Centenària

11.000 i escaig corredors, sinònim d'embús a la sortida (Foto: Carlos Sánchez)

   

Parlo de la mítica Jean Bouin, que ha arribat a l'edició número 100, moltes edicions més que qualsevol altra cursa de casa nostra. L'he corregut 16 vegades des del llunyà 2007 quan la vaig fer per primera vegada, a banda d'un cop, no sé l'any, que la vaig córrer com a escolar. Recordo, això sí, que vaig passar un fred de nassos, cosa que em va desmotivar a córrer... fins els 36 anys!

 Ara al 2023 ja sabia que, malgrat que el recorregut l'han fet més benèvol, faria el pitjor temps de sempre. Fa ja un cert temps que no baixo dels 50 minuts en un 10K --des del maig, concretament-- i començo a pensar que igual ja no baixaré mai més. La meva intenció era acostar-me el més possible a baixar de 50 minuts i vist així, la cosa no va anar malament del tot. Vaig completar la cursa en 50m i 25 segons, per tant, satisfet. Intentar baixar de 50 quedarà per a un altra ocasió. Pròxima cita, el 6 de desembre, la cursa de Sant Andreu, 5 Km.

 

11 anys després!

Arribada a la meta. Braços amunt pel Martí (Foto, Agustí Caudet)

Feia 11 anys que no corria la Mitja de l'Espirall, la més antiga de Catalunya, a Vilafranca del Penedès. Ja tocava tornar-hi...! La primera vegada que la vaig fer, al 2008, va ploure durant tota la cursa, cosa que la ve endurir encara més. Perquè aquesta és una mitja que no la regalen, precisament, atlèticament parlant.

Les 4 vegades que havia fet abans, 2008, 2010, 2011 i 2012, m'havia mogut entre 1h 31 minuts del 2011, el millor registre, fins l'hora i 35 minuts del 2010. Ara estava clar que fer-la en 1h 50 seria un èxit espaterrant.

Va fer una temperatura ideal per a mi. No feia gens de fred, vaja... Em vaig trobar molt bé tota la cursa, ben conscient que és una mena de tobogan constant de pujades i baixades. Vaig marcar uns per mi ara correctes, 1h 52m i 37segons a un ritme de 5.20. Inexorablement em vaig acostant a les 2 hores en mitja marató. El temps no perdona. Vejam quan de temps ho puc aguantar. Pròxima cita, la més tradicional de totes: la Jean Bouin, que enguany arriba a l'edició núm
ero 100.

Velocitat de creuer

Entrant a meta (Foto: organització)

   

El títol d'aquesta entrada no es refereix a la meva velocitat en curses o entrenaments. Es refereix a què, darrerament, estic tornant a la velocitat habitual en quan a sumar curses. La idea és fer-ne una cada setmana de promig. Aquestes últimes setmanes ho he pogut fer al no haver incompatibilitats laborals. Diumenge vaig fer la cursa de Les Franqueses del Vallès. Era la 5a vegada que la feia. Recorregut nou en relació a l'última vegada que l'havia corregut: al 2017. Aleshores en 45m i 23s. Absolutament impossible, ara. La idea era acostar-me als 52 minuts. I la veritat és que vaig quedar satisfet perquè vaig fer 51,57, però, sobretot, perquè tots els objectius que m'anava fixant durat la cursa els vaig anar assolint. Vull dir, la idea era atrapar a aquell o aquella corredor/a que tenia uns metres per davant i ho vaig anar aconseguint. 

   Cursa molt ben organitzada i que recomano encaridament. Com ja he explicat en aquest blog, les curses que organitzen gent corredora es noten. I aquesta n'és una. Els de 4 el Km i en Jaume Aragonès saben què els el què tenen entre mans. Moltes felicitats!

   Pròxima cita, Mitja de l'Espirall, 19 de novembre.

Nou doblet

Suant al cansalada a Lavern Subirats (Foto: organització)

  Feia temps que no feia un doblet, concretament des del juliol del 2021, per tant ja tocava... El 4 i 5 de novembre el vaig fer. Eren dos 10 mils força durs, tot sigui dit. Dissabte vaig fer la cursa Lluís Companys, que commemora l'Olimpíada Popular del 1936. Ja l'havia corregut dues vegades anteriorment, a l'abril del 2008 --abans de començar aquest blog-- i al 2009. El recorregut ha canviat notablement i s'ha ampliat fins els 10 km. Abans eren entre 5,5 i 6. Es respecte, això sí, que la cursa transcorre per la muntanya olímpica. Ara se surt de l'estadi Serrahima on hi ha el final, també. Pujades notables. La cursa no estava homologada i era curta; feia uns 9,6 Km. Vaig acabar-la en 50 minuts i 13 segons. Prou satisfet. 

  I diumenge m'esperava una força clàssica en el meu calendari: el 10K de Lavern-Subirats, a l'Alt Penedès. Era la sisena vegada que la feia. Cursa amb bones pujadetes que no permeten fer un gran registre. El guanyador va acabar en 37 minuts, per a què us feu una idea. Jo la vaig completar en 54 minuts i 32 segons, el meu pitjor registre de sempre, però satisfet per la "tralla" del dia anterior. Pensava que no podria baixar dels 55-56 minuts i mira! I vaig fer la segona volta sensiblement més ràpida que la primera. Felicitats al amics de Lavern perquè tenen una cursa magnífica i amb versió 5Km, versió caminada i versió Trail de 17 Km. Vaja, per tots els gustos...

  Pròxima cita, 12 de novembre el 10K de Les Franqueses del Vallès; el 19 de novembre, la mitja de l'Espirall, a Vilafranca del Penedès i el 26 espero no faltar a la cita de l'edició 100 de la Jean Bouin.