dilluns, 30 de desembre de 2019

Completíssim últim cap de setmana de l'any

Trotant per fer espai per l'emorzar  amb en Josep Maria Farrés, en Xavi Sanz i en Benito Ojeda (Foto: Txabi Albert)
L'últim cap de setmana del 2019 ha estat ben farcit de curses. He fet un total de 4, que no està gens malament. I, a més a més, amb la rúbrica d'una millor marca de l'any. Què més es pot demanar?  Anem a pams. Dissabte 28 al matí vam quedar per fer un dels esmorzars del Mingu per a desitjar-nos un bon 2020. Abans, però, petit entrenament de 8'5 quilòmetres cap a Bellvitge, tot molt planer, petant la xerrada amb el gran Benito Ojeda, de qui parlo en el llibre, per cert.  Després de l'esmorzar pantagruèlic, vam anar a fer la Cursa Cronoescalada Solidària de Corredors.cat. Inscripció: una joguina. Es tracta de pujar les escales de Montjuic des de la Font Màgica fins al mirador del Palau Nacional, i tornar a baixar. Escassament 400 metres, però, és clar, són durs, i més encara quan no havia escalfat gens ni mica. Al pujar les escales, t'acaben cremant les cames. Per a mi, impossible fer-les totes corrent. Quan arribes a dalt de tot, la baixada és fa molt complicada perquè les cames estan "descontrolades" i la sensació que pots caure és molt alta. Per a no arriscar, no vaig gosar baixar els esglaons de dos en dos i els vaig fer d'1 en 1.  Vaig acabar en 3 minuts i 38segons, el 23è classificat de 64 participants. Prou bé ! Al 2013 també havia fet una cursa el tram final de la qual va ser pujar les mateixes escales, però aleshores va ser un error en el circuit !
El meu segon plat de l'esmorzar...!
A la tarda, segona cursa del dia. 1Km a la pista coberta de Sabadell. No havia corregut mai en pista coberta i em feia gràcia fer-ho.  L'última referència que tenia d'1km en pista va ser a Granollers --en pista de 400 metres-- al 2013. Vaig marcar aleshores 3m 32s. Estava clar que a Sabadell faria un temps molt pitjor. A la meva sèrie erem 4 corredors. Al començar, en Lluís Guamis es va escapar ràpidament; un segon corredor, en Daniel López,  i jo, vam quedar aparellats i darrera nostre hi havia el darrer, en Francisco Díaz Plata. Amb en Daniel vam començar una lluita per la segona plaça. Però no va durar gaire. A partir de la segona volta de les 5 que haviem de fer, paulatinament se'm va anar escapant. En Lluís va guanyar en 3,09; en Daniel va fer 3,39; jo 3,56 i en Francisco, 4,36. Content, en qualsevol cas, per baixar del 4 minuts, que era l'objectiu que m'havia fixat.
Sortida  del  1K en pista de Sabadell (Foto: organització)

  I arribem a diumenge a Badalona. S'hi feien un 5K i un 10K de la Sant Silvestre Barcelonesa, traslladada de Sant Cugat a la vila costanera. El 5K els vaig fer amb l'Arcadi, tot trotant i escalfant de cara al 10K. El 5.000 el vam acabar en 27m i 54s, a un ritme de 5m 29s/Km. Aquest escalfament em devia anar bé perquè el 10K em va sortir molt bé; tant que hi vaig fer la meva millor marca de l'any, superant l'anterior (48,58 al maig, a Mataró) de manera clara. Vaig sortir a bon ritme i al pas pel Km 3 em va confirmar que si era capaç de mantenir-me a ritme de 4m 45s/km superava els 48,58 folgadament. I a 4,45 anava relativament còmode. Una mica abans d'arribar al km 5 em va passar la Núria Salvat, amb la qual feia temps que no coincidíem en cap cursa.  Per a la meva sorpresa, vaig veure que no se m'allunyava més enllà dels 30 o 40 metres. Això em va animar fins el punt que al km 7 la vaig atrapar. Em vaig col·locar a la seva roda, aprofitant-me de la seva estel·la. Vaig pensar en aguantar allà fins el km 8 almenys i intentar superar-la en els últims 2 km. Però el que són les coses.  Per voler més, em vaig quedar amb menys. Vaig ser ruc. Al km 7 i mig vaig escullir una estratègia equivocada: la vaig atacar amb la intenció de distanciar-la. Massa d'hora. Quedava encara una pujada, la de passar per sota de la via del tren, poc abans del km 8. La Núria em va superar amb una facilitat esfereïdora en el tram amb pendent, i no només això: em va treure uns metres, ben bons, que va anar augmentant paulatinament. Va acabar molt forta i va entrar a meta en 47 minuts justos. Jo vaig fer 47, 27, que, com deia, suposa la millor marca del 2019 superant l'anterior en 1 minut i 31 segons ! O sigui, que vaig quedar contentíssim !!
Al 10K de Badalona (Foto:  Jaume Termes)
  Acabo el 2019 corrent la Sant Silvestre de Sabadell, la Cap d'any Race .Serà un bon test. No crec que pugui baixar d'aquests 47,27, però si la cosa es posa bé, ho intentaré, no ho dubteu...!

Cap comentari: