dilluns, 11 de novembre de 2019

Experiència ben diferent

Amb en Pol i el seu equip de portejadors (Foto: Humberto Vila)
 Diumenge vaig fer la  cursa de muntanya de Beuda, però no la vaig competir gens ni mica. El motiu és que vaig acompanyar en Pol Molinos i el seu pare, en Toni, que els seguidors d'aquest blog ja sabeu que formen el Proyecto Pol. Sortiran a la pròxima Marató de TV3, dedicada a les malalties minoritàries. A juny ja vaig fer una cursa a Sant Joan Despí ajudant en Pol, però ara ha estat ben diferent, al ser muntanya. Ajudar a què en Pol pugui participar en una cursa de muntanya, ens demostra que no hi ha reptes que no es pugui aconseguir. En Toni, son pare, és qui ho demostra dia rera dia. Ajudar-lo a fer gaudir un dia més de la seva vida a en Pol és un luxe, un privilegi, un regal, que els hem d'agraïr. Són un gran exemple a seguir. Visca la vida !

Arribant a meta (Foto: Humberto Vila)

diumenge, 3 de novembre de 2019

Lavern ja forma part del meu calendari

Enguany ha estat la cinquena vegada que he corregut a Lavern Subirats. I com sempre, he quedat molt satisfet. Com ja vaig apuntar al blog, sabia que seria pràcticament impossible baixar dels 50 minuts. I aixi ha estat. He fet 51m 57s, el pitjor registre de sempre a Lavern, però, com dic, ja hi comptava. M'havia proposat baixar de 55 i baixar de 52 ha estat genial...!
A la sortida (Foto: Ferran Cardona)
He coincidit, com sempre, amb en Ferran Cardona. Ha vingut acompanyat de la seva mare, la Dolors (94 anys) que està feta un gínjol, com sempre. També ha vingut la germana del Ferran, la Montserrat.
Amb la Carme i el petit Jofre (Foto: Jordi Munné)


El recorregut, com sempre. Trencacames, majoria d'asfalt, i amb notable pujades. M'he trobat prou bé, tot i que darrerament estic barallat amb la bàscula: no hi manera que baixi...! El cas és que he gaudit molt la cursa i de l'amabilitat dels bons amics de Lavern. Com sempre, m'han preparat un entrepà vegetarià deliciós, i a més m'han muntat una paradeta per a vendre el meu llibre. I deu n'hi do com s'ha venut !
A Lavern és on més llibres s'han venut !
La Cursa de Lavern és ja una de les fixes de la meva temporada. Allà estaré sempre que pugui.
Diumenge que vé corro la Cursa Beuda, a La Garrotxa. Cursa de muntanya que faré acompanyant el Pol Molinos, del Proyecto Pol. 

diumenge, 27 d’octubre de 2019

Si puc, hi vaig

El càncer és una de les malalties més conegudes, perquè difícil seria trobar a algú que no la visqui o l'hagi viscut de ben aprop. Sempre que hi ha alguna cursa que lluita contra el càncer, procuro anar-hi. Avui he pogut estar, finalment, a la cursa contra el càncer de pàncrees, a Terrassa. I dic que he pogut perquè en principi, no podia. Tenia previst fer, aquest diumenge, la Cursa de Bombers ja que hi havia de fer el reportatge que després s'emetria per l'Esport3; però com que la cursa es va ajornar per motius de seguretat, he pogut anar a Terrassa abans d'anar a treballar.
La cursa contra el càncer de pàncrees es fa a diverses ciutats
El meu pare va morir al 1996 de càncer de pàncrees i jo en vaig tenir un --no de pàncrees, sinó de colon amb metàstasi al fetge, 10 anys després--, al 2006.
Sabia que seria impossible fer un bon registre perquè el dia abans vaig fer un 10K i perquè el recorregut tenia uns quants trams, més o menys llarguets, de pujada. Baixar dels 26 minuts ja em semblava un bon registre. La veritat és que m'he trobat força bé, encantat amb les Joma noves, i he acabat amb uns bons per a mí 24,40. I el més important, sense notar-me cansat. Encara puc fer un doblet de cap de setmana --un 10K i un 5K-- sense problemes. Això és bó !
El cap de setmana que ve tinc previst córrer els 10Km de Lavern Subirats. Cursa dureta, però hi seré. Serà la 9a edició. N'he corregudes 4. Em temo que aquesta serà la primera vegada que superi els 50 minuts. L'últim cop vaig fer 49,16.  Va ser al 2017. Lluitaré, però, per tornar a baixar dels 50 minuts.

dissabte, 26 d’octubre de 2019

5 anys després del primer Tast

Un copa acabada la cursa (Foto: selfie)
Avui he tornat a córrer el Tast de Mitja, la cursa de 10 quilòmetres que surt de La Garriga i acaba a Granollers. Molt ràpida, tot i tenir un parell de pujades. La vaig fer per primer cop al 2014 i rellegint la crònica que vaig escriure aleshores,  comprovo que, tàcticament, la cursa va ser similar. El crono, no pas. Vaig acabar-la, aleshores, en 42 min. i 24s i avui he fet 45,37. Una bona diferència, que ja sabia que existiria. Però he quedat content perquè no pensava poder baixar de 46 minuts, la veritat. Dic que la cursa va ser tàcticament similar perquè en la primera part, com aleshores, he intentat atrapar una noia. Diria que ha flaquejat una mica a partir del Km 6 i l'he pogut superar amb claredat. També he passat al meu company a TV3, en Jordi Sanuy, l'home que més llibres llegeix i més pel·lícules veu. No sé d'on treu el temps per fer les altres coses...!
  En els últims 2 km i mig m'he "barellat" amb la Sara Argerich, que portava de llebre el seu entrenador. M'han passat a falta de 800 metres per la meta, però no m'he rendit. Poc a poc li he anat retallant diferència. Hem entrat a la pista d'atletisme, on es feien els últims 300 metres, gairebé plegats. Jo al darrera. He esperat els últims 100 metres per atacar-la i m'ha sortit bé. Al 2014 vaig fer el mateix amb un altra noia en el mateix punt de la cursa. Li he tret 2 segons. Comprovant els meus parcials, el km més ràpid que he fet ha estat l'últim (4,27). Igual que el 5è. El segon l'he fet en 4,28. El més lent, el 9è en 4,43. Es pujava un pont i s'ha notat. El quart l'he fet en 4,40. Els altres, entre 4,28 i 4,32. Força regular. Per cert, he pujat a la sortida de La Garriga amb la gran Marta Galimany, el seu entrenador i parella, en Jordi Toda i els pares de la Marta, en Jaume i la Maria Teresa. Tot un honor per a mi anar amb ells. La Marta ha guanyat la cursa femenina, superant el rècord de la prova i deixant-lo en 32,48.
 Demà diumenge correré el 5km de la Cursa contra el càncer de pàncrees, a Terrassa

dissabte, 19 d’octubre de 2019

Pitjor registre, però content

Aquest és un cross que m'agrada (Foto: Raimon Gatell)
 M'hauré d'anar acostumant. Igual que la setmana passada vaig fer el meu pitjor registre de sempre en una marató a la del Priorat, avui m'ha passat el mateix als 10K de Santa Margarida i els Monjos. Un cross molt pla que sempre l'havia fet amb tranquilitat i sense forçar la màquina. Per exemple, al 2017, la quarta vegada consecutiva que el corria, va coincidir que era just 6 dies després de la Marató del Priorat, precisament. Doncs bé, sense forçar gens ni mica vaig acabar en 49m i 31s. Avui ha estat la primera vegada que he mirat de disputar la cursa de veritat. I he fet 51m i 47s. Com deia, el pitjor registre de sempre a Santa Margarida. Després de la meva malatia de l'any passat, és el què hi ha. Perquè estic satisfet, potser us preguntareu. Doncs perquè primer, puc córrer, i segon, perquè he donat tot el que tenia. I quan es dóna tot, un no està obligat a més. Tant senzill com això. Com és habitual, m'he marcat diverses metes durant la cursa i la majoria les he anant assolint. Com per exemple, mirant el crono, he vist que podia aspirar a baixar dels 52 minuts. Doncs com ho he aconseguit, he quedat content. Segurament d'aqui a uns anys --probablement, no d'aquí massa-- miraré amb nostàlgia quan vaig ser capaç al 2019,  de baixar dels 52 minuts.
Amb cara de patiment, a poc d'entrar a meta (Foto: Raimon Gatell)
Els objectius de crono van canviant i cal gaudir els que s'aconsegueixen a cada moment. I avui ho he aconseguit. Així que endavant, que són dos dies !!

dilluns, 7 d’octubre de 2019

La 55a marató ja és al sac !

Aquesta Marató es corre, en bona part, entre vinyes (Foto: Blanca de la Sotilla)
   No sé quantes maratons acabaré corrent a la meva vida. De moment en vaig fent i en vaig sumant. Ja en tinc 55; no està malament ! Aquest diumenge 6 d'octubre he corregut la primera  --i segurament, única-- marató del 2019. Ha estat la del Priorat, que he completat per 4a vegada. Al 2016 em vaig haver de retirar a l'haver-me torçat el turmell al km 23,5. Tenint en compte els temps que havia fet en les participacions anteriors i els que faig ara en els entrenaments, sabia que la meva aspiració havia de ser 6h 15m, sent realista i acostar-me a les 6h si tot anava bé. Vaig passar la mitja marató en 2h 40m, per tant anava molt bé. Però aquesta marató és sensiblement més dura la segona meitat. Bàsicament perquè camines molt més a l'haver grans pujades. Vaig tenir la impressió, a més a més, que caminava força trams més que no pas en els altres anys que l'havia fet. En el km 37,5 últim avituallament. Potser alguna cosa no em va anar prou bé i els últims 3 quilòmetres van ser una mica calvari. Em vaig haver d'aturar dos cops per a fer un "buidatge" important... No entraré en més detalls... I bona part d'aquests últims 3 km els vaig fer caminant. Per tot plegat, quan vaig arribar a la meta i vaig veure que tot just havia fet 6 hores i 2 minuts, vaig quedar prou satisfet. De fet, sense els problemes dels últims quilòmetres hauria baixat tranquilament de les 6 hores. Al 2017 vaig fer 5h i 45m i al 2014, la  primera vegada que la vaig fer, vaig invertir-hi 5h i 57 minuts. El temps emprat ara és el pitjor registre que he fet mai en qualsevol marató, però, com dic, les circumstàncies han fet que valori la marca com crec que es mereix.
Poc abans de la sortida (Foto: C. Fábregas)
   El dia abans, dissabte, vam celebrar com calia els 60 anys de l'Arcadi. Els va fer el dia 1 d'octubre, però. L'Arcadi també va córrer al Priorat, però va fer la mitja. Va trigar 3h i 8 minuts. Per tant el meu registre a la marató encara té més valor per a mi.
El dia abans anàvem més arregladets (Foto: M. Majoral)
  Aquest cap de setmana que vé, 12 i 13 d'octubre, no faré cap cursa perquè treballo tot el dia. Miraré de recuperar-me el millor possible per córrer el 19 d'octubre, dissabte, els 10Km de Santa Margarida i els Monjos. 

diumenge, 29 de setembre de 2019

Cap de setmana habitual

El sol ha apretat. Amb l'Albert Navarro. Hem estat les llebres dels 55 minuts (Foto: A.Navarro)
D'un temps ençà un "cap de setmana habitual" en mi és aquell en què faig una presentació del llibre i corro almenys una cursa. I aquest ha estat un cap de setmana d'aquestes característiques. Divendres vaig estar al  Pla del Penedès per presentar les "100 Històries del córrer" --ja porto 24 presentacions i encara me'n queden unes quantes-- i avui diumenge he corregut la Cursa de la Mercè per 12a vegada. L'amic Isidre López em va convidar a presentar el llibre amb motiu de la presentació  de la cursa de muntanya Penedès Challenge 360, una iniciativa que té al darrera molta gent de la comarca del Penedès --bons vins i caves i grans corredors-- com per exemple la Mònica Aguilera, guanyadora de la Marató des Sables del 2010, ni més ni menys. Vaig conèixer en Biel Ràfols, de Salomon, un dels càmeres habituals que ens mostra les curses que fa en Kilian Jornet. Sempre m'havia preguntat qui hi havia al darrera d'aquelles impressionants imatges, i ara ja ho sé. Un crack !
Presentant el llibre al Pla del Penedès (Foto: M. Majoral)
Vam fer la presentació del llibre i després vaig compartir taula rodona sobre el tema "Les xarxes socials i el periodisme actual". Molt interessant.
Amb en Ramon Beltrà, abans de començar.  La banderola no m'ha molestat gaire 

   I com dic, he completat el cap de setmana corrent la Cursa de la Mercè. Era la 12a vegada que la corria, si bé ara feia 3 anys que no la feia, per un o altra raó. Aquest 2019 em venia que ni pintada. Una setmana abans de la Marató del Priorat no volia fer cap cursa que fos massa dura per a mi. En Josep Lluís Blanco, el president de La Sansi, que porta l'organització tècnica de la cursa, em va oferir la possibilitat de fer de llebre de 55 minuts. Bé, primer em va dir que fes de 52 minuts. Em va semblar que era massa ràpid per a mi, ja que enguany el màxim que he corregut en un 10K ha estat en 48 minuts. Volia més marge i vam acordar que faria els 55 minuts, o sigui, a 5,30m/Km. Dit i fet.
  El meus parcials han estat:
 
             Temps de pas            Temps acumulat     Temps acumulat que hauria d'haver fet

Km 1:          5,38
Km 2:          5,27                        11,05   (+5)                           11,00
Km 3:          5,26                        16,31   (+1)                           16,30
Km 4:          5,12                        21,44   (-16)                          22,00
Km 5:          5,24                        27,09   (-21)                          27,30
Km 6:          5,43                        32,52    (-8)                           33,00
Km 7:          5,29                        38,21    (-9)                           38,30
Km 8:          5,28                        43,47    (-12)                         44,00
Km 9:          5,29                        49,16    (-14)                         49,30
Km 10:        5,31                        54,48    (-12)                         55,00

Total:          54,48

     Per ser la primera vegada que feia de llebre oficial no ho he fet pas tan malament, si bé és cert que m'he accelerat en el Km 4 (5,12) i després no he estat capaç de quadrar-ho en el global. He intentat alentir-me en el Km 6 (5,43), però hauria d'haver fet almenys un altre quilòmetre lent per quadrar el total. Però almenys he estat regular. Al final he entrat a meta tot just 12 segons abans del temps estipulat. Penso que és correcte.
L'últim cop que vaig baixar del 40 minuts a la Mercè. Era el 2006
      A la Cursa de la Mercè li tinc un apreci especial. És la primera que vaig córrer el 21 de setembre del 1997. En l'edició del 2006, ara fa ja 13 anys, la vaig córrer per últim cop per sota dels 40 minuts (39,52). Una gesta per a mi. A la setmana següent, ingressava, com estava previst, per a ser operat d'un tumor carcinoide al colon.
       Diumenge que ve, 6 d'octubre vaig a per la 55a marató del meu palmarès. Cap al Priorat falta gent !!

dijous, 12 de setembre de 2019

Per acabar les vacances, dues curses, que havien de ser tres...

A la Mitja de Sabadell (Foto: organització)
         Diumenge 8 de setembre vaig acabar les vacances, i ho vaig fer corrent la Mitja Marató de Sabadell. Era el primer cop que la feia amb el nou format d'un circuit de 7Km al qual se li feien 3 voltes. Per l'època de l'any que és, aquesta mitja és dura, especialment per la calor que hi acostuma a fer. El nou recorregut és molt ombrívol i certament és molt més agradable que no pas l'anterior. El tram de la carretera de Barcelona és dur perquè és llarg i fa pujada, però la resta el vaig trobar entretingut i molt interessant, especialment quan es passa pel centre de la ciutat. També hi ha baixades llargues i sostingudes, dues en concret, per La Rambla. Vaja, que em va semblar un circuit magnífic. Com que el 6 d'octubre tinc previst fer la Marató del Priorat, la mitja de Sabadell em venia que ni pintada. A més li vaig afegir 10Km previs per tal de completar una bona tirada llarga de 31km. Per tot plegat, la meva aspiració a la mitja vallesana era baixar de les 2 hores. Vaig acabar-la en 1h 53m 11s., per tant, vaig quedar més content que un gínjol. Molt cansat, això sí.
         Aquesta setmana ja treballo, però com que ho faré el cap de setmana, tinc com una pròrroga de vacances fins divendres, ja que m'incorporo de manera efectiva a la feina dissabte 14 de setembre. Avui, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, he corregut novament els 10Km de Bellaterra, com ja vaig fer al 2017. Aleshores vaig córrer en 47 minuts. Avui me n'he anat molt més enllà: 52m 43s. L'excusa que avui plovia i hi havia fangueig no em val. Una pèrdua molt notable --5 minuts-- en només 2 anys. El meu pas pels hospitals tenen molt a veure en la rapidesa de la davallada, n'estic absolutament convençut. Avui el meu germà Manuel, al qual he atrapat en el Km 1, finalment m'ha guanyat per 3 segons. M'ha atrapat en el km 8,5 i en el 9 m'ha deixat clavat. Era una part de pujada i allà he reconfirmat que ara no pujo ni amb reductora... quan abans era el terreny on deixava endarrera molts rivals. Ara em deixen a mí... Què hi farem ! 
Patin en els últims metres a Bellaterra (Foto: Carles Sánchez)
Somrient al pas pel Km 5 (Foto: Josep Lluís Blanco)
        Dilluns dia 9 de setembre vaig formar part dels actes de presentació de la Cursa Nick Horta (5Km) que es corre diumenge dia 15. L'organitzadora, la Maria José Moscoso, va tenir la deferència de convidar-m'hi perquè hi presentés el meu llibre "100 Històries del Córrer", en la que va ser la presentació número 23 que faig ! I encara me'n queden de pendents unes quantes més. Aquest cursa Nick Horta o bé la de l'Ametlla de Merola, que també es corre diumenge dia 15 --la cursa de l'Arcadi--  era la tercera en discòrdia, a què em refereixo en el títol d'aquesta entrada, que tenia previst fer en aquesta última setmana de vacances. Doncs bé, al final, ni una ni l'altra. Diumenge 15 presento els Telenotícies i entraré a treballar a les 10 del matí. Impossible compaginar-ho amb alguna cursa.

Presentant el llibre a la Cursa Nick Horta (Foto: JJ Vico)

Explicant-me, sota l'atenta mirada de la Maria José Moscoso (Foto: JJ Vico)

Van venir força persones. Va ser un autèntic èxit! (Foto JJ Vico)


Vaig firmar un grapat de llibres! (Foto: Juan Núñez)


diumenge, 1 de setembre de 2019

Dos 5K


Al final de la cursa de Santa Coloma de Gramenet (Foto: La Sansi)
Un cap de setmana amb un doblet assequible. Com que ja fa anys que pràcticament no faig sèries, certament la meva velocitat se'n ressent, al marge de l'edat i de les operacions a què m'he hagut de sotmetre. Per això les curses són una mica l'entrenament de qualitat. Aquest cap de setmana he corregut dos 5.000 amb aquesta intenció. Dissabte vaig córrer a Santa Coloma de Gramenet i diumenge a Sant Quirze del Vallès. El de Santa Coloma era prou favorable, amb un recorregut força pla i, per tant, es podia córrer bastant. Vaig quedar prou satisfet, ja que vaig acabar amb un temps de 22 minuts i 38 segons que suposava superar la meva millor marca de l'any en la distància (24,06 a Polinyà, al juliol). La llàstima és que el recorregut era curt (4,91Km) De tota manera, si hagués estat bé, hauria fet 23 i poc, com a molt. Per tant també hauria fet MMA, també.
  I al dia següent, els 5 quilòmetres de la festa major de Sant Quirze del Vallès. Un 5K ben diferent, amb força pujades, no molt dures (tret de dues), però que estava clar que no em permetrien fer un gran registre. L'objectiu era fer-ho el millor possible i llestos. Al final m'he quedat a 4 segons de baixar dels 24 minuts (24,04) i ho dóno per bó perquè també hauria estat MMA si no hagués corregut a Santa Coloma el dia abans. Seguim avançant, pensant en la Marató del Priorat del 6 d'octubre.
  La setmana vinent serà la de força càrrega quilomètrica. El pla de treball és:

Dilluns, 2:  50 minuts
Dimarts 3:   1h
Dimecres 4: 1h 10m
Dijous 5: 1h 50m
Divendres 6: 40m
Dissabte 7: DESCANS
Diumenge 8: Mitja de Sabadell amb 9 km previs (30 km) 

A la setmana següent tinc previst baixar el quilometratge i l'altra setmana tinc previst fer una sessió de 3 hores, el dia 19 de setembre, concretament. A més dels entrenaments habituals, és clar.
  Aviam com ho assimilo!

diumenge, 25 d’agost de 2019

Temporada nova

    Sant Tornem-hi ! Avui he començat una nova temporada de curses. A diferència d'altres anys he començat a Ripollet en comptes de fer-ho la setmana anterior a Castellbisbal. Estava fora, de vacances. Ripollet l'he fet 7 vegades, sempre fent el 10K. Recordo sempre la cursa com molt dura especialment per la calor. Total, que enguany m'he decidit a fer una sola volta, o sigui fer el 5.000. Estic preparant la Marató del Priorat, del 6 d'octubre i intento acumular quilòmetres. De fet, ja fa un mes que vaig començar a entrenar. Costa fer tiradetes perquè fa calor, encara que corro a primera hora del matí o, majoritàriament, a última hora de la tarda. L'objectiu que tenia per avui era intentar baixar de 24,06, el millor registre d'enguany en els 5 Km, fets a Polinyà, el 6 de juliol. Sabia que no seria fàcil perquè, com dic, a més de la calor, s'hi afegeixen trams de pujada notable i un últim quilòmetre i mig per la Rambla de Sant Jordi que sempre se'm fa interminable. És cert que també hi ha baixades prolongades. He arribat a posar-me per sota de 4m/km en alguna d'elles, però després, a les pujades, el crono es disparava. Almenys a la Rambla he pogut atrapar i superar una noia que feia estona que perseguia. Total, que he acabat en 24m i 51s. No és per llançar coets, evidentment, i mentiria si digués que estic satisfet. Pensava, almenys quedar-me més aprop de l'objectiu. Des que he tornat de les operacions del setembre passat, noto que el que més em costa són les pujades. Diria que he perdut potència. Ho noto també als entrenaments. Era una de les meves fortaleses, les pujades. A l'entrenar-ne sovint, després a les curses era on superava molts rivals. Ara noto que quan les faig vaig molt lent. En fi... Com dic sempre, després del què vaig passar al setembre del 2018, almenys puc córrer...
Davant del Pavelló que porta el nom del gran Txitxi Creus, on hi havia la sortida i la meta (Foto: selfie)

  El cap de setmana que vé faré doblet: dissabte a la tarda els 5Km de Santa Coloma de Gramenet, i diumenge al matí, un altre 5K, en aquest cas a Sant Quirze del Vallès. Aviam si puc acostar-me als 24 minuts. 

divendres, 12 de juliol de 2019

Final de temporada

El 6 de juliol vaig córrer l'última cursa de la temporada. Va ser a Polinyà. Cursa nova, organitzada pels Corredors de Polinyà. Tenia ganes de fer-la donat que al gener acostumo a fer d'speaker a la cursa que hi organitza l'ajuntament de la vila, i, per tant, mai no la puc córrer.
Concentrat a Polinyà (Foto: Juan Francisco Campanario)
Aquesta cursa d'estiu eren 5 quilòmetres i començava a dos quarts de 9 del vespre, per evitar la calor. Alguna pujadeta, però molt superable. La temperatura va ser molt bona. Fins i tot ens va caure un ruixadet, que va ser molt benvingut ja que calor en feia. Vaig anar remuntant posicions i aconseguint els petits objectius que m'anava marcant. Al final vaig completar el recorregut en 24 minuts i 6 segons, que em van deixar prou satisfets. Això voldria dir que en un 5.000 planer estaria en disposició de córrer en el minut 23. Vaig quedar el 49 de 121 corredors, el quart de la meva categoria. Medalla de xocolata, he, he.. Erem tot just 8 atletes de la meva edat.
Aquesta setmana de juliol estic centrat en el Jocs Mundials del Patinatge que es fan a Barcelona --els World Roller Games-- del 4 al 14 de juliol. A mi em toca fer les transmissions de patinatge de velocitat, que són prou espectaculars. M'acompanya en els comentaris un expert patinador: en Roger Vallverdú. Fem un bon tàndem !
Amb en Roger Vallverdú. Un crack ! (Foto: selfie)
Aprofitant que dimecres 10 de juliol vaig tenir descans de transmissions, vaig presentar el meu llibre "100 històries del córrer" a l'Hospitalet de Llobregat. Ja porto 21 presentacions !
Presentació a l'Hospitalet de Llobregat
La pròxima, a Blanes
La pròxima serà a Blanes el 30 de juliol. Reprendré l'activitat atlètica el primer dissabte d'agost, per començar a preparar la Marató del Priorat del 6 d'octubre. Serà --si l'acabo-- la meva marató número 55.

dilluns, 1 de juliol de 2019

Seny

  En aquests mesos que porto presentant el meu llibre de "100 històries del córrer" arreu de Catalunya, una de les coses que dic és que és important córrer amb seny, especialment quan arribem a edats avançades, com és el meu cas. En tinc 58, que no és el mateix que tenir-ne 40, per exemple. Una obvietat, però cal no oblidar-ho. Aquest cap de setmana ho he posat en pràctica. Però anem a pams.
A poc d'acabar la cursa de Sant Muç (Foto: Mònica Majoral)
  Dijous vaig presentar el llibre al gimnàs Ekke de Lleida. Va ser una presentació magnífica amb una gran participació dels assistents. Jo, com sempre, m'ho vaig passar molt bé. Ja tocava anar a les comarques lleidetanes!
Presentant el llibre a Lleida (Foto: Mònica Majoral)
   Dissabte, Festa Major de Rubí i Cursa de Sant Muç. Ha passat de ser una cursa de 10Km que es feia a l'octubre, a ser la cursa de al Festa Major. I reduïda a 5,62 km. Però l'essència és la mateixa: passar per l'ermita de Sant Muç, a la qual s'hi arriba baixant. Es puja força més a munt de l'ermita i després es baixa per un pendent de vertigen fins a la petita església. Tot seguit, fals pla en clara pujadeta --una part dura de la cursa, encara que pugui no semblar-ho-- i finalment, dues baixades més per tornar a arribar al centre de Rubí on hi havia la sortida. Vaig acabar en 28 minuts i 59 segons. Ritme de 5,09m/k. Imagineu els pendents de pujada si en baixada em vaig arribar a posar a 3,24/km !! Vaig acabar prou content, entre altres coses, perquè al final vaig poder superar una jove atleta de la UAR (Unió Atlètica de Rubí) a la qual vaig estar acostant-m'hi bona part de la cursa. A la foto dels últims metres de la cursa, se la veu al fons, darrera meu, acompanyada de les seves dues llebres. En definitiva, bona cursa. Vam començar passades les 8 de la tarda.
Poc abans d'iniciar la cursa a Hostalric (Foto: selfie)

 I diumenge, escassament 13 hores després, a les 9 del matí, corria a Hostalric. La cursa contra El Castell. 12 quilòmetres, amb la particularitat que es feia en dues sèries de 6 km, amb una pausa entre elles de ben bé mitja hora. Una pausa per recuperar-se de l'esforç. Per a què us en feu una idea: he completat la primera sèrie en 42 minuts i 58 segons. Un ritme de 6,49/km ! Un ritme tan lent perquè la part final del recorregut, la que dóna accés al castell, té un pendent que mai no havia vist en cap cursa. L'he hagut de fer tot caminant; ben bé un quilòmetre. Pujada duríssima, amb escales a la part més propera al castell, per acabar-ho d'adobar. Quan he arribat a la meta -- que no és a dalt del castell, sinó després d'una última baixada, el primer que he pensat era que no em veia capaç de tornar a fer el recorregut per segona vegada. I a més amb una calor que, ja cap a les 11 del matí que començaria la segona volta, seria bestial. M'he refrescat, m'he avituallat, m'hi he repensat... molta estona. Però finalment he aplicat el que apuntava a l'inici d'aquesta entrada: el seny. No sóc jove, feia molta calor, venia de la cursa, també dura, del dia anterior. No volia passar-ho realment malament a la segona volta. Crec que he fet el correcte. No valia la pena arriscar-se a res. Això de fer dues sèries està molt bé per original, està clar, però penso que, en el meu cas, si haguéssim fet els 12 quilòmetres sense aturar-nos, els hauria acabat. El fet de parar tanta estona ha acabat per decidir-me a no fer la segona volta. Igual he estat l'únic en retirar-me. De les 763 curses que he fet --aquesta la compto com a cursa-- només he plegat en dues anteriorment. I una va ser perquè em vaig lesionar. Que no s'interpreti, si us plau, que critico aquesta cursa d'Hostalric. Res més lluny de la meva intenció. Els organitzadors es nota que la fan amb tota la dedicació i estimació pel córrer. I això sempre s'agraeix. I a la bossa del corredor hi havia unes ulleres de sol magnífiques. Tenint un castell tan imponent a la vila, és evident que qualsevol cursa que s'hi faci, ha de tenir-lo en compte. Vaja, que s'hi ha de passar, sí o sí. Només he volgut explicar la meva circumstància concreta, el dia d'avui.
   Un cop he marxat d'Hostalric --sensació estranya quan sentia com es donaven les sortides esglaonades de la segona mànega i jo marxava cap a la feina-- he anat a TV3 per transmetre les dues final de l'Open TRAM Barcelona de tenis en cadira de rodes. Espectacle pur. Si us agrada el tenis, mireu-vos un dia un partit de tenis en cadira de rodes. Flipareu. He comentat els partits amb el gran José Coronado, el director del torneig i tenista en cadira.
Amb en Jose Coronado, a la transmissió (Foto: selfie J. Coronado)

    La setmana que ve, dissabte 6 de juliol, al vespre, correré a Polinyà. 5Km urbans. Aviam què tal.

dimarts, 25 de juny de 2019

Nova cursa, per a mi, a La Canonja

  Hi ha tantes curses a casa nostra que molt sovint n'estreno. Vull dir que mai abans l'havia correguda. Com que diumenge de revetlla de Sant Joan, o sigui el 23 de juny, a la tarda, feia una transmissió de Volei Platja del Vichy Catalán Volei Tour, campionat de Catalunya, des de la platja d'El Regueral, a Cambrils, vaig buscar on fer una cursa diumenge al matí, que fos a prop de la zona. I vaig trobar el 10K, amb versió 5K per qui ho preferia, a La Canonja. Haig de reconèixer que mai no n'havia sentit a parlar. Ni de la cursa, ni de la població. Potser l'explicació és que La Canonja es va independitzar de Tarragona no fa tant. Des del 2010, exactament.  
Firmant-li el meu llibre a l'Albert Belmonte

   Em vaig trobar un poble molt acollidor, on el tracte al corredor em va semblar magnífic. Cursa molt ben mesurada, a més a més, un circuit compensat amb pujades llargues però no de molt pendent, però també força trams de baixades. Al circuit es donaven dues voltes. Sortida puntualíssima. Com un rellotge. Al segon !!
Vaig sortir ràpid, tot i que els primers metres eren en lleugera pujada. 1r Km: 4,35. Un excés per a mí, sense cap mena de dubte. Com que el dia havia començar tapat, no em va importar. Sempre estic a temps de "petar", vaig pensar. 2n Km: 4,46. Ja més normal i encara més el 3r i el 4t (5,02 i 4,56, respectivament) El pas pel Km 5, primera volta, va ser en 24m 21s. El marge per baixar dels 50 minuts era molt minso. A més, estava clar que pagaria l'esforç de la primera volta, especialment dels 2 primers quilòmetres. Per posar més dificultat, va sortir el sol i la calor va augmentar notablement. Anava observant quants segons tenia de marge a cada quilòmetre. No vaig baixar en cap moment de 5m/km en tota la segona volta. Els passos van ser 5,02-04-18-06-01. Però vaig aconseguir baixar dels 50 minuts!! 49,55 vaig marcar en el meu crono al creuar la línia de meta. La segona volta la vaig fer sensiblement més lenta, en 25m i 34s. Però vaig quedar molt satisfet. Ja sabeu els seguidors d'aquest blog que per mi, ara, fer menys de 50 minuts en un 10K és una molt bona marca.
  Després vaig estar una estona conversant amb els amics de Tarragona Fondistes, que em van fer unes fotos magnífiques !
El pas pel Km 5 (Foto: Tarragona Fondistes)
Els amics de Tarragona Fondistes
 
A la tarda, canvi d'escenari. Cap a Cambrils a transmetre el Volei Platja, com deia. Al costat del gran Dani Antolín, el seleccionador català femení. Un analista tècnic de luxe, us ho asseguro.
Transmetent el Volei Platja, amb en Dani Antolin i la camiseta de la Canonja! (Foto: Mònica Majoral)
  El cap de setmana que ve, nou doblet en perspectiva. Dissabte al vespre, la Cursa de Sant Muç, a Rubí, i diumenge al matí, la Hostrailric, cursa de muntanya de 12km, a Hostalric. Serà un doblet exigent, perquè la cursa de Sant Muç, la conec perfectament. Tot i ser curteta --6 quilòmetres--, la pujada fins més a munt de l'ermita, és dura i llarga. I la d'Hostalric, al ser un Trail, ja m'ho puc imaginar. Caldrà prendre-s'ho amb calma... 

dissabte, 15 de juny de 2019

Dissabte al vespre

     Córrer dissabte a la tarda és bastant habitual. No tant com diumenge al matí, però. Aquesta setmana buscava una cursa que fos en dissabte a la tarda ja que diumenge treballo al matí i no em seria possible combinar-m'ho. I vaig trobar una ideal: la cursa per lluitar contra el Càncer a Sant Cugat del Vallès. Al costat de casa, vaja.
Minuts després de la cursa (Foto: selfie)
       La cursa començava a tres quarts de 9 del vespre. Tardet, però per prevenir la calor estava ben pensat. Estava anunciat que la cursa tenia una mica més de 7 Km, però el meu GPS m'ha marcat 6,62 Km. Una diferència molt gran, tot sigui dit... La veritat és que a estones he agraït que no tingués més distància, ja que hi havia unes pujades que deu n'hi do. És cert que l'últim quilòmetre i mig tenia un descens molt notable, però a l'arribar allà ja estava prou cansat com per poder augmentar molt el ritme. He estat una bona estona intentant atrapar un parell de corredores, però amb prou feines m'hi he acostat una mica. He acabat amb un temps de 33 minuts i 8 segons. Ritme de 5m/km de global. Discret, però en la línia d'ara. El meu ritme de cursa ara és una mica per sota de 5m/km, en pla. Ja m'ha semblat bé. Gran bossa del corredor i cap a casa a preparar la transmissió de tenis de demà.

diumenge, 9 de juny de 2019

Un doblet molt especial

En Pol, aguantant el meu "rotllo" ;-)
  Nou cap de semana de doblet. Però ha estat un doblet únic. Dissabte vaig anar als 10 Km de Sant Joan Despí. Finalment vaig córrer només el 5K que també s'hi feia. El motiu? Vaig portar el cotxe d'en Pol. Va ser tot un honor i un luxe poder fer-ho. El pare d'en Pol, el Tony Molinos, em va deixar viure una cursa ben diferent per a mi. Una gran experiència. El Tony anava agraïnt a tothom que ens veia passar, la seva paciència. I demanava disculpes als que es veien afectats --cotxes...-- pels talls de carrers que ocasionava la cursa. Espectacular! Tot un exemple a seguir, el Tony. Tant de bó pugui estar present a la pròxima marató de TV3 dedicada a les malalties minoritàries, per poder explicar la malatia del seu fill, l'hiperglicinèmia no cetòsica, i que ell dóna a conèixer amb el "Proyecto Pol".

Un experiència única

Ens ho passem molt bé tots els que portem en Pol
    I la segona cursa del doblet d'aquest cap de setmana ha estat el 10K d'Abrera. Hi havia corregut fa 9 anys. Un dissabte a la tarda, amb una calor asfixiant. Dues voltes de 5Km amb algunes pujades notables. Vaig fer aleshores 44 minuts. Avui la meteorologia ha estat molt benèvola. I el recorregut l'han suavitzat notablement. He anat amb l'Arcadi fins el Km 2, aproximadament. A la primera pujada, ja no he pogut seguir-li el ritme. Com ja he comentat en altres entrades, el que més em costa ara és fer pujades. Vaig molt lent... Al final he acabat en uns digníssims per a mi, 50 minuts i 7 segons, o sigui a poc més d'1 minut de la meva MMA. Hem coincidit amb el gran Fermín Cacho. Ha corregut en 48 minuts, com l'Arcadi, que ha pogut batre'l a l'esprint! És el segon campió olímpic de 1.500 que l'Arcadi guanya. Va superar Sebastian Coe, també, aleshores en una marató.
 
Amb en Fermín Cacho i l'Arcadi, a Abrera (Foto: Txabi Albert)

 
   El cap de setmana que ve no tinc previst fer cap cursa. Diumenge 16 transmetré la final del torneig de tenis femení des del club Hispano Francès de Barcelona.

dimarts, 4 de juny de 2019

Un bon diumenge

6è any que faig d'"speaker" a Martorell (Foto: Gabriel Miquel)
   No vaig córrer cap cursa, diumenge, però va ser un dia intens. Al matí vaig fer d'"speaker" a la 7a edició de la Marxa i Cursa Solidàries de Martorell, a l'Hospital de les Germanes Hospitalàries. Vaig estar des de les 8 fins la 1 a peu de micròfon. Acabant amb el lliurament de trofeus i el sorteig. Un any hauré de fer la cursa, també. Encara no l'he poguda fer mai, i ja tocaria...
En el lliurament de trofeus (Foto: Gabriel Miquel)
En sortint de Martorell vaig anar directe cap a El Masnou ja que a la tarda transmetia per a l'Esport3 les finals femenina i masculina de la 3a prova del Vichy Catalán Volei Tour, corresponent al Campionat de Catalunya de Volei Platja.
El Volei Platja d'El Masnou, a l'Esport3 (Foto: jo)

Amb el Dani Antolín, ben abrigats! (Foto: Helena Rigol)
Va fer solet, però també vent, i el cert és que la temperatura no era gaire alta. Sortosament m'havia preservat la veu al matí i vaig poder fer les transmissions sense problemes, acompanyat del Dani Antolín, seleccionador català de fèmines de Volei Platja. Una bona experiència, que m'imagino que repetiré al llarg de l'estiu, ja que a l'Esport3 transmetrem les finals dels 9 torneijos que formen el circuit. En portem 3. En falten 6, doncs.

dissabte, 1 de juny de 2019

Bona cursa a l'Ametlla del Vallès

    Erem molt poquets. Tan sols 52 corredors arribats a meta. Però la cursa de 10Km de l'Ametlla del Vallès m'ha agradat molt. Transcorre per camins i corriols al voltant de l'Ametlla i el cert és que ha estat molt agradable fer-la. Majoritàriament circulava per zones ombrívoles i això sempre és d'agraïr quan el termòmetre puja. Bona part de la cursa és en baixada i, per tant, també té algunes pujades per tornar al punt de sortida. He estat tota la cursa intentant atrapar una corredora a la qual no hi havia manera que m'acostés. No ha estat fins l'últim quilòmetre, que he vist que tenia alguna opció de superar-la. I així ha estat. A 500 metres, aproximadament, de la meta l'he agafada i aleshores es tractava de no pagar l'esforç que havia fet per enllaçar. He mirat aleshores de canviar el ritme per poder-li agafar uns metres i fer-li veure que li costaria atrapar-me. Que llencés la tovallola, vaja. I crec que l'ha llançada. He acabat en 53m i 31s que m'han semblat prou dignes per les pujadetes que hi havia. He acabat 4t de la meva categoria d'edat. Cap mèrit perquè només érem 5 corredors a la categoria...
Al pàrquing de la cursa (Foto: selfie)
   El cap de setmana que ve, toca doblet. Dissabte a la tarda, els 10 Km de Sant Joan Despí, i diumenge, el 10 Km d'Abrera. A Sant Joan Despí correré els primers 200-300 metres empenyent en Pol. Em fa especial il·lusió i sé que al pare d'en Pol, el Tony Molinos, també. El "Proyecto Pol" és una iniciativa que val molt la pena. Busqueu per internet i ja m'ho direu.

diumenge, 26 de maig de 2019

Segona estrena per a completar el doblet

Entrada a meta (Foto: organització)
 Feia temps que no feia un doblet. Concretament des del 6 de juny del 2017. O sigui, pràcticament dos anys sense fer-ne cap. Aquest cap de setmana, doncs, ho he esmenat... Avui he corregut la cursa de l'Ascensió, a la Torreta de Granollers. No l'havia fet mai. 10 Km per camins de muntanya, força trenca-cames, però suportable completament. He sortit molt endarrerit, però era igual. Després de l'esforç d'ahir, avui volia prendre-m'ho amb calma. I així ha estat. El recorregut tenia una bona part en baixada que després hem hagut de remuntar, sortosament, per un altre lloc. Ahir vaig anar a un promig de 5,22min/Km. Avui 5,33, o sigui que sensiblement més lent. El temps d'avui ha estat 56 min i 4s. Molt discret, però m'ho he passat molt bé, mirant d'atrapar els i les atletes que tenia per davant, com sempre. He acabat content perquè he tingut la sensació de pujar millor que no pas ahir. Aviam si això es confirma... Impressionant, per cert, l'avituallament final a l'Hotel Granollers. Repetiré.

Ja porto 756 curses fetes (Foto: selfie)