Un bon tast

Gran ambient a les pistes de Granollers després del Tast de Mitja

Avui he corregut el Tast de Mitja, cursa de 10 km que serveix per preparar el terreny de cara a la mitja de Granollers, si bé encara falta molt per l'1 de febrer, el dia que es fa la mitja vallesana. El Tast surt de La Garriga i acaba a les pistes d'atletisme de Granollers. Pràcticament tot en baixada. Ideal per a fer grans marques. Està clar que no haurien de ser "homologables", precisament per això. He sortit una mica endarrerit i això m'ha obligat a fer una mica de ziga-zagues en els primers metres, però de seguida he trobat prou espai per a córrer còmodament. La meva idea era intentar baixar dels 41m 50s que havia fet a Vilafranca del Penedès al gener, que tinc com a millor marca del 2014 (si bé m'han comentat que aquesta cursa és una mica curta...)  He intentat anar el més ràpid possible des del primer moment, però de seguida he vist que la velocitat que aconseguia no era res de l'altre món. Els parcials dels primers 5 Km han estat 4,19-09-10-20-18. Mitjana de 4,15, per tant previsió de temps final si doblava, 42,30, lluny de l'objectiu prefixat. He intentat donar-ho tot en els segons 5 Km. Una noia amb la que ens hem passat diversos cops, m'ha esperonat. Quan em posava al darrera d'ella veia que anava a 4,15, un ritme que no em servia pel meu objectiu. Però he vist que anava al límit. He deixat la noia endarrera, però al km 8 m'ha avançat i se m'ha escapat. He cregut que irremeiablement, però aleshores m'he dit que intentaria atrapar-la en l'últim quilòmetre. Poquet a poquet he vist que m'anava acostant. Al final hem entrat a la pista d'atletisme a fer els últims 300 metres anant jo just al darrera seu. He esperat el meu moment. A falta de 150 metres per a l'arribada he canviat de ritme i no m'ha seguit, com havia passat en diverses ocasions al llarg de la cursa. I he pogut entrar abans a meta. El temps final que he fet 42m 24s, o sigui 8 segons més ràpid el segon 5.000. Si no arriba a ser per la motivació extra per atrapar la "meva rival", hauria fet un temps pitjor, sens dubte. Gràcies, "rival"!
;-) Un cop a meta he tingut l'oportunitat de xerrar una estona amb l'Esperança Zuriguel corredora de gran experiència amb la que hem viscut moltíssimes curses. Hem estat comentant que estem tant i tant lluny dels nostres millors registres, però que és llei de vida. I ho tenim assumit. Però no per això deixaríem de córrer. Cada cursa és un món, a cada cursa ens divertim, cada cursa la vivim intensament, i això és el millor. Cada cursa és una escola, com diu la gran Emma Roca. I hi estic d'acord.
   Al respecte de les marques i del pas del temps. La meva millor marca de marató (2h 58m 5s) la vaig fer a un ritme de 4m 13s/km. Avui, 10 Km en baixada, els he fet a 4m 15s/km. O sigui, incapaç d'aconseguir el ritme que havia fet en una cursa ... més de 4 vegades més llarga !!! Increïble, però és el què hi ha. I insisteixo: content !