Els que sou seguidors habituals del blog ja sabeu que relativament sovint faig "doblets" (dues curses en un cap de setmana). Però "triplets", no pas tants. Avui he completat el segon. El primer el vaig fer l'any passat en l'últim cap de setmana de juny. Aleshores van ser 2 deumils i 1 milla. Ara ho he endurit una mica: 3 deumils.
A l'alçada del Km 9 dels 10 Km de Granollers |
Els primers 10 Km del repte van ser els de Granollers. Una bona cursa que segueix el riu cap avall i després remuntes el que has baixat i una mica més, per l'altra banda. Sabia que no podia prémer l'accelerador al màxim perquè em quedaven les dues curses de diumenge al matí. Havia de ser prudent. Aprofitant la lleugera baixada vaig agafar un ritme que fos còmode per a mi. Entre 4,20 i 4,30. Em vaig enganxar a un grup de dos nois i una noia que just anaven a aquesta velocitat. La primera part de la cursa va ser molt agradable, certament. Cap el Km 4,5 es creuava el riu per un pont i començàvem a enfilar el riu en direcció contrària. Just al creuar el pont em vaig adonar que les meves llebres improvisades es quedaven darrera meu. Vaig pensar que ja havien fet la seva funció per a mi, és a dir, que jo pogués arribar bé a mitja cursa, i vaig deixar-los. Remuntar el riu no em va suposar un esforç especial. La prova està en què el primer 5.000 el vaig fer en 22m 12s i el segon 5.000 en tan sols un segon més (22,13) Total que vaig completar la cursa, amb un petit esprint i tot, en 44m 30s i amb molt bones sensacions.
He entrat amb la guanyadora femenina a la cursa de la Diagonal |
Per a fer el segon 10.000 del repte calia matinar. A tres quarts de 6 estava esmorzant perquè la cursa DIR Guàrdia Urbana per la Diagonal de Barcelona començava a dos quarts de 9. Cursa nova i atractiva perquè ens permetia recórrer la Diagonal des del Palau Reial fins el Fòrum. Per un dia, o per unes hores, millor dit, el carrer més llarg de la ciutat estava reservat als corredors ! Feia molt goig veure la munió de corredors que envaïen l'asfalt en els minuts previs a la sortida de la cursa. Una imatge única. L'Arcadi Alibés i jo hem quedat a les 7 del matí al metro de Selva de Mar per anar amb el suburbà fins a Palau Reial. Com era previsible, hem coincidit amb molts corredors que han tingut la mateixa pensada: deixar el cotxe a la meta i anar en metro a la sortida. Amb tant d'espai la sortida ha estat magnífica. Hi havia lloc per a tothom ! La cursa, estava clar, seria molt ràpida pel lleuger descens que té. Segons l'Arcadi, un 0,6%. Però quasi m'espanto quan he vist el pas del primer quilòmetre. 3,43!!! Si ara amb prou feines m'acosto a 4,10 de mitjana en un 10.000 !!! Mentre estic en aquestes cabòries, veig que un altre company d'esports de TV3, l'Enric López Vilalta, estava uns metres per davant meu. Em poso a la seva alçada i crec que tenia el mateix sentiment que jo: "He fet 3,43", em diu. "Massa ràpid !" afegeix. Poc a poc el deixo i passo el Km 2 en 4,14. Però torno a accelerar-me. El Km 3 el passo en 4,02 i el 4 en 4,08. Penso, "ja petaré". Però de moment, no peto ! Al contrari ! Passo el Km 5 en 4,00 i el 6 en 3,58!! Estic anant per sota de 4 !!! Està clar que el descens era més pronunciat del que semblava, sinó, no m'ho explico. Però allà s'ha acabat la festa. En els últims 4 Km he perdut el que havia aconseguit. Lògic. He marcat, en els últims 4 quilòmetres, 4,12 - 4,15 - 4,20 i 4,18. Total 41m 15s. Millor marca dels últims 3 anys ! Tenia del gener 42,05 fets a Vilafranca del Penedès. Feia més d'un any que no baixava del 42m. Va ser a Badalona, al febrer del 2012. Està clar que avui hi havia baixada, però m'ha fet il·lusió tornar a veure el 41 en el meu crono i a només 16 segons de veure el 40 !!
Amb els pitralls de les dues curses d'avui |
Tan bon punt ha acabat la cursa m'he n'he anat directe a buscar el cotxe i enfilar cap a Mollet a completar el repte amb el tercer 10 mil del cap de setmana: els 10 Km de Mollet-Els Gallecs. He arribat molt bé, mitja horeta abans de l'inici de la cursa. He pogut escalfar tranquil·lament. Sabia que la cursa era la més dura de les tres. El perfil no enganyava. De fet la cursa és una mena de cros amb força tobogans. M'ha costat trobar-me bé perquè notava el meu isquiotibial preferit (la cama dreta) ben carregadet. He vist que tenia unes quantes noies davant meu. Poc a poc les he anat atrapant a totes. Em trobava cada cop millor, però estava clar que no podia anar massa ràpid. Pels desnivells i pel cansament acumulat. Els meus parcials han estat 4,37-4,41-4,59-4,45-4,28-4,24-5,40-5,27-4,31-4,12. Els parcials del 7 i el 8 corresponen a la zona més dura del recorregut, evidentment. Finalment hem acabat on haviem començat: la pista d'atletisme de Mollet. Temps final: 47m 48s. I tercer de la meva categoria de majors de 50 anys. Molt satisfet. Repte superat. "Hat trick" al sarró.
No voldria deixar de dir, d'altra banda, que la cursa m'ha semblat molt ben organitzada. Tots els quilòmetres estaven perfectament indicats, cosa que en una cursa que majoritàriament va per pistes de terra no és habitual. Un 10 per als organitzadors, Runparty. Fa unes setmanes se'ls va criticar --crec que injustament-- perquè la cursa de Matadepera finalment no feia els 10 Km previstos. Van haver d'escurçar-la perquè la pluja havia deixat impracticable una zona del circuit. La seguretat ha de ser prioritària. Vénen del món del golf i destaquen per l'espectacular avituallament que ofereixen quan la cursa acaba.El meu repte, doncs, es pot resumir així: 44,30 - 41,15 - 47,48. Molt satisfet. I, sobretot, d'haver corregut crec que amb seny, donant gas allà on es podia, reservant en la primera cursa, i fent un paper digne en la tercera,
El cap de setmana que ve, més. Si tot va com està previst, faré un doblet. Dissabte correré la Igualada Urban Night Race, de 10Km, que ja vaig fer l'any passat i, diumenge al matí, la Cursa AFNE solidària amb els nens d'Etiòpia, en la que per cert, com a vui a la cursa DIR Guàrdia Urbana també em van donar el pitrall número 1. Tot un honor.