dilluns, 11 de juny de 2018

Reaparició per fi !

Entrada a la meta. Mans enlaire. Pel Martí (Foto JJ Vico)
         2 mesos i 2 dies després de l'última cursa, la Mitja d'Igualada, el 8 d'abril, ahir vaig reaparèixer en una cursa després de l'oclusió intestinal que vaig tenir i que em va obligar a passar pel quiròfan. Des del 9 de maig que paulatinament vaig augmentant els minuts de córrer i ara ja estic en 26 minuts. Poc més d'aquest temps era el que esparava fer a la cursa de 5Km de Sant Adrià de Besòs contra l'ELA. M'hi va acompanyar l'Arcadi Alibés, en un gest que li vaig agraïr molt, perquè em feia il·lusió que corrés amb mi en un dia important, al meu costat.
        Molt d'ambient a la sortida. A l'haver perdut massa muscular a les cames, tenia dubtes sobre si em farien mal o no. Ens vam posar a seguir la llebre de 5m/Km --que era en Xavi Crespo-- si bé la idea que tenia era anar una mica per sobre de 5. Cap el Km 2,5 es bifurcava la cursa. La llebre va seguir la ruta de la versió 10Km. Vam remuntar el riu i aviat ja enfilàvem cap a la meta. Vam veure amb l'Arcadi que podriem baixar dels 26 minuts. Perfecte! No pensava baixar dels 27, per tant molt bé. Cap el 4,5 vaig notar les cames cansadetes, com si portes 14-15km en una mitja, més o menys. Però cap problema. Vam entrar en 25m i 30s, a 5,06 de promig el quilòmetre. Fantàstic! I sense forçar ni una mica. L'Arcadi,

Amb un gran amic (Foto JJ Vico)
perquè no volia que se li compliqués el tendó d'Aquil·les i jo perquè reapareixia. Bones sensacions ! L'any vinent vull repetir. Suposu que aleshores faré el 10K.
        La pròxima cursa no sé quina serà. Segurament al juliol, tret que en trobi una el dia de Sant Joan.

1 comentari:

Xavi ha dit...

Un plaer haver fet de llebre a dos cracks d'això de córrer. Ara a anar agafant la forma. I encantat de tornar-te a veure't per les curses.