dilluns, 5 d’agost de 2013

Vielha, una altra cursa nocturna

En ple esforç
He estat al cap de setmana a Vielha per còrrer dissabte la 1era cursa nocturna de la Vall d'Aran, 10 quilòmetres pels carrers de Vielha, bàsicament, amb sortida a les 9 de la nit. Un encert, aquesta cursa, perquè la data fa que la capital aranesa estigui ben plena d'estiuejants. El centre estava ben ple d'aficionats, seguidors, amics, familiars dels corredors, i el cert és que feia goig còrrer-hi. Uns 400 participants. Sortida molt ràpida, en baixada, amb una certa perillositat. Per sort no va passar res, però si la cursa augmenta de participants, potser caldrà buscar una altra ubicació per a la sortida, almenys. Per evitar possibles caigudes. La cursa és força trencacames, però ja és normal. A la Vall d'Aran, què menys...! Bàsicament hi havia 5 pujades que es convertien en 10, al ser un circuit de 5 Km al qual se li feien dues voltes. En la primera pujada --llarga i no massa empinada-- ja vaig superar a totes les noies, excepte a la primera. La veia, però massa lluny. A mesura que avançava la cursa veia que potser podria intentar atrapar-la, però el cert és que a les baixades se m'escapava una mica. Al pas pel Km 5 vaig veure que difícilment baixaria dels 45 minuts. Em va estranyar, perquè em veia en un bon ritme, inferior als 44 minuts... El cas és que a la segona volta, al tornar a passar per la primera pujada llarga i constant vaig aconseguir posar-me a només tres segons de la Raquel, que així és deia la meva rival. Vaig pensar que la feina ja estava feta. Error ! A la segona pujada es va tornar a distanciar. La tornava a tenir a 7-8 segons per davant. Però estàvem al km 5,5-6 i encara hi havia temps per a tornar a intentar-ho. Ho vaig aconseguir ben poc després, en una zona amb un corriolet, just després del pas pel pàrquing gran que hi ha al costat del riu Garona. A partir d'aquell moment es tractava de no deixar que m'atrapés, i, per tant, augmentar el ritme per distanciar-la. Objectiu complert. vaig arribar a la meta en 45m i 5s i la Raquel va entrar uns segons darrera meu. El meu temps, dolent, però quan vaig veure que el forerunner em marcava 10,4 Km, com a altres corredors, ho vaig entendre. Per tant un promig de 4,20 el Km, no està malament, pensant en el nombre de pujades que hi havia. El triomf final va ser pel Jaume Leiva, que va fer 34m.
La Dra Puentes és de la Vall d'Aran. Amb el seu home i el seu nebot


Una volteta per Montagarri
   La cursa, perfectament organitzada, només es pot dir que va ser un èxit complet. No només per la gent que va reunir, sinó també per l'ambient que s'hi va crear. Una felicitació pel Xavi i el Marc, els dos membres de l'equip de l'organització amb els quals vaig estar en contacte. Em van tractar de meravella i ens ho vam passar genial !.
   Com que sembla que estan de moda les curses nocturnes, dissabte que ve, 10 d'agost,  faré la 3a edició de la Iris Nocturna de Figueres, de 8m Km i solidària contra el càncer de mama. Si esteu per la zona, no us la perdeu !!

1 comentari:

Raúl Muñoz ha dit...

Aquestes curses que permeten combinar esport i turisme m'encanten. I només 400 persones és un nombre fantàstic per córrer sense agobiar-se.