dimecres, 7 de desembre de 2016

Mitja de Mataró i Sant Andreu

Cap el Km 16,5 de la mitja de Mataró (Foto: Joan Castellà)
Dues curses en 3 dies. Un esforç notable per a mi. I les he superades amb bona nota. Diumenge vaig córrer la Mitja Marató de Mataró, un de les curses que procuro no perdre'm. Ja l'he fet 9 cops. El debut va ser al 2003 amb 1h 28m 26s. Una marca que és una quimera per a mi, en l'actualitat. Ara corro en 10 minuts més, ben be.
Content a la meta de Mataró (Sònia Jurnet)
 La idea era mirar de baixar de 1h 39m, ja que al 2015 vaig fer 1h 39m 48s. Vaig sortir una mica pel darrera de la llebre d'1h i 45m que era en Jorfer, de Corredors.cat. A l'alçada del km 1 el vaig sobrepassar. Un primer quilòmetre que vaig fer en 5m i 11s. Molt lent per l'objectiu de baixar de 1h 39m, però ja hi hauria temps de mirar de recuperar. La primera part de la mitja de Mataró et porta fins aprop d'Argentona, amb la carretera fent tobogans. Em vaig trobar força bé en aquest tram, avançant corredors, cosa que sempre anima. A partir del km 6 hi ha una part, pel centre de Mataró, més favorable. Allà vaig atrapar la llebre de 1h 40m, que era el gran Manolo M., també de Corredors.cat. Allò em va donar la confiança de pensar que, si no defallia, podria aconseguir un bon registre. Al pas pel quilòmetre 10 el crono marcava 45,38. Em vaig espantar una mica perquè ara en un 10.000 em costa molt baixar dels 45m. Per tant, anava molt ràpid. Però ja se sap que qui no arrisca, no pisca. I com tantes altres vegades, vaig pensar que si havia de petar, ja petaria. Si heu fet mai la mitja de Mataró, sabreu que l'últim km i mig és dur, perquè s'ha de remuntar fins a la sortida, al Camí de la Geganta, des del nivell de mar. És la principal característica de la cursa: la seva duresa final.
  Cap el quilòmetre 12 em vaig enganxar amb un corredor dels Lluïsos de Mataró que portava un ritme gairebé calcat al meu. Vam anar plegats fins a la pujada final. O sigui, uns 7 quilòmetres. 4,34-36-38-32-36-39-39 van ser els parcials del 12 al 18. Em va anar molt bé perquè era la part més complicada, la de la nacional-II, Després, a l'arribar a la pujada final, vaig perdre el meu company de viatge; no sé si em va passar o es va quedar endarrera. A la meta no el vaig veure. Em sap greu, perquè va fer una feina molt bona per a mi. I li volia agraïr. Si llegeixes aquesta entrada, moltes gràcies ! Total que vaig entrar a meta en 1h 37m i 37s. I contentíssim perquè ara baixar de 1h 40m en mitja marató representa per a mi un esforç considerable. El parcial dels primers 10 Qm va ser, com deia, de 45,38 i el pas pel Qm 20 el parcial va ser de 46,41. Escassament 1m 03s més. Tenint en compte la pujada, està prou be. Sense l'ajut del corredor dels Lluïsos de Mataró, no hauria estat possible, sens dubte.
Esforç a Sant Andreu
Amb en Txabi Albert
  I dimarts 6 de desembre em vaig retrobar amb la cursa de Sant Andreu, a Barcelona. 5 km molt ràpids. Sempre la fan el 6 de desembre. I ja han complert 38 anys. Només l'havia feta una vegada, al 2007 amb un temps de 19m 21s. Eren altres temps. Ara, 9 anys després, l'objectiu era baixar dels 22m, tenint en compte l'esforç fet a Mataró. No tinc parcial de cada quilòmetre, ja que o no hi havia marques o jo no les vaig saber veure. La cursa va començar amb 50 minuts de retard perquè l'ambulància no arribava. 50 minuts  drets esperant per sortir. A l'haver-me refredat vaig sortir amb una certa por de no trencar-me. Sortosament, no va passar res d'això. Vaig anar remuntant posicions tota la cursa, passant un grapat de noies, també. Vaig acabar en 21m i 42 segons 2m i 21s més lent que al 2007, cosa ben normal. L'important és que sabia què podria fer de temps i vaig encertar. I em vaig trobar força bé. En cap moment em va ni passar pel cap un possible cansament per haver fer Mataró dos dies abans.
  Diumenge que ve tinc previst una nova experiència: córrer dues curses consecutives: el 5.000 i el 10.000 de La Sansi de Viladecans. M'anirà be de cara a la preparació per a la Marató de Tarragona. Espero poder córrer diumenge perquè aquest tarda hauré fet un mal gest i ara tinc l'esquena a l'alçada del lumbago, ben tocada. De moment, gairebé no puc ni caminar. Aviam com evoluciona...





 

2 comentaris:

TXABI ha dit...

Confio en que lo de l'esquena finalment no sigui rés, i et milloris ràpid i a temps pel "doblete"!.

Xavi ha dit...

Moltes gràcies, Txabi. Avui, tot i estar adolorit, he pogut córrer una horeta. Sembla que estic millor. Espero estar millor diumenge !