Final de temporada al Port de Barcelona

 Ahir vaig acabar la temporada atlètica amb la Cursa Nocturna del Port de Barcelona, que arribava a la 2a edició. Em va semblar una cursa magnífica amb el detall, per exemple, que hi havia llebres des dels 40m fins els 60m. cada 5 minuts. Córrer pel port, l'escullera i pel pont de la Pau és una gran experiència, sobretot si es fa a partir de tres quarts de 12 de la nit, com ahir. Tret del Pont, que és costerut, la resta de la cursa és molt plana i es pot córrer força. Vaig sortir molt ràpid, tant, que vaig fer el primer quilòmetre en 3,58, excessiu per a mi. Després ja em vaig regularitzar, cap el Km 2, entre 4,20 i 4,25 /Km. L'Andreu Ballbé em va atrapar poc abans del Km 2 i escaig i vaig anar amb ell fins el 3. Com que ell córre més ràpid que jo, vaig pensar que per les condicions de córrer de nit i pel fet que aquesta setmana només havia corregut dos dies, podria estar descansat, i igual podria fer un bon registre. Poc abans del Km 3, però, l'Andreu se'm va començar a escapar. Vam arribar al Pont de la Pau que suposa una pujada llarga, i allà se'm va escapar definitivament. Vam arribar a l'escullera i vaig centrar-me en fer la meva cursa. El pas pel 5 em va semblar correcte: 21m 43s. Doblar significava acabar en 43,26. Era un bona fita. Cap al 5,5 m'atrapa una atleta, Linda Arnott, que, per cert, portava el dorsal 119, quan jo portava el 118. Quina casualitat... El cas és que veig que va un pelet més ràpid que jo i decideixo enganxar-m'hi per aprofitar la seva roda. Anem plegats durant un Km, aproximadament. Arriba aleshores una rampa d'uns 100 metres i veig que li costa pujar-la. En arribar a dalt, al veure-la una mica tocada per l'esforç de la rampa, decideixo marxar. Tirem per l'escullera i noto que vaig bé. M'acosto als corredors que fa estona que veia davant meu. Quan ens apropem al Pont de la Pau, descubreixo amb horror que l'hem de tornar a pujar !!. Ja hem superat el Km 8 i no és el mateix que quan l'haviem fet d'anada, tot i que la pujada per aquesta banda és més curta. De cop i volta, però, veig que l'Andreu Ballbé torna a estar més aprop. L'havia perdut de vista de l'avantatge que em portava. Això m'anima. Penso que aviam si a la pujada del Pont podré acostar-m'hi encara més, tot fent bons els entrenaments de pujades que per l'orografia d'on visc, faig sovint. M'animo al veure que m'hi acosto, però encara el tinc a uns 60-80 metres. Quan enfilem la part de baixada del pont, veig que se'm torna a allunyar. Faig un esforç, miro de baixar a tota màquina. Em torno a acostar a l'Andreu. Ja hem superat el Km 9. No tindré temps d'atrapar-lo. Ja en el pla novament, ho veig molt complicat. Aleshores m'atrapa la Maria Romana de Lillo. Va amb un noi que li fa de llebre. Li dic al noi que el meu objectiu és l'Andreu i m'anima a què ho intenti. Apreto el què puc, però està massa lluny i queden pocs metres pel final de la
cursa. El cas és que l'esforç em deixa prou desfondat i veig com en els últims metres la mateixa Maria Romana em supera. Total que entro en 43m i 56s, la Romana en 43,54 i l'Andreu en 43,46. Tots podem estar força contents perquè l'Andreu guanya la seva categoria de majors de 60 anys, la Romana queda segona fèmina absoluta, i jo acabo 5è de la meva categoria de majors de 50 anys, en la que hi havia 104 corredors.
   Bé. Ara toca descansar de córrer. Almenys un parell de setmanetes. Dimarts tinc partit de tenis i faré una mica de bici, potser, però poca cosa. 5 maratons en 4 mesos m'han deixat ben expremut !!

He estat en dues curses, però n'he corregut una

Abans de fer els carrers costeruts de Premià de Dalt

Dissabte a la tarda vaig anar a Premià de Dalt a córrer la primera edició de la Sant Jaumenka. 10 Km. Cursa amb importants descensos en la primera part, però, és clar, després s'ha de remuntar fins a la meta. Era evident, doncs que el segon 5.000 seria molt més lent. Cursa amb pocs participants. En total 128 acabats el 10.000 i 73 el 5.000. Però suficient. Vaig sortir davant de tot, gairebé, i això amb va permetre córrer amb comoditat des dels primers metres, ja que els carrers de Premià de Dalt, són estretets, alguns. Vaig remuntar algunes posicions al llarg de la cursa, per al voltant del Km 5 em va passar Joan Roura. Vaig intentar seguir a la seva roda, però se'm va escapar irremissiblement. En els últims 800 metres vaig intuïr, perquè el veia tota l'estona, que flaquejava una mica. M'hi vaig acostar, però no suficientment. Ell va entrar a la meta 5 segons abans que jo. Perquè ho explico ? Doncs perquè era de la meva categoria i va ser el primer classificat. I només hi havia trofeu pel primer. Llàstima ! Bé, que només hi havia trofeu pel primer no és del tot cert. En el reglament de la cursa especificava clarament que hi havia trofeu pels "tres primers de cada categoria". No ho van complir. Bé, cap problema. Però em va saber greu. Segurament va ser l'única errada organitzativa. És la primera edició. S'ha de ser condescendent. Només faltaria. La resta de coses em van semblar perfectes. Voluntaris a totes les cruïlles, quilòmetres marcats... etcètera. Al final vaig entrar en el lloc 25 en 47m i 28s Tenint en compte la segona part del recorregut i la calor, em va semblar un registre correcte.

Fent de mestre de cerimònies a Martorell

   Avui diumenge he estat a la 2a edició de la Cursa i Marxa Solidàries de Martorell. 10 quilòmetres. No he corregut. He fet d'speaker.  Gran festa solidària amb els malalts mentals de l'Hospital del Sagrat Cor de Martorell, una institució que regenten les Germanes Hospitalàries. Cursa amb uns 600 participants i que, encara que només era la segona edició, té a tothom encantat. Per escassament 8€, els serveis que es donen al corredor són espectaculars. Un esmorzar de forquilla i ganivet per llepar-se els dits; premis als 5 primers homes i 5 primers dones amb un pernil per a cada un d'ells !!; I un macrosorteig en què s'han lliurat sabatilles esportives, camisetes, tovalloles, pilotes de futbol, ... i més pernils... Almenys 10 o 12 més !! Increïble. L'equip liderat per l'Esther Peiroten, és de 10. Chapeau !! Una feina magnífica. Ah ! i tot el que es recapta va directament a destí solidari. Tot !  Un gran exemple !
  Dissabte que ve faré l'última cursa abans de la meva aturada estiuenca. Correré la Cursa Nocturna del Port de Barcelona. 10 Km. L'any passat, per feina, no la vaig poder fer. Sortida a les 23,45h. Deu n'hi do de tard ! Després segurament descansaré dues o tres setmanes. Al juliol m'hi tornaré a posar.

Triplet !!

Amb l'Arcadi i la Cris, a Igualada, just encabats els 5Km

Cap de setmana amb tres curses. Anem a pams. Dissabte a la tarda vaig fer cap a Igualada per a córrer per tercer any consecutiu els 10Km nocturns que s'hi fan en un dia en què els comerços estan oberts fins molt tard. Una iniciativa que sens dubte incentiva la vitalitat econòmica de la ciutat. La cursa és un atractiu més. Com que es corre en bona part pel centre, hi ha moments que ets sents com  si estiguessis en mig d'una campionat del món o vés a saber, de la gentada que hi ha mirant la cursa. Realment engrescador ! Com que hi ha cursa de 5Km i també de 10Km, l'Arcadi em va animar per a córrer totes dues. En la primera ajudaríem la seva dona, la Cristina, a intentar baixar del 29 minuts. A nosaltres ens serviria d'escalfament --llarg-- per a fer el 10.000 després. La cursa de 5 Km, a un ritme lògicament molt còmode per nosaltres, la vaig gaudir molt. Ajudant la Cris, veient l'ambientàs... I el final, perfecte, perquè vam fer un temps de 28m i 11s, una veritable marcón per la Cristina, que lògicament, estava exultant. Total, primera cursa al sac.
   Després, el 10.000. Com que l'inici és en baixada vaig mirar de sortir fort i aprofitar el primer quilòmetre. Vaig poder-li agafar uns metres a l'Arcadi, però cap el Km 2 em va atrapar. Una mica més enllà el vaig tornar a deixar i al final li vaig treure uns 20 segons a la meta. Temps total  44m 21s. Molt pitjor que al 2013 (42,04) Ho considero normal. Any de moltes maratons, els 5Km previs, que vulguis que no també compten... i 1 any més ! Però vaig gaudir molt també el 10.000 perquè vaig fer tot el què vaig poder. I quan es dóna tot el què és té, no s'està obligat a més.

A la Cursa AFNE per Collserola

        Avui diumenge hem coincidit amb l'Arcadi novament, en aquest cas, a la segona edició de la Cursa AFNE, l'Associació de Famílies amb nens d'Etiòpia. Una experiència molt maca, que ja vaig viure l'any passat. Sortida i arribada des de la Plaça Mireia, amb una volteta per Collserola de 5,5 Km. Hem escalfat un 1.500 metres. La sortida és en pujadeta que es fa dura per accedir al pont de fusta del Km 8, venint de de l'altra banda, de la Carretera de les Aigues. Pujant ens ha passat la Hasna Bahom, gran atleta del Club La Sansi, que no feia la cursa, simplement rodava per aquella zona. La cursa fa un parell de quilòmetres per la Carretera de Les Aigües, el lloc predilecte d'entrenament de l'Arcadi. Li feia gràcia veure la diferència de velocitat d'un entrenament al d'una cursa avui per aquella zona. El cas és que no l'he pogut seguir. El ritme em semblava excessiu. La Hasna m'ha passat com si res. Aprofitant la baixada, però, l'he pogut atrapar i deixar-la endarrera. Però ha estat un miratge. Al cap d'uns minuts m'ha tornat a atrapar. Ha fet el mateix amb l'Arcadi i ella ha seguit per la Carretera de Les Aigües. Nosaltres ens desviàvem pel corriol del Km 3,5, molt costerut, on bona part dels corredors que jo he vist han caminat. També l'Arcadi. L'he pogut atrapar i deixar-lo endarrera. Era la part més dura del recorregut. Un cop a dalt queden un parell de tobogans i ja la baixada fins a la meta. He arribat en el lloc 50 de la general amb un temps de 28m 32s, pràcticament un minut més lent que l'any passat. Content, però.
  El cap de setmana que ve correré els 10Km de la Santjaumenka, primera edició, a Premià de Dalt i diumenge no faré cap cursa ja que tinc previst fer d'speaker als 10Km de Martorell.