diumenge, 27 d’octubre del 2019

Si puc, hi vaig

El càncer és una de les malalties més conegudes, perquè difícil seria trobar a algú que no la visqui o l'hagi viscut de ben aprop. Sempre que hi ha alguna cursa que lluita contra el càncer, procuro anar-hi. Avui he pogut estar, finalment, a la cursa contra el càncer de pàncrees, a Terrassa. I dic que he pogut perquè en principi, no podia. Tenia previst fer, aquest diumenge, la Cursa de Bombers ja que hi havia de fer el reportatge que després s'emetria per l'Esport3; però com que la cursa es va ajornar per motius de seguretat, he pogut anar a Terrassa abans d'anar a treballar.
La cursa contra el càncer de pàncrees es fa a diverses ciutats
El meu pare va morir al 1996 de càncer de pàncrees i jo en vaig tenir un --no de pàncrees, sinó de colon amb metàstasi al fetge, 10 anys després--, al 2006.
Sabia que seria impossible fer un bon registre perquè el dia abans vaig fer un 10K i perquè el recorregut tenia uns quants trams, més o menys llarguets, de pujada. Baixar dels 26 minuts ja em semblava un bon registre. La veritat és que m'he trobat força bé, encantat amb les Joma noves, i he acabat amb uns bons per a mí 24,40. I el més important, sense notar-me cansat. Encara puc fer un doblet de cap de setmana --un 10K i un 5K-- sense problemes. Això és bó !
El cap de setmana que ve tinc previst córrer els 10Km de Lavern Subirats. Cursa dureta, però hi seré. Serà la 9a edició. N'he corregudes 4. Em temo que aquesta serà la primera vegada que superi els 50 minuts. L'últim cop vaig fer 49,16.  Va ser al 2017. Lluitaré, però, per tornar a baixar dels 50 minuts.

dissabte, 26 d’octubre del 2019

5 anys després del primer Tast

Un copa acabada la cursa (Foto: selfie)
Avui he tornat a córrer el Tast de Mitja, la cursa de 10 quilòmetres que surt de La Garriga i acaba a Granollers. Molt ràpida, tot i tenir un parell de pujades. La vaig fer per primer cop al 2014 i rellegint la crònica que vaig escriure aleshores,  comprovo que, tàcticament, la cursa va ser similar. El crono, no pas. Vaig acabar-la, aleshores, en 42 min. i 24s i avui he fet 45,37. Una bona diferència, que ja sabia que existiria. Però he quedat content perquè no pensava poder baixar de 46 minuts, la veritat. Dic que la cursa va ser tàcticament similar perquè en la primera part, com aleshores, he intentat atrapar una noia. Diria que ha flaquejat una mica a partir del Km 6 i l'he pogut superar amb claredat. També he passat al meu company a TV3, en Jordi Sanuy, l'home que més llibres llegeix i més pel·lícules veu. No sé d'on treu el temps per fer les altres coses...!
  En els últims 2 km i mig m'he "barellat" amb la Sara Argerich, que portava de llebre el seu entrenador. M'han passat a falta de 800 metres per la meta, però no m'he rendit. Poc a poc li he anat retallant diferència. Hem entrat a la pista d'atletisme, on es feien els últims 300 metres, gairebé plegats. Jo al darrera. He esperat els últims 100 metres per atacar-la i m'ha sortit bé. Al 2014 vaig fer el mateix amb un altra noia en el mateix punt de la cursa. Li he tret 2 segons. Comprovant els meus parcials, el km més ràpid que he fet ha estat l'últim (4,27). Igual que el 5è. El segon l'he fet en 4,28. El més lent, el 9è en 4,43. Es pujava un pont i s'ha notat. El quart l'he fet en 4,40. Els altres, entre 4,28 i 4,32. Força regular. Per cert, he pujat a la sortida de La Garriga amb la gran Marta Galimany, el seu entrenador i parella, en Jordi Toda i els pares de la Marta, en Jaume i la Maria Teresa. Tot un honor per a mi anar amb ells. La Marta ha guanyat la cursa femenina, superant el rècord de la prova i deixant-lo en 32,48.
 Demà diumenge correré el 5km de la Cursa contra el càncer de pàncrees, a Terrassa

dissabte, 19 d’octubre del 2019

Pitjor registre, però content

Aquest és un cross que m'agrada (Foto: Raimon Gatell)
 M'hauré d'anar acostumant. Igual que la setmana passada vaig fer el meu pitjor registre de sempre en una marató a la del Priorat, avui m'ha passat el mateix als 10K de Santa Margarida i els Monjos. Un cross molt pla que sempre l'havia fet amb tranquilitat i sense forçar la màquina. Per exemple, al 2017, la quarta vegada consecutiva que el corria, va coincidir que era just 6 dies després de la Marató del Priorat, precisament. Doncs bé, sense forçar gens ni mica vaig acabar en 49m i 31s. Avui ha estat la primera vegada que he mirat de disputar la cursa de veritat. I he fet 51m i 47s. Com deia, el pitjor registre de sempre a Santa Margarida. Després de la meva malatia de l'any passat, és el què hi ha. Perquè estic satisfet, potser us preguntareu. Doncs perquè primer, puc córrer, i segon, perquè he donat tot el que tenia. I quan es dóna tot, un no està obligat a més. Tant senzill com això. Com és habitual, m'he marcat diverses metes durant la cursa i la majoria les he anant assolint. Com per exemple, mirant el crono, he vist que podia aspirar a baixar dels 52 minuts. Doncs com ho he aconseguit, he quedat content. Segurament d'aqui a uns anys --probablement, no d'aquí massa-- miraré amb nostàlgia quan vaig ser capaç al 2019,  de baixar dels 52 minuts.
Amb cara de patiment, a poc d'entrar a meta (Foto: Raimon Gatell)
Els objectius de crono van canviant i cal gaudir els que s'aconsegueixen a cada moment. I avui ho he aconseguit. Així que endavant, que són dos dies !!

dilluns, 7 d’octubre del 2019

La 55a marató ja és al sac !

Aquesta Marató es corre, en bona part, entre vinyes (Foto: Blanca de la Sotilla)
   No sé quantes maratons acabaré corrent a la meva vida. De moment en vaig fent i en vaig sumant. Ja en tinc 55; no està malament ! Aquest diumenge 6 d'octubre he corregut la primera  --i segurament, única-- marató del 2019. Ha estat la del Priorat, que he completat per 4a vegada. Al 2016 em vaig haver de retirar a l'haver-me torçat el turmell al km 23,5. Tenint en compte els temps que havia fet en les participacions anteriors i els que faig ara en els entrenaments, sabia que la meva aspiració havia de ser 6h 15m, sent realista i acostar-me a les 6h si tot anava bé. Vaig passar la mitja marató en 2h 40m, per tant anava molt bé. Però aquesta marató és sensiblement més dura la segona meitat. Bàsicament perquè camines molt més a l'haver grans pujades. Vaig tenir la impressió, a més a més, que caminava força trams més que no pas en els altres anys que l'havia fet. En el km 37,5 últim avituallament. Potser alguna cosa no em va anar prou bé i els últims 3 quilòmetres van ser una mica calvari. Em vaig haver d'aturar dos cops per a fer un "buidatge" important... No entraré en més detalls... I bona part d'aquests últims 3 km els vaig fer caminant. Per tot plegat, quan vaig arribar a la meta i vaig veure que tot just havia fet 6 hores i 2 minuts, vaig quedar prou satisfet. De fet, sense els problemes dels últims quilòmetres hauria baixat tranquilament de les 6 hores. Al 2017 vaig fer 5h i 45m i al 2014, la  primera vegada que la vaig fer, vaig invertir-hi 5h i 57 minuts. El temps emprat ara és el pitjor registre que he fet mai en qualsevol marató, però, com dic, les circumstàncies han fet que valori la marca com crec que es mereix.
Poc abans de la sortida (Foto: C. Fábregas)
   El dia abans, dissabte, vam celebrar com calia els 60 anys de l'Arcadi. Els va fer el dia 1 d'octubre, però. L'Arcadi també va córrer al Priorat, però va fer la mitja. Va trigar 3h i 8 minuts. Per tant el meu registre a la marató encara té més valor per a mi.
El dia abans anàvem més arregladets (Foto: M. Majoral)
  Aquest cap de setmana que vé, 12 i 13 d'octubre, no faré cap cursa perquè treballo tot el dia. Miraré de recuperar-me el millor possible per córrer el 19 d'octubre, dissabte, els 10Km de Santa Margarida i els Monjos.