dimarts, 2 de gener de 2018

No sempre es pot aconseguir

      Ja hi comptava. No veia factible tornar a fer MMA a la cursa dels Nassos, tal com havia fet al 2016 i tal com havia fet al 2015, en aquell cas, a la Sant Silvestre Barcelonesa de Sant Cugat del Vallès. Al 2017 era excessiu després de la tralla en curses que m'havia empescat l'última setmana de l'any. L'objectiu era una mica més modest.: baixar dels 45 minuts. Arribar als 44,11 (MMA del 2017) em semblava una quimera. Igual que fa un any, vaig poder sortir molt endavant gràcies al dorsal VIP que em va facilitar l'organització.  No vaig trigar ni 3 segons en passar per sota de l'arc de sortida. Tot plegat, magnífic. Els 2 primers quilòmetres els vaig passar en 8m i 8 segons (4,04 de promig) Un ritme sensacional, però impossible que l'aguantés. Però vaig pensar que el què calia era intentar anar el més ràpid possible. Durant els primers 3 quilòmetres em passava força gent. Lògic. Jo havia sortit molt endavant, i darrera meu hi havia molts corredors més ràpids. Poc a poc em vaig anar trobant a la meva posició natural. I vaig poder córrer amb molta comoditat. Vaig passar el 5.000 en 22,34, per tant la MMA estava pràcticament descartada. I la marca del 2016 a Nassos, encara més (42,57). Cap problema. Com explico, ja hi comptava. Vaig donar tot el què vaig poder i el segon 5 mil em va sortir un pelet més ràpid (22,30). En total, doncs, 45m 04s, molt a porop de l'objectiu de baixar dels 45 minuts. No puc estar satisfet, però no em sembla un mal registre ateses les circumstàncies. L'important es poder continuar corrent i sumant curses.
A la dreta de tot, amb el pitrall vermell i gorra de W2W negre, i samarreta verd-groc
     L'any 2018 el començaré el 7 de gener a la cursa de Reis de Cornellà de Llobregat. El 14 de gener faré el quart de marató i la mitja de Sitges, en total, quasi 32 quilòmetres; el dia 21 no faré cap cursa i el 28 de gener, primera gran cita de l'any: la Marató de Tarragona. Seguim.