Retirada a la marató de Doha

Arribant a meta un cop ja havia abandonat feia estona

         Feia més d'un mes que no escrivia cap entrada. El motiu? Que apenes he corregut. El 22 de desembre vaig fer la meva última cursa del 2024: la del Pare Noel, de 5Km. La meva previsió de fer unes quantes Sant Silvestres i curses de Nadal, com cada any, va saltar pels aires al dia següent. Amb prou feines portava un quilòmetre quan vaig veure clar que la molèstia que feia temps que arrossegava al menisc interior esquerra ja no era una molèstia, només. S'havia convertit en una lesió. Visita al trauma, ressonància per confirmar la primera impressió: menisc trencat. Aturada en sec. Amb la Marató de Doha del 17 de gener a l'horitzó, només tenia dues opcions: renunciar-hi o intentar fer-la com pogués i aguantar fins a on arribés. Em vaig posar a les mans del Dr. Ferran Abat, de Resport, que sempre m'arregla quan estic lesionat. 

       

Mentre el menisc va aguantar, m'ho vaig passar pipa!

            Però una cosa són lesions musculars i una altra ben diferent, el menisc, que és pell i os, bàsicament. Des del 23 de desembre fins el dia de la marató de Doha no vaig córrer ni un metre i em vaig limitar a fer exercicis de reforçament de la musculatura de la cama esquerra, en la que hi tinc el menisc afectat. Una setmana abans de la marató, el dia 10 de gener, el Dr. Abat em va fer una infiltració. Resultats òptims. El dolor va desaparèixer completament. Tant és així que vaig prendre la sortida de la Marató, amb tots els dubtes del món, això sí. Tenia clar que si el menisc em feia mal plegaria. I així va ser. Vaig poder, però, tirar fins el km 33. Un gran què, trobo. Fer els últims 9 km caminant i mal corrent em va semblar un excés afegit a l'excés que ja suposava haver arribat fins allí en les condicions en les que estava el meu menisc. Per cert, la marató força bé, però on estigui Championchip, que es treguin els altres, la veritat. Em vaig retirar i a la web apareix un certificat on s'especifica que vaig completar la cursa...! Tal qual. Inversemblant... El què va passar és que el dorsal portava el xip incorporat i com que no me'l vaig treure, el control de meta me'l va detectar quan hi vaig estar ben aprop. En qualsevol cas, al comprovar que no havia passat pels dos últims controls de pas --cosa que també es pot veure a la seva pròpia web--, m'havien d'haver deqüal·lificat directament, penso. En fi... una anècdota més. 

   

Retirar-se a una marató i que et donin un certificat conforme l'has acabat... Déu meu!

            En fi... la marató 64 haurà d'esperar ves a saber quan de temps. Si és que algun dia la puc fer. No seria el primer que ha de deixar de fer maratons per culpa del menisc. Confio molt en el Dr. Abat. Sé que farà l'impossible per a què pugui tornar-ne a fer. Ara només em centraré en la recuperació. Ja correré quan sigui possible. Espero que algun dia pugui tornar-hi...  

El gran Arcadi no va fallar i la va acabar