De Tossa a Sant Sadurní

A Tossa  juro que no vaig fer la cursa en moto! (Foto: F. Tossa)

     He tingut una setmana ben farcideta de feina i arribo a la meva cita amb el blog amb retard. Em sap greu pels bons amics de Tossa de Mar, on hi vaig córrer la Pre-Sant Silvestre que hi fan cada any poc abans de Nadal. Enguany va ser el 15 de desembre. Vaig estar-hi el cap de semana perquè el dia abans, dissabte, hi vaig presentar --30a presentació, ja-- el meu llibre "100 Històries del Córrer", de Cossetània. La veritat és que va ser un cap de setmana magnífic acompanyat a tothora pel Lluís Soler, el president dels Fondistes de Tossa, i la seva dona, la Meri. Ens van tractar com a reis. Impressionant ! La presentació del llibre va ser una de les millors que he viscut, juntament amb la de Lavern Subirats o la de Blanes, per citar-ne un parell, sense ànim de desmerèixer cap de les altres, per suposat. Totes són molt d'agraïr i així ho faig des d'aquí.

Presentant el llibre a la Nau de Tossa, amb l'alcaldessa, Imma Colom, en Carles Couso i en Lluís Soler (Foto: M.  Majoral)

Bona representació dels Fondistes de Tossa

      La cursa era de 5 Km. Vaig sortir molt ràpid, tot sabent que hi havia la duríssima --encara que curta-- pujada al mirador de l'Ava Gardner, a l'alçada del km 1,5. Després, més o menys planejant pel Passeig de Mar per ja anar a buscar la meta. Una dura pujada --per llarga-- fins a la caserna de la Guàrdia Civil i que no m'esperava, em va alentir força. Al final vaig acabar en 23 minuts i 14 segons, que, vistes les dues pujades, no em va semblar un temps dolent per a mi. Vaig esprintar i vaig superar la primera noia classificada. Com en els vells temps... ;-)

L'esprint (Foto: F. de Tossa)

     I aquest diumenge, 22 de desembre, he corregut per segona vegada la Cursa de Nadal de Sant Sadurní d'Anoia. Era la tercera edició. La primera, al 2017, la vaig córrer amb l'Arcadi. És una cursa molt especial per a mi, aquesta. El motiu és que aquell dia, --era el 24 de desembre--, tot trotant-la i petant la xerrada, va sorgir la idea d'escriure el meu  llibre. I la cosa va començar a agafar forma. Escassament 14 mesos després "100 Històries del córrer" ja estava a les llibreries.
     Avui l'Arcadi finalment no ha pogut venir. He pensat que com que 2 anys enrera l'haviem fet molt tranquils, ara intentaria córrer una mica més. El resultat ha estat que m'ha semblat molt més dura que al 2017 i que hi havia pujades a dojo. M'ha costat i he acabat en 59 minuts i 27 segons. La referència de temps, en curses així, és el què hagi aconseguit el guanyador. Sembla que ha fet 41 minuts. No sé si era un corredor de cert nivell o no, però penso que indica la duresa del recorregut. A més ha fet un vent notable que quan coincidia de cara en una pujada...

A pocs metres de la meta a Sant Sadurní (Foto: Iban Pérez)

       Amb l'Arcadi, al 2017, vam fer 1h 2 minuts. No sé si l'han endurit una mica, a mí m'ha semblat que sí, o és que ja no dóno més de sí. 3 minutets de diferència no és gaire... Però he quedat satisfet especialment perquè en l'últims quilòmetre i mig he passat a dues noies després de molta estona d'intentar-ho. He acabat amb força !