dilluns, 22 de juny del 2026

Bon resultat abans de l'aturada

Entrada a la meta al RCD Stadium (Foto: Pakobeer)

Dissabte 20 de juny vaig fer per tercera vegada la cursa de l'RCD Espanyol. Era un 5K. La primera vegada que la vaig fer, al 2022, era un 10K. A partir del 2023 es va convertir ja en una de 5Km

És una cursa nocturna que, al començar a quarts de 10, t'evites la gran calorada, tot i que la temperatura és alta. Com a anècdota, em vaig apuntar, també, a la "Yayo Run", cursa de 400 metres reservada a les persones majors de 65 anys. I com que fa ja 3 mesos que els vaig complir, m'hi vaig inscriure. Vaig pensar que seria un magnífic escalfament amb dorsal. A l'hora de la veritat, però, no la vaig córrer. La veritat és que em va fer mandra haver d'anar molt abans per a fer-la. A casa hi estava molt bé...! Quan vaig arribar a l'RCD Stadium vaig poder veure com entraven a meta els participants de la "Yayo Run". Em va fer enveja...;-).

Quan vaig anar a recullir el pitrall, la noia que em va atendre es va quedar encantada de veure'm. Em va reconèixer de la tele i es va voler fer una foto amb mí. Es diu Eli Garrido i em va explicar que s'està enganxant al córrer i que arribarà el dia que farà alguna marató. Magnífic, li vaig dir!!

Amb l'Eli Garrido; un encant de persona

La veritat és que a mesura que passa el temps, menys persones em reconeixen, cosa absolutament normal. És llei de vida. Els meus últims anys de feina a TV3 --ara ja estic jubilat des del març d'enguany--, les meves aparicions en pantalla eren força esporàdiques. Reconec que em va fer il·lusió que l'Eli em reconegués. 

I quan minuts després vaig anar a deixar la bossa al guardaroba, una de les noies que atenia els corredors, també em va reconèixer! Doble sorpresa, la veritat!!

Pel què fa a la cursa, em va sortir molt millor del què m'hauria esperat, després del pobre registre de 15 dies abans a Sant Adrà de Besòs en la cursa per l'ELA

A Cornellà, els dos primers quilòmetres em van sortir en 4,44 i 4,41. Era un magnífic ritme per a mi, però tenia dubtes de si l'aguantaria tota la cursa. 4,47 i 4,49 van ser els passos pel Km 3 i el Km 4, respectivament, i l'últim en 4,45. Total, 23m i 25 segons. Millor marca de la temporada i fen-t'ho quasi 4 minuts i mig millor que a Sant Adrià. La millora tant gran només me l'explico --al marge de la diferència de temperatura--, pel canvi de sabatilles. Les Joma-R-1000 que vaig usar tant a Olesa la setmana passada, com a la cursa de l'Espanyol, em fan volar!!

Ara descans durant dues o tres setmanes sense córrer. Faré una mica de natació i els exercicis de manteniment que m'estan anant diria que perfecte, ara que ja fa 1 any i 1 mes de l'artroscòpia al menisc esquerre.


Sembla que per fi està oblidat l'"episodi menisc" 

dilluns, 15 de juny del 2026

Això ja està millor!

A Olesa. (Foto: Jaume Termes)

 Després del fiasco de la setmana passada a Sant Adrià, a la cursa del Foc, a Olesa de Montserrat, 10Km, ho havia de fer una mica millor. I així va ser!. Em vaig calçar les Joma R-1000 i la millora va ser espectacular. Un recorregut de dues voltes de 5 Km, molt pla, amb força ombra en moltes estones. Un gran cursa, en definitiva. Vaig passar el primer 5.000 en 26:38. Si doblava feia 53:14. Vaig prèmer l'accelerador i vaig acabar en un temps de 52:35, fent el segon parcial en 25:57, amb l'últim Km a 4:51 m/Km. Per mi, tot plegat un grandíssim registre. Aquest últim km per sota de 5 em fa pensar que igual en algun 10K a l'hivern, puc intentar baixar dels 50 minuts. Veurem!

dilluns, 8 de juny del 2026

Regressió

Escalfant, amb en Xavi Sanz (Foto:Blogmaldito)

Que el títol d'aquesta entrada no espanti ningú. La regressió no és per haver recaigut en la lesió al menisc esquerre, sortosament per a mí. És per anar enrera en els temps que faig a les curses. Vaig augmentant el volum quilomètric que faig, setmana rera setmana, però això no es tradueix en millors registres. Just al contrari. D'aquí el títol de l'entrada. El 7 de juny vaig córrer per segona vegada la cursa de 5 Km contra l'ELA de Sant Adrià de Besòs. L'havia feta al 2019, per reaparèixer a les curses després de les meves operacions per les oclusions intestinals, que vaig passar al 2018.

Al Km 1. Ja feia mala cara...(Foto: Blogmaldito)

Enguany aspirava a fer com a màxim 26 minuts curt. Què equivocat estava! Vaig acabar amb uns decebedors 27 minuts i 51 segons. Una marca pèssima es miri per on es miri. No hi ha excuses. La calor l'aguanto bé. En va fer, però tampoc no era un forn. I la cursa és plana al 90 per cent. En fi, és el què hi ha. Aviam si a la pròxima cursa --la del Foc, a Olesa de Montserrat, el 14 de juny-- ho faig un pelet millor. Serà un 10K, però.