Ha caigut el 10K número 300!!

A Diagonal Mar, Km 8 més o menys (Foto: David Patán)

         Ha trigat, però finalment he pogut fer la cursa de 10 Km número 300 del meu historial. Per qüestions diverses --bàsicament laborals-- no havia pogut fer cap 10K en tot el 2022. Finalment, diumenge va arribar el dia. Va ser a la cursa DIR Guàrdia Urbana de Barcelona. Una cursa curiosa perquè es fa per tota la Diagonal. Un luxe que, per un dia, la principal artèria de Barcelona l'envaïm per unes hores els corredors i no els cotxes. Tendeix a baixar, al sortir del Palau Reial i acabar a la Ronda Litoral. Després de deixar el cotxe aprop de la meta, vam anar amb l'Arcadi en metro fins a la sortida. Un recorregut llarg perquè cal fer-hi un transbordament i això fa que estiguis més estona en metro que després corrent! 

Abans de la sortida (Foto DIR)

       Vaig sortir rapidet per a mi, a 4,42m/Km, els dos primers km. Com que tinc algun quilet de més, vaig acabar pagant l'esforç. El 5.000 el vaig passar en 24m 17s. En cas de doblar, 48,34, que hauria estat prou bé per a mi; però com dic, vaig acabar pagant el ritme dels 2 primers quilòmetres. En la segona part de la cursa vaig ser incapaç de fer cap km per sota de 5. El millor el vaig fer en 5,08 i el nové en 5,26! Petit desastre que es va traduïr en un parcial de 26,09, el segon 5K per un total de la cursa de 50m 26s. Era la tercera vegada que la corria. Al 2013 vaig fer 41,15 i al 2017, 44,28. Seguirem!! 

Ja tinc 60 maratons

En el Km 32 ja veia que no se'm podia escapar. (Foto: Pako Beer)

    Són unes quantes, 60 maratons, està clar. Vaig escullir la de Barcelona per arribar a aquesta xifra. Tenia dubtes donat que, com ja és habitual, havia entrenat molt poc. A més utilitzaria per primera vegada sabatilles de carboni de Joma. A l'hora de la veritat, tot va anar millor del què havia imaginat. Després de l'experiència de la Marató de Barcelona del passat novembre, vaig esmorzar bé. De fet, vaig seguir perfectament allò que per córrer una cursa l'ideal és fer un DECP. O sigui arribar-hi Descansat, Esmorzat, Cagat i Pixat. Perdó per l'escatologia. Vaig aconseguir buidar del tot fins uns minutets abans de començar la cursa. Tenia clar que no deixaria escapar cap avituallament. En tots ells m'hidrataria i prendria gels quan me'ls oferissin. 

A l'alçada del Km 30 (Foto: Jimmi Pujol)

El primer va arribar al km 25. Vaig començar conservador, una mica per sobre del 6m/Km, amb l'objectiu de fer 4h 13m. A partir del Km 9, vaig veure que anava a 5,45 sense cap dificultat. Vaig haver de fer esforços per a no accelerar-me. Ho vaig aconseguir. Com a Castelló vaig acabar en 4h 17m, tot el què fos fer-ho millor ja m'estava bé. Anaven passant els quilòmetres i no m'arribava l'esgotament, el mur, o el que sigui. Em trobava molt còmode amb les sabatilles. Notava que l'isquio de la cama esquerra el tenia carregadet, però sortosament la cosa no va anar a més. Ja a la part final de la cursa veia molta gent al meu voltant que anava molt tocada. Jo en canvi em sentia molt bé, sense cap pensament negatiu d'aturar-me ni res per l'estil. Tot plegat, com deia, va acabar molt millor del què suposava. Al final, 4h 14m 46s, el millor registre de les últimes 5 maratons. Un petit gran èxit per mi. I les sabatilles de carboni de Joma em van anar molt bé. Fins i tot diria que em van preservar muscularment. Al dia següent de la cursa vaig fer 10 minutets de rodatge desentumidor i, a diferència d'altres vegades, no tenia les cames com uns pals.

                                           Km 37,5. Amb batucada i tot. (Jimmi Pujol)

Com deia, ha estat la marató número 60. La número 61 tinc previst fer-la a Lleida el 30 d'octubre. Serà la primera vegada que s'hi farà una a la capital del Segrià. I, després, em retiraré de fer maratons. Penso que a la meva edat, l'esforç d'acabar una marató és molt alt. Per suposat que seguiré corrent, però distàncies més curtes. A Lleida faré la marató 61, ara que tinc 61 anys, jo que vaig néixer l'any 61. Tot quadrat. Ah! I a Barcelona vaig fer aquest diumenge la marató per 18a vegada, o sigui, majoria d'edat de participacions a la Marató de Barcelona. 

       

Km 42 (Mònica Majoral)

                                Arribar a la meta en una marató sempre és molt emocionant!