dimarts, 29 d’abril del 2014

Reprenc l'activitat habitual

A  la cabina de comentaristes, amb en Tomàs Carbonell
Després d'haver estat tota la setmana passada transmetent els partits del Barcelona Open Banc de Sabadell amb el gran Tomàs Carbonell --quin gran fitxatge que hem fet a l'Esport3 !-- demà, després d'un parell de dies de descans, torno a l'activitat habitual al 3/24 i als entrenaments i a les curses. Al Reial Club de Tenis Barcelona he arribat a fer, alguns dies, fins a 4 partits consecutius, amb tirades de fins a 7 hores sense parar davant del micròfon. Les aguanto físicament molt bé. Serà l'entrenament maratonià que porto acumulat, no sé... Bé, un any més ha estat una experiència molt enriquidora. La primera vegada que vaig estar al torneig va ser al 1983. Ja fa 31 anys. He faltat a algunes edicions, però des d'aleshores hi he estat almenys 25 o 26 anys.
Des de la graderia, se'ns veia així
Ara, com deia, torno a l'activitat habitual. Esportivament parlant vol dir tornar a córrer i a competir. La setmana passada només vaig poder córrer un dia per les maratonianes jornades al tenis. A més, encara arrossego unes molèsties a l'esquena des de fa 15 dies. Espero que no m'afectin per la Marató d'Empúries d'aquest diumenge. Serà la meva quarta marató del 2014 i la número 40 del meu palmarès. Aviam què tal surt...!


1 comentari:

Miquel Pucurull ha dit...

A propòsit de veure't sense bigoti, saps l'anècdota, rigorosament certa del que li va passar al "guanyador" de la marató de Brussel·les de l'any 1991?

L’algerià Abbes Tehami va ser desposseït del seu títol quan l’organització, alertada pels espectadors, va comprovar que no havia corregut tota la marató.
L’alerta la van donar els que havien vist el corredor a la sortida, amb el dorsal 62, posseïdor d’un imponent bigoti, i en canvi, en acabar, duia la cara afaitada.
Havia passat per cal barber? No. El que havia succeït era que la cursa l’havia començat el seu entrenador, de físic semblant però que duia bigoti, i li havia lliurat el dorsal d’amagat a en Tehami, que no en duia, més enllà del quilòmetre 12 , i havent-se’n estalviat dotze i com que era un corredor de cert nivell, va arribar primer.