divendres, 12 de juliol de 2019

Final de temporada

El 6 de juliol vaig córrer l'última cursa de la temporada. Va ser a Polinyà. Cursa nova, organitzada pels Corredors de Polinyà. Tenia ganes de fer-la donat que al gener acostumo a fer d'speaker a la cursa que hi organitza l'ajuntament de la vila, i, per tant, mai no la puc córrer.
Concentrat a Polinyà (Foto: Juan Francisco Campanario)
Aquesta cursa d'estiu eren 5 quilòmetres i començava a dos quarts de 9 del vespre, per evitar la calor. Alguna pujadeta, però molt superable. La temperatura va ser molt bona. Fins i tot ens va caure un ruixadet, que va ser molt benvingut ja que calor en feia. Vaig anar remuntant posicions i aconseguint els petits objectius que m'anava marcant. Al final vaig completar el recorregut en 24 minuts i 6 segons, que em van deixar prou satisfets. Això voldria dir que en un 5.000 planer estaria en disposició de córrer en el minut 23. Vaig quedar el 49 de 121 corredors, el quart de la meva categoria. Medalla de xocolata, he, he.. Erem tot just 8 atletes de la meva edat.
Aquesta setmana de juliol estic centrat en el Jocs Mundials del Patinatge que es fan a Barcelona --els World Roller Games-- del 4 al 14 de juliol. A mi em toca fer les transmissions de patinatge de velocitat, que són prou espectaculars. M'acompanya en els comentaris un expert patinador: en Roger Vallverdú. Fem un bon tàndem !
Amb en Roger Vallverdú. Un crack ! (Foto: selfie)
Aprofitant que dimecres 10 de juliol vaig tenir descans de transmissions, vaig presentar el meu llibre "100 històries del córrer" a l'Hospitalet de Llobregat. Ja porto 21 presentacions !
Presentació a l'Hospitalet de Llobregat
La pròxima, a Blanes
La pròxima serà a Blanes el 30 de juliol. Reprendré l'activitat atlètica el primer dissabte d'agost, per començar a preparar la Marató del Priorat del 6 d'octubre. Serà --si l'acabo-- la meva marató número 55.

dilluns, 1 de juliol de 2019

Seny

  En aquests mesos que porto presentant el meu llibre de "100 històries del córrer" arreu de Catalunya, una de les coses que dic és que és important córrer amb seny, especialment quan arribem a edats avançades, com és el meu cas. En tinc 58, que no és el mateix que tenir-ne 40, per exemple. Una obvietat, però cal no oblidar-ho. Aquest cap de setmana ho he posat en pràctica. Però anem a pams.
A poc d'acabar la cursa de Sant Muç (Foto: Mònica Majoral)
  Dijous vaig presentar el llibre al gimnàs Ekke de Lleida. Va ser una presentació magnífica amb una gran participació dels assistents. Jo, com sempre, m'ho vaig passar molt bé. Ja tocava anar a les comarques lleidetanes!
Presentant el llibre a Lleida (Foto: Mònica Majoral)
   Dissabte, Festa Major de Rubí i Cursa de Sant Muç. Ha passat de ser una cursa de 10Km que es feia a l'octubre, a ser la cursa de al Festa Major. I reduïda a 5,62 km. Però l'essència és la mateixa: passar per l'ermita de Sant Muç, a la qual s'hi arriba baixant. Es puja força més a munt de l'ermita i després es baixa per un pendent de vertigen fins a la petita església. Tot seguit, fals pla en clara pujadeta --una part dura de la cursa, encara que pugui no semblar-ho-- i finalment, dues baixades més per tornar a arribar al centre de Rubí on hi havia la sortida. Vaig acabar en 28 minuts i 59 segons. Ritme de 5,09m/k. Imagineu els pendents de pujada si en baixada em vaig arribar a posar a 3,24/km !! Vaig acabar prou content, entre altres coses, perquè al final vaig poder superar una jove atleta de la UAR (Unió Atlètica de Rubí) a la qual vaig estar acostant-m'hi bona part de la cursa. A la foto dels últims metres de la cursa, se la veu al fons, darrera meu, acompanyada de les seves dues llebres. En definitiva, bona cursa. Vam començar passades les 8 de la tarda.
Poc abans d'iniciar la cursa a Hostalric (Foto: selfie)

 I diumenge, escassament 13 hores després, a les 9 del matí, corria a Hostalric. La cursa contra El Castell. 12 quilòmetres, amb la particularitat que es feia en dues sèries de 6 km, amb una pausa entre elles de ben bé mitja hora. Una pausa per recuperar-se de l'esforç. Per a què us en feu una idea: he completat la primera sèrie en 42 minuts i 58 segons. Un ritme de 6,49/km ! Un ritme tan lent perquè la part final del recorregut, la que dóna accés al castell, té un pendent que mai no havia vist en cap cursa. L'he hagut de fer tot caminant; ben bé un quilòmetre. Pujada duríssima, amb escales a la part més propera al castell, per acabar-ho d'adobar. Quan he arribat a la meta -- que no és a dalt del castell, sinó després d'una última baixada, el primer que he pensat era que no em veia capaç de tornar a fer el recorregut per segona vegada. I a més amb una calor que, ja cap a les 11 del matí que començaria la segona volta, seria bestial. M'he refrescat, m'he avituallat, m'hi he repensat... molta estona. Però finalment he aplicat el que apuntava a l'inici d'aquesta entrada: el seny. No sóc jove, feia molta calor, venia de la cursa, també dura, del dia anterior. No volia passar-ho realment malament a la segona volta. Crec que he fet el correcte. No valia la pena arriscar-se a res. Això de fer dues sèries està molt bé per original, està clar, però penso que, en el meu cas, si haguéssim fet els 12 quilòmetres sense aturar-nos, els hauria acabat. El fet de parar tanta estona ha acabat per decidir-me a no fer la segona volta. Igual he estat l'únic en retirar-me. De les 763 curses que he fet --aquesta la compto com a cursa-- només he plegat en dues anteriorment. I una va ser perquè em vaig lesionar. Que no s'interpreti, si us plau, que critico aquesta cursa d'Hostalric. Res més lluny de la meva intenció. Els organitzadors es nota que la fan amb tota la dedicació i estimació pel córrer. I això sempre s'agraeix. I a la bossa del corredor hi havia unes ulleres de sol magnífiques. Tenint un castell tan imponent a la vila, és evident que qualsevol cursa que s'hi faci, ha de tenir-lo en compte. Vaja, que s'hi ha de passar, sí o sí. Només he volgut explicar la meva circumstància concreta, el dia d'avui.
   Un cop he marxat d'Hostalric --sensació estranya quan sentia com es donaven les sortides esglaonades de la segona mànega i jo marxava cap a la feina-- he anat a TV3 per transmetre les dues final de l'Open TRAM Barcelona de tenis en cadira de rodes. Espectacle pur. Si us agrada el tenis, mireu-vos un dia un partit de tenis en cadira de rodes. Flipareu. He comentat els partits amb el gran José Coronado, el director del torneig i tenista en cadira.
Amb en Jose Coronado, a la transmissió (Foto: selfie J. Coronado)

    La setmana que ve, dissabte 6 de juliol, al vespre, correré a Polinyà. 5Km urbans. Aviam què tal.

dimarts, 25 de juny de 2019

Nova cursa, per a mi, a La Canonja

  Hi ha tantes curses a casa nostra que molt sovint n'estreno. Vull dir que mai abans l'havia correguda. Com que diumenge de revetlla de Sant Joan, o sigui el 23 de juny, a la tarda, feia una transmissió de Volei Platja del Vichy Catalán Volei Tour, campionat de Catalunya, des de la platja d'El Regueral, a Cambrils, vaig buscar on fer una cursa diumenge al matí, que fos a prop de la zona. I vaig trobar el 10K, amb versió 5K per qui ho preferia, a La Canonja. Haig de reconèixer que mai no n'havia sentit a parlar. Ni de la cursa, ni de la població. Potser l'explicació és que La Canonja es va independitzar de Tarragona no fa tant. Des del 2010, exactament.  
Firmant-li el meu llibre a l'Albert Belmonte

   Em vaig trobar un poble molt acollidor, on el tracte al corredor em va semblar magnífic. Cursa molt ben mesurada, a més a més, un circuit compensat amb pujades llargues però no de molt pendent, però també força trams de baixades. Al circuit es donaven dues voltes. Sortida puntualíssima. Com un rellotge. Al segon !!
Vaig sortir ràpid, tot i que els primers metres eren en lleugera pujada. 1r Km: 4,35. Un excés per a mí, sense cap mena de dubte. Com que el dia havia començar tapat, no em va importar. Sempre estic a temps de "petar", vaig pensar. 2n Km: 4,46. Ja més normal i encara més el 3r i el 4t (5,02 i 4,56, respectivament) El pas pel Km 5, primera volta, va ser en 24m 21s. El marge per baixar dels 50 minuts era molt minso. A més, estava clar que pagaria l'esforç de la primera volta, especialment dels 2 primers quilòmetres. Per posar més dificultat, va sortir el sol i la calor va augmentar notablement. Anava observant quants segons tenia de marge a cada quilòmetre. No vaig baixar en cap moment de 5m/km en tota la segona volta. Els passos van ser 5,02-04-18-06-01. Però vaig aconseguir baixar dels 50 minuts!! 49,55 vaig marcar en el meu crono al creuar la línia de meta. La segona volta la vaig fer sensiblement més lenta, en 25m i 34s. Però vaig quedar molt satisfet. Ja sabeu els seguidors d'aquest blog que per mi, ara, fer menys de 50 minuts en un 10K és una molt bona marca.
  Després vaig estar una estona conversant amb els amics de Tarragona Fondistes, que em van fer unes fotos magnífiques !
El pas pel Km 5 (Foto: Tarragona Fondistes)
Els amics de Tarragona Fondistes
 
A la tarda, canvi d'escenari. Cap a Cambrils a transmetre el Volei Platja, com deia. Al costat del gran Dani Antolín, el seleccionador català femení. Un analista tècnic de luxe, us ho asseguro.
Transmetent el Volei Platja, amb en Dani Antolin i la camiseta de la Canonja! (Foto: Mònica Majoral)
  El cap de setmana que ve, nou doblet en perspectiva. Dissabte al vespre, la Cursa de Sant Muç, a Rubí, i diumenge al matí, la Hostrailric, cursa de muntanya de 12km, a Hostalric. Serà un doblet exigent, perquè la cursa de Sant Muç, la conec perfectament. Tot i ser curteta --6 quilòmetres--, la pujada fins més a munt de l'ermita, és dura i llarga. I la d'Hostalric, al ser un Trail, ja m'ho puc imaginar. Caldrà prendre-s'ho amb calma... 

dissabte, 15 de juny de 2019

Dissabte al vespre

     Córrer dissabte a la tarda és bastant habitual. No tant com diumenge al matí, però. Aquesta setmana buscava una cursa que fos en dissabte a la tarda ja que diumenge treballo al matí i no em seria possible combinar-m'ho. I vaig trobar una ideal: la cursa per lluitar contra el Càncer a Sant Cugat del Vallès. Al costat de casa, vaja.
Minuts després de la cursa (Foto: selfie)
       La cursa començava a tres quarts de 9 del vespre. Tardet, però per prevenir la calor estava ben pensat. Estava anunciat que la cursa tenia una mica més de 7 Km, però el meu GPS m'ha marcat 6,62 Km. Una diferència molt gran, tot sigui dit... La veritat és que a estones he agraït que no tingués més distància, ja que hi havia unes pujades que deu n'hi do. És cert que l'últim quilòmetre i mig tenia un descens molt notable, però a l'arribar allà ja estava prou cansat com per poder augmentar molt el ritme. He estat una bona estona intentant atrapar un parell de corredores, però amb prou feines m'hi he acostat una mica. He acabat amb un temps de 33 minuts i 8 segons. Ritme de 5m/km de global. Discret, però en la línia d'ara. El meu ritme de cursa ara és una mica per sota de 5m/km, en pla. Ja m'ha semblat bé. Gran bossa del corredor i cap a casa a preparar la transmissió de tenis de demà.

diumenge, 9 de juny de 2019

Un doblet molt especial

En Pol, aguantant el meu "rotllo" ;-)
  Nou cap de semana de doblet. Però ha estat un doblet únic. Dissabte vaig anar als 10 Km de Sant Joan Despí. Finalment vaig córrer només el 5K que també s'hi feia. El motiu? Vaig portar el cotxe d'en Pol. Va ser tot un honor i un luxe poder fer-ho. El pare d'en Pol, el Tony Molinos, em va deixar viure una cursa ben diferent per a mi. Una gran experiència. El Tony anava agraïnt a tothom que ens veia passar, la seva paciència. I demanava disculpes als que es veien afectats --cotxes...-- pels talls de carrers que ocasionava la cursa. Espectacular! Tot un exemple a seguir, el Tony. Tant de bó pugui estar present a la pròxima marató de TV3 dedicada a les malalties minoritàries, per poder explicar la malatia del seu fill, l'hiperglicinèmia no cetòsica, i que ell dóna a conèixer amb el "Proyecto Pol".

Un experiència única

Ens ho passem molt bé tots els que portem en Pol
    I la segona cursa del doblet d'aquest cap de setmana ha estat el 10K d'Abrera. Hi havia corregut fa 9 anys. Un dissabte a la tarda, amb una calor asfixiant. Dues voltes de 5Km amb algunes pujades notables. Vaig fer aleshores 44 minuts. Avui la meteorologia ha estat molt benèvola. I el recorregut l'han suavitzat notablement. He anat amb l'Arcadi fins el Km 2, aproximadament. A la primera pujada, ja no he pogut seguir-li el ritme. Com ja he comentat en altres entrades, el que més em costa ara és fer pujades. Vaig molt lent... Al final he acabat en uns digníssims per a mi, 50 minuts i 7 segons, o sigui a poc més d'1 minut de la meva MMA. Hem coincidit amb el gran Fermín Cacho. Ha corregut en 48 minuts, com l'Arcadi, que ha pogut batre'l a l'esprint! És el segon campió olímpic de 1.500 que l'Arcadi guanya. Va superar Sebastian Coe, també, aleshores en una marató.
 
Amb en Fermín Cacho i l'Arcadi, a Abrera (Foto: Txabi Albert)

 
   El cap de setmana que ve no tinc previst fer cap cursa. Diumenge 16 transmetré la final del torneig de tenis femení des del club Hispano Francès de Barcelona.

dimarts, 4 de juny de 2019

Un bon diumenge

6è any que faig d'"speaker" a Martorell (Foto: Gabriel Miquel)
   No vaig córrer cap cursa, diumenge, però va ser un dia intens. Al matí vaig fer d'"speaker" a la 7a edició de la Marxa i Cursa Solidàries de Martorell, a l'Hospital de les Germanes Hospitalàries. Vaig estar des de les 8 fins la 1 a peu de micròfon. Acabant amb el lliurament de trofeus i el sorteig. Un any hauré de fer la cursa, també. Encara no l'he poguda fer mai, i ja tocaria...
En el lliurament de trofeus (Foto: Gabriel Miquel)
En sortint de Martorell vaig anar directe cap a El Masnou ja que a la tarda transmetia per a l'Esport3 les finals femenina i masculina de la 3a prova del Vichy Catalán Volei Tour, corresponent al Campionat de Catalunya de Volei Platja.
El Volei Platja d'El Masnou, a l'Esport3 (Foto: jo)

Amb el Dani Antolín, ben abrigats! (Foto: Helena Rigol)
Va fer solet, però també vent, i el cert és que la temperatura no era gaire alta. Sortosament m'havia preservat la veu al matí i vaig poder fer les transmissions sense problemes, acompanyat del Dani Antolín, seleccionador català de fèmines de Volei Platja. Una bona experiència, que m'imagino que repetiré al llarg de l'estiu, ja que a l'Esport3 transmetrem les finals dels 9 torneijos que formen el circuit. En portem 3. En falten 6, doncs.

dissabte, 1 de juny de 2019

Bona cursa a l'Ametlla del Vallès

    Erem molt poquets. Tan sols 52 corredors arribats a meta. Però la cursa de 10Km de l'Ametlla del Vallès m'ha agradat molt. Transcorre per camins i corriols al voltant de l'Ametlla i el cert és que ha estat molt agradable fer-la. Majoritàriament circulava per zones ombrívoles i això sempre és d'agraïr quan el termòmetre puja. Bona part de la cursa és en baixada i, per tant, també té algunes pujades per tornar al punt de sortida. He estat tota la cursa intentant atrapar una corredora a la qual no hi havia manera que m'acostés. No ha estat fins l'últim quilòmetre, que he vist que tenia alguna opció de superar-la. I així ha estat. A 500 metres, aproximadament, de la meta l'he agafada i aleshores es tractava de no pagar l'esforç que havia fet per enllaçar. He mirat aleshores de canviar el ritme per poder-li agafar uns metres i fer-li veure que li costaria atrapar-me. Que llencés la tovallola, vaja. I crec que l'ha llançada. He acabat en 53m i 31s que m'han semblat prou dignes per les pujadetes que hi havia. He acabat 4t de la meva categoria d'edat. Cap mèrit perquè només érem 5 corredors a la categoria...
Al pàrquing de la cursa (Foto: selfie)
   El cap de setmana que ve, toca doblet. Dissabte a la tarda, els 10 Km de Sant Joan Despí, i diumenge, el 10 Km d'Abrera. A Sant Joan Despí correré els primers 200-300 metres empenyent en Pol. Em fa especial il·lusió i sé que al pare d'en Pol, el Tony Molinos, també. El "Proyecto Pol" és una iniciativa que val molt la pena. Busqueu per internet i ja m'ho direu.

diumenge, 26 de maig de 2019

Segona estrena per a completar el doblet

Entrada a meta (Foto: organització)
 Feia temps que no feia un doblet. Concretament des del 6 de juny del 2017. O sigui, pràcticament dos anys sense fer-ne cap. Aquest cap de setmana, doncs, ho he esmenat... Avui he corregut la cursa de l'Ascensió, a la Torreta de Granollers. No l'havia fet mai. 10 Km per camins de muntanya, força trenca-cames, però suportable completament. He sortit molt endarrerit, però era igual. Després de l'esforç d'ahir, avui volia prendre-m'ho amb calma. I així ha estat. El recorregut tenia una bona part en baixada que després hem hagut de remuntar, sortosament, per un altre lloc. Ahir vaig anar a un promig de 5,22min/Km. Avui 5,33, o sigui que sensiblement més lent. El temps d'avui ha estat 56 min i 4s. Molt discret, però m'ho he passat molt bé, mirant d'atrapar els i les atletes que tenia per davant, com sempre. He acabat content perquè he tingut la sensació de pujar millor que no pas ahir. Aviam si això es confirma... Impressionant, per cert, l'avituallament final a l'Hotel Granollers. Repetiré.

Ja porto 756 curses fetes (Foto: selfie)

dissabte, 25 de maig de 2019

Estrena, per a mi, de la cursa de la Cervesa

Amb en Jordi Sanuy, abans de començar (Foto: José Manuel Barbero)
      Cap de setmana amb dues curses estrenades. La primera, dissabte a Sant Miquel de Balenyà, a Osona. La 3a edició de la cursa de la cervesa, patrocinada per Cervesa del Montseny. S'ha de fer costat als productes de casa nostra.Un cross de 10 km, si bé el GPS m'ha marcat 10,44. L'he fet sense cap objectiu de marca. Només amb la intenció d'intentar que el meu company als esports de TV3, en Jordi Sanuy, no em superés. Era difícil, tenint en compte els temps que fa en els seus entrenaments. Quan ja pensava que aconseguiria el meu objectiu, a falta de menys d'1 Km per a la meta, m'ha passat com un llamp. La lògica s'ha imposat. La cursa m'ha agradat. Anava, diria que més o menys al 50 per cent, d'asfalt i de pista. Una mica de fangueig, però res de l'altra món. He acabat en 56 minuts i 7 segons. Prou correcte. Aspirava a intentar fer 55 minuts, però hi havia algunes pujades llargues i notables que m'ho han impedit. Ara veig que vaig molt més lent a les pujades que abans de passar pel quiròfan, al setembre passat. Coses de l'edat...
         Demà toca un altre 10K nou. La cursa de l'Ascensió, a Granollers. Aviam què tal.

diumenge, 19 de maig de 2019

Seguim millorant

Molt content ! (Foto: Ximena Belén) 
  Estava clar que el registre de la setmana passada a Sant Quirze del Vallès el milloraria ràpidament. Només 6 dies després l'he tornat a batre. Entenc que és el més normal, perquè els 10 Km de Sant Quirze tenen un perfil dur. En canvi, ahir a Mataró, el perfil era absolutament pla. A més el dia va acompanyar. Feia una mica de fresqueta, però molt agradable. Era el 10K emmarcat a la Mitja de Mataró, en un circuit que transcorria per la carretera Nacional-II. Vaig dissenyar una estratègia ben definida: anar a 5m/km durant els primers 7 quilòmetres i fer l'últim 3.000 més ràpid per mirar de baixar dels 49 minuts. Dit i fet. Em vaig arrecerar en el grup de 5m/km, amb una llebre que anava clavant els temps de pas, i d'aquesta manera em vaig protegir de l'aire que per moments era notable. Vam passar el km 7 en 34 minuts i 55 segons. Es tractava doncs, de fer els ultims 3 a 4,37-4,39 per guanyar almenys un minutet i millorar el registre de 49,32 de la setmana passada a Sant Quirze. Vaig accelerar i no em va ser complicat posar-me a bona velocitat. 4,40, 4,37 i 4,27, van ser els parcials de l'últim 3.000 i objectiu aconseguit ! 48,58 va ser el meu temps final als 10 Km. Un promig de 4,54 en el global de la cursa. I el que és millor: vaig tenir la sensació que hauria pogut mantenir una velocitat de creuer prou alta fins i tot encara que hagués canviat abans, al km 6, per exemple. En qualsevol cas vaig quedar molt satisfet. La progressió tinc per mi que és lenta, però segura. Com si ja no fos tant difícil baixar amb una certa facilitat dels 50 minuts. Molt content ! La cursa, sensacional. En Jaume Grau, de Zona Vip Events, i el seu equip, han dissenyat un recorregut molt favorable per a fer bons registres, això està clar. Felicitats !!!

diumenge, 12 de maig de 2019

Millor marca de l'any en 10K !!!

El rellotge no enganya...
       La veritat és que no m'ho pensava pas. Després d'haver fet 50 min 41s a Badalona el passat 24 de març, pensava que el meu marge de millorava pràcticament s'havia acabat. Com que els rodatges que faig, com a molt ràpid vaig a 6m/km, no pensava ser capaç de córrer més ràpid de 5m/km en un 10K. Avui he anat a Sant Quirze del Vallès a córrer el Memorial David Rovira, per a fer-hi els 10 quilòmetres. Era la 4a vegada que hi anava, però des del 2010 que no la feia, per una o altra raó. És una cursa a la qual es fan dues voltes i té algunes pujades llarguetes que es compensen bé amb un bon tram de baixada cap a la meitat del circuit. El meu objectiu era acostar-me al màxim als 50 minuts. No veia factible baixar d'aquest registre. He sortit ràpid, tant que l'Anna Cos m'ho ha fet notar. L'he deixada endarrera, però només eren focs d'encenalls. Ella, incombustible, com sempre, m'ha passat al Km 1 i s'ha anat allunyant paulatinament fins que l'he perdut de vista. Jo m'he centrat en la meva cursa. Les llebres de 50 minuts les tenia una mica darrera meu. L'objectiu era que no em superessin. He passat el 5.000 en 24min 33s. He pensat que no podria doblar i baixar de 50 min. El marge era petit, però com que m'agraden els reptes m'he proposat intentar-ho. Era qüestió d'anar calculant cada quilòmetre. El 6 l'he passat en 29,24 (36s de marge); el 7 en 34,50 (10s de marge). Hi havia la pujada més llarga. El 8 en 39,25 (35s de marge) Hi havia la baixada més llarga. El 9 l'he passat en 44,29 (31s de marge. Ja no se'm podia escapar !! I efectivament, he creuat la línia de meta en 49m 32s, 28 segons per sota dels 50 minuts. Contentíssim! Com deia, no m'ho esperava pas. Una gran jornada atlètica per a mi. Això vol dir que en un 10K pla, potser hauria estat capaç de fer un minutet menys, ves a saber... Magnífic !!
Ens ho vam passar molt bé amb en "Robi"
    El cap de setmana el vaig començar divendres al vespre amb la presentació de 100 Històries del Córrer, de Cossetània Edicionsa Sant Cugat del Vallès. Va ser un acte magnífic al Club Muntanyenc, entitat històrica de la vila vallesana, que va presentar el meu company i amic de la redacció d'esports de TV3, en Jordi Robirosa.

Vam fer un ple més que notable
     Tothom que va venir a la presentació s'ho va passar d'allò més bé. En Jordi i jo, també. Un gran dia. Per tant, cap de setmana ben complet !

dilluns, 6 de maig de 2019

Cap de setmana de tramuntana i emocions

Vaig córrer tota la cursa ben abrigat. Feia fred, malgrat el sol. Amb l'autor de la foto, en Xevi Avellana
    El primer cap de setmana de maig ha estat ben intens. La Marató d'Empúries era el leitmotiv. Però anem a pams. Amb motiu de la cursa, els bons amics de l'Escala, com l'Anton Brugués, l'organitzador de la marató, van tenir a bé que presentés el meu llibre "100 històries del córrer", el dia abans, dissabte 4, a un indret fantàstic: l'Alfolí de la Sal. Si aneu a l'Escala, no podeu deixar d'acostar-vos-hi. A més a més està ben bé al centre de la vila.

L'Alfolí de la Sal. Un lloc magnífic (Foto: Mònica Majoral)
      És una antiga casa reformada i que ara és una mena de museu on hi trobareu en un gran ambient, la història de l'Escala perfectament explicada. Doncs a l'Alfolí de la Sal, de la mà de l'alcalde, en Víctor Puga, vam presentar el llibre, juntament amb en Josep Maria Antentas, el vicepresident de la Federació Catalana d'Atletisme.

Amb en Victor Puga i en Josep Maria Antentas (Foto: Mònica Majoral)

Assistents d'excepció. Tots. Entre ells, el gran i etern Jordi Hurtado (Foto: Mònica Majoral)
També va venir el gran Xavi Tomasa, campió de Catalunya de Marató. Tot un honor!

     Va ser un èxit d'assistència i ens ho vam passar molt bé tots plegats. Al dia següent tocava matinar per a fer la marató. Malauradament la tramuntana va trastocar els plans. Tal com ja havia passat al 2016, la marató es va haver de suspendre per l'excés de vent. Vaig córrer, doncs, la mitja marató, com fa 3 anys. Aleshores vaig acabar en 1h i 45m 16s. Enguany, gairebé 10 minuts més, 1h 54m 56s. Llei de vida. Després de les meves operacions del 2018, em puc donar per satisfet. Tenint en compte, a més, la tramuntanada que vam tenir i només fer 3 minuts més que a Calella, que és plana i sense vent, almenys el dia de la cursa, és prou encoratjador per anar millorant poc a poc.

El 6 de maig del 1989, em barallava amb el pastís nupcial
 I dilluns 6 de maig, dia especial per la Mònica i per mi. Hem fet 30 anys de casats. 30 anys ! Es diu ràpid ! I també han passat molt ràpid. I seguirem. Per molts anys més. Ho hem celebrat amb un bon dinar. Un arrosset caldós que estava prou bo.

El 6 de maig del 2019, ens hem cruspit un arròs caldós molt bó !!
 Després, a la tarda, nova entrevista per promocionar el llibre, en aquest cas a Televisió de Sant Cugat. La 28a entrevista que em fan amb motiu del llibre. No està pas malament, oi, la promoció ? L'editorial Cossetània està contenta !

Segueix la promoció del llibre. A TV de Sant Cugat (Foto: Mònica Majoral)
 Ah!! La Mònica va debutar en el 5.000 que es va fer dissabte a Empúries. Va córrer amb la Sandra, la seva germana, que anys enrera ja havia fet un 10.000, també a Empúries. Olé les dues !! 


La Mònica i la Sandra, al 5K d'Empúries. Ben felices estaven !
  La meva reaparició a la Marató haurà d'esperar, doncs. Possiblement serà a la Marató del Priorat, el 6 d'octubre.









dimecres, 1 de maig de 2019

Poc a poc i bona lletra



Entrant a meta (Foto: Ximena Belén)
Això serà lent, però l'important són dues coses. La primera és que puc córrer, que ja està prou bé després del què he passat; i segona, que pas a pas, segon a segon, vaig millorant. Avui he corregut la cursa de 10Km de Montgat. Llàstima que li faltaven ben bé uns 200 metres per a la distància, però per a mi el més important és que he certificat una petita millora. El recorregut eren dues voltes a un circuit de 5 Km a la carretera nacional-II. Hi havia un parell de pujades, que lògicament es convertien en 4 al fer les dues voltes. He sortit amb l'Arcadi a un ritme alt per a mi, ara mateix, i que per a ell era un passeig. Anàvem a 4,55 m/km. El meu germà Manuel anava força més ràpid i ràpidament l'hem perdut de vista. Només el vèiem quan ens creuàvem. L'Arcadi parlava sense cap dificultat i a mi em costava força. Les dues pujades les he passades bé mantenint per uns segons el ritme per sota de 5m/km. Anàvem a 4,57-4,58. Quan hem passat el km 5, és a dir, al completar la primera volta, hem comprovat que el darrer quilòmetre era curt. Hem passat en 24m i pocs segons. Feia 900 metres. En la segona volta, a la primera pujada encara anava per sota de 5 m/km, però la segona ja m'ha costat més. No tant per la pujada en sí, sinó perquè després, a la baixada i al pla, ja no tirava com abans. El ritme aleshores era ja de 5m/km. Faltaven 2 km per a la meta i l'Arcadi se m'ha anat escapant paulatinament. Impossible seguir-lo. Sabia perfectament que jo anava al límit i, per tant, ni ho he intentat. M'he concentrat en mirar d'acabar en ritme global per sota de 5m/km. No ha estat possible, finalment. Segurament l'esforç a les pujades m'ha passat factura i he acabat els 9,8 Km de la cursa en 49m i 13s, cosa que significa un ritme de 5,01 m/km. Petit fracàs ? Què va! La setmana passada vaig estar transmetent el tenis al Barcelona Open Banc Sabadell --el Godó-- i només vaig córrer un dia. Fa 5 setmanes de l'últim 10K. Aleshores vaig anar a un ritme de 5,04. Va ser a Badalona, en una cursa completament plana. Avui he anat 3 segons més ràpid per km, per tant la millora és evident i, a més, tenint en compte les pujades. Molt content. La barrera dels 50 minuts en un 10K estic molt a prop de superar-la, doncs. Passet a passet, puc aconseguir-ho. Ara toca bàsicament descansar ja que diumenge correré la Marató d'Empúries. Objectiu: baixar de les 4h i 15m 

dilluns, 29 d’abril de 2019

Un Sant Jordi molt especial



El Sant Jordi d'enguany va ser molt diferent per a mi

  Aquest ha estat el Sant Jordi que he viscut més intensament de tota la meva vida. De fet va començar bastant abans del 23 d'abril, amb actes de firmes de llibres a diversos llocs de Catalunya, com ara al Mercat del Ram de Vic, el 13 d'abril, o a la llibreria Abacus del carrer Balmes de Barcelona, just una setmana després. Però el gruix del tema era, evidentment, el dia de Sant Jordi. Vaig estar a molts llocs en un dia en què vaig poder viure la sensació de ser autor. Molt agraït a Cossetània i als meus caps a TV3, que em van permetre poder viure un dia molt diferent. És molt emocionant arribar a un lloc on estaràs firmant llibres i trobar-te que hi ha persones esperant que hi arribis perquè volen la teva dedicatòria. Vaig estar a l'Illa Diagonal, al Passeig de Gràcia, al Reial Club de Tenis Barcelona, a la Rambla Catalunya, a la Plaça Catalunya, al Portal de l'Àngel... Una bona marató, sí senyor. Vaig firmar pocs llibres, tot sigui dit, però no era això el què volia aquell dia, que també. Volia viure l'ambient perquè sempre em toca treballar, el 23 d'abril. Normalment m'agafa en plena setmana del Barcelona Open Banc Sabadell de Tenis, el Godó. Enguany, però, vaig poder tenir festa per poder viure el Sant Jordi més especial per a mi. Moltíssimes gràcies a tots el que ho van fer possible.

Presentant el llibre amb Marta Carranza, la Comissionada d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona
Amb l'Artur Peguera al RCT Barcelona

La meva germana Núria i la Mònica, al Passeig de Gràcia
Al mercat del Ram de Vic
A l'Illa Diagonal
Signant a l'Illa Diagonal



Amb altres escriptors, a l'Abacus de Balmes

Curiós, això de ser autor
L'Òscar Sardà, gran dibuixant i escriptor, ens va fer aquest record a la Mònica i a mi