8 Km Nocturns de Figueres

Les vacances tenen com a característica que tot es relaxi, ni que sigui una mica. És per això que ahir no vaig fer el meu habitual post del cap de setmana. Espero que ho sapigueu entendre i em disculpeu. El cas és que dissabte vaig còrrer la 3a edició de la cursa nocturna de Figueres, Iris Night Run, organitzada per Diversport, en suport de la lluita contra el càncer de mama. Començava a les 10 de la nit i calia còrrer amb un frontal perquè una part del recorregut es feia per un lloc sense cap mena d'enllumenat. 250 corredors vam sortir de la Rambla de Figueres. Les llambordes que hi ha a molts carrers de la ciutat molts intentàvem evitar-les passant, quan podiem, per les voreres. Immediatament després de la sortida veig que pocs metres davant meu hi ha la triatleta Aida Pintó. Porta un bon ritme que penso que em pot anar bé. Cap el quilòmetre 1,5 em poso a la seva alçada. Anem clarament per sota de 4m/km. Per a mi és molt ràpid. Massa. Però el món està fet pels agosarats. Em trobo bé i fins i tot m'atreveixo a deixar-la darrera. Amb dos... !  Una mica més endavant, potser cap el Km 3, més o menys, m'avança com una moto l'atleta crec que francesa, Florence Fetrier. Té un còrrer econòmic però efectiu. Com que ja vaig llançat, m'hi enganxo.

Més que un corredor semblo un miner...

Bé, ho intento. En pocs centenars de metres inexorablement se'm va escapant. Alhora observo que no para de mirar al darrera. Està clar el que fa. Intenta controlar l'Aida que, per tant, dedueixo que està molt a prop darrera meu. Tornem a passar per la zona de sortida i arribada a la Rambla. Instants abans l'Aida ja m'havia passat. Comentem breument la duresa del circuit fins el moment i enfilem un carrer de notable pendent. Aquí no la puc seguir de cap de les maneres i en pocs minuts la perdo de vista. Comença una nova cursa per a mi. Es tracta, com sempre, de fer-ho el millor possible amb petits objectius parcials. La zona fosca la vaig passar raonablement bé, sense poder passar cap corredor, això sí. I a mi me'n van passar 2. Zona d'avituallament. Em diuen que és la meitat del recorregut. Miro el crono i veig que portem 24 minuts. Em dic que no pot ser, no vaig tant lent. Impossible. M'aniria als 48 minuts mínim, quan jo comptava fer 33-34m. Finalment arribo a meta en 34m i 10s, el 40è de la general, 4t de la meva categoria -hi havia 15 atletes masculins de més de 50 anys- a un ritme de 4,17 el Km. Tenint en compte els desnivells, la part sense enllumenat i les llambordes, no m'és un mal registre, diria. L'Aida Pintó finalment va superar la Florence Fetrier per 5 segons i per tant va guanyar la prova en la categoria femenina, amb un temps de 32m i 36s. Em va treure 1m 35s. Segons em va dir l'Aida, la seva rival va enfonsar-se notablement en la part final de la cursa. També va còrrer l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, que va baixar clarament dels 60 minuts, (56m 57s) que era el seu objectiu, i estava molt satisfeta. Una alcaldessa esportista, bon exemple ! El vencedor absolut va ser l'Enric Roura amb un registre de 26m 17s, treient-li 2m i 4s al segon classificat.
  Pròxima cita, els 10 Km de Ripollet, el 25 d'agost.