diumenge, 28 de juliol del 2013

Ara sí !! Les 500 curses al sarró !!!

Una xifra que fa patxoca !
Ja les tinc ! Totes i cada una de les 500 curses completades !!! Un dia d'aquests faré un exercici de memòria: intentaré recordar almenys una cosa de cada una d'elles. Evidentment, no valdrà consultar les cròniques que vaig fent des de fa prop de 5 anys en aquest blog.
Amb la Dra. Yolanda Puentes, al meu costat, i els seus amics
Un cop acabada la cursa
Tal com ja havia avançat, la cinquena centena de curses l'he feta a La Floresta. Cada any tenen el detall de convidar-me... i de fer-me un entrepà vegetarià, tot i que aquest any no ha pogut ser perquè s'han descuidat. Una de les senyores que fa els entrepans ha vingut a disculpar-se així que m'ha vist. Mare de Déu ! Quanta amabilitat ! Ja els vaig dir fa uns anys que no calia. En qualsevol cas, és una anècdota més de com tracten al corredor popular: amb tot l'afecte del món. I s'agraeix moltíssim. Aquest any arribaven a l'edició número 30. Des del 1983 organitzant-la any rera any. Té un gran mèrit. Des d'aquí les meves felicitacions més sinceres. Amb motiu de l'aniversari, la cursa ha recuperat el seu recorregut tradicional de 5 Km, absolutament trencacames. A mi, però, m'agrada. Era la meva sisena participació i ha anat força bé. He acabat en 21m i 29s (7è de la meva categoria i 54è de la general, amb poc més de 200 corredors) si bé en el Forerunner m'ha marcat 4,61 metres. Els organitzadors m'han assegurat que feia 4,8. És possible. He consultat els temps d'anys anteriors i el cert és que sóc molt regular. Sempre he corregut entre els 21,25 i  els 21,55. Per tant, estic satisfet. He pogut superar  fins a la segona dona. La primera ha fet 19,59, inabastable per a mi. He corregut de menys a més, com és habitual, i per tant he acabat molt satisfet. Una bona cursa per completar la meva 500 !!


 

diumenge, 21 de juliol del 2013

500 curses són un grapadet, oi ?

Tal com us vaig avançar, diumenge faré, a La Floresta, la meva cursa número 500. Estarà bé perquè és el 30è aniversari d'aquesta cursa vallenca. Crec, paral·lelament, que és un bon moment per mirar enrera i observar algunes coses al respecte d'aquestes 499 curses que he completat fins ara.
Per exemple, que vaig fer la primera el 21 de setembre del 1997. Va ser una cursa de la Mercè. Eren 9 Km i vaig trigar 52 minuts i 27 segons !! Recordo que tenia molta por de no poder acabar-la i vaig anar molt lent. De fet, corria des de feia escassament un mes.
   La meva cursa número 100 va ser una fita molt important en la meva vida de corredor. Va coincidir amb els 100 quilòmetres de Terrassa en pista. Va ser el 20 d'octubre del 2001. Tenia 40 anys i provava per primera vegada la ultradistància. I vaig aconseguir tots els objectius: Acabar-la, fer-la tota corrent i en menys de 10 hores (9h 36m 59s) A un ritme més ràpid que al meu debut a la Mercè del 97 !! (5,52 per 5,46) Espectacular per a mi. Una dada que he descobert ara a l'escriure aquest post.
  La cursa número 200 va arribar al 2005. I va ser a l'Ametlla de la Merola, la cursa de setembre del poble del meu company de feina i amic Arcadi Alibés. Enguany, per cert, hi faré la meva 10a participació i em donaran un quadre commemoratiu de record. Em fa especial il·lusió.
  La cursa número 300 la vaig fer a Lloret de Mar. Va ser el 28 de desembre del 2008. Era la Sansi, que aleshores es feia a Lloret, organitzada per l'atleta Josep Lluís Blanco i el seu equip.
  La cursa número 400 va ser una altra clàssica del calendari català: la cursa Delta Prat de 10 Km. Va ser el 29 de maig del 2011.
   He observat que a mesura que faig curses, cada vegada en faig més en menys temps. No és que millori les marques, evidentment. Ho detallo:

  De la cursa 1 a la 100 vaig trigar 4 anys i 1 mes
  De la 101 a la 200:                     3 anys i 11 mesos
  De la 201 a la 300:                     3 anys i 3 mesos        
  De la 301 a la 400:                     2 anys i 5 mesos
  De la 401 a la 500:                     2 anys i 2 mesos

  De les 499 curses fetes fins ara veig que la que he fet més cops és la Marató de Barcelona. Com a maratonià que em considero, es un orgull que la prova que he fet més vegades sigui la marató de la meva ciutat. També els 10 Km de Sant Antoni, de l'amic Josep Maria Conesa l'he completat 13 vegades. És un honor per a mi perquè també és una de les grans clàssiques de l'atletisme popular català.
El detall de les curses que he fet més cops és el següent:

13 cops  Marató de Barcelona, 10 Km Sant Antoni      
10           Mercè, Mitja de Sitges
9            Ametlla Merola, Mitja de Gavà, Mitja de Barcelona
8            Sant Muç (Rubí), Mitja de Montornès, 10Km Vila Olímpica
7            Jean Bouin, 10Km Matadepera, 10 Km C.N. Sabadell, Bombers

No voldria acabar aquesta entrada sense tenir un record per a dues persones. Un per en Tito Vilanova. No el conec personalment, però al ser periodista esportiu és com si fos de casa. O millor dit, com si fos un company de feina. Ara li toca lluitar més que mai. I l'altre sí que és per un company de feina de veritat. L'Àlex Verdú, un càmera dels de tota la vida. Sempre somrient. El recordaré sempre així: somrient. Ens ha deixat sobtadament.
Fins sempre, Àlex

#animstito (Foto Mundo Deportivo)

   

                           

diumenge, 14 de juliol del 2013

499 curses completades !!



S.Guim de Freixenet, un poble molt acullidor

Cuiden molt la mainada. Ben fet. Són el futur
Sóc de vacances atlètiques. Els primers 15 dies de juliol he fet un descans actiu en el que no he entrenat ni un dia i m'he limitat a fer algunes curses el cap de setmana, com aquest, en que n'he fet 3. Ahir al matí vaig fer les 2 Milles de Festa Major de Mira-sol. La crònica està aquí. A la tarda vaig fer cap a Sant Guim de Freixenet,  a la comarca de la  Segarra, on s'hi feia una prova de 5 milles. Gran ambient de cursa com les d'abans. Tot el poble ajudant en una gran festa atlètica, centrada en el jovent. La cursa dels adults érem escassament uns  70 o 80 corredors. I el més curiós és que no teniem pitralls. Ens van demanar que a l'arribar a la meta diguéssim el nostre nom i el temps que havíem fet. Cap problema, un bon sistema de cronometratge: fiable i a cost zero. La cursa té baixada fins ben bé el Km 4,5. o sigui una mica més de la meitat. Vaig baixar-los per sota de 4m/Km, per a la meva sorpresa, perquè al migdia, agafant un sac de pedres a casa, vaig notar una punxada a les lumbars que em van fer rondar pel cap la idea de renunciar a la cursa. Un cop es va escalfar la zona afectada, tot va anar raonablement bé. Vaig estar des del començament de la cursa fins el Km 6,5 amb el Robert, un atleta de Badalona, crec que em va dir, que anava al mateix ritme que jo. Vam passar a totes les noies que teniem davant. La que anava primera l'acompanyava un noi que li devia fer de llebre. No ens en podíem desfer-nos. Sempre estaven a escassos metres darrera nostre. En les rampes del Km 7, el Robert va perdre una mica de pistonada, però no així la noia. La sentia esbufegar darrera meu, ben a prop. Vaig pensar que una bona tàctica per guanyar-la seria primer posar-li ben car que m'atrapés i després seguir-la i esprintar-la perquè hauria fet un gran desgast. En la recta de meta, llarga, finalment em va atrapar. Com suposava, estava cansada per l'esforç que havia fet per atrapar-me a la pujada. Em vaig esperar a arribar al Km 8, a 45 metres de meta. Allà vaig canviar el ritme i vaig poder entrar còmodament a meta abans que ella. En total, 35m i 57s. Pensar que a les 5 Milles de Cerdanyola tinc un registre de 30m... Els anys no passen endebades. Ens van donar com a obsequi uns quants iogurts de la zona. Molts bons !!
Els iogurts que fan a Sant Guim són boníssims !

 I avui he corregut una clàssica de Barcelona que encara no tenia al meu palmarès: els 5 Km del Poble Sec, el barri on va nèixer en Joan Manuel Serrat. Uns 450 corredors hem pres la sortida. De seguida he vist que no faria un bon registre. M'he notat lent. Però cap problema. Com ahir, un cop les lumbars s'han escalfat, m'he trobat molt millor. He fet la segona volta un minut més ràpid que la primera i he acabat en 22m i 26s. Un temps discret. És el que hi ha. Ha estat la meva cursa número 499. La 500 la faré, en principi, a La Floresta, el 28 de juliol. Celebren els 30 anys de cursa i jo la 500, doncs.
Avui al Poble Sec, amb la doctora Yolanda Puentes i el Rafa Estrella

dissabte, 13 de juliol del 2013

2 Milles de Mirasol. Tant aprop de casa i no les havia fet mai

Al fons està la meta de les 2 Milles de Mira-sol
Avui he corregut les 2 Milles de la Festa Major de Mira-sol, a Sant Cugat del Vallès. Em vaig assabentar aquesta setmana que existien i vaig pensar que m'anirien molt bé pel meu descans actiu del mes de juliol. Dit i fet. La cursa és una mica més de 2 Milles; m'han sortit 3,4 Km en el Forerunner. Cursa molt familiar, escassament érem un centenar de corredors, si és que arribàvem. Sortida ràpida, en baixada. Rectes llargues. He vist que anava entre els 25-30 primers. Una atleta anava força endavant. L'he vist massa lluny, impossible d'atrapar. Alguna pujada llarga, tipus "fals pla" es fa complicada, però com que la cursa s'acaba ràpid (3,4 Km, de fet, una mica més llarga que les dues milles anunciades) tampoc és tant. He estat "barallant-me" amb un atleta molt jove; de fet era un nen de no més d'11-12 anys, que anava davant meu. L'he atrapat, però s'ha recuperat i m'ha tornat a passar. Fins i tot s'ha aturat un parell de cops, però quan veia que arribava a la seva alçada, tornava a còrrer i em tornava a passar. Al final creia que l'havia deixat darrera, però no. A falta de 250-300 metres per a l'arribada m'ha tornat a passar, i encara que he intentat seguir el seu ritme, m'ha estat impossible. He acabat en 14m  41s, un ritme de 4,19 m/Km a 13,89 Km/h.
  Aquesta tarda tinc previst anar a córrer les 5 Milles Sant Guim de Freixenet i demà, el 5 Km del Poble Sec, a Barcelona.
   Com sempre, ho explicaré aquí.

dissabte, 6 de juliol del 2013

Descans actiu: capítol 1

  Aquesta ha estat la primera setmana de descans actiu. O sigui, des de diumenge passat no he corregut ni un metre fins avui, que he corregut a Terrassa els 5 Km del Critèrium del Jim Serrano. La cursa era a dos quarts de 6 de la tarda, amb una calor important. Abans de començar m'he acabat 750ml de beguda isotònica. No ho havia fet mai, abans d'una cursa, però estava mort de set. Si el cos m'ho demanava, he pensat que no em podria fer mal.   
Abans de començar la cursa
  El recorregut eren dues voltes de 2,5 Km, amb pujada per una banda i per tant baixada per l'altre costat. Sortida a l'Avinguda de Francesc Macià, pujada per la carretera de Matadepera, Avinguda Béjar, baixada per l'Avinguda del Vallès per tornar a agafar Francesc Macià. He sortit força endavant. De seguida he agafat a les dues dones que tenia davant meu. Nivell femení, doncs, no massa alt. M'han passat uns quants corredors, menys dels que m'imaginava i he anat tirant com bonament podia. La calor era molt notable. Al pas per línia de meta, primera volta, he marcat 10m 19s. Si era capaç de doblar hauria fet 20,38, que hauria estat un gran temps. M'he quedat en terreny de ningú, sense objectius, sense atletes per davant per intentar atrapar. Vull dir que els tenia massa lluny. Al darrera tenia atletes també llunyans. Al girar per la carretera de Matadepera per segon cop --la part més dura del circuit-- he vist que hi havia un parell de corredors que els costava pujar. Estaven lluny, però m'he dit que podia intentar atrapar-los. Poquet a poquet els he anat remuntant metres. Els he agafat a l'Avinguda Béjar.
Un cop acabada...Uffff!
 M'he tornat a quedar sol. Aleshores he començat a sentir com un atleta venia per darrera. L'he sentit perquè respirava sorollosament, cosa que denotava l'esforç que estava fent, he entès, per atrapar-me. He pensat de seguir al meu ritme i si m'atrapava, seguir-lo fins els últims metres de la prova i intentar batre'l a l'esprint. Quan hem fet l'últim gir, no m'havia atrapat. Quedaven uns 250-300 metres per la meta i he canviat de plans: he mirat d'accelerar una mica per dificultar-li les coses. I ha estat suficient. He entrat abans que ell, sense necessitat d'esprintar, cosa que he agraït, en 21m i 12s. La segona volta l'he fet sensiblement més lenta, en 10m i 52s, que no pas la primera. Tenint en compte la calor i el descans de tota la setmana, ja m'ha semblat correcte.
  El cap de setmana que vé faré les 2 Milles de la Festa Major de Mirasol i diumenge, els 5 Km del Poble Sec, a Barcelona.  Igual que aquesta setmana, no correré ni un metre fins dissabte. Estic de descans !

dilluns, 1 de juliol del 2013

5 curses en un cap de setmana: rècord !!

A la pista de Granollers
 La "festa" va començar divendres 28 al vespre. En Jaume Aragonès m'havia "enredat" per participar en el Critèrium 1.000 metres en pista de Granollers. Mentre anava cap allà tenia clar que l'objectiu seria no quedar últim. Després vaig baixar el llistó: no quedar massa allunyat del penúltim. Ja tenia pensat fins i tot com encarar aquesta crònica si finalment quedava l'últim. Bé. A l'hora de la veritat, érem 13 participants en la prova, que es fa per invitació. Vaig veure que un dels atletes era un nen de màxim 11-12 anys, em va semblar. Tret de sortida. Els atletes més ràpids s'escapen però veig que em mantinc a cua del grupet de 4 o 5 atletes del club A 4 el Km. No sé quants atletes tinc davant, però me  n'adono que al darrera meu no n'hi ha d'haver gaires. Al pas pel primer 200, ja veig que no podré seguir els atletes de A 4 el Km i aleshores veig que el nen estava davant meu. Va acompanyat del seu entrenador, m'imagino, que intenta animar-lo i marcar-li el ritme. Passo al nen i em poso a l'alçada del seu entrenador. Em dic que jo sí que el puc seguir, però redueix el seu ritme per esperar el jove atleta i aleshores decideixo seguir endavant. Penso: almenys tinc dos corredors darrera i ja no seré l'últim ! Amb tot això ja estic gairebé a la meitat de cursa. Els últims 500 metres veig que és molt difícil que atrapi a l'atleta que tinc al davant. Ho intento, però en tot cas només aconsegueixo acostar-me uns pocs metres, crec. Entro en meta en 3 minuts, 32 segons i 5 dècimes. La meva millor marca en 1.000 en pista és un 3,26 fet en un entrenament de 3 sèries d'1Km  fa 14 anys. En la classificació final comprovo que no he estat l'onzè, sinó el desè perquè encara hi havia un altra atleta més endarrerit. El seu temps 3,37. 5 segons darrera meu, tan sols. Satisfet de tot plegat perquè pensava que amb prou feines baixaria de 3,40.

Després de les escales (Foto: Wai-Shan)
Amb l'Eva Fontecha i l'olímpic Andreu Ballbé
Dissabte al matí, segona prova del repòquer. És el cros de la Diversitat: 6 Km per Montjuic. Penso que m'ho passaré bé sense cap objectiu especial de marca. Sortim. Tal com havia imaginat, el recorregut té pujades i baixades gairebé constantment. Al pas pel Km 2 miro el crono: 6m i pocs segons. No puc evitar un somriure. Ja m'agradaria anar a aquest ritme...!!! Està clar que no estan ben mesurats. La cursa discorre amb tranquil·litat. Cap el Km 4,5 baixem pel costat de l'entrada del Poble Espanyol. Com que la meta estava situada amunt de les escales de la Font Màgica dedueixo que haurem de remuntar en la part final pel carrer Lleida o el de la Guàrdia Urbana. I em mentalitzo pel què m'imagino que serà l'última ascensió. I si hi ha última ascensió, però resulta que no és per cap camí , ni corriol ni carrer. És directament escales amunt !!! Des de la Font Màgica !! Duríssim !! Començo l'ascens pujant els graons de 2 en 2, però ràpidament decideixo fer amb una cama 2 graons i 1 amb l'altra. Finalment, en arribar a dalt, sense esma, sort que ja entrem en meta. En total, 21m 30s. Dels 6 Km, res de res. El meu Fore em marca 4,91Km. Ja em quadra més. Cap problema. Fa calor i després de les escales s'agreix acabar. Resulta que els meus companys del Domingo Catalán Fondistes Club, Benito Ojeda i  Andrés Acuña, que van guanyar la cursa, per aquest ordre, es van equivocar i van acabar tirant pel dret al no trobar la indicació exacte per on havien d'anar. 
  Cap problema. Una anècdota més...   

A la platja (Foto: Ferran Cardona)
Dissabte a la tarda, cap a Premià a fer la tercera prova del repòquer. Els 10 Km de la cursa d'estiu. Com l'any anterior, calor, bon ambient, bona gent. Se surt del pavelló esportiu i es baixa fins a la platja per remuntar després fins a la sortida. Surto una mica endarrerit i tinc problemes en els primers 500 metres per a fer-me una mica d'espai. Sempre penso que això és bo per evitar sortir massa ràpid, tendència que crec que molts corredors tenim. Amb tot, aconsegueixo uns parcials força bons. 4,04-3,59-4,01 en els tres primers quilòmetres. La part de la platja és maca amb els banyistes amb cara de sorpresos. Els últims tres quilòmetres saps que et tocarà pujar, inevitablement. El cert, però, és que la cursa està molt ben compensada i mai no hi ha cap pujada eterna. De seguida es gira per algun carrer paral·lel al mar, diguem-ne, que permet recuperar-te una mica. Aquestes curses amb finals amb tendència a pujar m'agraden perquè en els últims quilòmetres, quan la gent ja va més justeta, crec que és quan rendeixo més. En l'últim quilòmetre i mig mantinc un interessant duel amb un corredor. Com que l'any passat ja vaig fer la cursa, sabia el què em quedava. Els últims 350 metres abans de la recta de meta són en pujada. I allí decideixo fer el meu atac final per intentar deixar-lo enrera. No és un "hatxassu", perquè tampoc hauria pogut, però sí que és un increment de ritme constant. Al veure que no m'aguanta m'animo més i encara accelero una miqueta. Al final marco 43m 21s
A Premià vaig coincidir amb el Kike i el seu cunyat
Més lent que al 2012, que vaig fer 42,55. Comento la jugada amb el meu rival i resulta que és el Marc Esteban, jugador de futbol del Club Esportiu Europa, que està de vacances. Té 24 anys. Li dic que si es dediqués a còrrer, seria molt més ràpid que jo, evidentment. Quan es retiri del futbol, si fa atletisme, serà un crack !! 

A laVila Olimpica (Foto: Rosa Catalán)
   Arriba el diumenge amb dues proves per davant. A les 9 del matí, sortida dels 10 Km de la Vila Olímpica. La nit anterior vaig veure per la tele el Concert per la Llibertat fins el final. Total que vaig anar a dormir a les 3 de la matinada i em vaig llevar a les 6 per anar a la cursa. Un recorregut molt pla, ja conegut per a mi d'altres edicions d'aquesta clàssica que ara organitza La Sansi amb Josep Lluis Blanco al capdevant. Surto molt endavant i un pèl ràpid, especialment el segon Km, que passo en 3,53. Però sóc conscient que l'esforç de Premià i l'haver dormit poc no em permetrà fer un bon temps. Veig que em passen alguns corredors que habitualment queden darrera meu. No em preocupa gens ni mica. Mirant el crono calculo que amb una mica de sort igual puc millorar el registre del dia anterior a Premià. És el que hauria de ser, al ser una cursa completament plana, però cal comptar amb el cansament acumulat. Finalment no ho aconsegueixo. Acabo en 43m 58s que, donades les circumstàncies, dono per bons. 
Amb el mític arquer de B-92, Antonio Rebollo i Siscu Larruy

Rebollo va donar la sortida tirant una fletxa. Espectacular
   Encabat me'n vaig directe cap el cotxe perquè en 90 minuts es dona la sortida de l'última prova del repòker: la Milla de Rubí. Em canvio de pantaló i samarreta i cap a l'autopista falta gent. Arribo a Rubí i encara em queden 30 minuts per escalfar el millor possible. No estic per escalfar gaire, la veritat,  perquè fa calor i estic una mica baldadet, tot sigui dit. Som una cinquantena de corredors per a fer la Milla. Correm homes i dones plegats. La milla de Rubí és dura perquè són tres voltes i mitja a un circuit que puja i baixa constantment. Però me la conec perquè és la tercera vegada que la faig. A la sortida un magrebí s'escapa ràpidament de tothom. Ja es veu que és molt superior. Jo quedo en terreny de ningú, buscant un objectiu. El trobo ràpidament. Tinc tres fèmines davant meu. La que va tercera perd gas a l'acabar la primera volta i acabo atrapant-la. Aleshores veig que la que va primera serà inabastable i em concentro en atacar a la que va segona. Li vaig retallant metres i al final la supero. Arribo a meta en 5m i 59s. La millor marca en tres participacions en aquesta prova. Havia fet 6,01 fa 3 anys. La noia que acaba segona em diu que igual és curta, cosa que el meu Forerunner em confirma: almenys li faltaven 150m. Vaja...! Aleshores recordo que un dels girs tenia la tanca posada massa aviat. Calculo que aquells són els metres que faltaven. Si hagués estat a lloc, hauria fet sobre els 6,20. L'any passat vaig fer 6,27. Era massa una millora tan notable i a més, amb 4 curses a les cames ! Però en qualsevol cas, crec que hauria fet millor registre que l'any passat. Per tant, molt satisfet.

La prova del repòquer !!
      Ara m'arriba el descans anual. Al juliol no corro, tret d'un parell o tres de curses. Serà un descans actiu, diria. No entrenaré en tota la setmana i, en tot cas, una carrereta el cap de setmana.
Moltes gràcies per haver llegit fins aquí !!.