dilluns, 7 d’abril de 2014

Caldrà esperar al 2015

Ahir vaig córrer el Camí dels Íbers. 21,5 Km de muntanya a La Roca del Vallès, convidat per la meva companya de feina Maria Fernández Vidal, que és de La Roca. Dia fantàstic per córrer i fer-ho el millor possible. Segona edició de la cursa i segona participació meva. L'any passat vaig completar-la en 2h i 34m. Ahir en 2h i 46m !!! O sigui, a nivell de crono, un autèntic desastre. El cert és que em costa creure que una davallada així sigui deguda només al fet que enguany he fet 3 maratons en 3 mesos --gener, febrer i març-- i pel cansament acumulat que això m'ha pogut suposar. Però també és veritat que és l'única variació rellevant en el meus entrenaments en relació al 2013. Però la comparativa de marques 2013-2014 és esfereïdora. De les 8 curses que he repetit en relació al 2013 només en una, el 10Km de Vilafranca del Penedès, he millorat registre. En 15s. Que no està gens malament. En la resta... La pitjor, ahir, amb diferència. 12 minuts és molt, si bé a la muntanya els minuts "cauen" fàcilment. Però és que a la Marató de Barcelona he fet 9 minuts més que l'any passat; a la Mitja de Cambrils, 6 minuts més; a la Mitja de Calella, 3 minuts més; i fins i tot a Medijocs, que són només 8 Km, he trigat 90s més...! Tot plegat em té un pèl desconcertat. Bé, sóc un any més gran, però marques tant dolentes em deixa una mica sorprès. Algú pensa que hi ha alguna altra explicació ? S'agrairan idees...
Amb la Maria, el Josep Maria i el Toni
   En vista d'això he decidit que al 2015, d'aquí el títol del post, no faré la marató de les Vies Verdes del febrer, i tornaré al calendari maratonià que vaig fer al 2013. Aviam si així en la resta de curses milloro una mica...
   Pel que fa a la cursa d'ahir, com sempre vaig tenir molts problemes a l'hora de fer baixades. Els corriols amb pedres, desnivells, branques, fang... em fan molta por i vaig molt lent. El que puc guanyar pujant, ho perdo sobradament baixant. És descoratjador veure com tanta gent et passa en els descensos. La muntanya no és el meu terreny, ja ho sé...  En fi. Seguirem !
 

8 comentaris:

Jordi Mas ha dit...

Suposo que vols dir, què fins el 2015 no aniràs a fer la marató de les vies verdes. Hipòtesi de l'empitjorament de marques: massa tralla.

Xavi ha dit...

No, no. Vull dir que en principi, la marató de les Vies Verdes gironines no la faré almenys fins el 2016.

David ha dit...

Com eés q no corre la Maria ??? Que vingui a la 10K d Sant Martí d' Empúries !!!
No és fàcil analitzar, però ja q sóc enginyer et diré el q faria....en primer lloc compararia les dades de la cursa d' ahir i la d l' any anterior, a veure si pots esbrinar on has perdut el temps, si pujant, baixant, o als dos llocs. Baixar ràpid pels q no heu fet muntanya dsd petits costa, però com tot, es pot millorar.
Pel q fa a les curses d' asfalt, sense saber com entrenes, diria q hi ha dues raons: (a) probablement faltin fartleks i/o sèries, x agafar una mica més d velocitat (b) sens dubte tanta competició passa factura i fa que no es pugui competir al ritme més fort q tens. Si fessis menys curses, cadascuna la podries fer a més exigència.
El q descarto és l' edat.
@DavidRoviraEs

Xavi ha dit...

Merci pels consells, David. Ja fa dues setmanes que he reincorporat les repeticions a les meves rutines d'entrenament. Aviam si poc a poc noto alguna millora. L'edat també compta, però... Massa curses també sembla una de les causes, sí...

ERIC ha dit...

xai els entrenos de qualitat marquen la diferència i tu nomes rodes, així dificilment milloraràs; fes series i farlaks, i la cosa canviarà; i calen tantes maratons per temporada??, el cos té memòria i no oblida, i apenes recuperes entre una cursa i un altre.

cuidat

Joan Castellà ha dit...

Això es que et pesa el bigoti ;-)

Xavi Bonastre ha dit...

Doncs ara aniré de fàbula, sense bigoti... ;-))

DAVID MONFORT MIQUEL ha dit...

Jo crec que estas fet tot un crack!
Potser no millores marques, per la sobrecàrrega de curses que fas. Però el nombre que has fet, els entrenaments de rodatge que impliquen i sense lesions, això és l'autèntica marca: té un mèrit brutal