dilluns, 8 de gener de 2018

Inaugurat el 2018 atlètic

A la rotonda de la Carretera d'Esplugues, Km 4 (Foto: David Patan)
  El 2018 l'he començat corrent els 5 km de la cursa de Reis de Cornellà. Vaig estar-me els dos dies anteriors, divendres i dissabte, sense córrer per tal de recuperar-me el millor possible de la bursitis que tinc al calcani del turmell dret i que ja fa temps que em fa la guitza. Pensava, aleshores, que estaria més descansat i que podria fer una bona cursa. Ens va ploure. Sortosament no va fer gaire fred. Vaig escalfar molt poquet, escassament 5 minuts si arribava. La sortida, en pujada. De seguida vaig adonar-me que no seria el meu dia. Anava massa lent. La Núria Salvat em va donar la impressió que sortia com una moto, i així va ser perquè de seguida la vaig perdre de vista. Cap el Km 1 i escaig em va passar el Vicenç Solé. Té 64 anys i és incombustible. També el vaig gairebé perdre de vista en poca estona. Jo, a la meva. Mirant de fer-ho el millor posible. Patint per no relliscar en algun pas de vianants amb la pintura blanca. Vaig acabar amb uns discrets 22m 41s. El meu germà Manuel també em va guanyar. Em va treure 18 segons. Hi ha alguns pendents en el recorregut, però penso que puc fer-ho una mica millor. Almenys baixar dels 22 minuts o gairebé. La Núria i el Vicenç també em van superar. Espectaculars els 21,19 que va fer la Núria. El Vicenç va fer 22,14.

A poc d'entrar a meta (Foto: Carles Sánchez)
  Avui dilluns he anat al fisio, per mirar això del calcani i demà m'ho mirarà el traumatòleg, el Ferran Abat, de Resport. No és partidari de fer cap infiltració. El dolor que tinc no és invalidant, però, és molest. Ahir, a Cornellà, vaig estar-hi pendent. Diumenge tinc previst fer el Quart de Marató de Sitges i tot seguit, el mateix matí, la Mitja de Sitges, com a última tirada de 32 km per a la Marató de Tarragona del 28 de gener.

2 comentaris:

Vicenç Sole Sanchez ha dit...

Sembla mentida, quan estem be, sense molèsties no ho valorem prou, vas fer una cursa molt intel·ligent, no tenia cap sentit que forcessis, a Tarragona serà una altre historia.
El teu germà està molt fort, a la darrera pujada em va adelantar i gairebé em desenganxa el dorsal :-).

Vicenç

Xavi ha dit...

No creguis que vaig ser intel·ligent. Simplement no tirava més. 😊