dimarts, 25 de juny del 2019

Nova cursa, per a mi, a La Canonja

  Hi ha tantes curses a casa nostra que molt sovint n'estreno. Vull dir que mai abans l'havia correguda. Com que diumenge de revetlla de Sant Joan, o sigui el 23 de juny, a la tarda, feia una transmissió de Volei Platja del Vichy Catalán Volei Tour, campionat de Catalunya, des de la platja d'El Regueral, a Cambrils, vaig buscar on fer una cursa diumenge al matí, que fos a prop de la zona. I vaig trobar el 10K, amb versió 5K per qui ho preferia, a La Canonja. Haig de reconèixer que mai no n'havia sentit a parlar. Ni de la cursa, ni de la població. Potser l'explicació és que La Canonja es va independitzar de Tarragona no fa tant. Des del 2010, exactament.  
Firmant-li el meu llibre a l'Albert Belmonte

   Em vaig trobar un poble molt acollidor, on el tracte al corredor em va semblar magnífic. Cursa molt ben mesurada, a més a més, un circuit compensat amb pujades llargues però no de molt pendent, però també força trams de baixades. Al circuit es donaven dues voltes. Sortida puntualíssima. Com un rellotge. Al segon !!
Vaig sortir ràpid, tot i que els primers metres eren en lleugera pujada. 1r Km: 4,35. Un excés per a mí, sense cap mena de dubte. Com que el dia havia començar tapat, no em va importar. Sempre estic a temps de "petar", vaig pensar. 2n Km: 4,46. Ja més normal i encara més el 3r i el 4t (5,02 i 4,56, respectivament) El pas pel Km 5, primera volta, va ser en 24m 21s. El marge per baixar dels 50 minuts era molt minso. A més, estava clar que pagaria l'esforç de la primera volta, especialment dels 2 primers quilòmetres. Per posar més dificultat, va sortir el sol i la calor va augmentar notablement. Anava observant quants segons tenia de marge a cada quilòmetre. No vaig baixar en cap moment de 5m/km en tota la segona volta. Els passos van ser 5,02-04-18-06-01. Però vaig aconseguir baixar dels 50 minuts!! 49,55 vaig marcar en el meu crono al creuar la línia de meta. La segona volta la vaig fer sensiblement més lenta, en 25m i 34s. Però vaig quedar molt satisfet. Ja sabeu els seguidors d'aquest blog que per mi, ara, fer menys de 50 minuts en un 10K és una molt bona marca.
  Després vaig estar una estona conversant amb els amics de Tarragona Fondistes, que em van fer unes fotos magnífiques !
El pas pel Km 5 (Foto: Tarragona Fondistes)
Els amics de Tarragona Fondistes
 
A la tarda, canvi d'escenari. Cap a Cambrils a transmetre el Volei Platja, com deia. Al costat del gran Dani Antolín, el seleccionador català femení. Un analista tècnic de luxe, us ho asseguro.
Transmetent el Volei Platja, amb en Dani Antolin i la camiseta de la Canonja! (Foto: Mònica Majoral)
  El cap de setmana que ve, nou doblet en perspectiva. Dissabte al vespre, la Cursa de Sant Muç, a Rubí, i diumenge al matí, la Hostrailric, cursa de muntanya de 12km, a Hostalric. Serà un doblet exigent, perquè la cursa de Sant Muç, la conec perfectament. Tot i ser curteta --6 quilòmetres--, la pujada fins més a munt de l'ermita, és dura i llarga. I la d'Hostalric, al ser un Trail, ja m'ho puc imaginar. Caldrà prendre-s'ho amb calma... 

dissabte, 15 de juny del 2019

Dissabte al vespre

     Córrer dissabte a la tarda és bastant habitual. No tant com diumenge al matí, però. Aquesta setmana buscava una cursa que fos en dissabte a la tarda ja que diumenge treballo al matí i no em seria possible combinar-m'ho. I vaig trobar una ideal: la cursa per lluitar contra el Càncer a Sant Cugat del Vallès. Al costat de casa, vaja.
Minuts després de la cursa (Foto: selfie)
       La cursa començava a tres quarts de 9 del vespre. Tardet, però per prevenir la calor estava ben pensat. Estava anunciat que la cursa tenia una mica més de 7 Km, però el meu GPS m'ha marcat 6,62 Km. Una diferència molt gran, tot sigui dit... La veritat és que a estones he agraït que no tingués més distància, ja que hi havia unes pujades que deu n'hi do. És cert que l'últim quilòmetre i mig tenia un descens molt notable, però a l'arribar allà ja estava prou cansat com per poder augmentar molt el ritme. He estat una bona estona intentant atrapar un parell de corredores, però amb prou feines m'hi he acostat una mica. He acabat amb un temps de 33 minuts i 8 segons. Ritme de 5m/km de global. Discret, però en la línia d'ara. El meu ritme de cursa ara és una mica per sota de 5m/km, en pla. Ja m'ha semblat bé. Gran bossa del corredor i cap a casa a preparar la transmissió de tenis de demà.

diumenge, 9 de juny del 2019

Un doblet molt especial

En Pol, aguantant el meu "rotllo" ;-)
  Nou cap de semana de doblet. Però ha estat un doblet únic. Dissabte vaig anar als 10 Km de Sant Joan Despí. Finalment vaig córrer només el 5K que també s'hi feia. El motiu? Vaig portar el cotxe d'en Pol. Va ser tot un honor i un luxe poder fer-ho. El pare d'en Pol, el Tony Molinos, em va deixar viure una cursa ben diferent per a mi. Una gran experiència. El Tony anava agraïnt a tothom que ens veia passar, la seva paciència. I demanava disculpes als que es veien afectats --cotxes...-- pels talls de carrers que ocasionava la cursa. Espectacular! Tot un exemple a seguir, el Tony. Tant de bó pugui estar present a la pròxima marató de TV3 dedicada a les malalties minoritàries, per poder explicar la malatia del seu fill, l'hiperglicinèmia no cetòsica, i que ell dóna a conèixer amb el "Proyecto Pol".

Un experiència única

Ens ho passem molt bé tots els que portem en Pol
    I la segona cursa del doblet d'aquest cap de setmana ha estat el 10K d'Abrera. Hi havia corregut fa 9 anys. Un dissabte a la tarda, amb una calor asfixiant. Dues voltes de 5Km amb algunes pujades notables. Vaig fer aleshores 44 minuts. Avui la meteorologia ha estat molt benèvola. I el recorregut l'han suavitzat notablement. He anat amb l'Arcadi fins el Km 2, aproximadament. A la primera pujada, ja no he pogut seguir-li el ritme. Com ja he comentat en altres entrades, el que més em costa ara és fer pujades. Vaig molt lent... Al final he acabat en uns digníssims per a mi, 50 minuts i 7 segons, o sigui a poc més d'1 minut de la meva MMA. Hem coincidit amb el gran Fermín Cacho. Ha corregut en 48 minuts, com l'Arcadi, que ha pogut batre'l a l'esprint! És el segon campió olímpic de 1.500 que l'Arcadi guanya. Va superar Sebastian Coe, també, aleshores en una marató.
 
Amb en Fermín Cacho i l'Arcadi, a Abrera (Foto: Txabi Albert)

 
   El cap de setmana que ve no tinc previst fer cap cursa. Diumenge 16 transmetré la final del torneig de tenis femení des del club Hispano Francès de Barcelona.

dimarts, 4 de juny del 2019

Un bon diumenge

6è any que faig d'"speaker" a Martorell (Foto: Gabriel Miquel)
   No vaig córrer cap cursa, diumenge, però va ser un dia intens. Al matí vaig fer d'"speaker" a la 7a edició de la Marxa i Cursa Solidàries de Martorell, a l'Hospital de les Germanes Hospitalàries. Vaig estar des de les 8 fins la 1 a peu de micròfon. Acabant amb el lliurament de trofeus i el sorteig. Un any hauré de fer la cursa, també. Encara no l'he poguda fer mai, i ja tocaria...
En el lliurament de trofeus (Foto: Gabriel Miquel)
En sortint de Martorell vaig anar directe cap a El Masnou ja que a la tarda transmetia per a l'Esport3 les finals femenina i masculina de la 3a prova del Vichy Catalán Volei Tour, corresponent al Campionat de Catalunya de Volei Platja.
El Volei Platja d'El Masnou, a l'Esport3 (Foto: jo)

Amb el Dani Antolín, ben abrigats! (Foto: Helena Rigol)
Va fer solet, però també vent, i el cert és que la temperatura no era gaire alta. Sortosament m'havia preservat la veu al matí i vaig poder fer les transmissions sense problemes, acompanyat del Dani Antolín, seleccionador català de fèmines de Volei Platja. Una bona experiència, que m'imagino que repetiré al llarg de l'estiu, ja que a l'Esport3 transmetrem les finals dels 9 torneijos que formen el circuit. En portem 3. En falten 6, doncs.

dissabte, 1 de juny del 2019

Bona cursa a l'Ametlla del Vallès

    Erem molt poquets. Tan sols 52 corredors arribats a meta. Però la cursa de 10Km de l'Ametlla del Vallès m'ha agradat molt. Transcorre per camins i corriols al voltant de l'Ametlla i el cert és que ha estat molt agradable fer-la. Majoritàriament circulava per zones ombrívoles i això sempre és d'agraïr quan el termòmetre puja. Bona part de la cursa és en baixada i, per tant, també té algunes pujades per tornar al punt de sortida. He estat tota la cursa intentant atrapar una corredora a la qual no hi havia manera que m'acostés. No ha estat fins l'últim quilòmetre, que he vist que tenia alguna opció de superar-la. I així ha estat. A 500 metres, aproximadament, de la meta l'he agafada i aleshores es tractava de no pagar l'esforç que havia fet per enllaçar. He mirat aleshores de canviar el ritme per poder-li agafar uns metres i fer-li veure que li costaria atrapar-me. Que llencés la tovallola, vaja. I crec que l'ha llançada. He acabat en 53m i 31s que m'han semblat prou dignes per les pujadetes que hi havia. He acabat 4t de la meva categoria d'edat. Cap mèrit perquè només érem 5 corredors a la categoria...
Al pàrquing de la cursa (Foto: selfie)
   El cap de setmana que ve, toca doblet. Dissabte a la tarda, els 10 Km de Sant Joan Despí, i diumenge, el 10 Km d'Abrera. A Sant Joan Despí correré els primers 200-300 metres empenyent en Pol. Em fa especial il·lusió i sé que al pare d'en Pol, el Tony Molinos, també. El "Proyecto Pol" és una iniciativa que val molt la pena. Busqueu per internet i ja m'ho direu.