Les Santes de Mataró

He pogut superar el drac; però m'ha costat força (Foto: Blogmaldito)

Tercer cop que faig la cursa de Les Santes de Mataró. Ja tinc clar que la pròxima vegada que la faci no seré capaç de baixar dels 30 minuts. Enguany he fet 29:54. Pels pèls. Pensava que igual faria un minutet menys, però no ha estat possible. 3.000 corredors en una sortida que ja es queda petita, però sobretot els dos primers quilòmetres passa per carrers que són massa estrets. És un recorregut favorable en la primera part però no ho he pogut aprofitar a l'haver-me de frenar constantment per a no xocar amb ningú. I és que he sortit molt endarrerit. Potser un pèl massa. Els parcials: 5,46 el primer Km i 5,21 al segon. A l'haver baixada, eren per anar més ràpid. La pujadota del 4, quan ja venies de la del 3, han rematat un registre discret. És una cursa de la qual no pots esperar fer un bon registre. Fa 3 anys la vaig fer i al 2008, també. Aleshores vaig fer 22 minuts. Al 2023 vaig trigar-ne 27.

Encarant la meta (Foto: Salva Carbonell)

Descans actiu

La meta al Parc de la Marina de Viladecans (Foto: Carlos Sánchez)

 Com que aques dies fa una calor de nassos estic fent el descans actiu de temporada. Des del 20 de juny tan sols he corregut  5 dies i mai superant la mitja hora, tret de la Cursa Dani del 4 de juliol, que eren 10 km. Aquesta setmana vaig córrer dilluns 6, 29 minuts i dissabte 11 he fet la Sansi de Viladecans. 5 km. Ha fet una xafogor terrible. Des de la sortida m'he enganxat a la llebre de 5m/km. Podia aguantar el ritme prou bé. Fins i tot una mica abans del km 2, l'he deixada una mica enrera. No m'he pogut anar del tot i he arribat a la meta just per davant de la llebre. En total, 24 minuts i 52 segons. No estava per anar més ràpid. Fins i tot en l'últim quilòmetre se m'ha passat pel cap plegar. El pensar que després m'enfadaria amb mi mateix si ho feia, m'ha fet tirar fins el final. En definitiva, una altra cursa al sarró, i superant l'Elena Segura, cosa que no m'és gens fàcil d'aconseguir.

Amb en Josep Lluiís Blanco, l'organitzador, i la Carme Ballesteros, guanyadora de la categoria F55

Canícula

Pels carrers de Vilassar. Amb la cara, pagava (Foto: organització)

La calor que estar fent aquest estiu és espectacular. Ara un dia que estem a 35 graus és un dia de poca calor! Bé, el cas és que amb aquestes calorades, molt millor no córrer. L'aturada estiuenca en part la faig, també, per això. 

10 dies després de l'última cursa, o sigui el 30 de juny, vaig decidir sortir a córrer una mica. Tenia el cuquet, i també algun quilet afegit. Només van ser 20 minutets, cap al tard. Moltíssima calor. Un parell de dies després vaig fer el mateix: cap al tard i en aquest cas, 25 minuts. Em vaig trobar molt a gust. Més que suficient per fer la cursa Dani, a Vilassar de Mar; 10 Km començant a un quart de 10 de la nit. Evidentment, sense cap pressió. Era la primera vegada que la feia, aquesta cursa

El cert, però, és que em vaig trobar molt bé els primers quilòmetres, segurament pels descans actiu dels últims 14 dies. Vaig passar els primers 4 Km per sota de 5:06 de promig. Vaig pensar que això em podia permetre baixar dels 52 minuts, cosa que hauria estat una gran marca per a mi. 

El poc entrenament em va acabar passant factura. Els darrers 6 km vaig anar considerablement més lent i vaig acabar en 53:28, que vaig donar, però,  per bó. Penso que un 10K a l'hivern, amb entrenaments normals i un recorregut planer, podré acostar-me als 50 minuts. Ja ho veurem.

Seguiré aquest juliol fent descans actiu. Aquesta setmana només he corregut un dia. 29 minuts. I dissabte faré el 5K de Viladecans, de la Sansi. Amb tranquilitat.