Feia molt que no feia la mitja de Terrassa

A la Rambla de Terrassa. Km 2 (Foto: David Patán)

 

En concret no corria la mitja de Terrassa des de fa 12 anys!  Així que ja tocava tornar-hi. El recorregut inevitablement és dur, pel relleu que té la ciutat. La veritat és que em va semblar més dur que l'última vegada. El circuit tenia algunes variacions, com per exemple que els últims 3km i mig són en baixada i pla, --amb l'excepció d'una rampeta al km 20 i escaig-- quan abans al km18 havies de remuntar tota la Rambla. Ara això és el km 2, i per tant vas molt més descansat.

Girant cap a la carretera de Martorell, després de l'última rampa del km 20 (Foto: David Patán) 

  Amb l'Arcadi vam decidir sortir amb l'Anna Cos que feia de llebre de 2h. Abans de passar pel Km 1, vaig veure que el ritme era massa lent per a mi i sense adonar-me, pràcticament, els vaig anar deixant endarrera. Una de las parts noves del circuit era remuntar l'Avinguda de Barcelona fins gairebé la plaça de la Dona. Hi havia una rampa final en aquest tram que deu n'hi do! Era el Km 8, tot just. I després de manera gairebé immediata arribava la pujada llarga i sostinguda de l'avinguda del Vallès. Això per citar només una de les parts exigents del circuit, perquè n'hi havia més... La meva referència era 1h 51m 06s que havia fet al desembre a Vilanova i la Geltrú, una mitja sensiblement més plana. A Terrassa vaig acabar finalment en 1h 51m i 55s. Un resultat que em va deixar prou satisfet perquè entenc que és una millora en relació a Vilanova, per la diferència notable de desnivells. 

Amb l'Arcadi i l'Anna Cos, poc després de la sortida, encara al primer Km (foto: David Patán)

 La pròxima cita la Mitja de Granollers, el 6 de febrer.

 

La primera de l'any, a Cornellà

Crec que és la pujada del primer quilòmetre (Foto: David Patán)

    Era la quarta vegada que feia la cursa de Reis de Cornellà, que, com el seu nom indica, es fa pels voltants de la diada de Reis. Una mica abans o una mica després, com ha estat enguany. És una cursa de 5km que té el seu què, donat que hi ha dues pujades, especialment, notables. La primera és just a la sortida i es passa amb comoditat perquè vas fresc. La segona és en l'últim quilòmetre i, evidentment, pica més. A més a més, hi arribes després d'haver fet un tram curt, però també amb desnivell, per llambordes. 

  Tenia clar que després dels excessos dels àpats de Nadal no podia aspirar a gaire més que córrer una mica per sota dels 25 minuts. I així ha estat. he acabat en 24,33 que m'ha semblat just el què puc donar ara mateix. Curiosament aquesta cursa la faig cada 2 anys. 2016, 2018 i 2020 han estat els precedents. Avui, el pitjor registre. Però ja dic que ja hi comptava. Satisfet perquè encara puc baixar dels 25 minuts. És molt probable, per no dir segur, que la pròxima vegada que la corri, ja no seré capaç de fer-ho. 

  Avui he coincidit amb l'Arcadi que feia la primera cursa des que es va trencar dues costelles per una caiguda a la Pujada i Baixada de Guanta. M'ha dit que s'ha trobat força bé. També han corregut la Cris i la Fiona. I l'incombustible Andreu Ballbé (Xip Groc). Ha fet uns espectaculars 22,47, als seus 69 anys. És el que té haver estat atleta d'elit i haver participat als Jocs Olímpics de Montreal, al 1976.

Amb la Cris, la Fiona, l'Arcadi i l'Andreu (Foto: Cristina Fábregas)

La setmana que vé toca la primera de les tres mitges que tinc la intenció de fer per preparar la Marató de Castelló, del 27 de febrer.  Tinc programades Sitges (16 de gener); Terrassa (23 de gener) i Granollers (6 de febrer). A veure si els horaris de feina em permeten fer-les totes 3. 

  

  

L'última del 2021

Dedicada al Martí, com sempre (Foto: Organització)

 

      Aquest 2021 la darrera cursa que he fet no ha estat cap Sant Silvestre, com sol ser habitual. En aquesta ocasió ha estat estat la Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú, que feia 4 anys que no feia. El cas és que necessitava fer quilòimetres ja pensant en la Marató de Castelló del 27 de febrer. Va sortir una bona cursa, a Vilanova. Feia un dia fresquet, però sense exageració. Jo ben tapadet, que estic més a gust, ja que sóc fredoliquet. Dues voltes a un recorregut gairebé planer del tot. La majoria dels miniobjectius d'atrapar corredors que anaven per davant meu, els vaig anar assolint tots. per tant, molt content. Al final, 1h 51m 06 segons; millor marca de l'any. Bona manera d'acabar el 2021. Volia fer una Sant Silvestre el dia 31, però al final em va tocar treballar i els horaris de feina i de les curses eren incompatibles. Al 2022 espero completar la 60a marató, que tinc previst que sigui a Barcelona. La de Castelló ha de ser la 59. Molta salut a tothom --que bona fal
ta ens fa a tots!-- i Bon 2022!