Gran Sant Silvestre i Feliç 2016 !

A la Sant Silvestre de Sant Cugat (Foto  JJ Vico)

       Abans que res, disculpes als seguidors del blog perquè amb les festes nadalenques l'he tingut una mica abandonat. Vaig acabar el 2015  de la millor manera possible: millor marca de l'any a la Sant Silvestre Barcelonesa de Sant Cugat del Vallès. Cursa amb força desnivells que la fa exigent. Els meus entrenaments per a la Marató de la Costa Daurada de Tarragona del 17 de gener van donar fruits. Vaig sortir força bé, i aleshores va ser quan em vaig adonar que m'havia deixat el rellotge, per tant no tindria referències de ritmes durant la cursa. Al passar pel Km 2 li vai preguntar al corredor del costat quant portàvem: "8,18" em va dir. O sigui que anava a 4,09 de promig. Confirmava les meves sensacions. Anava rapidet i bé. Ja sabia que aquest ritme no l'aguantaria i menys en les pujades, però vaig decidir aviam què sortia. Em va sorprendre passar alguns corredors que normalment no guanyo mai. Em vaig animar encara més. Notava que anava a bon ritme. I efectivament, a l'encarar la recta de meta ja vaig ser conscient que faria la millor marca de l'any. Tenia 43,53 des dels 10 Km de Vilafranca, fets al gener. Vaig creuar la línia de meta a Sant Cugat en 43,26, 27 segons més ràpid que a Vilafranca. I tenint en compte els desnivells de Sant Cugat, la marca em va fer molt content. Vilafranca és molt més plana. Una manera sensacional d'acabar l'any, sens dubte. A més, sense comptar el registre de Vilafranca 2015, suposava el millor 10.000 dels últims 2 anys.

Amb en Vicenç Solé, a Cornellà (Foto: EP)

Diumenge 17 ha de ser meva !

    Per rebre el 2016 què millor que fer-ho corrent ? Dit i fet. Al 2015 no vaig poder fer la primera edició de la Cavalcada de Reyes, la cursa que organitza el gran Reyes Estévez, al seu Cornellà natal. Aquest any no me la vaig perdre. Són 5 Km. Es va fer el 3 de gener. A dues setmanes aleshores de la Marató de la Costa Daurada, vaig decidir prendre-me-la amb molta tranquilitat. Vaig coincidir amb el Vicenç Solé --incombustible maratonià-- que també tenia la intenció de fer-la tranquil. Total, que vam anar plegats tota la cursa, xerrant i gaudint-la, sense cap mena de pressió. Vam acabar en 23'18. Va ser un passeig molt agradable ! La cursa em va semblar molt bé i així li vaig dir al Reyes Estévez. A destacar que en una cruïlla, fent de voluntari, em vaig trobar un altre crack: el Miquel Quesada, atleta olímpic de 800 metres a Atenes 2004. Em va semblar increïble. Això és amor per l'esport, vaig pensar, sí senyor !

   I aquest diumenge 10 de gener, no volia fer cap cursa per no arriscar de cara a la Marató de Tarragona. Al final, però, he acabat fent una tiradeta de 20 quilòmetres, suaus acompanyat de l'Empar Moliner i l'Olívia, una amiga seva, per la carretera de Les Aigües. Feia anys que no hi anava. Ha estat un bon entrenament.

Amb l'Olívia i l'Empar Moliner, a Les Aigües

 Ara ja encaro l'última setmana abans de la Marató de la Costa Daurada. Faré dimarts les últimes
 sèries de 1.000 metres i crec que estaré a punt pel dia 17. Objectiu: 3h 28m. Ho intentarem !