diumenge, 28 de maig del 2017

Segona vegada que faig la cursa DIR Diagonal

És una cursa de les que paga la pena fer-la pel recorregut que té. Per un dia, millor dit, per unes hores, el corredors podem practicar el nostre esport pel bell mig de la Diagonal de Barcelona. La cursa surt del Palau Reial i acaba a la façana litoral. 10 km que, lògicament, són en lleuger descens, i per tant, les marques no s'han d'homologar. En qualsevol cas, és un autèntic luxe poder córrer per una dia per la Diagonal.
L'Helena, amb el 012.  No podia ser d'una altra manera !
 Igual que vam fer fa 4 anys, l'Arcadi i jo hem quedat a l'estació del metro de Selva de Mar per anar amb el subterrani fins la sortida. Hem quedat a dos quarts de 8, una hora abans del tret de sortida, i hem arribat tot just 5 minuts abans de l'inici. Fa 4 anys vaig acabar amb un registre de 41m i 15s. La meva idea avui era acostar-me als 43m. Al poc de donar la sortida el primer objectiu ha estat atrapar a les llebres de 45m, que han sortit una mica per davant meu. Quan m'he posat a 4,25 he vist que no les atrapava. Això vol dir que anaven un pèl més ràpid del què els tocava. Aleshores m'he posat a 4,15 i a l'alçada de la Plaça Francesc Macià --km 1,5, més o menys--, per fi les he atrapades. Les he tingut trepitjant-me els talons una bona estona. He hagut d'espabilar de veritat quan una de les llebres sí que m'ha atrapat. He tornat a accelerar i he pogut arribar a meta clarament per davant: 44m 28s. Millor marca de l'any --no homologable donat el descens que té la cursa-- i lluny del sub44 que pretenia. És el què hi ha. A l'acabar la cursa m'he trobat el Jordi Sanuy, company de la redacció d'esports de TV3, que té un blog de cinema fantàstic, per cert,  i l'Helena Garcia Melero, també companya a TV3.
  Diumenge que ve no faré cap cursa ja que estaré d'speaker a la cursa de Martorell (10Km) i segurament dilluns 5 de juny faré els 10km dels Blaus, a Barcelona. Veurem.

dilluns, 22 de maig del 2017

Una cursa amb pocs corredors

Abans de començar la cursa
Diumenge vaig córrer la 2a edició de la cursa solidària de La Mina, a Barcelona. Hi havia versions de 5 i de 10 quilòmetres. Em va donar la sensació a la sortida que érem pocs corredors. Una sensació que després es va confirmar absolutament. El recorregut era molt pla, passant diverses vegades pel riu Besòs i creuant-lo per dos ponts. Els ponts suposaven pràcticament les úniques rampes del recorregut. Per un error d'un control en un encreuament, la primera volta va ser més curta, uns 4.500 metres, aproximadament. L'organització va reaccionar molt ràpidament i, en la segona volta van allargar el circuit per tal de compensar l'errada de la primera volta. Em va semblar molt bé i els felicito perquè no ha de ser gens senzill canviar un circuit quan la cursa ja està en marxa. Degut a la baixa participació, ens vam trobar que a la segona volta, ja sense els corredors dels 5 quilòmetres, corríem gairebé sols. Vaig acabar amb 45m i 47s. Un registre que vaig donar per bo. Baixar dels 46m per a mi ara és un temps correcte. Em moc al voltants dels 45m en un 10.000.
La cursa ho té tot per a ser més concorreguda: pavelló al costat de la sortida/meta; vestuaris, dutxes, cronometratge, speaker animat, recorregut molt pla, com deia... Aleshores no s'entén perquè només 44 corredors van acabar el 5.000 i 39 més el 10.000. En total, 83 corredors. Una xifra baixíssima. Mai no havia estat en una cursa amb tant poca participació. Vaig acabar en el lloc 15. El guanyador va invertir 36m 28s en completar-la. Perquè tan pocs participants ? Per l'estigma que persegueix el barri de La Mina de conflictiu o insegur ? No ho sé, però em va saber greu, la veritat, perquè segur que la cursa es va organitzar amb tota l'estimació del món. L'any que ve, si puc, tornaré a córrer aquesta cursa. Aviam si serem més corredors.  
  Aquest diumenge 28 de maig, faré la Cursa DIR de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La versió 10 km.  

dimarts, 16 de maig del 2017

Content a Vilanova i la Geltrú

Les llebres de 45m, just darrera meu (Foto: Gabriel Miquel)
Diumenge vaig córrer els 10 km de Vilanova i la Geltrú. Recorregut molt planer en un circut de 5km al qual es feien dues voltes. Erem poquets i vaig poder sortir força endavant.
Vaig sortir rapidet, fent els dos primers quilòmetres a 4,20 i 4,21. Les llebres de 45m (ritme 4,30) les tenia, lògicament, endarrera. Tres quilòmetres consecutius (del 3 al 5) a 4,32 van fer que les llebres em trepitgesin els talons. Cap el 7,5 i em van passar. No las vaig poder seguir. A aquelles alçades de la cursa, ja havia atrapat l'Emi Vaquero, l'incombustible atleta veterana de 65 anys, amb un munt de participacions i medalles en europeus i mundials a totes les distàncies, a la qual feia molt que no veia en cap cursa. Em va costar molt atrapar-la, però al final li vaig poder treure uns 30 segons a la meta. El meu objectiu era millorar el registre de la setmana anterior a Bombers. No era complicat donada la mediocritat de la marca d'aquell dia. Al final, a Vilanova vaig acabar en 45m i 16s, un registre que ja s'acosta a on estic ara, que és entre 44 i 45 minuts. La cursa ben organitzada; els quilòmetres marcats; el dia va acompanyar; caloreta, però soportable; poc o gens de vent. Cursa recomenable de totes totes.
Bona cursa, a Vilanova i la Geltrú
 No vull oblidar-me de dir que també va córrer aquest diumenge --no a Vilanova, sinó a Badalona--, la cursa del Dimoni (10km, també) el meu company de feina a esports de TV3, l'Agustí Alavés. L'Agustí és un gran expert en futbol internacional i a més l'explica de meravella. Seguiu-lo a l'Esport3. Us encantarà. Va debutar a Badalona després d'haver-se posat en forma de manera brillant. Benvingut, Agustí, al món dels bojos del córrer !
Un crack, l'Agustí Alavés

Aquest diumenge estrenaré cursa. Correré a La Mina. Mai no l'he feta. 10 km. Aviam com va.

dilluns, 8 de maig del 2017

He tornat a la cursa de Bombers

A Bombers (Foto: Gabriel Miquel)
  Feia 3 anys que no la corria. Una cursa, la de Bombers, que vaig córrer en la seva primera edició, al 1999. Després l'he disputada unes quantes vegades. Fins a 9, comptant aquesta última edició. Només començar ja vaig veure que no seria un dia en què faria un bon crono. Tot i haver buidat la bufeta diverses vegades abans de començar, el donar-se el tret de sortida, de seguida vaig notar que tenia líquid. I em neguitejava enormement. Abans del km. 1 vaig haver de fer una aturada tècnica per solucionar el problema. 40 segons ben bons perduts. Abans de l'aturada, la llebre de 45m ja m'havia superat. No vaig tenir temps de comprovar si l'hauria pogut seguir. El cas és que vaig passar el km 5 en 24,37, un temps molt discret. La idea que havia tingut d'intentar atrapar a llebre de 45m (4,30/km) estava ja descartada des de feia estona. Objectiu, doncs, baixar dels 47m. Havia de córrer força en la segona part per aconseguir-ho. Ho vaig intentar però no era capaç d'anar ràpid, ni tan sol en els trams amb tendència a baixar.  4,39-34-47... Lluny dels 4,30 que hauria estat òptim. Al final vaig acabar en 47m i 39s. Marca molt discreta, de fet, la pitjor de totes les meves participacions a Bombers. És el què hi ha. Després, a treballar, i a la tarda vaig locutar el resum de la cursa per l'Esport3. El reportatge el podeu visionar AQUÍ.


    Diumenge que ve, els 10km de Vilanova i la Geltrú. Aviam si ho faig una miqueta millor en quant a registre. A fe que ho intentaré ! Els de TV3 donem tot el nostre suport a aquesta cursa !
Imma Casares
Àlex Castells
Xavier Valls

Jordi Sanuy
El "Menda"

dimecres, 3 de maig del 2017

Una mica Tortuga

A poc de la sortida (Foto: Carles Cat)
 Feia molts anys que tenia ganes de córrer la cursa de Fons de Les Tortugues de La Garriga, que es fa cada 1 de maig. Per una raó o altra, mai no hi havia pogut anar. Finalment al 2017 va arribar l'oportunitat per a fer-la. Després d'estar una setmana sense córrer ni un metre ja que he estat transmetent el Barcelona Open Banc Sabadell (el "Godó" ) i m'era impossible córrer, la reaparició va ser a La Garriga. Cursa de 14 quilòmetres, si bé el meu GPS em va indicar 14,32. Gran ambient en una matinal atlètica amb curses per a totes les edats. Amb l'Arcadi vam sortir molt endarrerits i vam fer els primers 7 quilòmetres petant la xerrada. Als dos ens anava bé anar molt suau; ell perquè diumenge dia 7 corre la marató de Ginebra i jo perquè portava molts dies sense córrer. Al voltant del km 7,5, una rampota molt empinada i força llarga ens va acabar separant. L'Arcadi arrossega molèsties a tendó d'Aquil·les i no va voler forçar. Jo em vaig trobar molt bé i vaig anar fent. Encara quedaven algunes pujades abans de tornar a La Garriga. Al final vaig entrar en 1h 21m i 36s, un registre moooolt modest, però que em va permetre gaudir dels paisatges i d'un recorregut molt amè i variat. Està clar que els curses es gaudeixen de veritat quan vas a un ritme molt tranquil. I va ser el cas. L'Arcadi va entrar a meta 3 minuts després.


Bona foto, Carles Cat !
  Després em vaig quedar a acompanyar l'Arcadi mentre firmava llibres del seu "La Volta al món en 80 maratons". En va vendre i firmar un bon grapat !

L'Arcadi en plena feina d'autor !



Molta gent em diu que m'animi a escriure un llibre...
Aquest diumenge tornaré a fer una cursa multitudinària: la Cursa de Bombers. 10 Km per Barcelona.