No saber còrrer una milla

He pagat la meva inexperiència en la milla que he fet avui. Era la 2a milla de la Festa Major de Rubí. Corria en la cursa dels veterans B. Erem 19 nois. També corrien amb nosaltres les noies veteranes B. Instants abans de la sortida he mirat si hi havia algun "crack" i no n'he vist cap. De fet, gairebé no coneixia a ningú. Haviem de donar tres voltes a un circuit de 500m sortint 109m abans del primer gir, per completar els 1609 metres de la milla.

Només començar s'ha escapat un atleta que estava clar que guanyaria, com així ha estat. Per la meva sorpresa, de seguida m'he vist en tercera posició enganxat al segon. La meva sorpresa anava en augment perquè he vist que ens escapàvem de la resta de corredors i sense un desgast excessiu. Fins i tot m'he posat al davant !!! Una sensació absolutament nova per a mí. A totes les curses sempre hi ha un fotimé de gent davant meu, lògicament. Però avui no. Estava clar que calia còrrer tàcticament per intentar lluitar pel segon lloc. A mitja cursa, més o menys, he atacat el meu rival, a veure com responia. L'he deixat uns metres endarrera, però no suficients i he preferit que anèssim junts.

Quan hem encarat l'última volta, en la part que fèia baixada del circuit, a falta d'uns 400m pel final, l'he tornat a atacar, ara sí per mirar de deixar-lo definitivament. Estava aconseguint l'objectiu !!Però de cop i volta m'ha assaltat un dubte existencial: segur que era l'última volta ??? Quan he visualitzat la meta he comprovat que l'havia pifiat. Encara quedava una volta, o sigui 500 metres !!!! Ha sonat la campana d'última volta i ja he vist que el meu somni de ser segon s'esvaïa completament. Ja m'havia desfondat. El meu rival se n'ha anat de mí tranquilament, i no perquè canviés el ritme, sinó perquè jo estava fet pols.

Encara m'estava lamentant del meu error d'inexpert en milles quan dos altres atletes m'han passat. Era incapaç de seguir-los. Total, al final he quedat 5è... i gràcies. Temps oficial de 6m 01s. Potser l'únic positiu per a mí perquè pensava que faria 6,10 o més. La meva millor marca és 5m 47s.

Resumint. Ha estat una llàstima. Possiblement mai més tindré una oportunitat com avui de fer un podi en una cursa. Snif!!! L'any que vé em tornaré a apuntar a aquesta milla, però em temo que hi haurà més nivell i ni ensumaré el que podia haver aconseguit avui.

Estiu del 1965

Passen els anys, oi ? Tenia 4 anyets...!!!

Fotos Desman (2)

Més fotos de la Desman. El dia de la BTT ens va nevar...!!!!!

Fotos de la Desman

Poso algunes fotos. Espero tenir-ne més ben aviat del ràfting, el kaiac i la BTT

Nova Desman: millor que l'any passat

Aquest cap de setmana he estat al Trofeu Desman, el campionat Interempreses per equips, d'esports d'aventura, que es fa des de fa 13 anys a la zona de Vielha, Andorra i la Seu d'Urgell. Marc incomparable. L'equip de TV3, compost per Josep Maria Puig, Quim Robert, Joan Ramon Vallvé, Enric Lopez Vilalta i jo hem acabat en l'11 posició, millorant dos lloc la classificació de l'any passat. Com afegiria el Quim Robert: "hi havia menys equips". Certament. Al 2009 n'hi havia 29 i al 2010 n'hi havia 21. La crisi...

El primer dia no es va poder fer la Randonnée --la prova d'orientació-- per culpa de la boira. Es va susbtituïr per una mena de cross d'alta muntanya, podriem dir, de 19,5 Km. Vam completar el recorregut en 2h i 22m i vam entrar 8ns.

Dissabte vam fer un paper destacat en el cross de muntanya per relleus. 5,5 Km era la distància que haviem de cobrir cada un dels components de l'equip. El Quim va ser el més ràpid, amb 23m, el Josep Maria va fer 24m, jo 25m el Quique, 27m i el Joan Ramon, 28m. Tots per sota dels 30m, actuació que ens va permetre classificar-nos en el quart lloc. S'havia de notar que tots som corredors...

A la tarda va arribar la nostra creu particular. Al canal del Segre, a la Seu d'Urgell, no vam aconseguir més que la penúltima posició en la prova del kaiak per relleus. Val a dir que vam fer tota la prova sense que ningú caigués a l'aigua (jo tinc experiència en això...) i dins del temps estipulat com a màxim. A la prova del ràfting ens vam defensar dignament. Total, després de l'aigua, erem els 9ns de la general. Prou bé.

Finalment, diumenge, la prova de BTT a Pal, a Andorra. Feia un fred de mil dimonis i ens va caure una nevada --sí, sí, nevada el 20 de juny !!!-- absolutament increïble, que va posar encara més difícil el circuit de 6Km al que s'havien de fer dues voltes. Exactament el mateix recorregut que al 2009.

El Josep Maria Puig va ser el més ràpid de l'equip i l'únic que va baixar dels 60m. El Quim va fer 1h 1m, seguit del Joan Ramon i el Quique. Jo vaig ser el darrer amb 1h i 10m, 4 minuts més lent que l'any passat. Per tant no vaig estar a l'alçada.

El vencedor de la prova va ser José Luis Rebollo, exciclista professional, que va trigar tan sols 43m. Devia volar, el paio...

El resultat discretet en la BTT ens va fer perdre dos llocs a la general, cosa amb la que, de fet, ja hi comptàvem.

Ah!!! Una vegada més la foto del Josep Maria Puig ens va fer acabar molt ben classificats (tercers) en el concurs de fotografia, que també puntúa, encara que menys, lògicament, que les altres proves.

En definitiva, ha estat la meva segona Desman i m'ho he passat molt bé. Vejam si al 2011 faig la tercera i aviam si entrenem d'una vegada una mica el kaiac per millorar els registres... Sempre diem que ho farem, i no ho fem mai...

Quan tingui més fotos les publicaré. De moment us deixo una del trofeu que ens van donar. Hi havia trofeu per a tots els equips. I tots el mateix trofeu.

Torno a repetir dues curses en un sol dia

Ho vaig fer per primer cop el 29 de maig i ho he tornat a fer. Dissabte vaig fer al matí la cursa del DIR de Sant Cugat (5 Km) i a la tarda la Cursa Popular d'Abrera (10Km) Al DIR vaig fer 20m i 46s. Tenint en compte els pendents que tenia ja estic satisfet amb el registre. Va guanyar la cursa l'etern Benito Ojeda sense despentinar-se, dit això en dos sentits, perquè va rapat com una bola de billar, he, he...!

A l'acabar vaig parlar uns minuts amb el Ramon Canela, el director general del DIR, que em va dir que l'any vinent hi hauria classificacions. Només prenien l'ordre d'arribada, que no els temps, crec, dels 10 primers. La cursa té moltes possibilitats i amb el boom del running ha doblat la participació de la primera edició.

El mateix que la Cursa d'Abrera. És un 10 mil força trencacames amb forts pendents i algun descens que compensa bastant. Vaig acabar en 44m 10s, que em va deixar prou satisfet tenint en compte l'orografia... i que al matí havia corregut a Sant Cugat. La Cursa d'Abrera em va recordar la tan apreciada de Can Mir. Per l'horari, dissabte a la tarda a les 7, perquè hi ha curses de nens, pel cronometrador, l'Andrés Martínez, que era també qui feia aquesta tasca a Can Mir, i perquè vaig coincidir amb un bon amic que ara veig de tant en tant, el Tino Palencia, un gran conseller d'això del còrrer i sobretot una gran fisio, com no n'hi ha cap. El bandidu em va guanyar. Va sortir ràpid i vaig optar per no forçar perquè no volia arribar fos a la segona volta, donat que m'havien avisat que hi havia pujades notables. Sempre el veia però no vaig poder-m'hi acostar. Al final ell es va deixar anar i va superar-me per escassament uns pocs segons.

En definitiva, un dissabte completet. Unes molèsties que tinc a la part interior de la planta del peu dret em tenen una mica amoïnat. Només espero que no sigui una fascitis plantar. Al còrrer gairebé no noto es. Al caminar, sí. Una mica. Hauré d'anar al Tino a que m'ho miri !!

Què m'ha passat ?

La veritat és que no ho entenc gaire. He fet avui la 1a Cursa del Mosquit, al Parc de l'Agulla, a Sant Fruitós de Bages. Eren 10Km per curriols que l'organització qual.lificava de "força ràpids". Home... el guanyador ha fet 34m i es veu que era un crackillo, i la primera noia haurà fet almenys 45m i quan ha arribat a la meta ha caigut rodona i li han hagut de posar suero de l'esforç que havia fet. Jo he acabat amb un registre molt decebedor: 49m 14s. La cursa era dura de nassos, amb constants tobogans a partir del Km 4, més o menys. I feia una calor que molta gent ha acusat. Val a dir, però, que feia un airet que no m'esperava. Jo considero que aguanto força bé la calor, però avui he punxat com mai ho havia fet abans en cap cursa que jo recordi. I en porto unes quantes...

Fins el Km 3,5 he anat molt bé. Potser confiat en alló que la cursa era força ràpida he anat massa ràpid. Il.lús de mí. Abans del Km 4 m'han vingut de cop unes ganes gairebé irrefrenables d'aturar-me. No m'he aturat per dignitat, però he decidit immediatament llançar la cursa i anar poc més que al trot fins a la meta. Era tot el que podia fer. I m'ha costat un més que notable esforç. Els meus parcials cada Km han estat: 4,25-4,03-4,24-4,45-5,19-5,36-5,18-5,06-5,04-5,08. Primer 5.000: 22,56. 2n 5.000: 26,12. Queda ben reflectida la punxada. Els últims 3 Km, encara m'he recuperat un pelet, dins del desastre.

Què m'ha passat ? Bona pregunta. No clear answer És el que hi ha. M'he quedat absolutament sense benzina ? M'ha afectat la calor, que jo no notava massa, però que feia ? Em feia mal alguna cosa ? L'estòmac anava bé ?. He anat amb voladores. Irrellevant. He entrenat massa poc aquesta setmana ? Qui lo sa ! L'única cosa que m'ha estranyat és que, un cop arribats a meta, feia una mica de ventet i estàvem a l'ombra. Al cap d'uns minuts de comentar la jugada amb altres corredors he notat que tenia una mica de fred. No li he donat més importància, però després, pensan-t'ho bé, potser no era normal sentir aquesta sensació, ja que deviem estar almenys a 27 graus a l'ombra, o més. Tampoc no crec que estigui incubant res, perquè ara mateix em trobo bé.

També haurà tingut una part de culpa de la meva fluixa actuació d'avui el fet que anava pensant que al dia següent tenia previst còrrer el 10Km de Santa Perpètua de la Mogoda. Cursa dureta que ja vaig fer l'any passat. Aquesta tarda, quan més lent anava, ja anava descartant anar-hi. Poc després d'arribar a la meta, ja havia canviat d'opinió. Finalment, però, no hi aniré. Haig de treballar diumenge al matí i no m'ho puc combinar. Ho he sabut aquest vespre. Miraré de còrrer una miqueta demà a la tarda, aviam quines sensacions tinc. Espero que millors que avui. M'ha sabut greu quan els organitzadors de la Cursa del Mosquit em preguntàven què m'havia semblat la cursa. No m'agrada mentir per quedar bé i els he dit que era dura de coll.... i que no recordava de cap cursa haver sentit les sensacions que he sentit avui. Però la cursa no té cap culpa, si bé els organitzadors podrien catalogar-la de força dura en comptes de força ràpida, sincerament... Però vaja, això sempre són apreciacions personals.

També els he dit que si repeteixo l'any vinent, coneixent una mica ja el recorregut --espero que no el canvïn-- segur que correré amb més cap, patiré menys i faré un registre, vaticino, molt millor.

La Marató de Nova York... des del sofà !!!

Voleu fer la marató de Nova York ? Fàcil.... clickeu aquí. I sense sortir de casa!!! Li he robat a l'Òscar del seu blog..., he, he.

Reportatge sobre la Marató de BCN, al 33

Demà dimecres 2 de juny, tots els maratonians i corredors de fons tenim una cita inel.ludible al 33. S'emetrà a les 22h 20m --després del partit de bàsquet R.Madrid-Caja Laboral-- el reportatge La marató a fons, fet en l'edició de la marató de Barcelona del 2010. És un reportatge de Pere Renom, del programa Quèquicom. El reportatge toca temes com aspectes sobre l'anatomia muscular, la fisiologia de l'exercici, els entrenaments, la psicologia del fondista, la nutrició, el calçat, la roba tècnica, etc.
El Pere Renom va còrrer la cursa. Si no podeu esperar a demà, aquí trobareu més informació i podreu veure el reportatge.