dimarts, 29 d’abril del 2014

Reprenc l'activitat habitual

A  la cabina de comentaristes, amb en Tomàs Carbonell
Després d'haver estat tota la setmana passada transmetent els partits del Barcelona Open Banc de Sabadell amb el gran Tomàs Carbonell --quin gran fitxatge que hem fet a l'Esport3 !-- demà, després d'un parell de dies de descans, torno a l'activitat habitual al 3/24 i als entrenaments i a les curses. Al Reial Club de Tenis Barcelona he arribat a fer, alguns dies, fins a 4 partits consecutius, amb tirades de fins a 7 hores sense parar davant del micròfon. Les aguanto físicament molt bé. Serà l'entrenament maratonià que porto acumulat, no sé... Bé, un any més ha estat una experiència molt enriquidora. La primera vegada que vaig estar al torneig va ser al 1983. Ja fa 31 anys. He faltat a algunes edicions, però des d'aleshores hi he estat almenys 25 o 26 anys.
Des de la graderia, se'ns veia així
Ara, com deia, torno a l'activitat habitual. Esportivament parlant vol dir tornar a córrer i a competir. La setmana passada només vaig poder córrer un dia per les maratonianes jornades al tenis. A més, encara arrossego unes molèsties a l'esquena des de fa 15 dies. Espero que no m'afectin per la Marató d'Empúries d'aquest diumenge. Serà la meva quarta marató del 2014 i la número 40 del meu palmarès. Aviam què tal surt...!


diumenge, 20 d’abril del 2014

Arriba el BOBS !!

Amb el Tomàs Carbonell fent les fotos promocionals per l'Esport3
Un any més i el Barcelona Open Banc Sabadell ja el tenim aquí. Ja sabeu, el Godó de tota la vida... Un any més faré les transmissions per l'Esport3. Enguany les faré acompanyat d'un altre crack del tenis: Tomàs Carbonell. Si us agrada el tenis, més us agradaran les seves valoracions. Llegeix els partits fantàsticament bé i et fa fixar en aquells detalls que només es poden apreciar si un ha estat tenista professional, com ell. Sempre m'ha encantat sentir-lo comentar partits i ara poder fer-ho amb ell serà un autèntic luxe. No us el perdeu !
 Com cada any, la jornada prèvia a l'inici del torneig he pres part en el clínic de Dunlop que es fa a la pista central del RCT Barcelona com a gran acte abans de començar demà dilluns el quadre gran. La pluja no ha estat obstacle per poder fer una festa del tenis en què els més menuts han pogut pilotejar amb els tenistes professionals Tommy Robredo, Nico Almagro i l'austríac Jurgen Melzer.
  Tots plegat ens ho hem passat molt bé. Ha estat, a més, un honor compartir pista i veure com juguen a tenis els Specials Olympics que estan entrenats pel gran Sergi Bruguera.
   A partir de dilluns 21 d'abril i fins diumenge 27, us espero cada dia  l'Esport3. Comencem a les 13,30h i divendres 25 a les 12,30h.
Amb els Specials Olympics. Són encantadors
   Després he estat a la presentació de la 6a edició del Torneig Memorial Santi Silvas que cada any organitza la Fundació Tommy Robredo, a Olot. Enguany es jugarà del 12 al 16 de juny. És el torneig més important que es fa a Espanya de tenis en cadira de rodes. Si podeu, acosteu-vos a veure'l. Us asseguro que no us decebrà. És espectacular com juguen.
Un torneig que ja és un clàssic
     Pel que fa al córrer, avui no he fet cap cursa. Tampoc no hauria pogut pel clínic. De tota manera ja m'ha anat bé perquè aquesta setmana amb prou feines he corregut només 2 dies. Dimecres em vaig aixecar mig pinçat i fins ahir dissabte no vaig poder córrer 8 Km encara amb força molèsties. Com que tenia programats tres descansos aquesta setmana, he acabat saltant-me dos entrenaments, tan sols. Ara amb el torneig de tenis, dubto que pugui córrer cap dia la setmana entrant. Entenc, però, que m'anirà bé per descansar, recuperar-me i encarar la marató d'Empúries, el 4 de maig, en les millors condicions possibles.

dimarts, 15 d’abril del 2014

29 anys després....

Entrant a meta (Foto: Juan Jiménez)
El "new look"
Diumenge la cursa de Bombers va ser especial. Va sera la primera que corria sense bigoti. L'he dut durant 29 anys. Ja tocava un canvi, potser. Feia uns anys que no corria Bombers. És una cursa molt professionalitzada i en la que està tot molt ben preparat per acullir tants i tants corredors. 27.000 segons els organitzadors, però uns 22.000 acabats, segons les classificacions. Va fer un dia de força sol amb calor. Tinc la sort que les altes temperatures no baixen especialment el meu rendiment. Vaig sortir en el calaix de sub 42 si bé ja sabia que difícilment podria baixar dels 42 minuts. Vaig sortir rapidet, poc per sobre de 4m/km. Un ritme excessiu per a mí, i més tenint en compte que divendres havia fet una tirada de 31 km i dissabte una sessió de 12,5 km. Al voltant del km 3 em va agafar el grup que anava a baixar de 42m, amb el gran Manolo fent de llebre. Vaig aguantar amb ells fins el km 4. En l'avituallament els vaig perdre. Però havia passat la part més complicada del circuit, el Paral.lel. A la Gran Via el meu ritme va baixar. Vaig passar el km 5 en 21,50. El repte aleshores va ser acabar en menys de 44m. La segona part del circuit és més afavoridora, amb una parell de carrers amb baixada --Marina i Via Laietana-- però també té el tram de la Ronda de Sant Pere, al km 8, que pica que deu n'hi do. Allà vaig notar l'esforç, però a la Via Laietana em vaig recuperar i vaig anar alguns metres fins i tot per sota de 4m/km. Al final 43m i 51s. Prou satisfet. Només 11s més lent el segon 5.000 comparat amb el primer. Ja m'està bé. A partir d'ara, compte que sense bigoti correré molt més, he, he...
  La pròxima cita és la marató d'Empúries, el 4 de maig. Fins aleshores no faré cap altra cursa. El 20 d'abril, a part que no hi ha curses que jo sàpiga, tinc el matí ocupat, i el 27 d'abril transmetré la final del Barcelona Open Banc Sabadell --el Godó-- i per tant tampoc podré fer cap cursa.

dilluns, 7 d’abril del 2014

Caldrà esperar al 2015

Ahir vaig córrer el Camí dels Íbers. 21,5 Km de muntanya a La Roca del Vallès, convidat per la meva companya de feina Maria Fernández Vidal, que és de La Roca. Dia fantàstic per córrer i fer-ho el millor possible. Segona edició de la cursa i segona participació meva. L'any passat vaig completar-la en 2h i 34m. Ahir en 2h i 46m !!! O sigui, a nivell de crono, un autèntic desastre. El cert és que em costa creure que una davallada així sigui deguda només al fet que enguany he fet 3 maratons en 3 mesos --gener, febrer i març-- i pel cansament acumulat que això m'ha pogut suposar. Però també és veritat que és l'única variació rellevant en el meus entrenaments en relació al 2013. Però la comparativa de marques 2013-2014 és esfereïdora. De les 8 curses que he repetit en relació al 2013 només en una, el 10Km de Vilafranca del Penedès, he millorat registre. En 15s. Que no està gens malament. En la resta... La pitjor, ahir, amb diferència. 12 minuts és molt, si bé a la muntanya els minuts "cauen" fàcilment. Però és que a la Marató de Barcelona he fet 9 minuts més que l'any passat; a la Mitja de Cambrils, 6 minuts més; a la Mitja de Calella, 3 minuts més; i fins i tot a Medijocs, que són només 8 Km, he trigat 90s més...! Tot plegat em té un pèl desconcertat. Bé, sóc un any més gran, però marques tant dolentes em deixa una mica sorprès. Algú pensa que hi ha alguna altra explicació ? S'agrairan idees...
Amb la Maria, el Josep Maria i el Toni
   En vista d'això he decidit que al 2015, d'aquí el títol del post, no faré la marató de les Vies Verdes del febrer, i tornaré al calendari maratonià que vaig fer al 2013. Aviam si així en la resta de curses milloro una mica...
   Pel que fa a la cursa d'ahir, com sempre vaig tenir molts problemes a l'hora de fer baixades. Els corriols amb pedres, desnivells, branques, fang... em fan molta por i vaig molt lent. El que puc guanyar pujant, ho perdo sobradament baixant. És descoratjador veure com tanta gent et passa en els descensos. La muntanya no és el meu terreny, ja ho sé...  En fi. Seguirem !
 

dissabte, 5 d’abril del 2014

Medijocs ja és una clàssica

Control de pas Km 4,5 (Foto: Silvero)
Els últims metres (Foto: Esther Peiroten)
Avui es cumplia la 10a edició de la cursa de Medijocs, de les quals n'he corregut 7. És la cursa reservada, en principi, al personal sanitari, però tinc la sort que, com a altres, m'hi conviden a participar. Li dec, sens dubte, a la doctora Yolanda Puentes, que sempre em recorda la data i té la gentilesa de convidar-me. És una cursa que combina asfalt i muntanya suau. Surt del Parc de la Pollancreda de Sant Cugat, on també hi ha la meta, i arriba fins a can Borrell. En total uns 8 quilòmetres i uns quants metres. 5 milles, vaja... Com que demà faré la cursa dels Íbers, a la Roca del Vallès, 21,5 Km de muntanya, la veritat és que no he volgut morir-me, avui. He sortit força endarrerit, que és el que faig per no anar massa ràpid al començament. Com que la sortida és estreteta, ha passat una bona estona fins que m'he situat on em tocava, diguem-ne, a la cursa. Ha fet un bon dia de sol, però amb una temperatura gens calorosa, fins el punt que a l'ombra agafaves fred. Ideal per córrer. He acabat amb uns mediocres 39m 09s, el pitjor registre en aquesta cursa, que he arribat a fer en 34m. Només al 2012 vaig fer pitjor temps, però és que amb l'Arcadi i el meu germà Manel la vam fer passejant del tot. Sense anar més lluny, l'any passat vaig fer 37m 31s, 1 minut i 38s més ràpid que avui. Segueixo en la meva línia d'aquesta temporada de fer els pitjors registres de sempre en les curses que he fet diversos cops. És el què hi ha... He recuperat el vell costum, això sí, de marcar-me com a objectiu anar atrapant fèmines. I deu n'hi do les què anat passant. Al final, però, n'hi ha hagut 10 que han corregut més que jo. He acabat el 99 de la general de 267 arribats. I el 18 de 61 corredors de la meva categoria d'edat.



Solet, però abrigadet
  En qualsevol cas ha estat un bon entrenament per demà, en què m'espera, com deia, el Camí dels Íbers, 21,5 Km de muntanya, a la Roca del Vallès.

divendres, 4 d’abril del 2014

L'Arma per la victòria

Els gels musculars
Com ja sabeu els seguidors d'aquest blog, fa molt de temps que arrossego unes molèsties a l'isquiotibial de la cama dreta. Com que de fet no m'impedeixen córrer, el cert és que convisc amb les molèsties i vaig fent. Segurament si fes el que m'han aconsellat els especialistes que m'han tractat, segur que estaria molt millor. Però sóc massa inconstant. Massatges, estiraments... en faig pocs i segurament malament, per a què enganyar-me. Vaig conèixer aquest producte W2W i crec que em pot anar molt bé. És de fàcil aplicació ja que es presenta en sobrets fàcils de portar o bé en dispensadors aplicables. Es tracta de tractar el múscul en dues fases, bàsicament. Una abans de l'exercici (gel escalfador) i l'altre, encabat ( gel recuperador i gel regenerador) De moment he utilitzat bàsicament l'escalfador i estic content. Tant és així que fins i tot m'he permès reprendre els meus entrenaments de sèries, que vaig haver de deixar perquè l'isquio es queixava. He fet dues sessions, no massa exigents, això sí, i l'isquio no ha dit "ni pio". Això m'ha animat molt. Ara hi afegiré el gel recuperador després de la sessió de sèries. Ja us aniré explicant com em va.
 Ah ! i també tenen un interessant protector solar de factor 30 (FSun) que ara que arriba el bon temps serà molt útil,  i un gel antifricció (Care) que pot ser més interessant que la vaselina. També hi ha un sabó especial per a la roba sintètica. També els provaré i us explicaré què tal.
El sabó per a la roba sintètica
El protector solar