dijous, 12 de setembre de 2019

Per acabar les vacances, dues curses, que havien de ser tres...

A la Mitja de Sabadell (Foto: organització)
         Diumenge 8 de setembre vaig acabar les vacances, i ho vaig fer corrent la Mitja Marató de Sabadell. Era el primer cop que la feia amb el nou format d'un circuit de 7Km al qual se li feien 3 voltes. Per l'època de l'any que és, aquesta mitja és dura, especialment per la calor que hi acostuma a fer. El nou recorregut és molt ombrívol i certament és molt més agradable que no pas l'anterior. El tram de la carretera de Barcelona és dur perquè és llarg i fa pujada, però la resta el vaig trobar entretingut i molt interessant, especialment quan es passa pel centre de la ciutat. També hi ha baixades llargues i sostingudes, dues en concret, per La Rambla. Vaja, que em va semblar un circuit magnífic. Com que el 6 d'octubre tinc previst fer la Marató del Priorat, la mitja de Sabadell em venia que ni pintada. A més li vaig afegir 10Km previs per tal de completar una bona tirada llarga de 31km. Per tot plegat, la meva aspiració a la mitja vallesana era baixar de les 2 hores. Vaig acabar-la en 1h 53m 11s., per tant, vaig quedar més content que un gínjol. Molt cansat, això sí.
         Aquesta setmana ja treballo, però com que ho faré el cap de setmana, tinc com una pròrroga de vacances fins divendres, ja que m'incorporo de manera efectiva a la feina dissabte 14 de setembre. Avui, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, he corregut novament els 10Km de Bellaterra, com ja vaig fer al 2017. Aleshores vaig córrer en 47 minuts. Avui me n'he anat molt més enllà: 52m 43s. L'excusa que avui plovia i hi havia fangueig no em val. Una pèrdua molt notable --5 minuts-- en només 2 anys. El meu pas pels hospitals tenen molt a veure en la rapidesa de la davallada, n'estic absolutament convençut. Avui el meu germà Manuel, al qual he atrapat en el Km 1, finalment m'ha guanyat per 3 segons. M'ha atrapat en el km 8,5 i en el 9 m'ha deixat clavat. Era una part de pujada i allà he reconfirmat que ara no pujo ni amb reductora... quan abans era el terreny on deixava endarrera molts rivals. Ara em deixen a mí... Què hi farem ! 
Patin en els últims metres a Bellaterra (Foto: Carles Sánchez)
Somrient al pas pel Km 5 (Foto: Josep Lluís Blanco)
        Dilluns dia 9 de setembre vaig formar part dels actes de presentació de la Cursa Nick Horta (5Km) que es corre diumenge dia 15. L'organitzadora, la Maria José Moscoso, va tenir la deferència de convidar-m'hi perquè hi presentés el meu llibre "100 Històries del Córrer", en la que va ser la presentació número 23 que faig ! I encara me'n queden de pendents unes quantes més. Aquest cursa Nick Horta o bé la de l'Ametlla de Merola, que també es corre diumenge dia 15 --la cursa de l'Arcadi--  era la tercera en discòrdia, a què em refereixo en el títol d'aquesta entrada, que tenia previst fer en aquesta última setmana de vacances. Doncs bé, al final, ni una ni l'altra. Diumenge 15 presento els Telenotícies i entraré a treballar a les 10 del matí. Impossible compaginar-ho amb alguna cursa.

Presentant el llibre a la Cursa Nick Horta (Foto: JJ Vico)

Explicant-me, sota l'atenta mirada de la Maria José Moscoso (Foto: JJ Vico)

Van venir força persones. Va ser un autèntic èxit! (Foto JJ Vico)


Vaig firmar un grapat de llibres! (Foto: Juan Núñez)


5 comentaris:

Jesús Díaz ha dit...

Hola Xavier,
52m43s en categoria M55, a Bellaterra, amb pluja, fang, desnivells...Ja voldria jo ser capaç de fer aquesta marca en aquestes condicions...Jo també hi era i vaig fer 1h03m. ah! i tinc 57 anys, no he tingut problemes de salut i la meva marca en 10kms. és de 52m37s en un dia assolellat, a la Cursa de Sant Adrià (terreny totalment pla.
El que tu veus com una decepció, és el que jo voldria -i no puc- fer.

Ànims i endavant!
Jesús

Xavi ha dit...

Gràcies per les teves paraules. Sempre volem el que no tenim. En qualsevol àmbit. Si d’aquí a dos anys, amb les mateixes condicions de pluja i fang, en comptes de fer 1h 3m féssis 1h 8m, segurament també tindries un punt de decepció.

Unknown ha dit...

Es obvi que el tema "marquitis", entès com obsessió, no es supera habitualment.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb aquest darrer comentari.

Xavi ha dit...

Jo crec que la "marquitis," els que ens agrada la competició, no ens la traiem mai. I jo estic encantat que sigui així. Una de les motivacions per córrer, per a mi, són les marques, els registres, superar rivals, superar-me a mí mateix...