diumenge, 25 d’agost del 2013

Els 10 Km de Ripollet: la clàssica de la fi de les vacances

El pas pel Km. 5 (Foto:  Wai-Shan)
Ja tornem a ser a lloc ! Com és habitual després d'uns dies fora de vacances, he reaparegut als 10 Km de Ripollet, encara que de fet, enguany no es podria parlar de reaparició perquè aquest mes d'agost ja porto 3 curses i dissabte que ve en tinc prevista encara una quarta. La cursa de Ripollet és força dura perquè normalment fa molta calor. Avui, però, no ha estat així. Escassament estàvem a 20 graus, una temperatura de luxe per còrrer. Són dues voltes a un circuit de 5 Km que és exigent, amb pujades que deu n'hi do, especialment la del començament  que es torna a fer, lògicament, a meitat de cursa. He sortit força al darrera perquè volia anar remuntant posicions. Com acostumo a fer, he anat creant-me petits objectius per mirar de rendir al màxim. El cert és que porto tota la setmana dormint molt poc ja que tinc el coll ben irritat i em passo les nits, especialment, tossint. Aquesta nit passada, no he aconseguit adormir-me fins més enllà de les 3 i m'he llevat a dos quarts de 7. A més he dormit al sofà, per a no molestar la meva dona, que, de retruc tampoc no podia descansar per culpa de la meva molesta i sonora tos.
Davant del pavelló que duu el nom de l'esportista ripolletenc més conegut: Joan "Txitxi" Creus 
  Amb tot, pensava que podria baixar dels 45m. M'he quedat força a prop: 45m 8s. Tenint en compte les circumstàncies, no em puc queixar. I més encara a l'observar les marques que he fet altres anys. He corregut 6 vegades a Ripollet i al 2009 vaig fer el millor registre (43,31). De les altres 5 participacions, només en una  ho vaig fer millor que avui (44,50 al 2010). O sigui que, com dic gairebé sempre, qui no es conforma és ben bé perquè no vol.
 
Feia temps que no coincidia en una cursa amb el meu germà Manuel i l'Arcadi
La pròxima cita seran els 10 Km de la Cocollona de Girona, dissabte 31 d'agost, a les 10 de la nit. Una més de les curses nocturnes que s'han posat de moda enguany


dilluns, 12 d’agost del 2013

8 Km Nocturns de Figueres

Les vacances tenen com a característica que tot es relaxi, ni que sigui una mica. És per això que ahir no vaig fer el meu habitual post del cap de setmana. Espero que ho sapigueu entendre i em disculpeu. El cas és que dissabte vaig còrrer la 3a edició de la cursa nocturna de Figueres, Iris Night Run, organitzada per Diversport, en suport de la lluita contra el càncer de mama. Començava a les 10 de la nit i calia còrrer amb un frontal perquè una part del recorregut es feia per un lloc sense cap mena d'enllumenat. 250 corredors vam sortir de la Rambla de Figueres. Les llambordes que hi ha a molts carrers de la ciutat molts intentàvem evitar-les passant, quan podiem, per les voreres. Immediatament després de la sortida veig que pocs metres davant meu hi ha la triatleta Aida Pintó. Porta un bon ritme que penso que em pot anar bé. Cap el quilòmetre 1,5 em poso a la seva alçada. Anem clarament per sota de 4m/km. Per a mi és molt ràpid. Massa. Però el món està fet pels agosarats. Em trobo bé i fins i tot m'atreveixo a deixar-la darrera. Amb dos... !  Una mica més endavant, potser cap el Km 3, més o menys, m'avança com una moto l'atleta crec que francesa, Florence Fetrier. Té un còrrer econòmic però efectiu. Com que ja vaig llançat, m'hi enganxo.

Més que un corredor semblo un miner...
Bé, ho intento. En pocs centenars de metres inexorablement se'm va escapant. Alhora observo que no para de mirar al darrera. Està clar el que fa. Intenta controlar l'Aida que, per tant, dedueixo que està molt a prop darrera meu. Tornem a passar per la zona de sortida i arribada a la Rambla. Instants abans l'Aida ja m'havia passat. Comentem breument la duresa del circuit fins el moment i enfilem un carrer de notable pendent. Aquí no la puc seguir de cap de les maneres i en pocs minuts la perdo de vista. Comença una nova cursa per a mi. Es tracta, com sempre, de fer-ho el millor possible amb petits objectius parcials. La zona fosca la vaig passar raonablement bé, sense poder passar cap corredor, això sí. I a mi me'n van passar 2. Zona d'avituallament. Em diuen que és la meitat del recorregut. Miro el crono i veig que portem 24 minuts. Em dic que no pot ser, no vaig tant lent. Impossible. M'aniria als 48 minuts mínim, quan jo comptava fer 33-34m. Finalment arribo a meta en 34m i 10s, el 40è de la general, 4t de la meva categoria -hi havia 15 atletes masculins de més de 50 anys- a un ritme de 4,17 el Km. Tenint en compte els desnivells, la part sense enllumenat i les llambordes, no m'és un mal registre, diria. L'Aida Pintó finalment va superar la Florence Fetrier per 5 segons i per tant va guanyar la prova en la categoria femenina, amb un temps de 32m i 36s. Em va treure 1m 35s. Segons em va dir l'Aida, la seva rival va enfonsar-se notablement en la part final de la cursa. També va còrrer l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, que va baixar clarament dels 60 minuts, (56m 57s) que era el seu objectiu, i estava molt satisfeta. Una alcaldessa esportista, bon exemple ! El vencedor absolut va ser l'Enric Roura amb un registre de 26m 17s, treient-li 2m i 4s al segon classificat.
  Pròxima cita, els 10 Km de Ripollet, el 25 d'agost.  



dilluns, 5 d’agost del 2013

Vielha, una altra cursa nocturna

En ple esforç
He estat al cap de setmana a Vielha per còrrer dissabte la 1era cursa nocturna de la Vall d'Aran, 10 quilòmetres pels carrers de Vielha, bàsicament, amb sortida a les 9 de la nit. Un encert, aquesta cursa, perquè la data fa que la capital aranesa estigui ben plena d'estiuejants. El centre estava ben ple d'aficionats, seguidors, amics, familiars dels corredors, i el cert és que feia goig còrrer-hi. Uns 400 participants. Sortida molt ràpida, en baixada, amb una certa perillositat. Per sort no va passar res, però si la cursa augmenta de participants, potser caldrà buscar una altra ubicació per a la sortida, almenys. Per evitar possibles caigudes. La cursa és força trencacames, però ja és normal. A la Vall d'Aran, què menys...! Bàsicament hi havia 5 pujades que es convertien en 10, al ser un circuit de 5 Km al qual se li feien dues voltes. En la primera pujada --llarga i no massa empinada-- ja vaig superar a totes les noies, excepte a la primera. La veia, però massa lluny. A mesura que avançava la cursa veia que potser podria intentar atrapar-la, però el cert és que a les baixades se m'escapava una mica. Al pas pel Km 5 vaig veure que difícilment baixaria dels 45 minuts. Em va estranyar, perquè em veia en un bon ritme, inferior als 44 minuts... El cas és que a la segona volta, al tornar a passar per la primera pujada llarga i constant vaig aconseguir posar-me a només tres segons de la Raquel, que així és deia la meva rival. Vaig pensar que la feina ja estava feta. Error ! A la segona pujada es va tornar a distanciar. La tornava a tenir a 7-8 segons per davant. Però estàvem al km 5,5-6 i encara hi havia temps per a tornar a intentar-ho. Ho vaig aconseguir ben poc després, en una zona amb un corriolet, just després del pas pel pàrquing gran que hi ha al costat del riu Garona. A partir d'aquell moment es tractava de no deixar que m'atrapés, i, per tant, augmentar el ritme per distanciar-la. Objectiu complert. vaig arribar a la meta en 45m i 5s i la Raquel va entrar uns segons darrera meu. El meu temps, dolent, però quan vaig veure que el forerunner em marcava 10,4 Km, com a altres corredors, ho vaig entendre. Per tant un promig de 4,20 el Km, no està malament, pensant en el nombre de pujades que hi havia. El triomf final va ser pel Jaume Leiva, que va fer 34m.
La Dra Puentes és de la Vall d'Aran. Amb el seu home i el seu nebot


Una volteta per Montagarri
   La cursa, perfectament organitzada, només es pot dir que va ser un èxit complet. No només per la gent que va reunir, sinó també per l'ambient que s'hi va crear. Una felicitació pel Xavi i el Marc, els dos membres de l'equip de l'organització amb els quals vaig estar en contacte. Em van tractar de meravella i ens ho vam passar genial !.
   Com que sembla que estan de moda les curses nocturnes, dissabte que ve, 10 d'agost,  faré la 3a edició de la Iris Nocturna de Figueres, de 8m Km i solidària contra el càncer de mama. Si esteu per la zona, no us la perdeu !!