diumenge, 24 d’octubre de 2021

Bombers, just el que volia fer!

 

Patint en l'últim Km, a la Via Laietana (Foto: Blog maldito)


       Després de l'actuació decebedora a la cursa d'El Prat del passat 26 de setembre, a Bombers volia fer-ho bé. Feia 4 anys que no corria aquesta cursa emblemàtica. La d'avui era la meva 10a participació. Les bones sensacions que em va deixar la mitja de Barcelona una setmana abans feia augurar que, possiblement, avui podria ser un bon dia. Igual que fa una setmana hem fet amb l'Arcadi uns quants quilòmetres previs, 6 en total, per a sumar-ne més de cara a la Marató de Barcelona que ja està a tocar. Quan ens hem col·locat al calaix de sortida hem vist que les llebres de 50 minuts estaven uns metres darrera nostre. Ens ha semblat ideal pel nostre objectiu, que era fer sub50. L'estratègia que hem pensat era sortir tranquils, esperar que les llebres ens atrapéssin i a partir d'aleshores, seguir-les fins el 8 i deixar-les en els dos últims quilòmetres per baixar dels 50 minuts. 

     11.000 corredors són moltíssims i com que estavem en la tercera sortida, al principi hem anat molt lents. Km 1 en 5,23. A poc de superar-lo, les llebres dels 50 minuts ens han atrapat. Anaven espitades fent ziga-zagues sense parar, esquivant corredors més lents. Em costava seguir-les, especialment a la part de l'Av del Paral·lel, que tendeix a pujar. L'Arcadi semblava més còmode, fins i tot xerrant amb la Núria Salvat. Un cop arribats a la Gran Via, buscant el Km 5, la Núria ha marxat endavant i l'Arcadi seguia amb les llebres, fins i tot, a cops, uns metres davant d'elles. Jo tenia la sensació d'anar amb el ganxo. Amb prou feines aconseguia que no se m'escapessin més del compte. El Km 2 (5,13); el 3 (5,03); el 4 (4,50) i el 5 (4,52). Hem passat la meitat de la cursa en 25m i 44s. En aquell moment m'ha semblat del tot impossible poder recuperar els 44 segons de dèficit per baixar de 50m, ja que, com dic, no tenia bones sensacions. Però m'he dit que el repte era atractiu i que ho intentaria. I a fe de Deu que ho he intentat... i ho he aconseguit! Els parcials dels segons 5 km han estat boníssims per a mí: 4,33-36-36-39-18. El segon 5K l'he fet, doncs en 23,42, gairebé 2 minuts més ràpid que el primer 5.000. M'he quedat a escassament 16 segons de la millor marca de l'any en un 5K, feta a Sants el 9 de maig, en l'únic 5.000 que he corregut al 2021. I avui ha estat dins d'un 10.000, en la segona part de la cursa i amb 11 quilòmetres ja a les cames. Total que en el Km 8 he atrapat la Núria Salvat i he acabat amb uns per a mi magnífics 49m 07s. Per suposat, millor marca del 2021 superada de molt. L'anterior era de 51,30, aconseguida a Pineda, al juny. La Núria ha entrat en 49,13 i l'Arcadi en 49,37. I la meva germana Núria s'ha acostat a la seva millor marca. Ha fet 1h 1m i 53s

En resum, un gran dia, bons registres i bones sensacions!    

 

dijous, 21 d’octubre de 2021

Tiradeta de cara a la marató a la mitja

  Diumenge vaig fer la mitja de Barcelona amb la intenció de fer una tirada llarga per a preparar la marató de Barcelona del 7 de novembre. És per això que vaig quedar amb l'Arcadi i el Carles Miras a les 7 del matí (la cursa començava a les 8,30h) per a fer 8 km previs suaus per a completar-ne 29. Vam anar petant la xerrada corrent tranquilament per la zona del passeig litoral. Agradabilíssim, la veritat. La meva intenció era baixar de 1h 55m.

A poc d'arribar a la meta (Foto: Txabi Albert)

S'hi va afegir en Xavi Sanz --que havia vingut corrent des de Badalona-- i tots quatre vam sortir a ritme de 2h (5,40m/km) L'Arcadi en tenia prou en baixar de les 2h. Vam anar tots quatre fins el km 4,5. En aquell punt el Carles va haver de plegar ja que li molestava el bessó. No va voler arriscar pensant en la Marató. Un quilòmetre més tard vaig haver d'aturar-me a fer un riu notable. Òbviament, l'Arcadi i el Xavi se'm van escapar. Quan em vaig reincorporar vaig augmentar una mica el ritme i en un km escàs vaig enllaçar amb ells. De seguida els vaig deixar endarrera i em vaig enfrascar en càlculs per veure si tenia opcions o no de fer sub 1,55. A l'haver anat més lent al principi i haver-me aturat, potser no seria fàcil; però era un repte que em va motivar. A partir del km 6 vaig augmentar el ritme (5,19).  El vaig mantenir i fins i tot millorar una mica en els següents (5,12-10-10-14-14-15) Quedaven 9 quilòmetres per a la meta i estava just just per baixar d'1,55. Vaig decidir posar una marxa més aviam què passava. El següents quilòmetres van ser fets a 5,06-06-16-09-4,54!!-5,13-08. Al 19 ja estava clar que baixava de 1h 55m. El 20 va sortir a 5,00 i el 21, amb els 97 metres de propina, a 5,08. Total, 1h 53m 39s. Quan vaig aturar-me pel riu, vaig parar el cronòmetre. El temps real va ser d'1h 54m 26s, o sigui també per sota de 1h 55m. Contentíssim! A més vaig fer el més intel·ligent. Sortir amb cap, o sigui lent, i fer una progressió molt positiva, no pas com a la cursa d'El Prat...

Diumenge 24 faré els 10km de Bombers, que serà l'última cursa abans de la Marató de Barcelona. Tenia previst fer el dia 31 els 5Km de la cursa de RAC-1 a Badalona, però crec que no podré per incompatibilitat laboral. 

diumenge, 10 d’octubre de 2021

Cursa preciosa, La Megalítica de Tossa de Mar

 

Al passeig de Tossa, a punt d'entrar a la riera. Km 8 i escaig (Foto organització)

   Després d'haver fet la setmana passada la Mitja de la Marató del Priorat, el 10 d'octubre tocava La Megalítica, a Tossa de Mar, de 10 Km. Amb el suport del gran Lluís Soler, dels Fondistes de Tossa, tot és més fàcil. No volia fer una altra mitja de muntanya consecutiva. Penso que de cara a la preparació per a la Marató de Barcelona no era aconsellable. Comptava que possiblement m'acostaria als 90 minuts per completar la cursa. Quan he vist que pràcticament els 2 primers quilòmetres eren plans, he pensat que podria fer-la en menys d'una hora i mitja. I així ha estat. 1h 11m i 55s ha estat el temps final d'una cursa molt variada, amb tot tipus de terreny, des d'asfalt a sorra de platja, passant per terra, escales amunt i avall, pedres, la riera... No tens ni un moment per a avorrir-te! Has d'estar molt atent a tothora per a no ensopegar, ni que sigui. Espectacular el camí de ronda, baixant i pujant per a arribar a diverses cales excepcionals. Les pujades i unes quantes baixades, són empinades i dures i per això el temps emprat, ja que es camina. El guanyador ha fet 46 minuts. Devia córrer a totes les pujades, suposu...
Dedicatòria al Martí (Foto : Mònica Majoral)

Sumem molts anys, aquests col·legues i jo (Foto: J.L. Blanco)

   

Amb els organitzadors, Josep Lluís Banco (La Sansi) i Lluís Soler (Fondistes de Tossa)

   Penso que l'any que ve segurament repetiré. M'ho he passat bé fent-la. La setmana vinent toca la Mitja de Barcelona. Hi afegiré 9 km prèvis per completar-ne 30. Serà la meva tirada llarga --i única, probablement-- abans de la Marató de Barcelona del 7 de novembre.

  

dilluns, 4 d’octubre de 2021

Una mitja dura

 

La cursa surt de Falset, des del Celler cooperatiu (selfie)

 Diumenge vaig córrer al Mitja Marató de la Marató del Priorat. La distància de 42,195 km no s'ha fet enguany per la Covid. De cara a la preparació per a la Marató de Barcelona del 7 de novembre, em va semblar adequat afergir-hi un parell de curses de muntanya, que, com ja sabeu els que seguiu aquest modest bloc, no són la meva especialitat... si és que en tinc alguna, d'especialitat, he, he...

   Tenint en compte que l'ultima vegada que vaig fer la marató, al 2019, en aquestes contrades no vaig aconseguir baixar de les 6 hores, vaig pensar que si era capaç de fer la mitja en 3 hores ja estaria prou bé. Dia perfecte, bona temperatura, res de sol, ideal per córrer. Al final vaig acabar el 94 de 240 arribats en un temps de 2h 45m i 5s, que em va semblar prou bé, especialment perquè vaig trobar la cursa molt dura. Trams de pujada interminables que obligaven a caminar, sí o sí, almenys a mi. Descensos en trialeres complicades per a mi. Vaig poder, però, guanyar una noia amb la qual ens haviem estat avançant mútuament durant bona part de la cursa. A una foto que em va fer l'organització creuant un riu se'm veu amb uns quants quilos de més. Més gras que una vaca, vaja... :-( No aconsegueixo perdre els 3-4 quilos que em sobren. Sóc un desatre! Rima amb Bonastre. Serà per això.

Creuant un riu. Està clar que m'haig d'aprimar... (foto organització)

   Calendari previst per a les pròximes setmanes:

10 octubre:  La Megalítica. Tossa de Mar. 10km (muntanya)

17 octubre: Mitja Barcelona

24 octubre: Bombers

31 octubre: Cursa RAC-1. 5 Km 

7 novembre. Marató Barcelona

14 novembre: Sant Vicenç dels Horts. Asfalt. 10Km.

   A entrenar!

 

dilluns, 27 de setembre de 2021

Sortida de cavall, arribada de burro

Arribada. Braços amunt. Pel Martí (Foto Pako Beer)
      

    Quan et quedes molt a prop d'aconseguir un objectiu hi ha dues maneres d'entomar-lo: negativament, al no haver-lo aconseguit, o positivament a l'estar molt a prop de fer-ho. Jo sóc dels primers. Els 10Km de festa major d'El Prat de Llobregat eren una bona oportunitat per aconseguir el sub 52 que m'havia posat com a meta, després dels 54 minuts que vaig fer a Bellaterra dues setmanes abans. El terreny era absolutament favorable, pla al cent per cent. Es tractava de córrer amb cap. I no vaig tenir-ne. El ritme havia de ser 5m 11 segons per quilòmetre. Vaig sortir amb l'Arcadi i ho vaig fer a un ritme massa ràpid. Els tres primers quilòmetres els vaig fer per sota de 5m/Km --el tercer en 4,48-- i ho vaig pagar amb escreix. El Km 4 va sortir a 5,11, però ja era conscient en aquell punt de la cursa que el què havia fet em passaria factura. El 5è Km va sortir ja a 5,20 i indefectiblement em vaig anar alentint. L'Arcadi em va atrapar --de fet, en cap moment l'havia deixat endarrera del tot-- i se'm va escapar sense que jo tingués esma per a intentar evitar-ho. La segona part de la cursa se'm va fer molt llarga. En els últims tres quilòmetres vaig superar els 5,30m/km en cada un d'ells. Un petit desastre. Total, vaig acabar en 52 minuts i 8 segons. Com diu el gran Domingo Catalán, vaig fer una sortida de cavall i una arribada de burro de totes totes. Si hagués corregut amb cap, de menys a més, penso que sí que hauria baixat dels 52 minuts. La meva suposada experiència no em va servir. Em vaig deixar portar per la inèrcia i el resultat final va ser decebedor. En fi. La pròxima cita és la Mitja del Priorat, a Falset, diumenge 3 d'octubre.

dilluns, 13 de setembre de 2021

La tradició de la Diada

 

Somrient per a la foto de Pako Beer

 Córrer l'11 de setembre, per la Diada, és ja gairebé una tradició atlètica. Aquest 2021 ho he pogut tornar a fer. Com últimament faig, he anat a Bellaterra, ja que està a prop de casa. Possibilitat de córrer 5 o 10 km. Una volta al circuit o dues. Conèixer el circuit sempre ajuda. Ja sabia que era dur, amb pujades i baixades notables. Tenint en compte com estic de forma actualment, no podia aspirar a gaire més que a fer sub55. Tot dependria de com acabés la primera volta. 27 minuts i 8 segons. En cas de doblar, acabaria per sota del temps previst. Normalment, les segones voltes les acostumo a fer més lentes que la primera. però a Bellaterra va ser diferent. Vaig fer un segon menys, exactament : 27m i 7 segons. O sigui, una gran regularitat per a un total de 54m i 15s. Fa dos anys, en un dia plujós i amb molt de fangueig, vaig acabar 1m 32s més ràpid. És el que té fer-se gran. A més a més, estic passadet de pes... Però seguim.
Cursa dedicada al Martí, com sempre (Foto organització)


diumenge, 5 de setembre de 2021

Per Festa Major s'ha de córrer


El moment de la sortida (Foto: Àngel Vinyeta)

Avui he fet la cursa de Festa Major de Sabadell. per les restriccions per la Covid, s'ha allunyat del centre de la ciutat i s'ha fet en un lloc ideal per com és d'espaiós: al Parc de Can Gumbós. La cursa estava anunciada com de 5km però el GPS m'ha indicat 4,82Km. Entenc que era curta, ja que hi havia massa diferència. Després del dinar pantagruèlic del dia anterior tot celebrant el 10è aniversari de la Fiona Alibés, no podia aspirar a fer grans coses. Estic passadet de pes, a més a més. Aspirava a fer 24 minuts curts, i m'he quedat lluny. He fet 25 minuts curts --25,07, exactament-- i gràcies. Feia caloreta, però hem corregut d'hora. Hi havia tres pujades no massa pronunciades però sí llarguetes, que no m'han permès fer un crono millor.

                    Dissabte que ve, 11 de setembre, els 10Km de Bellaterra. L'últim cop vaig fer 52 minuts.                      Veig difícil acostar-m'hi. Veurem.

dimecres, 1 de setembre de 2021

40 anys i no m'havia assabentat...

 

    Diumenge 29 d'agost vaig córrer per primera vegada la Cursa de Festa Major de Palau Solità i Plegamans. El títol d'aquesta entrada fa referència a què era l'edició número 40... i jo no vaig saber que existia fins aquest estiu. La veritat és que me'n faig creus... Només se m'acut que com que l'últim diumenge d'agost molts anys he corregut els 10Km de Ripollet, simplement no havia buscat altres opcions. En fi, una cursa nova més al sarró. Ja en porto 808.

   Distància curteta, 6,87 Km, cosa que s'agraeix en aquesta època de l'any per la calor. La cursa és força plana tret d'alguna pujadeta, però cap dels pendents és excessivament dur. Vaig acabar amb uns discrets 35m i 32s, o sigui un ritme de 5m 10s per quilòmetre. La meva referència ara al córrer en competició és anar a 5. Els quilets de més de l'estiu marquen encara la pauta més que no pas els entrenaments que vaig fent per a la Marató de Barcelona del 7 de novembre. És el què hi ha. Pròxima cita, diumenge 5 de setembre, els 5 Km de la Festa Major de Sabadell. Aviam si seré capaç de fer 24 curts. Quedaria satisfet.

  

diumenge, 20 de juny de 2021

Salomon Race, una cursa ben diferent

A punt d'entrar a meta (Foto: C. Ballesteros)

 Trobar una cursa "diferent" no és habitual. La Salomon Race, a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, ho és. Són 9,2 Km que transcorren per la muntanya olímpica i hi destaquen la quantitat d'escales que cal pujar o baixar. La resta, pujades i baixades mes o menys notables i poques estones de pla. La cursa es fa molt entretinguda perquè és molt variada i té tot tipus de superfícies; des d'herba, passant per l'asfalt, la terra, passa pel Poble Espanyol... No és cursa per a buscar marca, evidentment. He acabat en 56 minuts i 26 segons, a un ritme global de 6,06m/Km. Prou bé, donats els pendents. No he notat cap molèstia i he gaudit la cursa. A més, he aconseguit tots els miniobjectius que m'anava marcant.

Les últimes escales (Foto: C. Ballesteros)

La pròxima cursa no sé quan serà. Segurament ja al juliol. Les tres últimes setmanes de juliol probablement pararé i, en tot cas, només faré alguna cursa el cap de setmana, com ja he fet algun any anterior. 

dimecres, 16 de juny de 2021

Torno a Pineda

Poc després del Km 7, on hi havia una pujadeta (Foto:David Patan)

 Havia corregut els 10Km de Pineda en la primera edició, al 2003, i en la segona, al 2004. Des d'aleshores, per una o altra raó no hi havia tornat. Tot i que a l'estar al costat de Calella, en aquests anys he corregut en diverses ocasions per part del recorregut, ja que coincideix, a estones, amb la mitja de Calella. El cas és que ara, al 2021, he tingut l'oportunitat de tornar als 10Km de Pineda, gràcies a la deferència de Gesport, que han muntat una cursa magnífica. Que la infraestructura de meta sigui un camp de futbol de gespa artificial amb un pavelló esportiu, el de Can Xaubet, també a disposició, és magnífic. 

  Evidentment no m'acostaria --ni ho pretenia-- a les marques que vaig aconseguir al 2003 (39 minuts) i al 2004 (41 minuts). Ara baixar dels 50 minuts seria un autèntic èxit. Els anys van passant. El primer quilòmetre, tot i començar en baixada, ja el vaig fer per sobre de 5. 5,07, exactament. Això volia dir clarament que en pla difícilment baixaria de 5m/km. Per a mí mi la calor no és excusa perquè la suporto força bé. Però no vol dir que pugui anar rapidet. I efectivament: els parcials van ser, del 2 al 10, 5,05-08-10-12-09-04-20-09-02. És a dir, incapaç de baixar de 5 en cap quilòmetre; però, almenys, mantenint un ritme força regular, que, tenint en compte la calor, ja és un què. Excepte el Km 7, que tenia una pujadeta. Vaig veure força gent caminant, superats per la temperatura. Vaig acabar, doncs en 51 minuts i 30 segons. És el què hi ha. L'important, també, és que vaig córrer sense cap molèstia als lumbars, que últimament em tenen crucificat.

 

Aquesta era la "fila" que feia a la cursa de Pineda 17 anys enrera

  La pròxima cursa no sé quina serà. Potser la Salomon Run, a Montjuic, a Barcelona, diumenge 20. Estic inscrit, però no sé si la feina em permetrà anar-hi, ja que treballo el cap de setmana. Veurem. 

dilluns, 7 de juny de 2021

Un any i 5 mesos després

  Exactament des del 12 de gener del 2020 que no corria cap mitja marató. Va ser la de Sitges i vaig trigar 1h 50m i 58s en completar-la, havent corregut just abans el quart de marató. Una cursa darrera de l'altra. Aquest dissabte 4 de juny del 2021 per fi he tornat a afrontar una mitja. Ha estat a Granollers, en un recorregut sensiblement diferent a l'habitual, en aquesta emblemàtica mitja. Vistes les meves modestes prestacions, la idea era baixar de les 2 hores i poc més. Vaig anar amb l'Arcadi fins el km 5. Vaig veure que anava molt còmode corrent i parlant amb ell i sempre uns quants segons per sota de 5,41, el ritme de 2 hores. A partir del Km 5 vaig prèmer una micona l'accelerador per posar-me prop de 5,30 i vaig deixar endarrera l'Arcadi. Com que estava clar que la segona part de la cursa era favorable, al ser en baixada, l'objectiu va passar a ser quants minuts seria capaç de rebaixar el registre de les dues hores. La cursa se'm va fer llarga; bé, una mitja és llargueta, està clar, però els últims quilòmetres se'm van fer feixucs perquè les rectes són llarguíssimes i costa superar els quilòmetres. M'acostava al ritme de 5,20/Km i al final vaig marcar un temps d'1h 53m i 5s. Ritme global 5,21. Vaig quedar prou satisfet. 7 minuts per sota de les dues hores. O sigui que espero encara estar un bon temps sense patir massa per fer menys de dues hores en les mitges. Al 2019, al novembre, a Lleida, vaig fer 1h 46m. Crec que encara seria capaç, entrenant una miqueta més, de baixar d'1h 50m. Veurem. A Granollers vaig fer la mitja per 13a vegada i la 134 en total. 

                                       Rectes molt llargues al costat del riu, a Granollers

Pròxima cita, 10Km de Pineda de Mar, el 13 de juny. Hi vaig córrer al 2003 (39 minuts) i al 2004 (41 minuts) Ara amb baixar de 50 minuts ja estaria ben content.

diumenge, 30 de maig de 2021

Més dura del que semblava


                                          A la sortida, amb l'Arcadi (Foto: Manuel Jiménez)

 La cursa solidària del riu, per la zona de Sant Joan Despí i Cornellà, pensava que em sortiria una miqueta millor. Eren 7,5 quilòmetres i no he aconseguit baixar del 5 minuts/Km, quan fa unes setmanes sí que vaig aconseguir-ho, i amb un cert marge, als 5Km de la Cursa de Sants. És veritat que avui era més distància però, insisteixo, creia que faria un millor registre de 37 minuts i 28 segons. És el que hi ha. He corregut amb l'Arcadi. Ell encara s'està recuperant de l'esforç de a marató de Varna, a Bulgària, de fa poc, i de seguida s'ha quedat enrera. Ha acabat en 39 minuts 53 segons. He sortit potser massa ràpid, ja que he marcat els dos primers quilòmetres en 4,36 cada un i després el 5 l'he fet en 5,48!! Un petit desastre... Ha estat una cursa mixta terra-asfalt, amb trams llarg de terra, cosa que fa que sigui quin sigui el calçat que et posis, sempre hi haurà trams on no estaràs tant còmode. La pròxima cita: dissabte dia 5 de juny, la Mitja de Granollers, que tindrà un recorregut absolutament diferent al seu habitual.

          Foto de Ximena Belén, poc després de creuar la meta 

diumenge, 9 de maig de 2021

Poc a poc tornant a la normalitat

                          Amb el gran Humberto Mauri, poc abans de començar la cursa
   

     5 mesos després de començar el 2021 he fet la primera cursa de l'any. Qui m'ho hauria de dir! 5 mesos per a fer la primera! Ja sabem tots qui és el principal culpable. La maleïda pandèmia que ens té a tots fins el dallonsis. El cas és que per fi n'he pogut fer una. Ha estat al tradicional cros de Sants, a Barcelona. A la 42a edició s'ha convertit en una cursa de 5 Km. És la distància que més prolifera ara. Es tracta que els corredors estem la menys estona possible en possible contacte. En un 10 mil estaríem més estona corrent i, per tant, el risc de contagi entre nosaltres, augmentaria. Val a dir que com la vacunació va avançant, el risc es redueix, evidentment.

   No tenia cap intenció de fer una gran cursa. Simplement, com sempre, fer-ho el millor possible. Un com complerts els 60 anys el passat 12 de març, tinc claríssim --des de fa temps-- que les marques d'antuvi no tornaran, com és lògic. Volia saber com estava. La idea: baixar dels 24 minuts. Com que la cursa té un tram inicial en baixada, això permet accelerar notablement. Estàs fresc i amb ganes de córrer. En aquest tram he arribat a posar-me a 3,22/Km, evidentment un ritme absolutament insuportable per a mi, però que m'ha fet somniar amb la possibilitat de fins i tot baixar dels 23 minuts. La carretera de Sants, per on transcorre la major part de la cursa, m'ha posat a lloc. Aquest carrer és força trencacames i ho acabes pagant --almenys jo-- en pèrdua de velocitat. Total que he pogut entrar a meta en 23 minuts i 26 segons. I satisfet. Millorant àmpliament la fita que m'havia marcat dels 24 minuts.

   Ara poc a poc aniré recuperant el "costum" de fer almenys una cursa cada cap de setmana, si és possible.   

dissabte, 26 de desembre de 2020

L'última cursa de l'any, a El Masnou

      Avui a El Masnou he acabat l'any atlètic com s'ha de fer: amb una San Silvestre. I ha estat a la més antiga de Catalunya, la Sant Silvestre de El Masnou. Porten ja 41 edicions. Eren 5 quilòmetres amb totes les prevencions pel coronavirus ben present. Igual que al Lloret Trail del 27 de setembre, mascareta fins a l'últim moment, sempre distància de seguretat i gel per rentar-se les mans. Té molt de mèrit que hi hagi organitzadors, com ara La Sansi, que apostin per mantenir, malgrat les complicades circumstàncies provocades per la pandèmia de coronavirus, les seves curses. I els corredors ho agraïm. Ha estat la meva cursa número 802 en un any en què n'hauré fet només 14. Dues d'elles, 5K. Vaig fer la Cursa de Reis de Cornellà, al gener, i avui 26 de desembre, he fet la segona. No he pogut millorar el registre d'aquell dia, però, malgrat tot, he quedat bastant satisfet. Com a Cornellà vaig fer 23 minuts exactes, per avui a El Masnou m'havia posat com a fita intentar baixar dels 23 minuts. El ritme era 4,36xKm. No ho he aconseguit, però, com dic, estic content. 


                Una estoneta abans de la sortida de la meva sèrie (Foto: selfie)

   Resulta que tal com em va passar a Sant Sadurní d'Anoia al 2001 i a Sant Andreu de la Barca al 2010 i a Sant Vicenç dels Horts, també al 2010, a poc de començar he hagut d'aturar-me per miccionar. Com que havia sortit en l'ultima sèrie, la que estava reservada a l'elit, això ha fet que quan m'he reincorporat a la cursa he vist que anava l'últim...! Si no espavilava, aquella seria la meva posició final. Sortosament he pogut atrapar i passar a uns quants corredors, en concret 3 nois i 3 noies. He acabat en 24 minuts i 1 segon. Per tant, si no m'hagués aturat a pixar, calculo que hauria fet, aproximadament, almenys 30 o 40 segons menys. I sense tenir en compte que hi havia un parell o tres de pujadetes que m'han alentit, lògicament. Els parcials de cada km han estat: 5,40- 4,34-4,48-4,46-4,01  He acabat fortet per superar una noia. Ho he aconseguit.

      El dia 31 no podré córrer la Cursa dels Nassos ja que la retransmetré en directe per l'Esport3, a partir de les 4 de la tarda. Primer el 5K i tot seguit, a les 16,30h, el 10K. Espero que no falteu a la cita davant del televisor!  Salut a tothom --que bona falta fa-- i Bon Any 2021!

dimecres, 9 de desembre de 2020

I després de la pandèmia...?

   


Què ens quedarà i com serem després de la pandèmia? Perquè un dia o altre aquest malson s'acabarà. Segurament no s'acabarà de cop, sinó que serà progressiu, penso. Hi haurà coses positives. Per exemple que haurem guanyat en higiene. Si abans de la pandèmia ens rentàvem les mans un número de cops al dia, ara ens hem acostumat a fer-ho molt més sovint. I això és bo. 

   No sé com quedaran les relacions socials i les mostres d'afecte. Tornarem a abraçar-nos com abans? O ¿haurem interioritzat que les efusivitats poden ser intrínsecament perilloses pel que fa a possibles contagis de Covid o d'altres malalties? Ves a saber...

   És possible que la Covid acabi fent que tractem millor els nostres grans. Que els veiem com el que són: un pou d'experiència, però que necessiten que els cuidem, que els tractem be, que els estimem, que no els deixem de banda... perquè són fràgils i ens necessiten. Quan nosaltres els necessitàvem --quan érem nens-- mai no ens van fallar. Ara no podem fallar-los a ells.  

    I les curses? Penso que poc a poc s'aniran recuperant i se'n faran novament. Els que estem aprenent els corredors habituals és que sense curses --o amb molt poques-- també es pot viure. I seguir corrent. Almenys els populars. Els professionals són figues d'un altre paner.

     Perdoneu que pensi en veu alta. Suficient. Ho deixo. I demà, a córrer!

diumenge, 25 d’octubre de 2020

La Marató virtual

   Aquesta setmana es va anunciar per sorpresa que al 2020 hi hauria Marató de Barcelona. Una marató ben diferent ja que, donada la situació provocada per la pandèmia, només podrà ser virtual. Al llarg d'una setmana --del 8 al 15 de novembre-- es podran completar els 42km i 195 metres de què consta una marató normal. La marató virtual de Barcelona, a més a més, col·labora amb la Marató de TV3 que aquest any està dedicada a la lluita contra la Covid-19.

                                Tiradeta de 16,5 km avui per Sant Cugat del Vallès

   Està clar que això no és una marató, ni de lluny. No crec que ningú hagi de tenir dubtes sobre això. En 7 dies, a raó de 6 km diaris, es pot completar la marató virtual. Una de les gràcies de la Marató real és que, al fer-se tots els quilòmetres seguits, portem el nostre cos a un esforç molt notable i que només es pot arribar a completar si ens hem entrenat convenientment. Lluitem contra la fatiga i el cansament, el mal de cames, les ganes d'acabar... i quan arribem a la meta, la satisfacció és màxima pel repte superat. Tant si és la primera marató que hom fa com si és la cinquena, la vint-i-quatrena o la 123a. És la màgia de la marató. 

  La marató virtual que han anunciat els organitzadors de la marató de Barcelona em sembla una iniciativa lloable des del punt de vista d'intentar mantenir viva la il·lusió per la mítica prova, en un any on és del tot impossible fer la marató tradicional. I em sembla perfecte per intentar engrescar nous corredors a atrevir-se a fer una marató. Una de veritat. Els maratonians tenim clar que el que es farà del 8 al 15 de novembre no serà una marató. Ni que es fessin tots els quilòmetres seguits. Aleshores seria una tirada, no llarga, llarguíssima. Però insisteixo que em sembla bé que es faci alguna cosa per mantenir, d'alguna manera, l'esperit de la marató en aquest 2020. I si algú considera que ha fet una marató corrent els 42,195 km en diversos dies, doncs és ben lliure de fer-ho. Però penso que s'estarà enganyant.

  La setmana del 8 al 15 de novembre suposo que faré els meus entrenaments normalment. Segurament faré més de 42,195Km. Però no afegiré cap marató al meu palmarès que n'inclou 57. 57 maratons de veritat.

dimarts, 29 de setembre de 2020

Poc a poc, en tots els sentits

    La sortida. Amb el gran Àngel Vinyeta, del CN. Sabadell, al darrera. Vam sortir els últims                                 

 Ara, amb la situació de pandèmia, les curses que faig són esporàdiques. La motivació se m'ha reduït en un percentatge molt important. Entreno menys quilòmetres setmanalment i, com dic, participo en moltes menys competicions. També és cert que n'hi ha moltes menys. Tant és així que en tres mesos exactes he corregut dues curses: La Milla de l'Hospital de Sant Pau i aquest diumenge el Lloret Trail. O sigui, que he passat de sumar pràcticament almenys una cursa cada cap de setmana, a fer-ne dues en 90 dies ! És la "nova normalitat". I caldrà acostumar-s'hi perquè ves a saber quan tornarem a veure curses multitudinàries. Digue-me pessimista, però igual no les tornarem a veure mai més...

                  Tots molt disciplinats a la sortida, guardant la distància de seguretat

  Bé, el cas és que aquest diumenge, com deia, he corregut la Lloret Trail. Hi havia dues versions, 5 i 12 quilòmetres. Donats els meus entrenaments justets, ni vaig gosar pensar en fer la prova llarga. A més, no sóc gens bó anant per la muntanya. Per l'asfalt tampoc sóc bó, evidentment, però hi estic més acostumat. Sabia que la cursa --de la mà de La Sansi d'en Josep Lluís Blanco-- era dura. Quan t'expliquen que una cursa és dura, em passa que hi tinc molta prevenció, i després penso que no n'hi havia per tant. I a Lloret em va passar una mica això. Penso que en una propera edició, trotaré més estona i caminaré menys. Vaig acabar en 32 minuts i 49 segons, que significa un ritme de 6,39 m/km, ja que la distància que em va marcar el GPS van ser 4,92 Km. A la muntanya el ritme és impossible. El guanyador va fer 19 minuts, i la primera noia, 23. Penso que amb un pèl més d'entrenament hauria pogut acostar-me als 30 minuts o fins i tot fer-ne 29. En fi, ja ho veurem quan la torni a fer. 

 

                                                                  El moment de l'arribada

   La cursa es va fer amb totes les mesures de prevenció sanitàries possibles, amb sortides esglaonades, com es va fer a la cursa de la Mercè, a Barcelona --també organitzada per La Sansi-- una setmana abans. És veritat que un cop en cursa, és bastant inevitable que en algun moment sigui impossible respectar la distància de seguretat, com quan avances o t'avancen. El risc zero no existeix, però es minimitza notablement amb tot el protocol sanitari que es va posar en pràctica.

  Ara no sé quan faré la propera cursa, potser a Sant Vicenç dels Horts el 18 d'octubre, 10 Km. Ara vaig sumant curses poc a poc. I, com que entreno menys, també corro més a poc a poc.


diumenge, 28 de juny de 2020

Per fi, la 800 !!!

La mascareta, fins l'últim moment (Foto: Juan Núñez)
Portava molt de temps esperant per sumar la cursa 800. L'espera, però, ha valgut la pena. Vaig tenir l'honor de ser un dels 101 escollits per participar en la 1a Milla de l'Hospital de Sant Pau, la primera cursa a Barcelona post-Covid19. Els organitzadors feia temps que estaven treballant per poder fer viable la cursa, aplican-t'hi totes les mesures de seguretat sanitàries d'obligat compliment. Tots vam passar control de temperatura; portàvem mascareta excepte durant la cursa i en tot moment es va mantenir la distància de seguretat. Un notabilíssim esforç de l'organització, de la mà del Dr. Ricard Serra i de l'Andreu Ballbé de Championchip. Sense el seu treball incansable dels últims mesos, hauria estat impossible fer un esdeveniment així.
  Com deia, es va limitar l'aforament a 100 participants ---al final 101 van entrar en meta-- amb sortida cada 4 segons i de 2 en dos. Es tractava de fer 6 voltes al circuit d'uns 880 metres. En total em van sortir 5,27 quilòmetres (uns 878 metres per volta), segons el GPS. Tot i fer 6 voltes, només es comptabilitzaven, a efectes de classificació, les dues més ràpides, fetes seguides. La meva idea era fer-ne dues d'escalfament, dues de fortes i dues per acabar, de refredament. En arribar al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, vaig estar parlant amb en Carles Castillejo, 4 vegades olímpic. La presència d'ell, d'en Reyes Estévez, doble medallista mundial en el 1.500, i d'en Josep Lluís Blanco, olímpic als 3.000 obstacles o de l'Anna Bové, grans atletes de renom, van prestigiar la cursa. La victòria, però, va ser per Josep Díaz, un segon abans que Estévez i per Nerea Costal, també un segon per davant de Bové.
Amb la Cristina, la Fiona, l'Arcadi i l'Anna Bové (Foto: Pako Beer)
De la conversa amb en Castillejo em va quedar clar que seria millor fer 3-2-1, el què em va dir que faria ell. 3 d'escalfament, dues fortes i una per refredar. Millor, vaig pensar, perquè amb la calor que hi feia --la cursa començava a les 6 de la tarda-- no em venia gens de gust escalfar. D'altra banda, el circuit el coneixia prou bé, ja que allà mateix s'hi fa la Cursa Científica, que he disputat fins a 8 vegades, la primera al 2002, i l 'última al 2019. La Científica és de fons, fons. Es tracta de fer el circuit tants cops com puguis durant dues hores. Estava clar que ahir al fer només 6 voltes i dues d'elles el més ràpid possible, la cosa seria ben diferent.

Darrera dels "cracks", poc abans de la sortida. Amb mascareta, darrera de Bové, el vencedor, Josep Díaz
Dit i fet. A la quarta volta vaig canviar de ritme, impossible de mantenir, d'altra banda, perquè els desnivells són constants. Un puja i baixa força dur. Vaig fer les voltes en aquests registres: 4,20-4,14-4,24-3,59-3,59-4,38. Com a curiositat la quarta volta la vaig fer en 3,59,9 i la cinquena en 3,59,7. El temps oficial que em van donar va ser de 8m 0s, a l'arrodonir els temps. Dels 101 participants vaig finalitzar el 48, o sigui, a la primera meitat. Molt content. Es va notar que, de fet, no he deixat de córrer ni quan el confinament, ni en la desescalada.
En ple esforç, a la cinquena volta (Foto: Pako Beer, crec)
Si voleu més fotos i vídeos de la prova, els trobareu aquí, i també aquí o aquí.
Ara, a seguir entrenant tot confiant que la Marató de Barcelona, el 25 d'octubre  es pugui disputar.

diumenge, 3 de maig de 2020

Final del confinament... total

Un cop acabada "La Desconfinada" (Foto: M. Majoral) 
    Ha acabat el confinament dur. El de no sortir de casa més que per l'imprescindible, com anar a treballar, anar a comprar, anar a la farmàcia... Des de dissabte que podem córrer al carrer un cop al dia. De de 6 a 10 del matí o de de 8 a 11 de la nit. De moment, he corregut tant dissabte com diumenge, al matí. Entre setmana, probablement correré a partir de les 8 de la tarda. Per acomiadar el confinament "dur" què millor que fer-ho en una cursa. Amb el cornavirus les curses són diferents. No hi ha classificació, però sí inscripció i pitrall. Per això les compto com a curses. En aquestes setmanes de confinament n'he fet dues. El 28 de març la "Jo corro a casa contra el coronavirus" (10 Km) i ahir "La Desconfinada" En 1 hora vaig fer 9,91 km. Sensació d'alliberament total. Els minuts em van passar volant, a diferència de córrer a casa. Les sessions semblava que no havien d'acabar mai...!
   Una altra cosa serà quan podrem tornar a fer una cursa com abans. Sóc pessimista, què voleu que us digui. No m'estranyaria gens ni mica que no hi hagués cap cursa fins el 2021, i no pas al gener, sinó més aviat cap al juny, com a mínim... Fins que no hi hagi vacuna, la veritat es que no veig cap opció que hi hagi cap cursa. El risc de contagi seria massa alt. Tant de bó m'equivoqui i hi hagi novament curses molt abans... Veurem.

diumenge, 26 d’abril de 2020

Adaptar-se a les circumstàncies

 Diuen que el ser humà s'adapta a les circumstàncies que li toca viure. El confinament obligat per la crisi del coronavirus, així ens ho està demostrant. Els corredors ens espavilem --com tothom-- per tractar que l'impacte sobre la nostra activitat atlètica sigui el més petit possible. És clar, però, que tot depèn de les "instal·lacions"
Corrent al voltant de casa, sense sortir al carrer, per suposat! (Foto: M. Majoral)
que hom pugui disposar. Jo no em puc queixar. Al viure en una casa unifamiliar puc fer un recorregut en forma de U que fa 100 metres en total. I és absolutament pla. He arribat a fer fins a 12 quilòmetres en una sola sessió, o sigui 120 voltes. En principi no vull fer sessions més llarges per a no agobiar-me de tanta repetició. Es tracta de mantenir-se i no de susbtituïr els entrenaments. Aquesta setmana he fet un total de 41 quilòmetres, rècord del confinament, tot corrent 5 dies. Em sembla més que correcte. La setmana vinent és possible que sigui l'última abans que se'ns deixi córrer un altre cop pel carrer. Veurem si serà finalment així o no... De moment, seguim corrent a casa. És el què toca. Espero que esteu tots bé. 

dilluns, 6 d’abril de 2020

Confinament

Corrent pel jardí
 Diumenge 5 d'abril vaig cumplir el  23è dia de confinament per la COVID-19, el coronavirus. Val a dir que les dues primeres setmanes completes  --del 16 al 29 de març-- vaig treballar presencialment a TV3. Des de l'aleshores el confinament és total i he fet la primera setmana de teletreball. Tinc la sort de tenir una sortida exterior, al viure en una urbanització i no en un pis. Això em permet --sense sortir al carrer, òbviament-- fer un petit trajecte i córrer a l'aire lliure. En total tinc un recorregut de 50 metres envoltant la casa. Com que no és possible envoltar-la del tot, el circuit té forma d'U. Per tant, anar i tornar són 100 metres. Ho vaig mesurar amb el Google Earth. Des del 18 de març he fet en aquest petit circuit 79 quilòmetres, repartits en 12 sessions. Diumenge 5 d'abril és el dia que més n'he fet: 10,2 quilòmetres. O sigui, 102 voltes. Aquesta primera setmana d'abril he sumat 40 quilòmetres. Són força menys dels que feia habitualment --entre 55 i 60-- però tenint en compte les circumstàncies que estem vivint, no em puc queixar gens ni mica.
Cursa virtual, amb pitrall
       El coronavirus ens té a tots trasbalsats. No sabem què ens depararà el futur més immediat. Ens contagiarem? No ens contagiarem?  Quan durarà la pandèmia? Com serà el món un cop s'acabi la crisi sanitària? Realment s'acabarà la pandèmia? Es trobarà la vacuna? Són només algunes de les preguntes que ens fem tots. Sort en tenim de tantes i tantes persones que treballen infatigablement per a superar aquesta situació, que ens sembla irreal, però que és ben certa. El personal sanitari és el que rep més aplaudiments, lògicament, però no són els únics que fan una feina indispensable. També hi ha el personal de neteja; els que treballen en el sector de l'alimentació o els transportistes que fan que els productes arribin a les prestatgeries.; els mitjans de comunicació, que ens ajuden a entendre les claus de la situació i en els quals esperem sentir un dia, no massa llunyà, la frase: "la pandèmia s'ha acabat" ... I com no, l'onada de solidaritat que neix entre tots nosaltres, vers els més propers, o vers els veïns, o els que estan més allunyats. Ara mateix és difícil, molt difícil, però s'ha d'intentar ser positius. De tot plegat hem d'aconseguir extreure'n un món millor. Hem de convertir el què estem vivint, això sí, en una finestra d'oportunitat.
  Ara mateix hem de seguir lluitant. Tots. No queda altra.

dilluns, 16 de març de 2020

L'última abans del coronavirus

 
Va fer un dia de caloreta (Foto: Txabi Albert)
  El 8 de març vaig córrer l'última cursa abans de l'ordre de confinament per l'esclat de la propagació del coronavirus. Va ser a la Marató del Mediterrani, cursa que conserva el nom, però que, a dreta llei, no fa la distància de marató. Fa 5, 10, 15, 21Km, una mitja de relleus per parelles (cada corredor feia una mitja sencera). També es podien fer 23,8 Km-26,5 Km o 29,2 Km. Distàncies per a tots els gustos, però no els 42,195Km. Després d'haver fet la Marató de Les Vies Verdes la setmana anterior, l'1 de març, i tenir previst fer la Marató de Barcelona el 15 de març, vaig pensar que el dia 8 --entre una i altra marató--, fer una tiradeta de 15km ja m'era suficient. Però el dia abans de córrer els 15Km  es va anunciar la suspensió de Barcelona pel coronavirus i el seu ajornament fins el 25 d'octubre.
    No vaig canviar els meus plans i vaig sortir en la cursa dels 15km. Bastant rapidet per a mí, per sota dels 5m/km. La veritat és que la cursa se'm va fer molt llarga i un pèl monòtona. Vaig acabar en 1h 17m i 9s. Un ritme de 5m 08s/Km. 7 dies després de Les Vies Verdes, ja em va semblar bé.
    Després vaig córrer dimarts dia 10 una horeta... i s'ha acabat. El coronavirus em va treure les ganes de córrer. A més, em va semblar que seria una frivolitat anar a córrer quan ja es començava a recomenar que era millor quedar-se a casa. Confinar-se, vaja. Pocs dies després, ja es va prohibir sortir a córrer, passejar... Em vaig avançar uns dies.
    No tinc ni idea de quan tornaré a córrer. Ara mateix és evident que això és el de menys. Es tracta de superar aquesta crisi sanitària tant bèstia que ho està posant tot potes enlaire: el món de l'esport, l'economia... Serà un autèntic drama, ens podem tèmer, per a moltíssimes persones que es poden quedar sense feina ja que el confinament pot allargar-se vés a saber quan de temps. I moltes empreses no podran aguantar les pèrdues. Les ajudes externes que puguin rebre per no desaparèixer, es fan imprescindibles... Un autèntic sotrac mundial. Veurem com evolucionen les coses. Ara mateix la situació no convida gens a l'optimisme... 

divendres, 6 de març de 2020

Víes Verdes: la número 57

Acabar una marató sempre és un motiu de satisfacció !
       Completada la marató número 57. La de les Vies Verdes, de Girona  a Platja d'Aro. L'última vegada que l'havia fet va ser al 2018. Aleshores vaig trobar-me malament hores abans de l'inici de la cursa i vaig estar aprop de no fer-la. Al final em vaig decidir, però, i la vaig acabar en 4h i 5 minuts. Ara les coses han canviat molt, després del meu pas pel quiròfan a l'abril i al setembre del 2018. Ara baixar de les 4 hores en una marató és pràcticament una quimera. Aquest diumenge a Platja d'Aro hauria firmat encantat les 4h 5m de fa 2 anys. És més, ara després de la marató de Tarragona del 2 de febrer, fins i tot veig complicat fer-na una tota corrent.
No recordava gens que els primers 25-27 km tendeixen a pujar...
        La idea era intentar baixar de les 4 hores. Per això vaig sortir amb en Xevi Avellana, que era la llebre de les 4 hores. Quan portàvem escassament 7 quilòmetres de cursa, ja no vaig poder seguir el ritme. Durant 5-6 quilòmetres més el veia a 40-45 segons de distància per davant meu, però poc a poc se'm va anar distanciant i el vaig perdre de vista. Sempre dic que a les curses de llarga distància cal tenir objectius per poder-les completar amb eficàcia. Com que veia que no podria baixar de les 4 hores, l'objectiu va passar a ser baixar de les 4,05 de fa 2 anys. El problema és que, com a Tarragona, no vaig ser capaç de completar-la tota corrent. A partir del km 33, més o menys, vaig haver de caminar petits trams... Evidentment vaig perdre molt de temps. Total que l'objectiu de 4,05 es va fondre com un terròs de sucre. Nou objectiu: fer millor temps que a Tarragona un mes abans. En l'últim quilòmetre vaig atrapar en Xevi Avellana. Com jo, havia punxat espectacularment. El vaig deixar endarrera i vaig enfilar els últims metres. 4h 15m 50s Almenys, efectivament, una mica millor que a Tarragona. 1 minut i uns segons millor. Com dic sempre, qui no es conforma és ben bé perquè no ho vol...
Amb en Xevi Avellana, poc abans de la sortida a Girona
        Em dic que encara gràcies que puc córrer i acabar com pugui les maratons que faig. Altres que hagin pogut passar el què vaig passar jo, potser no podrien fer-les... Però costa acostumar-se a acumular tants i tants minuts tant ràpidament. Haig de pensar que segurament d'aquí a poc, ja no podré baixar de les 4h i mitja i recordaré amb nostàlgia que al 2020 vaig fer la de les Vies Verdes de Girona en menys de 4h i 16m.
       Ara el 8 de març toquen els 15 Km de la Marató del Mediterrani i el 15 de març, la Marató de Barcelona...  si finalment el coronavirus no impedeix que es faci!
     
     

dimarts, 11 de febrer de 2020

Cursa nova a Sant Pere de Ribes

Amb en Jordi Eroles. El selfie, el va fer ell
  Que quedi clar que va ser una cursa nova per a mi, ja que mai no l'havia feta. Em refereixo al Cross de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, que celebrava l'edició número 53. Desde la Marató del Priorat, a l'octubre, que no feia cap cursa de muntanya. Em vaig decidir per provar aquest cross. És llarg, ja que són 13 quilòmetres i una mica més (13,24 em va sortir al GPS). Consisteix, bàsicament, en pujar al cim del Montgròs i tornar-lo a baixar. Vaig coincidir amb en Jordi Eroles, company dels informatius a TV3, que viu a Sant Pere i que ha fet la cursa un munt de cops. Em va explicar com era el recorregut i val a dir que em van anar molt bé les seves explicacions. La pujada és entretinguda perquè es pot fer molt bé, donat que els ascensos no són massa llargs i es combinen amb plans i fins i tot amb lleugeres baixades. Fins que arribes al peu del Montgròs. Tal com m'havia dit en Jordi, una bona estona per caminar. I efectivament. Almenys per a mi, així va ser. Al fer el cim estàs cap al km7, una mica més de la meitat de la cursa. El que més em preocupa de les curses de muntanya --ja ho sabeu els que seguiu el blog-- són els descensos, especialment si són tècnics. En Jordi m'havia dit que, majoritàriament, aquí era tot pista per baixar còmodament. I així va ser, certament. Vaig poder córrer la baixada amb tranquilitat, doncs.
Abans de sortir la Maite Rísquez, també de TV3, ens va fer aquesta foto
Vaig arribar a la meta en 1h 34m i 57s, uns 5 minuts més tard que en Jordi. Pensava que em treuria més temps, la veritat. Per tant, vaig quedar satisfet. La cursa em va agradar força. Les vistes, impressionants. No descarto tornar-hi.

diumenge, 2 de febrer de 2020

Vaja punxada a Tarragona...!

"Derrotadillu" a l'arribar a meta, però la foto de la Blanca, m'encanta !
  Les xifres no enganyen: primera mitja, 1h 58m 34s.; segona mitja: 2h 18m 25s. Pràcticament 20 minuts més ! Un autèntic desastre, es miri com es miri. La veritat és que mai no havia punxat tant en una marató d'asfalt. Avui corria la de Tarragona, la Marató, per sisena vegada. L'última, fa 2 anys, vaig fer-la en 3h 50m. I, com avui, també vaig acabar descontent. Després de les meves visites a l'hospital al 2018, ja sé que el meu rendiment ha baixat notablement, però no pensava fer-ho tant malament, la veritat. Ha fet calor i vent --especialment a la part final de al cursa-- però no és excusa. La calor la suporto molt bé i el vent el notes quan no tires. La meva intenció era baixar de les 4 hores. Ritme: 5,41/km. Per mirar d'assegurar-me el tret, he decidit fer un Galloway, ja que en anteriors maratons m'havia donat bon resultat. Dit i fet. Però no recordava que a Tarragona el Galloway no havia funcionat com jo volia. Cada 2 Km, fins el 28, he fet petites caminades de 50s. Això ha fet que el grup de les llebres de les 4 hores i jo anéssim gairebé plegats molts quilòmetres. Em sobrepassaven quan caminava i els atrapava quan corria. Segurament aquí haurà estat el meu error. En els intervals corrent he anat sensiblement més ràpid del què em tocaria. I això ha quedat palesat al passar la mitja perquè el parcial de 1h 58m 34s implicava un ritme de 5,37, incloen-t'hi els intervals de 50s caminant cada 2 Km ! Per tant havia anat massa ràpid, de totes totes. I el pitjor de tot és que no n'he estat pas conscient. A partir del km 25 he vist que m'alentia notablement. Ja no feia cap quilòmetre per sota de 6 minuts, ni de lluny, tret del 28 --l'últim amb caminada-- perquè tenia una baixadeta. No em preocupava perquè a partir d'aquest punt la idea era fer-los tots corrent, fins a la meta. Fins a la meta...?? I una merda !! Quan he arribat al 29, de cop el mur ha caigut a sobre meu. A més a més, quedava el segon pas per l'espigó, la part més dura del circuit, psicològicament parlant. I tant ha caigut el mur a sobre meu, que m'he posat a caminar ! I encara estava a 13km de la meta ! I a partir d'aquí he alternat caminades més o menys llargues, de fins a 2 minuts ben bé, amb estones de trot. Lògicament el crono s'ha disparat. El Km 35, per exemple, l'he fet en 8,52 !!! A poc a poc he anat veient que no només no baixaria de les 4 hores sinó que m'aniria més a munt de les 4h 10m. Al final, 4h 16m 59s. Un petit gran desastre, però almenys l'he acabada. El millor de tot és que, al fer tantes estones de caminades, muscularment em trobo molt bé. Segurament demà podré córrer una estoneta.
La prova del trist crono aconseguit. He sortit endarrerit, òbviament( Foto: Blanca de la Sotilla)

   La idea ara serà fer la Marató de les Vies Verdes de l'1 de març, tota corrent --res de Galloway-- i aviam si seré capaç d'acostar-me a les 4h. Al 2018 la vaig fer en 4h 5m tot i que no em trobava bé. Si repetís aquest crono, per a mi seria un gran èxit després del fiasco d'avui.  En qualsevol cas, seguim !

diumenge, 26 de gener de 2020

He tornat a Mollet, l'última abans de la Marató de Tarragona

       Havia corregut la cursa d'els Gallecs, a Mollet ara fa 7 anys, concretament el 26 de maig del 2013. No crec que fos la cursa de Sant Vicenç, com ho era avui. Bàsicament per la data. A més, diria que el sentit de la cursa era gairebé a la inversa que avui...  El cas és que hi he tornat i ja sabia que ni en broma podria fer el registre que vaig aconseguir a la meva primera participació. A més a més, va ser un cap de setmana en el que vaig empalmar fins a tres curses, sent la de Mollet l'última. Eren tres 10 mils i vaig fer 44, 41 i 47 minuts a Els Gallecs. Avui, amb baixar dels 53 minuts em donava per satisfet, ja que diumenge vinent correré la Marató de Tarragona i no convenia cremar-se en excés.

A  poc de la sortida (Foto: Pako Beer)
      He sortit molt endarrerit i això ha fet que els 2 primers quilòmetres, tot i ser favorables amb tendència a baixar, els hagi fet tant sols en 4,53 i 4,50, respectivament. Després venia la part més dura en què es pujava, a través del Parc dels Pinetons, fins Els Gallecs. Recorregut maco amb vistes magnífiques.

Entrant a la pista d'atletisme on hi havia la meta (Foto: Pako Beer)
      Una miqueta de fang, però no gaire, tenint en compte la tempesta Glòria d'aquesta setmana. He mirat de mantenir un ritme alt, fins i tot en la pujada del km 9, que és dura perquè, a més, és en la part final del recorregut. He acabat en 50 minuts i 50 segons. En una cursa  de puja i baixa com aquesta, m'ha semblat que no estava malament. Era la cursa número 793 i el 10 Km número 292.

dimarts, 21 de gener de 2020

Sant Antoni: la que més

  Diumenge vaig tornar a la cursa de Sant Antoni. Cursa molt especial per a mi per diversos motius: és la que cursa que més vegades he corregut --16 cops--; hi tinc uns quants registres per sota dels 40 i dels 39 minuts; i és la cursa on vaig reaparèixer ara fa un any després del meu últim ingrés hospitalari. Aquell dia vaig trigar 56 minuts en completar la cursa.
 
A poc d'entrar a la meta (Foto: Carles Sánchez)
       Aquesta vegada la meva idea era intentar fer un bon registre, que ara és baixar dels 47 minuts per posar-me en el mateix minut --el 46-- on tinc la millor marca dels últims 365 dies, feta a la Sant Silvestre de Sabadell. Sortosament, els meus problemes de possible lumbàlgia em van abandonar definitivament el dia anterior i vaig poder córrer amb normalitat. Com que vaig sortir força endavant, molts corredors més ràpids em van passar. Això sempre em desanima una mica perquè em quedo amb la sensació d'anar lent. Vaig ser molt regular, això sí, en la major part del recorregut. Del Km 1 al 7, tots els vaig fer entre 4,41 i 4,44, tret del Km 4, que em va sortir a 4,54, no sé perquè. El 8 i el 9, on hi havia la pujada del Paral·lel, els vaig fer en 4,53 i 4,54, i el més ràpid de tots, va ser l'últim: 4,40. Total 47m 42s, per tant lluny de la meva aspiració de fer un sub 47. De fet no em preocupa gens i, en tot cas, ja m'està bé perquè tinc la marató de Tarragona a tocar --el 2 de febrer-- i els entrenaments ja estan fets. Ara estic en època de tappering, o sigui, època de baixada de volum d'entrenaments per arribar el millor possible el dia de la marató. Un cop acabada la cursa de Sant Antoni, per cert, vaig anar a treballar al canal 324 i vaig narrar el resum de la cursa. El reportatge el podeu trobar AQUÍ.

Somrient un cop acabada la cursa (Foto: Juan Núñez)
    Diumenge que ve correré a Mollet del Vallès la Cursa de Sant Vicenç de 10 Km, com a últim entrenament de qualitat abans de Tarragona.   

dimarts, 14 de gener de 2020

Sitges, nou doblet 2 anys després

 Igual que vaig fer al 2018 --aleshores amb l'Arcadi-- aquest diumenge vaig repetir el doblet a la Mitja de Sitges. A les 9 del matí, el Quart de Marató (10.549 metres) i a les 10, la Mitja Marató en sí. Total 31,646 quilòmetres.  Com fa 2 anys, es tractava de fer una bona tirada llarga de cara a la Marató de Tarragona, que enguany és el dia 2 de febrer. Tenia clar que el Quart de Marató l'havia de fer una miqueta rapidet per assegurar que arribava a temps a la sortida de la mitja. Al 2018 vam arribar a la sortida de la mitja... i ja feia 5 minuts que havia començat !
Al Quart de Marató de Sitges (Foto: JJ Vico)
     Dit i fet. Al Quart de Mitja em vaig posar a velocitat de creuer, a 5m/km. Ara com ara no és poca velocitat per a mi, però anava relativament còmode. Total que vaig acabar la primera de les tres voltes que havia de fer en 52 minuts i 51 segons (just 5m/km). Amb tot vaig tenir el temps just per avituallar-me una mica, posar-me el xip groc a la sabatilla i anar a la sortida de la Mitja, que estava situada a uns 300 metres de l'arribada del Quart. Vaig arribar quan ja es feia el compte enrera de la sortida. Millor impossible. Al començar la mitja --segona volta al circuit per a mi-- vaig notar una punxada de lumbàlgia a la part dreta de l'esquena. Poc a poc va anar desapareixent la molèstia i me'n vaig oblidar. Em vaig posar a velocitat entre 5,10 i 5,15 ben conscient que encara em quedava una bona quilometrada. Vaig anar fent fins acabar en 1h 50m 57s, realment millor del què m'esperava, tenint en compte que al novembre, a Lleida, vaig fer 1h 46m 34s, la meva millor marca de la temporada en mitja.
La sortida de la Mitja de Sitges (Foto: JJ Vico)
   Resumint. Molt satisfet perquè fa tot just 10 mesos, a la Maratest d'El Prat (30Km) vaig córrer en 2h 58m. A Sitges vaig fer 2h 43m, sumant les dues curses, i no van ser 30 Km sinó 31,64. Millora molt notable, doncs. Ritme 5,10Km. Si sóc capaç de mantenir aquest ritme 35 Km, a la marató de Tarragona em pot sortir un registre prou bó. Amb córrer a 5,20-5,25 ja estaria més que satisfet. Veuré si aplicaré o no el mètode Galloway.
L'arribada de la Mitja (Foto: JJ Vico)
   Només un però. Dilluns i dimarts no he corregut gens ni mica. La molèstia lumbar ha anat a més i he preferit descansar aquests dos dies, ja que em molestava prou al trotar. Espero que no sigui res. Diumenge tinc previst córrer la clàssica Cursa de Sant Antoni de 10Km, a Barcelona.