 |
| Ara toca aplicar-se gel |
 |
| La Cristina Casacuberta és la de l 'esquerra de tot |
Em quedaré, molt probablement, amb 55 curses aquesta temporada. Les últimes 5 que tenia programades fins el 31 de desembre, em temo que no serà possible fer-les. El motiu és que l'isquiotibial de la cama dreta ha dit prou. Anem a pams. Aquesta era una setmana post marató i per tant he fet el què faig habitualment. Dilluns vaig descansar completament; dimarts vaig fer 20 minutets; dimecres, 30 minutets, dijous; i divendres vaig tornar a descansar. Tot segons el previst. Dissabte tenia programat un entrenament suau al matí, a la Carretera de les Aigües, amb la meva cosina triatleta, la
Cristina Cascuberta, i companys triatletes seus. Vam fer una horeta suau, 10 quilòmetres, xerrant... Cap problema. Estava perfecte. Al vespre, tal com tenia previst, primera de les tres curses programades pel cap de setmana: el
5.000 en pista de Can Dragó, dins del programa de les
24h que organitzen cada any els corredors.cat. Vaig sortir molt content. Vaig fer
21m 5s, que suposa millorar el millor registre del 2014 que tenia de
Barberà del Vallès al juliol (21,24).
 |
| Les 24h correcats. Una gran festa de l'atletisme de fons |
 |
| Poc abans de trencar-me... |
Aquest matí tocaven les altres dues curses del cap de setmana:a les 9h, la Milla Catalana (1.714 m.) també a la pista de Can Dragó i, a les 11h, els 5Km de la Sansi de Viladecans. Feia fresqueta i hem escalfat amb
l'Arcadi la milla catalana una bona estona. La veritat, però, és que no he acabat d'entrar en calor. He anat al meu ritme, o sigui, a tope. L'Arcadi anava just darrera meu i en l'última volta, especialment, he vist que se m'acostava molt. Venia del darrera molt ràpid. Quan quedaven uns 80 metres per la meta he decidit canviar el ritme i no esperar a que arribés a la meva alçada ja que en aquest cas em passaria massa ràpid i jo no tindria temps per reesprintar... I aquell ha estat el moment. A l'intentar accelerar el ritme he sentit una punxada a la part del darrera de la cuixa dreta. M'imagino que és l'isquiotibial. He entrat coix a la meta en 7m i 23s. L'Arcadi ha acabat en 6m 59s. Era el que ens haviem prefixat: baixar dels 7 minuts. He provat de trotar una mica aviam què, però he hagut de deixar-ho córrer immediatament. No podia ni trotar. Per a mi té tota la pinta de trencament. Dimarts ho sabré amb la visita al traumatòleg. Evidentment he renunciat a anar a la Sansi de Viladecans. He tornat a casa i, seguint les instruccions del
"Jim" Serrano, estic aplicant-me gel a la zona afectada. No hi veig sang, per tant el possible trencament no sembla que sigui bestial... En fi. És la segona vegada que em passa. A la Mitja de Granollers del 2008, vaig fer-me un trencament de 4 centímetres, però vaig poder córrer la marató de Barcelona un mes i mig després. Ara toca gel, esperar a dimarts i aviam...
6 comentaris:
Xavi, us vaig veure a tots/es dissabte a Les Aigües. Realment anaveu tots molt tranquilets i amb bones converses.
Suposo q hauràs d'anar en les properes ocasions amb prudència a l'hora de plantejar-te esforços massa pronunciats i especialment valorar quins són els objectius realment importants de la temporada.
Compensa mai una lesió?
Espero et recuperis ben aviat.
A BCN Marató no hi faltaràs, però segur q aquest cop amb una miqueta més de "cap".
Abraçades, company!
Mai no m'he plantejat objectius. I ara, menys. En tot cas l'objectiu és acumular curses i sobretot, passar-ho bé. Com que sóc competitiu de mena, sempre dóno el màxim a les curses. Fins ara no m'ha anat malament. Vull dir que'he lesionat molt poques vegades, trobo. Això de l'isquio fa molt que ho arrossego. Vull dir que fa molt que hi tinc molèsties. Igual vé de la lesió del 2008. Juraria que és a la mateixa cama. Dimarts em faran un tractament que em té ilusionat que ha d'escurçar el terminis de recuperació. Aviam ! Merci pels consells.
Em sap greu Xavi, una lesió important és sempre un pal! Ja saps que opino sobre el tema de fer massa competicions sobre asfalt (o pista)... o sigui que: passat a les triatlons, per diversificar esforços
Ànims, Xavi, que no sigui res i puguis tornar a les curses el més aviat possible. Com sempre, el que més costarà és no poder sortir durant uns dies, però val la pena recuperar-se bé. Veurem quina és l'evolució de la lesió. Faràs comunicat mèdic com el Barça? "L'evolució de la lesió en marcarà la disponibilitat..." ;-)
Hola Company,
Com va la recuperació?
Volem veure't aviat competint de nou.
Bon any ;-)
Merci a tots ! Ja he trotat 15m sense dolor. Això va bé, si bé és més lent del què em pensava.
Publica un comentari a l'entrada