diumenge, 26 de maig del 2019

Segona estrena per a completar el doblet

Entrada a meta (Foto: organització)
 Feia temps que no feia un doblet. Concretament des del 6 de juny del 2017. O sigui, pràcticament dos anys sense fer-ne cap. Aquest cap de setmana, doncs, ho he esmenat... Avui he corregut la cursa de l'Ascensió, a la Torreta de Granollers. No l'havia fet mai. 10 Km per camins de muntanya, força trenca-cames, però suportable completament. He sortit molt endarrerit, però era igual. Després de l'esforç d'ahir, avui volia prendre-m'ho amb calma. I així ha estat. El recorregut tenia una bona part en baixada que després hem hagut de remuntar, sortosament, per un altre lloc. Ahir vaig anar a un promig de 5,22min/Km. Avui 5,33, o sigui que sensiblement més lent. El temps d'avui ha estat 56 min i 4s. Molt discret, però m'ho he passat molt bé, mirant d'atrapar els i les atletes que tenia per davant, com sempre. He acabat content perquè he tingut la sensació de pujar millor que no pas ahir. Aviam si això es confirma... Impressionant, per cert, l'avituallament final a l'Hotel Granollers. Repetiré.

Ja porto 756 curses fetes (Foto: selfie)

dissabte, 25 de maig del 2019

Estrena, per a mi, de la cursa de la Cervesa

Amb en Jordi Sanuy, abans de començar (Foto: José Manuel Barbero)
      Cap de setmana amb dues curses estrenades. La primera, dissabte a Sant Miquel de Balenyà, a Osona. La 3a edició de la cursa de la cervesa, patrocinada per Cervesa del Montseny. S'ha de fer costat als productes de casa nostra.Un cross de 10 km, si bé el GPS m'ha marcat 10,44. L'he fet sense cap objectiu de marca. Només amb la intenció d'intentar que el meu company als esports de TV3, en Jordi Sanuy, no em superés. Era difícil, tenint en compte els temps que fa en els seus entrenaments. Quan ja pensava que aconseguiria el meu objectiu, a falta de menys d'1 Km per a la meta, m'ha passat com un llamp. La lògica s'ha imposat. La cursa m'ha agradat. Anava, diria que més o menys al 50 per cent, d'asfalt i de pista. Una mica de fangueig, però res de l'altra món. He acabat en 56 minuts i 7 segons. Prou correcte. Aspirava a intentar fer 55 minuts, però hi havia algunes pujades llargues i notables que m'ho han impedit. Ara veig que vaig molt més lent a les pujades que abans de passar pel quiròfan, al setembre passat. Coses de l'edat...
         Demà toca un altre 10K nou. La cursa de l'Ascensió, a Granollers. Aviam què tal.

diumenge, 19 de maig del 2019

Seguim millorant

Molt content ! (Foto: Ximena Belén) 
  Estava clar que el registre de la setmana passada a Sant Quirze del Vallès el milloraria ràpidament. Només 6 dies després l'he tornat a batre. Entenc que és el més normal, perquè els 10 Km de Sant Quirze tenen un perfil dur. En canvi, ahir a Mataró, el perfil era absolutament pla. A més el dia va acompanyar. Feia una mica de fresqueta, però molt agradable. Era el 10K emmarcat a la Mitja de Mataró, en un circuit que transcorria per la carretera Nacional-II. Vaig dissenyar una estratègia ben definida: anar a 5m/km durant els primers 7 quilòmetres i fer l'últim 3.000 més ràpid per mirar de baixar dels 49 minuts. Dit i fet. Em vaig arrecerar en el grup de 5m/km, amb una llebre que anava clavant els temps de pas, i d'aquesta manera em vaig protegir de l'aire que per moments era notable. Vam passar el km 7 en 34 minuts i 55 segons. Es tractava doncs, de fer els ultims 3 a 4,37-4,39 per guanyar almenys un minutet i millorar el registre de 49,32 de la setmana passada a Sant Quirze. Vaig accelerar i no em va ser complicat posar-me a bona velocitat. 4,40, 4,37 i 4,27, van ser els parcials de l'últim 3.000 i objectiu aconseguit ! 48,58 va ser el meu temps final als 10 Km. Un promig de 4,54 en el global de la cursa. I el que és millor: vaig tenir la sensació que hauria pogut mantenir una velocitat de creuer prou alta fins i tot encara que hagués canviat abans, al km 6, per exemple. En qualsevol cas vaig quedar molt satisfet. La progressió tinc per mi que és lenta, però segura. Com si ja no fos tant difícil baixar amb una certa facilitat dels 50 minuts. Molt content ! La cursa, sensacional. En Jaume Grau, de Zona Vip Events, i el seu equip, han dissenyat un recorregut molt favorable per a fer bons registres, això està clar. Felicitats !!!

diumenge, 12 de maig del 2019

Millor marca de l'any en 10K !!!

El rellotge no enganya...
       La veritat és que no m'ho pensava pas. Després d'haver fet 50 min 41s a Badalona el passat 24 de març, pensava que el meu marge de millorava pràcticament s'havia acabat. Com que els rodatges que faig, com a molt ràpid vaig a 6m/km, no pensava ser capaç de córrer més ràpid de 5m/km en un 10K. Avui he anat a Sant Quirze del Vallès a córrer el Memorial David Rovira, per a fer-hi els 10 quilòmetres. Era la 4a vegada que hi anava, però des del 2010 que no la feia, per una o altra raó. És una cursa a la qual es fan dues voltes i té algunes pujades llarguetes que es compensen bé amb un bon tram de baixada cap a la meitat del circuit. El meu objectiu era acostar-me al màxim als 50 minuts. No veia factible baixar d'aquest registre. He sortit ràpid, tant que l'Anna Cos m'ho ha fet notar. L'he deixada endarrera, però només eren focs d'encenalls. Ella, incombustible, com sempre, m'ha passat al Km 1 i s'ha anat allunyant paulatinament fins que l'he perdut de vista. Jo m'he centrat en la meva cursa. Les llebres de 50 minuts les tenia una mica darrera meu. L'objectiu era que no em superessin. He passat el 5.000 en 24min 33s. He pensat que no podria doblar i baixar de 50 min. El marge era petit, però com que m'agraden els reptes m'he proposat intentar-ho. Era qüestió d'anar calculant cada quilòmetre. El 6 l'he passat en 29,24 (36s de marge); el 7 en 34,50 (10s de marge). Hi havia la pujada més llarga. El 8 en 39,25 (35s de marge) Hi havia la baixada més llarga. El 9 l'he passat en 44,29 (31s de marge. Ja no se'm podia escapar !! I efectivament, he creuat la línia de meta en 49m 32s, 28 segons per sota dels 50 minuts. Contentíssim! Com deia, no m'ho esperava pas. Una gran jornada atlètica per a mi. Això vol dir que en un 10K pla, potser hauria estat capaç de fer un minutet menys, ves a saber... Magnífic !!
Ens ho vam passar molt bé amb en "Robi"
    El cap de setmana el vaig començar divendres al vespre amb la presentació de 100 Històries del Córrer, de Cossetània Edicionsa Sant Cugat del Vallès. Va ser un acte magnífic al Club Muntanyenc, entitat històrica de la vila vallesana, que va presentar el meu company i amic de la redacció d'esports de TV3, en Jordi Robirosa.

Vam fer un ple més que notable
     Tothom que va venir a la presentació s'ho va passar d'allò més bé. En Jordi i jo, també. Un gran dia. Per tant, cap de setmana ben complet !

dilluns, 6 de maig del 2019

Cap de setmana de tramuntana i emocions

Vaig córrer tota la cursa ben abrigat. Feia fred, malgrat el sol. Amb l'autor de la foto, en Xevi Avellana
    El primer cap de setmana de maig ha estat ben intens. La Marató d'Empúries era el leitmotiv. Però anem a pams. Amb motiu de la cursa, els bons amics de l'Escala, com l'Anton Brugués, l'organitzador de la marató, van tenir a bé que presentés el meu llibre "100 històries del córrer", el dia abans, dissabte 4, a un indret fantàstic: l'Alfolí de la Sal. Si aneu a l'Escala, no podeu deixar d'acostar-vos-hi. A més a més està ben bé al centre de la vila.

L'Alfolí de la Sal. Un lloc magnífic (Foto: Mònica Majoral)
      És una antiga casa reformada i que ara és una mena de museu on hi trobareu en un gran ambient, la història de l'Escala perfectament explicada. Doncs a l'Alfolí de la Sal, de la mà de l'alcalde, en Víctor Puga, vam presentar el llibre, juntament amb en Josep Maria Antentas, el vicepresident de la Federació Catalana d'Atletisme.

Amb en Victor Puga i en Josep Maria Antentas (Foto: Mònica Majoral)

Assistents d'excepció. Tots. Entre ells, el gran i etern Jordi Hurtado (Foto: Mònica Majoral)
També va venir el gran Xavi Tomasa, campió de Catalunya de Marató. Tot un honor!

     Va ser un èxit d'assistència i ens ho vam passar molt bé tots plegats. Al dia següent tocava matinar per a fer la marató. Malauradament la tramuntana va trastocar els plans. Tal com ja havia passat al 2016, la marató es va haver de suspendre per l'excés de vent. Vaig córrer, doncs, la mitja marató, com fa 3 anys. Aleshores vaig acabar en 1h i 45m 16s. Enguany, gairebé 10 minuts més, 1h 54m 56s. Llei de vida. Després de les meves operacions del 2018, em puc donar per satisfet. Tenint en compte, a més, la tramuntanada que vam tenir i només fer 3 minuts més que a Calella, que és plana i sense vent, almenys el dia de la cursa, és prou encoratjador per anar millorant poc a poc.

El 6 de maig del 1989, em barallava amb el pastís nupcial
 I dilluns 6 de maig, dia especial per la Mònica i per mi. Hem fet 30 anys de casats. 30 anys ! Es diu ràpid ! I també han passat molt ràpid. I seguirem. Per molts anys més. Ho hem celebrat amb un bon dinar. Un arrosset caldós que estava prou bo.

El 6 de maig del 2019, ens hem cruspit un arròs caldós molt bó !!
 Després, a la tarda, nova entrevista per promocionar el llibre, en aquest cas a Televisió de Sant Cugat. La 28a entrevista que em fan amb motiu del llibre. No està pas malament, oi, la promoció ? L'editorial Cossetània està contenta !

Segueix la promoció del llibre. A TV de Sant Cugat (Foto: Mònica Majoral)
 Ah!! La Mònica va debutar en el 5.000 que es va fer dissabte a Empúries. Va córrer amb la Sandra, la seva germana, que anys enrera ja havia fet un 10.000, també a Empúries. Olé les dues !! 


La Mònica i la Sandra, al 5K d'Empúries. Ben felices estaven !
  La meva reaparició a la Marató haurà d'esperar, doncs. Possiblement serà a la Marató del Priorat, el 6 d'octubre.









dimecres, 1 de maig del 2019

Poc a poc i bona lletra



Entrant a meta (Foto: Ximena Belén)
Això serà lent, però l'important són dues coses. La primera és que puc córrer, que ja està prou bé després del què he passat; i segona, que pas a pas, segon a segon, vaig millorant. Avui he corregut la cursa de 10Km de Montgat. Llàstima que li faltaven ben bé uns 200 metres per a la distància, però per a mi el més important és que he certificat una petita millora. El recorregut eren dues voltes a un circuit de 5 Km a la carretera nacional-II. Hi havia un parell de pujades, que lògicament es convertien en 4 al fer les dues voltes. He sortit amb l'Arcadi a un ritme alt per a mi, ara mateix, i que per a ell era un passeig. Anàvem a 4,55 m/km. El meu germà Manuel anava força més ràpid i ràpidament l'hem perdut de vista. Només el vèiem quan ens creuàvem. L'Arcadi parlava sense cap dificultat i a mi em costava força. Les dues pujades les he passades bé mantenint per uns segons el ritme per sota de 5m/km. Anàvem a 4,57-4,58. Quan hem passat el km 5, és a dir, al completar la primera volta, hem comprovat que el darrer quilòmetre era curt. Hem passat en 24m i pocs segons. Feia 900 metres. En la segona volta, a la primera pujada encara anava per sota de 5 m/km, però la segona ja m'ha costat més. No tant per la pujada en sí, sinó perquè després, a la baixada i al pla, ja no tirava com abans. El ritme aleshores era ja de 5m/km. Faltaven 2 km per a la meta i l'Arcadi se m'ha anat escapant paulatinament. Impossible seguir-lo. Sabia perfectament que jo anava al límit i, per tant, ni ho he intentat. M'he concentrat en mirar d'acabar en ritme global per sota de 5m/km. No ha estat possible, finalment. Segurament l'esforç a les pujades m'ha passat factura i he acabat els 9,8 Km de la cursa en 49m i 13s, cosa que significa un ritme de 5,01 m/km. Petit fracàs ? Què va! La setmana passada vaig estar transmetent el tenis al Barcelona Open Banc Sabadell --el Godó-- i només vaig córrer un dia. Fa 5 setmanes de l'últim 10K. Aleshores vaig anar a un ritme de 5,04. Va ser a Badalona, en una cursa completament plana. Avui he anat 3 segons més ràpid per km, per tant la millora és evident i, a més, tenint en compte les pujades. Molt content. La barrera dels 50 minuts en un 10K estic molt a prop de superar-la, doncs. Passet a passet, puc aconseguir-ho. Ara toca bàsicament descansar ja que diumenge correré la Marató d'Empúries. Objectiu: baixar de les 4h i 15m