Una cursa amb pocs corredors

Abans de començar la cursa

Diumenge vaig córrer la 2a edició de la cursa solidària de La Mina, a Barcelona. Hi havia versions de 5 i de 10 quilòmetres. Em va donar la sensació a la sortida que érem pocs corredors. Una sensació que després es va confirmar absolutament. El recorregut era molt pla, passant diverses vegades pel riu Besòs i creuant-lo per dos ponts. Els ponts suposaven pràcticament les úniques rampes del recorregut. Per un error d'un control en un encreuament, la primera volta va ser més curta, uns 4.500 metres, aproximadament. L'organització va reaccionar molt ràpidament i, en la segona volta van allargar el circuit per tal de compensar l'errada de la primera volta. Em va semblar molt bé i els felicito perquè no ha de ser gens senzill canviar un circuit quan la cursa ja està en marxa. Degut a la baixa participació, ens vam trobar que a la segona volta, ja sense els corredors dels 5 quilòmetres, corríem gairebé sols. Vaig acabar amb 45m i 47s. Un registre que vaig donar per bo. Baixar dels 46m per a mi ara és un temps correcte. Em moc al voltants dels 45m en un 10.000.

La cursa ho té tot per a ser més concorreguda: pavelló al costat de la sortida/meta; vestuaris, dutxes, cronometratge, speaker animat, recorregut molt pla, com deia... Aleshores no s'entén perquè només 44 corredors van acabar el 5.000 i 39 més el 10.000. En total, 83 corredors. Una xifra baixíssima. Mai no havia estat en una cursa amb tant poca participació. Vaig acabar en el lloc 15. El guanyador va invertir 36m 28s en completar-la. Perquè tan pocs participants ? Per l'estigma que persegueix el barri de La Mina de conflictiu o insegur ? No ho sé, però em va saber greu, la veritat, perquè segur que la cursa es va organitzar amb tota l'estimació del món. L'any que ve, si puc, tornaré a córrer aquesta cursa. Aviam si serem més corredors.  

  Aquest diumenge 28 de maig, faré la Cursa DIR de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La versió 10 km.