25 minuts. Vaig anar tota la cursa amb l'Arcadi, que precisament complia 64 anys diumenge. En alguns trams ell em treia uns metres, en altres li treia jo. Al final vam entrar en el mateix segon, jo per davant d'ell perquè el vaig esprintar en els últims 20 metres. Què dolent que sóc.. he, he, he... Vam fer 25 minuts i 34 segons.

Amb l'Arcadi, poc abans de començar la cursa (Foto Pako Beer)

 Com deia, el més important és que la lesió al bessó sembla que ja està completament recuperada. La broma m'ha costat perdre'm la Marató de Lleida a l'haver estat tot el mes de setembre sense poder pràcticament entrenar. Ara l'objectiu maratonià és la Marató de Barcelona del 10 de març.   

dimecres, 27 de setembre del 2023

Llum al final del túnel

El pas per la primera volta, al costat de la llebre de 5:30 (55m)

El 3 de setembre vaig decidir aturar-me una setmana. El bessó de la cama esquerra em crucificava. Des d'aquell dia fins avui, 27 de setembre, han passat 24 dies. He corregut en 6 d'ells. 4 sessions de 20 minuts, una cursa de 10Km --de la que en parlaré en aquesta entrada-- i una sessió de 40 minuts. En altres paraules: he prioritzat el descans per mirar de recuperar-me

Aquesta última sessió de 40 minuts l'he feta avui. Per primera vegada en aquests 24 dies m'he trobat raonablement bé. Sembla que el problema al bessó està superat. Creuo els dits...

El mes de setembre sense poder entrenar m'ha fet desistir de córrer la Marató de Lleida del 15 d'octubre. L'any passat tampoc la vaig poder fer, perquè vaig agafar covid la mateixa setmana de la marató. És el més assenyat i més encara quan aquest últim diumenge vaig provar aviam què tal rendia i, sobretot, com estava el bessó, als 10Km de La Llagosta. L'any passat em va anar prou bé: vaig fer 48m i 24s

Com poden canviar les coses d'un any a l'altre... Ja sabia que no m'aproparia al registre del 2022 ni en broma. Amb baixar dels 55m ja em conformava, donat el meu estat físic.

Eren dues voltes de 5Km. Em vaig enganxar a la llebre de 5m 30s (55m) amb la idea de deixar-la en arribar al km 8 o 9, per fer sub55. La primera volta la vaig fer raonablement bé. El bessó aguantava, si bé notava carregat l'isquiotibial.

A l'iniciar la segona volta, la llebre es va quedar un pèl endarrerida ja que va ajudar altres corredors en l'avituallament que hi havia. Aleshores em vaig trobar sol i, fent-me l'homenet, vaig decidir prémer una mica l'accelerador, en comptes d'esperar la llebre, segons el què havia pensat com a estratègia de cursa.

De 5 al 7,5 vaig atrapar a un parell o tres de corredors, però mirant el crono, vaig poder comprovar que no anava més ràpid que a la primera volta. Anava igual, a 5,30-35. I per comprovar-ho em vaig girar i vaig veure que la llebre estava tot just uns pocs metres darrera meu.

Vaig pensar que era una tonteria desgastar-se i vaig frenar per a què m'atrapés i anar amb la llebre i reprendre l'estratègia inicial. Però aleshores, la sorpresa...

El meu germà Manuel em va passar per la pedra. Va fer 48m 57s

No vaig ser capaç de seguir-la! Em vaig anar quedant endarrerit. Fins i tot em va passar pel cap de plegar en vista del desastre que s'estava coent. I efectivament. Els últim 2 quilòmetres els vaig fer lentíssims. Total, uns tristos 56 minuts 12 segons

Arribant a la meta. Amb cara de circumstàncies... Braços amunt pel Martí, això sí!

Bé, és el què hi ha. Una lesió no curada del tot i sense poder entrenar comporta un resultat així. Són faves comptades...!

Seguim, però!!  

 

diumenge, 3 de setembre del 2023

M'aturo una setmana

  No tinc altre remei. El bessó de la cama esquerra no millora. He provat tot el possible: massatge, cremes calentes, fredes, estiraments... i la cosa no canvia. El cas és que puc córrer, però molt lent. Potser tinc algun trencament. He decidit  parar del tot i provar el descans de córrer, aviam què. He corregut la cursa de Festa Major de Sabadell. Havien de ser 10Km però ha quedat en 9,66Km. El promig ha estat a un ritme de 5,26 m/Km per un crono de 52m i 26s.

A la foto del Pako Beer ja se'm veu la cara de poca pena que faig...

Molt decebedor. Confiava fer-ho millor que la setmana passada a Ripollet. I no. He anat més lent. A l'acabar al cursa he arribat coix fins on tenia el cotxe. Queda 1 mes i mig escàs per a la marató de Lleida. Parar una setmana és dolent en quant a l'entrenament, però pot ser bó --espero!-- per a la millora del bessó. Seguir entrenant com si no passés res podria ser pitjor. Seguiré informant.  

 


dimarts, 29 d’agost del 2023

La pluja fa córrer més lent


Ens vam mullar de valent. Foto: Pako Beer

Poques vegades he corregut una cursa amb tant pluja com en l'edició d'enguany de la cursa de Festa Major de Ripollet. Sempre és l'últim diumenge d'agost i habitualment fa una calorada important. No ha estat el cas. Pluja sense parar tota la cursa. Refresca, això sí, però t'alenteix molt. Aquesta és una cursa que he fet 8 vegades. 1r cop al 2007; millor registre (43,31) al 2009. Aquest cop, 14 anys més tard, he trigat 10 minuts més (53,52) És llei de vida. Comptava en fer 51 o 52, però quasi 54, no m'ho esperava. En fi. L'edat, la mullena, els dolors que tinc a la cama esquerra, al bessó i a l'isquio... tot suma... suma minuts!

 Diumenge correré el 10K de la Festa Major de Sabadell. Espero fer-ho una mica millor.

 

divendres, 28 de juliol del 2023

13 anys després Les Santes, novament



Encarant els últims metres (Foto: Salva Carbonell Sr.)
 
El 2008 vaig córrer, fins avui per única vegada, els 5 Km de Les Santes, a Mataró. Aleshores tenia 49 anys. Vaig cobrir-la en 22m i 19s. Era un temps discret que en aquells temps podia fer pels ritmes que era capaç de portar. Sense anar més lluny, aquell any vaig fer dos 5K més que vaig cobrir en 20 minuts un d'ells i en 21 minuts, l'altre.  Ara les coses, evidentment, han canviat molt. 
El Pakobeer també m'ha "caçat" aprop de la meta

El GPS m'ha donat avui 5,25Km. I el crono ha marcat 27 minuts i 55 segons...! La veritat és que pensava fer una miqueta menys. Conscient de l'ascens notable que té la cursa i la calor, està clar que no és per fer grans registres. Pensava, però, que podria almenys baixar de 26m, però m'he quedat llunyíssim. No sempre es pot encertar en les previsions... 


dilluns, 3 de juliol del 2023

Acabada la temporada

Poc després de la sortida, darrera del meu germà Manuel. Li vaig treure uns 20s (Foto: JJVico)

  Última cursa de la temporada abans de l'aturada de l'estiu. 5Km amb sortida i arriba al camp de l'Espanyol. L'any passat hi havia versió de 10Km, però enguany, no. No sabia massa ben bé què podria fer.  Porto temps entrenant molt poquet en quan a quilometratge i a més, he guanyat pes. A l'hora de la veritat, però, em vaig trobar millor que no pensava i vaig córrer dignament. Vaig acabar en 22 minuts i 51 segons. Baixar dels 23 minuts, ni que sigui de només 9 segons, em va semblar un resultat prou bo. Ara descansaré 15 dies i el 16 de juliol reapareixeré, segurament corrent els 5 Km del Poble Sec. Allà sí que amb prou feines baixaré dels 26 minuts. Bon estiu a tothom!

diumenge, 18 de juny del 2023

Cursa ben diferent, la dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio

La Diagonal de Barcelona, plena de corredors i corredores

Ha estat un dia molt especial. Ple d'emocions. Després de molts dies amb molta gent treballant --liderats pel Francesc Cano, de la CCMA, i la direcció esportiva de La Sansi-- perquè tot sortís bé, ha arribat el dia. I només es pot qual·lificar d'èxit el que s'ha vist entre els estudis de Catalunya Ràdio i TV3. Hi ha hagut una marea groga per la Diagonal que feia molta patxoca. 5.144 inscrits amb un total de 4.358 arribats a meta. És un percentatge molt alt. Avui els protagonistes, al marge dels guanyadors, eren tots els participants, els oients, els espectadors, que han pogut compartir competició esportiva amb moltes cares conegudes de TV3 i posar-los cara als homes i dones de la Ràdio Nacional de Catalunya. I la festa ha estat apoteòsica. He parlat amb un munt de persones, durant tota la matinal i ningú no feia el més mínim retret, ni la més mínima queixa. 
Artur Bossy ha sentenciat al carrera al pas pel quilòmetre 1 (Foto La Sansi)

Tothom estava encantat, des de l'Artur Bossy, gran seguidor de TV3 i Catalunya Ràdio, que ha guanyat la cursa de 6km en poc més de 18 minuts, passant per la Txell Soler, que ha guanyat la femenina en una mica més de 20 minuts seguida de Cristina Silva. La Txell i el seu marit, l'Abel Casalí, que ha estat el segon classificat, han hagut d'agafar un taxi per ser a temps a la sortida. I ho explicaven sense ni un bri de queixa, amb un somriure al rostre. I és que el transport de la meta a la sortida era complicat donat que no hi ha metro a prop ni de TV3 ni de Catalunya Ràdio.

Txell Soler, buscant el km 5. Ha estat massa forta per a les rivals. (Foto: Pako Beer)

 S'han posat busos-llançadora per desplaçar-se fins a l'estació de Sant Ildefons a Cornellà i d'allà anar fins l'Hospital Clínic i arribar caminant fins a Catalunya Ràdio. I el TRAM, per seguretat, deixava de circular de 7 a 10'30 del matí. Doncs bé, aquestes complicacions logístiques, inherents en una cursa lineal i no circular, com era el cas, no han provocat, ja dic, cap queixa, almenys que jo sàpiga. Les cares de felicitat de la gent al creuar la línia de meta parlaven per sí soles. Ha estat una festa, festa grossa per celebrar els 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio. I ho hem celebrat amb els oients i els telespectadors. Per molts anys!!! 


Vaig veure la cursa de d'una òptica inèdita per a mi: obrint cursa 













dilluns, 22 de maig del 2023

Encara baixo del 50 minuts...

Entrada a meta a la cursa DIR (Foto: DIR)
  

Com que la setmana passada no vaig fer l'entrada del blog que tocava de la Cursa de Nou Barris, en aquesta l'hi afegeixo, ja que aquest diumenge 21 de maig he fet la Cursa DIR Diagonal. Totes dues a Barcelona. Feia 7 anys que no feia la Cursa de Nou Barris, una clàssica que vaig córrer per primer cop al 2001 (38:57).  L'última vegada que l'havia disputat va ser al 2016 amb una marca de 44:19. És una cursa que ha canviat el recorregut. Bàsicament té una pujada notable poc abans de la meitat i destaca perquè la meta ja no està després d'una pujada, com era abans, sinó que acaba a la pista d'atletisme de Can Dragó. Vaig seguir les llebres dels 50 minuts tot el què vaig poder. A la pujada mencionada se'm van escapar. Vaig estar més de mitja cursa intentant atrapar-les, però no hi havia manera. Anaven massa ràpides. El Km 9, que tenia baixada, vaig posar-me per moments a 4:36, i ni així les vaig atrapar. Quan vam entrar a la pista de Can Dragó, les llebres van aturar-se gairebé en sec, m'imagino perquè devien veure el crono i que acabarien una trentena de segons per sota dels 50 minuts. Això em va permetre passar-les i acabar en 49m i 36s. Tenint en compte el pendent, em va semblar una marca correcte.

Enfilant cap el Km 9 de la cursa de Nou Barris (Foto: Pako Beer)

  I aquest diumenge he corregut la Cursa DIR Guàrdia Urbana, a Barcelona, també. És una cursa que té la majoria dels seus 10 quilòmetres en baixada. I es nota en les marques. L'any passat, però, no sé què va passar --feia calor, això sí-- i no vaig aconseguir baixar dels 50 minuts. Avui, però, m'he venjat d'aquell crono i he corregut en 48:07. Millor marca de l'any, però no homologable pel descens comentat. He passat el primer 5.000 en 23:35 i el segon l'he fet 57s més lent, en 24:32. Estic satisfet, però, ja que he fet tots els quilòmetres per sota de 5m/Km. Per mí ara, això està força bé. 


En ple esforç a la Cursa DIR (Foto: Pako Beer)

Ah! I he estrenat la samarreta de la Cursa dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio, del 18 de juny, de la qual en sóc el director. Inscriviu-vos, que us agradarà. Són només 6 quilòmetres. 

Entrevistat per en Roger Escapa, al Teatre Romea (Foto: Catalunya Ràdio)

Després en Roger Escapa, d'"El Suplement" de Catalunya Ràdio, m'ha entrevistat per parlar de la Cursa dels 40 anys... i també de més coses, com ara, el meu funeral...

 

 







diumenge, 30 d’abril del 2023

No havia fet mai la nocturna de l'Hospitalet

     Ja tocava fer-la, ja que aquesta era la 13a edició. Havia corregut 10K a l'Hospitalet fa molt de temps. Concretament el 9 de maig del 1999 --al segle passat!-- en 40 minuts i 30 segons i, un any més tard, el 14 de maig del 2000 --encara al segle passat-- en 43 minuts i 32 segons.

10è de la categoria. Hi havia 62 corredors del meu grup d'edat
     

Ara les coses han canviat molt. Vull dir jo, especialment. Els temps que vaig fer aleshores són absolutament inabastables per a mí des de fa molt de temps, ja ho sabeu els seguidors del blog. Ara, amb 62 anys i amb un principi d'artritis a la zona sacra, cada cop que surto a córrer cal veure com em respondrà l'esquena. A l'Hospitalet, quan vaig escalfar una mica, vaig notar que no tenia cap molèstia. Bon senyal, vaig pensar.

El recorregut era molt pla
     

Vaig sortir molt endavant i això va fer que d'entrada anés més ràpid del què tocava: 4,42, quan estic rodant gairebé a 7. Una diferència massa gran. El Km 2 i el 3 encara els vaig fer per sota de 5. De seguida vaig veire que baixar dels 50 minuts costaria, però creia que podria fer-ho. Els km 4, 5, 6, i 7 van sortir a 5,06-02-10-09. El sub50 perillava perquè el marge de segons estava gairebé exhaurit. Plovia, cosa que vaig agrair. Per mí i pel país... Vaig dir-me que havia de prémer l'accelerador. Em vaig anar enganxant a qualsevol corredor que em sobrepassés per intentar que em fes de llebre ni que fos durant uns metres... els que el pogués aguantar la velocitat. Això em va permetre fer el km 8 en 4,59, 10segons més ràpid que l'anterior. El 9 va ser 5,01 i el 10, esprintant, pràcticament, 4,47. Total objectiu sub50 complert, per un exigu marge, això sí: 49m 49 segons. Content, doncs.

    La pròxima cita no sé quan serà. Potser la Cursa DIR del 21 de maig. Veurem.    

diumenge, 23 d’abril del 2023

Poc córrer, molt tenis

Amb l'extenista Tomàs Carbonell (esquerra) i Francesc Sòria, company a TV3
   

Aquesta darrera setmana, del 17 al 23 d'abril, he estat transmetent del Barcelona Open Banc Sabadell de tenis, el Trofeu Compte de Godó, a raó de 5-6 hores diàries. Poc temps em quedava per córrer. El dia abans de començar, o sigui, el diumenge 16 d'abril, vaig poder córrer la cursa dels Mossos d'Esquadra, a Badalona. 10 km, als quals els faltaven uns 200 metres, segons el meu GPS. Cursa molt plana, amb pujadeta final. No sabia com reaccionaria la meva esquena, ja que fa temps que arrossego unes molèsties que només em permeten entrenar molt lent. Vaig acabar en 50 minuts i 40 segons, cosa que no m'esperava. Em veia acostant-me als 53 minuts, almenys. Per tant, satisfet.

Sortida a la cursa del Mossos d'Esquadra (organització)

 Diumenge, com que la final del tenis (Alcaraz-Tsitsipas) era a les 16h, vaig poder córrer uns quilometrets al matí. Per no deixar al setmana a zero Km...! Dissabte que vé, 29 d'abril, tinc previst córrer la Cursa Nocturna de l'Hospitalet. També 10Km. Aviam què tal i aviam com respon l'esquena.



dilluns, 13 de febrer del 2023

Debut i èxit a Santa Coloma

Enfilant l'últim quilòmetre (Foto: Pako Beer)


Mai no havia fet la mitja marató de Santa Coloma de Gramenet. S'hi fa també un 10.000 que sí que havia corregut una vegada, concretament el 9 de febrer del 2014. Aquell dia vaig fer de llebre de la Imma Casares, companya meva de feina a TV3. Una segona vegada havia corregut a Santa Coloma: el 31 d'agost del 2019. Aleshores va ser un 5.000. Així que ja tocava córrer la mitja colomenca. Després de fer 1h i 51m a Granollers la setmana anterior, la veritat és que no pensava que em sortís tant bé com em va sortir. Feia molt de fred a primera hora --la cursa era a les 9 del matí-- i no pensava que les mes prestacions fossin massa bones. El cas, però, és que em vaig trobar molt bé des del primer metre. I veia que anava a ritmes força bons. En la primera part de la mitja es circula bàsicament pel casc urbà de Sant Coloma i ja cap al 9 i mig s'enfila la carretera cap a Montcada i Reixach. Poc a poc anava passant corredors i el meu ritme no defallia. Veia que podria baixar de 1h 50m sense problemes per poc que mantingués el ritme. Al girar en el km 14,5 per tornar cap a Santa Coloma vaig veure que la Núria Salvat, a la qual havia passat en el km 2, em trepitjava els talons. Vaig mirar d'accelerar una mica per evitar que m'atrapés. Això va fer que cap el km 16 divisés en la llunyania la Maria José Moscoso. La vaig atrapar cap el km 18, i això em va motivar a mirar de fer un crono realment notable per a mí. Dit i fet. Vaig acabar en 1h 47m i 14 segons, la millor marca en mitja des del novembre del 2019. Aleshores, a Lleida, vaig fer 1h 46m 34s. 

El podi d'Egipte reunit a Santa Coloma! (Foto: Mercè Jané)

Com us podeu imaginar vaig quedar molt satisfet de la marca a Santa Coloma. A més a més, perquè no és una mitja senzilla, donat que es puja i es baixa gairebé de manera constant. Un trencacames, vaja...   


diumenge, 5 de febrer del 2023

Mitja de Granollers: 15a vegada

El pas per La Garriga (Foto Carles Boix)

És la mitja que he fet més cops: 15. Cal córrer-la amb molt de cap perquè cal reservar forces per la baixada. Això vol dir ser prudent a la pujada per poder recuperar temps a la baixada. Si has estat agoserat a la pujada, a la baixada no tires.

Hem sortit plegats amb l'Arcadi a ritme de 5,45, és a dir per fer un mica més de 2 hores. A partir del km 3 m'he escapat i m'he posat a 5,35. Em trobava còmode, fins i tot fent algun km per sota de 5,20. Un cop arribats al km 11, a La Garriga, la cursa va de baixada, amb alguna pujada, que he pogut superar prou bé.


Feia estona que divisava en la llunyania el grup de les llebres de 1h 55m. M'he posat com a objectiu atrapar-les. Ho he aconseguit en el km 13 que ja he cobert en 4,59. Els últims quilòmetres els he fet en 4,52-51-52-45-41. Una bona progressió que m'ha permès acabar en 1h 51m 11s. Marca mediocre, però és en el què em moc ara en les mitges. Baixar de 1h 50m ja hauria estat un gran registre, per a mí. Tres setmanes després de la marató de Luxor i amb l'isquio esquerra tocat des de fa temps, m'ha semblat, però, acceptable, el crono. I content d'haver estat capaç de recuperar abastament a la baixada el temps perdut a la pujada.

El video l'ha fet la Ximena Belén.  

Seguim!  




dilluns, 23 de gener del 2023

San Antoni: el 10 mil que més vegades he fet

L'esforç dels últims metres (Foto: Pako Beer)

La Cursa del barri de Sant Antoni de Barcelona és una de les clàssiques de la capital catalana. L'he correguda 17 vegades. Es dóna per iniciada la temporada de curses populars amb ella. És molt multitudinària. Fàcilment s'arriba als 4.000 corredors. És molt plana i es poden fer bons registres. En 6 ocasions he baixat dels 40 minuts, i en 4 d'elles, per sota dels 39 minuts. Fa molts anys d'això, evidentment. Després de la marató de Luxor, tenia curiositat per saber com respondria, 9 dies després. Al 2004, després de fer la marató de Marràqueix, just una setmana després, vaig córrer a Sant Antoni. Vaig fer 40,25, que em va semblar una marca dolenta, donat que en aquella època baixava regularment dels 40 minuts, però lògica perquè no estava del tot recuperat de la marató marroquina. Ara, 19 anys després, es donava una situacio similar post marató. Em vaig fixar com a objectiu baixar dels 50 minuts. Vaig sortir força endavant, amb espai per córrer, però veia que no baixava dels 5m/Km, per tant era complicat aconseguir ser sub 50. Però a la Gran Via em vaig començar a trobar més lleuger. Corria uns quants segons per sota de 5m/Km. Continuava sent molt complicat baixar dels 50 minuts perquè el marge era molt estret, però almenys ho podia intentar. Poc abans de girar per Passeig de Gràcia per anar cap a Plaça de Catalunya em va passar la Núria Salvat. Em va deixar endarrera, però vaig veure que no se m'allunyava gaire. Poc abans d'arribar a la Plaça Universitat la vaig atrapar i em vaig posar a la seva roda per aprofitar-me de la seva estela. Aleshores vam arribara l'alçada d'en Vicenç Solé. El bo d'en Vicenç va advertir la Núria: "Tens al Bonastre just al darrera teu!" Aleshores la Núria va canviar de ritme i ja em va ser del tot impossible seguir-la. Vaig passar la meitat de la cursa en 24 minuts i 37 segons. El marge per baixar dels 50 minuts anava creixent. Això em va animar. Algun quilòmetre el vaig fer a 4,50. La pujada del Paral·lel al Km 7 la vaig superar sense entrebancs i sense perdre ritme. Total, que vaig completar la cursa en 49 minuts i 5 segons, molt aprop, doncs de ser sub 49. Per tant, vaig quedar prou satisfet! Per cert, la Núria em va treure al final gairebé 2 minuts. Està forta!

La pròxima cursa probablement serà ja la mitja de Granollers, donat que la de Terrassa no la podré fer, el 29 de gener, al treballar matí i tarda aquell diumenge.  

dissabte, 21 de gener del 2023

Un luxe de marató: 61-61-61

Una més al sarró! (Foto Victor Seco)
 
El títol d'aquesta entrada estava cantat. Vaig córrer la Marató de Luxor, a Egipte, el 13 de gener. Va ser la que fa 61 del meu palmarès, ara que tinc 61 anys, perquè vaig nèixer al 1961. Una mena de triplet per a fer la meva última marató. Aquesta és la meva intenció: no córrer cap altre marató, però en el meu interior hi ha una veueta que em diu: "no t'enganyis; en correràs més". La veritat és que si hagués fet la marató de Luxor i l'hagués acabat amb males sensacions ara em seria més fàcil retirar-me. Però va ser just el contrari. 

L'avituallament, bàsic (Foto: Víctor Seco)

Em vaig trobar molt a gust durant tota la cursa. Es tractava de fer 4 voltes a un circuit de 10 Km, amb 2 Km més --un d'entrada al circuit i un de sortida, després de la quarta volta-- per tornar a la meta. Pràcticament tot pla. Escassament vam acabar la cursa 60 participants. Vaig quedar el 30è i primer de la categoria de 60-69 anys. Erem 7 corredors, tot just, d'aquesta franja d'edat. Un altre motiu per no pensar en no fer cap altre marató mai més. Sóc conscient que les trobaria a faltar, a més de pensar que em restaria motivació per córrer, si no en fes cap altre. 

La història de mil·lers d'anys d'Egipte, testimoni de la marató (Foto: Víctor Seco) 

Vaig acabar en 4h 8m i 58s, un registre sensiblement millor que les últimes maratons on no he baixat de 4h 14m. L'explicació és senzilla: van col·locar un gir on no tocava i el resultat és que es van menjar un quilòmetre. Per tant, si hagués estat tot correcte, hauria acabat en 4h 14m, molt probablement, igual que en la marató número 60, feta a Barcelona al maig del 2022. Córrer a Egipte va ser espectacular; sortida a les 7 del matí, per evitar la canícula, ja que quan surt el sol s'arriba a temperatures de 25 graus fàcilment, quan al començar la cursa és de 9-10 graus, com a molt. La marató va ser una més de les activitats que vam fer a Egipte durant 11 dies. Òbviament vam veure les piràmides, el temple d'Abu Simbel, El Caire i vam fer un creuer pel Nil, com a coses més destacades que es fan habitualment a Egipte com a turista. Amb marató o no, almenys una vegada a la vida anar a Egipte és recomenable.
En Víctor Seco immortalitzant l'arribada (Foto: Cristina Fábregas)