Comença l'última setmana !!!!!

Ja entrem en la setmana més esperada pels maratonians catalans: la setmana de la Marató de Barcelona. Diumenge 6 de març és el gran dia. Serem 15.000 corredors. Una autèntica passada. És fabulós formar part d'aquesta gran família... que no para de crèixer !! Si algú ens hagués dit al 2005, quan es va suspendre la prova perquè agonitzava amb escassament 3.500 participants, que en 6 anys arribariem als 15.000, no ens ho hauriem cregut.

Està clar que les coses s'han fet bé. Sinó, és impossible un creixement tant ràpid en tan poc de temps. Felicitats als responsables !

Pel que fa a mí, ja ho he explicat abastament. La idea que tenia de sortir a buscar 3h 15m ja fa dies que l'he descartada perquè per diverses raons no he pogut entrenar com hauria calgut per aspirar a aquest registre. L'objectiu serà 3h 30m, tenint en ment les 3h 28m que l'Arcadi ha fet avui a Tòquio. Salut per tothom i a gaudir de la Marató !! Ah! I si no correu, veniu a animar-nos, especialment a del Km 30 al 34. Ajudeu-nos a superar el Mur!!

És el que hi ha....

Per què han reduit el límit de velocitat a les autopistes,, que si no....

Torno a casa... del gran Mingu !!

Només així es pot qual.lificar el fet que a partir d'ara correré amb l'equip Adidas Domingo Catalan. El Mingu és molt gran. Em va trucar per oferir-me material i còrrer pel seu equip, com ja havia fet quan vaig començar en aquesta --diuen alguns-- bogeria de patejar l'asfalt i el que faci falta. La situació de crisi econòmica ha fet que les marques no puguin oferir material. Els dos últims anys he estat amb Asics, que s'han portat meravellosament bé amb mí, tot sigui dit. M'han donat moltíssim material. Aquest any, però, no ha pogut ser. Ho entenc i no els ho recrimino. Faltaria més. Com dic, s'han portat molt bé amb mí aquests dos darrers anys.

El Mingu és un tipus especial. Els corredors de fons d'arreu del món li tenim devoció, no només pels grans èxits esportius que té al seu palmarès, sinó per la seva immensa humanitat. És desprès. Mai no té un no per a ningú. Sempre està disposat a ajudar. A tothom i en tot. Un gran tipus. Quan fa uns anys li vaig dir que fitxava pel California Sports, em va animar a fer-ho. Una altra persona s'hauria enfadat fins i tot potser amb raó, ja que desertava després del bé que m'havia tractat, donant-me material cada any. Mai no ha tingut una mala cara per a mí i crec que per a ningú. Quan em va trucar ara per oferir-me tornar al club, no podia fallar. Li devia. Almenys així ho sento. No guanyaré mai cap cursa, no faré cap podi, no faré cap gran marca, però portaré el nom del club amb molt d'orgull. És el que puc oferir, que és molt poc al costat del que em dóna el Mingu.

Moltes gràcies, Mingu. Tú sí que ets un autèntic crack !!

Una altra cursa que em perdo...

Tranquils ! No parlo de la Marató de Barcelona. Em refereixo als 10 Km de Sant Boi, d'aquest diumenge. Ja estava inscrit, però no podré anar-hi. Un company s'ha posat malalt i l'hauré de susbtituïr, diumenge. Em seria incompatible per horari amb la cursa, una de les que més m'agraden, ja que és just la setmana abans de la marató i aquesta ja sura en l'ambient.
Aniré a còrrer aquest vespre, demà dissabte al matí, i diumenge, també al matí, abans d'anar a treballar.
Estem a una setmaneta de la Marató !!!

Test a la Mitja de Balaguer: raonablement bé.

No havia corregut mai la Mitja de Balaguer. No sóc amant de fer molts quilòmetres per a còrrer una cursa que no sigui una marató. En aquest cas, com ha quedat explicat en entrades anteriors, he hagut de fer una exepció pensant en la Marató de Barcelona, ja que només falten dues setmanes. Pels motius que ja he explicat abastament en entrades anteriors, vaig molt curt de quilòmetres i avui ha quedat palesat. Crec que he encertat al sortir a totes per a poder calibrar on em trobo. Si hagués sortit a ritme de marató, potser m'hauria enganyat a mí mateix... D'entrada m'he trobat força bé i els primers Km de pujadeta els he fet molt alegrement, a ritme de 4,25. Això vol dir que si en la tornada mantenia el tipus, podria fer-los en 4,10 i acostar-me als 90m. En cap cas, però, he pensat que podria fer una marca com aquesta. En un 10.000 igual pots enganyar el cos, però en una mitja o en una marató, això no serveix. Tant entrenes, tant vals. He entrenat poc, valc menys. Es tractava de provar-me, com deia. He estat capaç d'arribar fins els Km 14 a un ritme per acostar-me a l'1h 31-32m, que hauria estat magnífic. Però a partir d'aleshores m'he quedat sol a la carretera i les cames ja no anaven tan alegres. Ja no aconseguia fer Km per sota de 4,30, tret que hi hagués baixadeta. Em notava les cames cansades com si portés 25 Km i no 16 i per tant el ritme ha anat minvant. A més els 18 i el 19 i el 20 tenien notables pujadetes. He estat cadàver i força gent m'ha passat, almenys una vintena de corredors.

Finalment he acabat en 1h 34m 31s que és MMA, (millor marca de l'any). No era difícil, ja que a Sitges havia fet 1h 36,11, una marca molt discreta.

Com a test crec que ha estat força bé. Gairebé segur que a la Marató de Barcelona sortiré a buscar 3h 30m (5m/km) No estic per llançar coets i ja només queden dues setmanes. Aquesta pròxima setmana intentaré fer un número interessant de Km, sense passar-me, perquè em trobo mancat de quilometratge. Avui l'isquio bé. No m'ha molestat.

Caldrà canviar de plans....

Més que de plans, potser, d'objectius. Mai no havia preparat tant malament com aquesta temporada una marató de Barcelona. Tenia previst còrrer les mitges de Sitges, Terrassa, Barcelona, Granollers i Gavà, i només he pogut fer Sitges. Motius ? Feina, lesió a l'isquiotibial de la cama esquerra i una gastroenteritis que arrossego des de dissabte. Avui m'he pogut apuntar in extremis a la Mitja de Balaguer, d'aquest diumenge. Des d'aquí vull agraïr els organitzadors que m'hagin acceptat fora de termini, per cert.

El cas és que a menys de 3 setmanes de la marató em trobo curtíssim de quilòmetres, i amb més dubtes que mai. Menteixo: no tinc cap dubte que és del tot impossible aconseguir l'objectiu que tenia de 3h 15m. Seria forassenyat intentar-ho. Les tres maratons que he fet a la tardor ara em deuen estar passant factura (isquio, gastroenteritis...). De fet, al desembre i a començament de gener ja veia que els entrenaments no sortien com desitjava. Alguns ni els completava, sobretot els de sèries llargues. En vaig fer molt pocs. Massa pocs.

Com deia, des de dissabte arrossego una gastroenteritis. Fa 48h que pràcticament no he menjat res. Avui he anat a treballar i m'he trobat millor del que me pensava. A la tarda he gosat sortir a còrrer per provar. Tenia la panxa prou revoltada. He fet 41m. Quan en portava 15, la panxa s'ha queixat que volia buidar... (perdò per l'escatologia...) I he hagut de buscar-me la vida per trobar un lloc adient. No calen més detalls. El ritme al que he corregut -això de "ritme" és molt benèvol- ha estat d'allò més trist. Sortosamnet m'he deixat el Garmin i no sé exactament la distància que he recorregut, però ha estat molt poqueta. Potser 6 Km....

Mentre corria anava fent càbales al respecte de la Marató de Barcelona. Per acabar-ho d'adobar ja només em faltaria que sorgís un problema més i no la pogués còrrer. Espero que no passi, això !

Com deia, de 3h 15m millor oblidar-se. Serà qüestió de sortir a acabar-la, com si fos la primera, i al ritme que el meu estat em permeti, sense cap objectiu. Com qui diu, sense mirar el rellotge. Intentant gaudir-la. Seré capaç ? Com crec que molts, quan em poso un pitrall em penso qui sap què i intento donar el millor de mí.

Diumenge, a Balaguer, veuré com estic. Bé. Això si puc anar-hi, perquè demà ja és dimecres i la panxa no millora...

Resumint, perdoneu el rotllo que us he clavat. I demanar disculpes als fidels seguidors del bloc perquè us havia deixat una mica abandonats. Pel Twitter i el Facebook ja he anat informant de tot plegat, però les reflexions millor --crec-- al blog.

La foto és de la primera marató de Barcelona que vaig fer, al 1999. Vaig acabar-la en 3h i 27m. Repetir aquest temps seria un èxit brutal.

Salut a tothom!!

Ps:: Ah!!! Una cosa positiva. Un cop portava 5 minutets corrent, no he notat cap molèstia a l'isquio. Tot devia estar concentrat a la panxa...

La Mitja... des de fora.

Tal com ja tenia previst, no he corregut la Mitja de Granollers per precaució. He pogut fer el reportatge d'Esport3 amb més tranquilitat i sense les presses d'altres vegades a l'haver fet la cursa abans. Sempre pateixo que no se m'escapi algun crack. Quan jo arribo a la meta, ells ja fa estona que han arribat, evidentment...!

Parlant de cracks, avui he entrevistat a un d'ells, Jaume Leiva, el campió de Catalunya de Mitja Marató. Ha fet 5è i estava molt content. En l'entrevista ha demanat que algú l'esponsoritzi. Crec que s'ho mereix sobradament. Vol ser atleta professional. Treballa 8-10 hores diàries. I còrre tant ràpid o més que molts professionals !!! Avui crec que ha fet marca personal amb 1h 4m. La foto és d'instants abans de l'entrevista.

A la tarda he sortit 30 minutets per provar l'isquio. Crec que la cosa, poc a poc, va millorant. La llàstima és que per una raó o altra, m'he perdut la Mitja de Terrassa, la de Barcelona (em vaig retirar al Km 10) i la de Granollers. Totes tres eren importants per la preparació per la Marató de Barcelona. Si Deu vol faré Gavà amb 9 Km previs, diumenge que vé. Sortiré al ritme previst per a la Marató. Serà el test definitiu.

Demà no correré la Mitja de Granollers

En tenia ganes i he estat aprop de decidir-me a fer-la. El seny m'ha fet repensar-m'hi. No estic en condicions. Faré el reportatge i no la correré. Cal pensar en la Marató de Barcelona. L'isquio crec que millora i si no li anirà bé que no corri. Demà a la tarda o dilluns a la tarda sortiré aviam què tal estic.

Aquest matí he estat a Granollers i he fet una peça pel Telenotícies Migdia. Aquí us la deixo.