Sitges: una altra novetat

  Està clar que cal buscar-se noves motivacions a les curses i més encara quan les repetim. És el cas del què he fet avui a la Mitja de Sitges, una clàssica que ja he corregut 12 vegades. Com que d'aquí a dues setmanes (28 de gener) tinc previst córrer la Marató de Tarragona, avui era un bon dia per a fer una tirada llarga. 32 quilòmetres. Sitges és ideal perquè abans de la mitja es fa, 1 hora abans, un quart de Marató (10.549 metres). Es tracta de fer les dues curses seguides: el Quart, a les 9, i la Mitja, a les 10. L'Arcadi ja ho havia fet algun any, i com que ell també corre marató el dia 28 de gener (Marràqueix), li anava perfecte fer les dues curses, com, de fet, ja ha fet en anys anteriors. Jo, en canvi, m'estrenava en la novetat.

Molt somrients amb l'Arcadi (Foto: Silvero)

  L'únic requisit era fer el Quart en menys d'1 hora per tal de tenir temps d'incorporar-nos a la sortida de la Mitja. Dit i fet. Hem sortit molt tranquils, a 5,30, ja que no haviem escalfat gens. No ens calia, ja que anàvem a fer 32 quilòmetres. L'Arcadi arrossega és seus eterns problemes al tendó d'Aquil·les i jo ara tinc inflamat el calcani del turmell dret. Els dos correm amb alça. Ell, als dos peus. Jo, només al dret.
  Mol tranquilament hem acabat el Quart de Marató en 57 minuts i 38 segons. Un ritme de 5,28. Sense notar les nostres respectives molèsties, pràcticament. Aleshores, com si fos una triatló, ha arribat la "transició". Haviem de canviar-nos el xip i el pitrall i anar fins a la sortida de la Mitja, que estava a uns 300 metres de distància. El pitrall el portàvem assota del del Quart i, per tant, ha estat fàcil posar-se el que tocava. Pel que fa al xip, calia treure's el blanc i posar-se el groc personal. Tot plegat, escassament un parell de minuts. Però quan hem arribat a la sortida de la Mitja, ja feia 5 minuts que havia començat !! Ha sortit puntualíssima, o millor dit, segurament abans d'hora. Potser la sortida del Quart s'ha retrassat una mica i tot s'ha anat acumulant... Hem seguit al mateix ritme de 5,25-5,30. Hem trigat un quilòmetre i mig en atrapar el cotxe escombra amb l'últim corredor. Aleshores m'he posat a comptar quants corredors anàvem passant. Un entreteniment com un altre. La segona volta al circuit l'hem fet una mica més ràpida que la primera, al voltant d'1 minut i escaig més depressa. Aleshores jo he accelerat una mica la marxa per fer una tercera volta una mica més alegre. L'Arcadi ha seguit al mateix ritme i ha completat les tres voltes mantenint-se a 5,30, just el què volia fer i sense molèsties. Jo he acabat la mitja en 1h 52m i 30s, a un ritme de 5,19, sensiblement més ràpid que el Quart, i també sense molèsties al calcani. Per tant, prova-test molt satisfactòria ! Ah... he comptat corredors superats fins el final. N'he passat 289 segons la classificació oficial. A mí me n'havien sortit uns 320. M'hauré descomptat... Diumenge que vé toca el 10.000 que més cops he fet: el de Sant Antoni, a Barcelona. Serà l'edició número 40 de la prova, la cursa del Conesa.