Triplet !!

Amb l'Arcadi i la Cris, a Igualada, just encabats els 5Km

Cap de setmana amb tres curses. Anem a pams. Dissabte a la tarda vaig fer cap a Igualada per a córrer per tercer any consecutiu els 10Km nocturns que s'hi fan en un dia en què els comerços estan oberts fins molt tard. Una iniciativa que sens dubte incentiva la vitalitat econòmica de la ciutat. La cursa és un atractiu més. Com que es corre en bona part pel centre, hi ha moments que ets sents com  si estiguessis en mig d'una campionat del món o vés a saber, de la gentada que hi ha mirant la cursa. Realment engrescador ! Com que hi ha cursa de 5Km i també de 10Km, l'Arcadi em va animar per a córrer totes dues. En la primera ajudaríem la seva dona, la Cristina, a intentar baixar del 29 minuts. A nosaltres ens serviria d'escalfament --llarg-- per a fer el 10.000 després. La cursa de 5 Km, a un ritme lògicament molt còmode per nosaltres, la vaig gaudir molt. Ajudant la Cris, veient l'ambientàs... I el final, perfecte, perquè vam fer un temps de 28m i 11s, una veritable marcón per la Cristina, que lògicament, estava exultant. Total, primera cursa al sac.
   Després, el 10.000. Com que l'inici és en baixada vaig mirar de sortir fort i aprofitar el primer quilòmetre. Vaig poder-li agafar uns metres a l'Arcadi, però cap el Km 2 em va atrapar. Una mica més enllà el vaig tornar a deixar i al final li vaig treure uns 20 segons a la meta. Temps total  44m 21s. Molt pitjor que al 2013 (42,04) Ho considero normal. Any de moltes maratons, els 5Km previs, que vulguis que no també compten... i 1 any més ! Però vaig gaudir molt també el 10.000 perquè vaig fer tot el què vaig poder. I quan es dóna tot el què és té, no s'està obligat a més.

A la Cursa AFNE per Collserola

        Avui diumenge hem coincidit amb l'Arcadi novament, en aquest cas, a la segona edició de la Cursa AFNE, l'Associació de Famílies amb nens d'Etiòpia. Una experiència molt maca, que ja vaig viure l'any passat. Sortida i arribada des de la Plaça Mireia, amb una volteta per Collserola de 5,5 Km. Hem escalfat un 1.500 metres. La sortida és en pujadeta que es fa dura per accedir al pont de fusta del Km 8, venint de de l'altra banda, de la Carretera de les Aigues. Pujant ens ha passat la Hasna Bahom, gran atleta del Club La Sansi, que no feia la cursa, simplement rodava per aquella zona. La cursa fa un parell de quilòmetres per la Carretera de Les Aigües, el lloc predilecte d'entrenament de l'Arcadi. Li feia gràcia veure la diferència de velocitat d'un entrenament al d'una cursa avui per aquella zona. El cas és que no l'he pogut seguir. El ritme em semblava excessiu. La Hasna m'ha passat com si res. Aprofitant la baixada, però, l'he pogut atrapar i deixar-la endarrera. Però ha estat un miratge. Al cap d'uns minuts m'ha tornat a atrapar. Ha fet el mateix amb l'Arcadi i ella ha seguit per la Carretera de Les Aigües. Nosaltres ens desviàvem pel corriol del Km 3,5, molt costerut, on bona part dels corredors que jo he vist han caminat. També l'Arcadi. L'he pogut atrapar i deixar-lo endarrera. Era la part més dura del recorregut. Un cop a dalt queden un parell de tobogans i ja la baixada fins a la meta. He arribat en el lloc 50 de la general amb un temps de 28m 32s, pràcticament un minut més lent que l'any passat. Content, però.
  El cap de setmana que ve correré els 10Km de la Santjaumenka, primera edició, a Premià de Dalt i diumenge no faré cap cursa ja que tinc previst fer d'speaker als 10Km de Martorell.