Si puc, hi vaig

El càncer és una de les malalties més conegudes, perquè difícil seria trobar a algú que no la visqui o l'hagi viscut de ben aprop. Sempre que hi ha alguna cursa que lluita contra el càncer, procuro anar-hi. Avui he pogut estar, finalment, a la cursa contra el càncer de pàncrees, a Terrassa. I dic que he pogut perquè en principi, no podia. Tenia previst fer, aquest diumenge, la Cursa de Bombers ja que hi havia de fer el reportatge que després s'emetria per l'Esport3; però com que la cursa es va ajornar per motius de seguretat, he pogut anar a Terrassa abans d'anar a treballar.

La cursa contra el càncer de pàncrees es fa a diverses ciutats

El meu pare va morir al 1996 de càncer de pàncrees i jo en vaig tenir un --no de pàncrees, sinó de colon amb metàstasi al fetge, 10 anys després--, al 2006.
Sabia que seria impossible fer un bon registre perquè el dia abans vaig fer un 10K i perquè el recorregut tenia uns quants trams, més o menys llarguets, de pujada. Baixar dels 26 minuts ja em semblava un bon registre. La veritat és que m'he trobat força bé, encantat amb les Joma noves, i he acabat amb uns bons per a mí 24,40. I el més important, sense notar-me cansat. Encara puc fer un doblet de cap de setmana --un 10K i un 5K-- sense problemes. Això és bó !
El cap de setmana que ve tinc previst córrer els 10Km de Lavern Subirats. Cursa dureta, però hi seré. Serà la 9a edició. N'he corregudes 4. Em temo que aquesta serà la primera vegada que superi els 50 minuts. L'últim cop vaig fer 49,16.  Va ser al 2017. Lluitaré, però, per tornar a baixar dels 50 minuts.