diumenge, 8 d’octubre de 2017

A una cursa de les 700!!



     No coneixia la Cursa Marrameu de Gelida. La vaig trobar per internet i era just el que buscava a una setmana de fer la Marató del Priorat: una cursa de muntanya, que no fos massa llarga (15 Qm), però que em permetés estar una bona estona trotant, per tal de fer un últim entrenament de cara al Priorat. A més, ha estat la meva cursa número 699. Per tant, si tot va bé i no em passa com l'any passat, a la Marató del Priorat faré la meva cursa número 700 i la marató número 51. Com que divendres vaig fer una sessió de 2h 45m, i avui he trigat 1h 49m i 54s en completar els 15 quilòmetres, crec que ha estat una bona posada apunt per a diumenge que ve. La Cursa Marrameu passa per uns paratges realment molt macos. Té una pujada amb molta pedra que, més que una pujada, és una paret. Sort que ja m'havien avisat. Impossible córrer per aquell pendent, almenys per a mi. Era qüestió de prendre-se-la amb calma. Eren ben bé 2 quilòmetres de pendent. L'he fet xerrant amb un altre corredor, de 55 anys, per tant era de la meva categoria. Quan l'hem completada i hem iniciat el descens, el meu company de pujada ràpidament m'ha deixat. A la meta m'ha tret, finalment, 6 minuts i ha quedat segon de la categoria. Jo no he entrat al podi, però no sé si he quadt quart o més endarrera. Ja sabeu que les baixades a les curses de muntanya són el meu gran taló d'Aquil·les. Em fa molta por caure i fer-me mal i les faig molt a poc a poc. A més de la cursa de 15 quilòmetres s'hi feia una de 8,5 quilòmetres i una marxa popular. Els corredors no arribavem als 100 entre les dues curses, diria. Pocs però ben avinguts... La cursa tenia tots els serveis, fins i tot massatge. Inevitablement he acabat fent la cursa absolutament sol. És molt important que les marques --eren cintes-- estiguin molt ben posades. I ho estaven. Bona feina dels organitzadors. Només he trobat a faltar una marca ja a la tornada a Gelida, dins del casc urbà. He preguntat on era el camp de futbol, que era d'on haviem sortit, i cap problema.
Al castell de Gelida,  a la part final de la cursa. Montserrat, al fons
  En resum, una bona experiència, avui, que per poc que pugui, repetiré. A més m'han dit que la gran pujadota igual l'eliminen...