divendres, 23 de desembre del 2016

Cursa de la UAB, cursa nova, per a mi

En una de les pujades (Foto: UAB)
Feia temps que volia fer-la. Està aprop de casa i, sobretot, perquè vaig estudiar allà la carrera de Ciències de la Informació. Aleshores se'n deia així de la carrera de periodisme. Era ben conscient que la Cursa de la UAB, per la ubicació de la Universitat Autònoma, tindria pujades i baixades notables. I no em vaig equivocar. Els primers 3,5 quilòmetres, més o menys, és practicament tot una baixada important. Fàcil agafar una bona velocitat. Conscient que després caldria remuntar el què haviem baixat, vaig pensar que el millor era no cremar-me en excés en aquesta primera part. Un cop tornats al recinte universitari, cap el quilòmetre 6, és quan realment la cursa s'endureix. D'una banda pel cansament acumulat i, de l'altra, perquè les pujades llargues són una constant. La palma se l'emporta la pujada cap a la Facultat de Veterinària. Llarga i duríssima. Per mi, impossible anar més ràpid de 6m/km. Com sempre em vaig anar motivant mirant d'atrapar les noies que tenia al davant. En l'últim quilòmetre vaig proposar-me atrapar l'última que veia. A 300 metres de la meta ho vaig aconseguir. En total vaig invertir 45m i 47s  La llàstima és que la cursa era un pelet curta: 9,85 quilòmetres, em va marcar el GPS. La marca era massa bona. Jo comptava en fer 47m, ben bé. En qualsevol cas, vaig quedar molt content. Ah!... i a


La classificació. Just per davant de la segona noia.
més vaig quedar segon de al categoria d'edat, en la que van córrer 22 persones. 2n de 22. Està bé.
  Bon Nadal a tothom !!!    

dilluns, 12 de desembre del 2016

Millor marca de l'any en 10 Km !!!

Diumenge vaig córrer la Sansi de Viladecans. Tant els 5 km com els 10 km. Les dues curses. Una darrera de l'altra. L'any passat es feia només la de 5 Km i em va sortir una marca molt bona: 20m 33s. Millor marca del 2015 en la distància. El recorregut és molt pla i si el vent et respecta, es pot fer un bon registre. Enguany no tenia clar com afrontar les dues curses; reservar en el 5K per prémer l'accelerador en el 10K ? Anar ràpid al 5.000 i afluixar en el 10.000 ? Al final vaig decidir fer el més assenyat: anar per sensacions i no preocupar-me. A la prova de 5km vaig veure com la llebre dels 20m se m'escapava de bon començament. Ni en broma em veia capaç d'anar a 4m/km. Jo a la meva. Vaig anar fent i vaig acabar en 21m i 52s.  No era per tirar coets, però correcte. Durant bona part de la cursa em descobria pensant en el 10.000 de després; que si estaria massa cansat... Potser això em va fer frenar una mica, ni que fos inconscientment.
En ple esforç en el 5.000
 I va arribar el 10.000. Com que em van donar un pitrall que m'ho permetia, vaig sortir a la primera tongada, on estan els que corren més. Sensació estranya al quedar-me enderrerit, al notar que em quedava dels últims. No és que corri molt, jo, ja ho sabeu, però sempre hi tinc al darrera molts altres corredors. Vaig pensar que quan m'atrapessin els de la segona tongada ja estaria més tranquil en aquest sentit. Curiós. Quan això va passar, vaig veure que no hi havia tanta gent com havia imaginat que em superava. A més el pas pel 5.000 va ser 21,43, o sigui més ràpid que la cursa de 5K que havia fet abans. Confirmació que anava a un ritme molt bo. Massa i tot, potser. Com sol ser habitual, vaig decidir arriscar. Vaig fer els meus càlculs i vaig veure que la millor marca de l'any estava al meu abast. El repte era baixar dels 44m, ja que la MMA era 44,04. Vaig mirar de donar el màxim. Aniria de segons... Vaig encarar la recta de meta. Al veure el crono, vaig comprovar que ho aconseguiria !!! 43m 53s. Marca superada per 9 segons, que em van saber a glòria ! I vaig quedar el quart de la meva categoria d'edat. No baixava dels 44m des del 31 de desembre del 2015, a la Sant Silvestre Barcelonesa de Sant Cugat del Vallès.
Molt content abans de fer el 10.000
Diumenge que ve faré els 10km de la UAB, per la Marató de TV3, que és aquell mateix dia. 

dimecres, 7 de desembre del 2016

Mitja de Mataró i Sant Andreu

Cap el Km 16,5 de la mitja de Mataró (Foto: Joan Castellà)
Dues curses en 3 dies. Un esforç notable per a mi. I les he superades amb bona nota. Diumenge vaig córrer la Mitja Marató de Mataró, un de les curses que procuro no perdre'm. Ja l'he fet 9 cops. El debut va ser al 2003 amb 1h 28m 26s. Una marca que és una quimera per a mi, en l'actualitat. Ara corro en 10 minuts més, ben be.
Content a la meta de Mataró (Sònia Jurnet)
 La idea era mirar de baixar de 1h 39m, ja que al 2015 vaig fer 1h 39m 48s. Vaig sortir una mica pel darrera de la llebre d'1h i 45m que era en Jorfer, de Corredors.cat. A l'alçada del km 1 el vaig sobrepassar. Un primer quilòmetre que vaig fer en 5m i 11s. Molt lent per l'objectiu de baixar de 1h 39m, però ja hi hauria temps de mirar de recuperar. La primera part de la mitja de Mataró et porta fins aprop d'Argentona, amb la carretera fent tobogans. Em vaig trobar força bé en aquest tram, avançant corredors, cosa que sempre anima. A partir del km 6 hi ha una part, pel centre de Mataró, més favorable. Allà vaig atrapar la llebre de 1h 40m, que era el gran Manolo M., també de Corredors.cat. Allò em va donar la confiança de pensar que, si no defallia, podria aconseguir un bon registre. Al pas pel quilòmetre 10 el crono marcava 45,38. Em vaig espantar una mica perquè ara en un 10.000 em costa molt baixar dels 45m. Per tant, anava molt ràpid. Però ja se sap que qui no arrisca, no pisca. I com tantes altres vegades, vaig pensar que si havia de petar, ja petaria. Si heu fet mai la mitja de Mataró, sabreu que l'últim km i mig és dur, perquè s'ha de remuntar fins a la sortida, al Camí de la Geganta, des del nivell de mar. És la principal característica de la cursa: la seva duresa final.
  Cap el quilòmetre 12 em vaig enganxar amb un corredor dels Lluïsos de Mataró que portava un ritme gairebé calcat al meu. Vam anar plegats fins a la pujada final. O sigui, uns 7 quilòmetres. 4,34-36-38-32-36-39-39 van ser els parcials del 12 al 18. Em va anar molt bé perquè era la part més complicada, la de la nacional-II, Després, a l'arribar a la pujada final, vaig perdre el meu company de viatge; no sé si em va passar o es va quedar endarrera. A la meta no el vaig veure. Em sap greu, perquè va fer una feina molt bona per a mi. I li volia agraïr. Si llegeixes aquesta entrada, moltes gràcies ! Total que vaig entrar a meta en 1h 37m i 37s. I contentíssim perquè ara baixar de 1h 40m en mitja marató representa per a mi un esforç considerable. El parcial dels primers 10 Qm va ser, com deia, de 45,38 i el pas pel Qm 20 el parcial va ser de 46,41. Escassament 1m 03s més. Tenint en compte la pujada, està prou be. Sense l'ajut del corredor dels Lluïsos de Mataró, no hauria estat possible, sens dubte.
Esforç a Sant Andreu
Amb en Txabi Albert
  I dimarts 6 de desembre em vaig retrobar amb la cursa de Sant Andreu, a Barcelona. 5 km molt ràpids. Sempre la fan el 6 de desembre. I ja han complert 38 anys. Només l'havia feta una vegada, al 2007 amb un temps de 19m 21s. Eren altres temps. Ara, 9 anys després, l'objectiu era baixar dels 22m, tenint en compte l'esforç fet a Mataró. No tinc parcial de cada quilòmetre, ja que o no hi havia marques o jo no les vaig saber veure. La cursa va començar amb 50 minuts de retard perquè l'ambulància no arribava. 50 minuts  drets esperant per sortir. A l'haver-me refredat vaig sortir amb una certa por de no trencar-me. Sortosament, no va passar res d'això. Vaig anar remuntant posicions tota la cursa, passant un grapat de noies, també. Vaig acabar en 21m i 42 segons 2m i 21s més lent que al 2007, cosa ben normal. L'important és que sabia què podria fer de temps i vaig encertar. I em vaig trobar força bé. En cap moment em va ni passar pel cap un possible cansament per haver fer Mataró dos dies abans.
  Diumenge que ve tinc previst una nova experiència: córrer dues curses consecutives: el 5.000 i el 10.000 de La Sansi de Viladecans. M'anirà be de cara a la preparació per a la Marató de Tarragona. Espero poder córrer diumenge perquè aquest tarda hauré fet un mal gest i ara tinc l'esquena a l'alçada del lumbago, ben tocada. De moment, gairebé no puc ni caminar. Aviam com evoluciona...