Ja he completat 40 maratons

Completant la número 40 (Foto: Yair Bonastre)

 La xifra rodona de 40 maratons completades ha coincidit amb la Marató d'Empúries. Lloc magnífic, carregat d'història. La zona la conec molt bé ja que fa molts anys que hi passem les vacances d'estiu. Dissabte va fer una tramuntana de por. Ja ens van avisar que la previsió era que minvés una mica per diumenge. I, certament, va minvar. De tota manera, el vent que hi va bufar va endurir la prova ja de per sí complicada. Ja fa un parell d'anys que s'hi ha canviat el recorregut. Ara es fan dues voltes a un circuit de 21,097 Km. El resultat és que et trobes amb què les pujades que hi ha les has de fer 2 cops. Dur. Però és el que hi ha. Jo sóc més partidari de fer un recorregut a una sola volta en una marató, però si ara és així, les seves raons hi deu haver.

Sempre és una alegria acabar una marató (Foto: Yair Bonastre)

 Anem a la cursa. Després d'haver fet 3,30 a Tarragona, al gener; 3,37 a les Vies Verdes, al febrer i 3,40 a Barcelona al març, era conscient que seria difícil fer un bon registre. Els primer quilòmetres, acompanyat del meu cunyat Roger, que feia la mitja, vaig anar massa ràpid. Quan vaig veure que ens posàvem a estones a 4,35 vaig decidir deixar-lo i centrar-me en anar a 5, que, amb tot, era rapidet. Vaig anar fent quilòmetres entre 5 i 5,06 sense excessius problemes. El vent que va bufar a estones impedia que poguéssim suar bé. Ens assecava. No acabava de transpirar bé. El resultat és que al Km 25 em vaig haver d'aturar a fer un riu per treure'm l'excés de líquid. Vaig perdre uns 30s. Aquesta aturada va ser un abans i un després. En reprendre la marxa ja em costava fer Km a 5,10. Al Km 30 es passava per meta. Impossible no pensar en quedar-se i plegar. Però només ho vaig pensar i no ho vaig fer. Aleshores em va agafar una set important. Vaig demanar aigua al públic, però ningú no en tenia. Arribar al següent avituallament va ser dur perquè estava al capdemunt del passeig de l'Escala. Escassament 500 metres, però em va semblar que estava a la quinta forca..
  Un cop hidratat quedava la part més feixuga. Fer carrers pel casc urbà de l'Escala, per segon cop amb alguns pendents que a aquelles alçades de la cursa es fan notables. El meu ritme havia baixat a 5,30-5,40. Les condicions eren les que eren i no es tractava d'agobiar-se. Vaig recullir alguns cadàvers, cosa que sempre reconforta perquè vol dir que has corregut amb més cap. Altres corredors que han començat potser massa ràpid  i acaben pagan-t'ho. En els últims 3-4 quilòmetres baixar de 6 era un autèntic èxit. Al final vaig entrar en 3h 47m 45s de temps real. Completada la marató número 40, totes les que he començat. Mai no m'he hagut de retirar. Val a dir també que aquest registre és el pitjor que he fet mai. Entenc que 4 maratons en el que va d'any i les condicions meteorològiques que ahir teniem no van ajudar ningú. Les marques dels que fem moltes maratons es van ressentir notablement. A més, cal gaudir dels registres quan es fan, i no plorar-los quan ja no som capaços de fer-los. De moment, encara baixo de les 4 hores. Quan ja no ho aconsegueixi m'admiraré d'haver fet, amb 53 anys, 3h 47m.

  D'aqui a dues setmanes faré la 5a marató del 2014: la de Tortosa. L'objectiu serà intentar millorar la marca d'ahir. Tinc entès que el recorregut és favorable, amb tendència a baixar. Veurem.