 |
| Arribada a la meta. Braços amunt pel Martí (Foto, Agustí Caudet) |
Feia 11 anys que no corria la Mitja de l'Espirall, la més antiga de Catalunya, a Vilafranca del Penedès. Ja tocava tornar-hi...! La primera vegada que la vaig fer, al 2008, va ploure durant tota la cursa, cosa que la ve endurir encara més. Perquè aquesta és una mitja que no la regalen, precisament, atlèticament parlant.
Les 4 vegades que havia fet abans, 2008, 2010, 2011 i 2012, m'havia mogut entre 1h 31 minuts del 2011, el millor registre, fins l'hora i 35 minuts del 2010. Ara estava clar que fer-la en 1h 50 seria un èxit espaterrant.
Va fer una temperatura ideal per a mi. No feia gens de fred, vaja... Em vaig trobar molt bé tota la cursa, ben conscient que és una mena de tobogan constant de pujades i baixades. Vaig marcar uns per mi ara correctes, 1h 52m i 37segons a un ritme de 5.20. Inexorablement em vaig acostant a les 2 hores en mitja marató. El temps no perdona. Vejam quan de temps ho puc aguantar. Pròxima cita, la més tradicional de totes: la Jean Bouin, que enguany arriba a l'edició núm
ero 100.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada