dilluns, 25 de novembre del 2019

Jean Bouin: esperava fer-ho una mica millor...

Pujada del c/Lleida. Km 9 (Foto: Gabriel Miquel)
        És el que tenen les curses. La setmana passada a la mitja de Lleida em vaig trobar molt bé i vaig fer un gran registre. Avui, a la Jean Bouin Open de 10 Km, les coses no han anat com pretenia. La marca feta no era la que buscava. Ha estat una mica estrany, per a mí, perquè he corregut com un passarell. La mítica frase d'en Domingo Catalán "sortida de cavall, arribada de burro", és exactament el què m'ha passat avui. Al tenir un dorsal VIP que molt amablement em va facilitar l'organització, m'he posat massa endavant. I les curses que comencen a la Font Màgica, són molt ràpides perquè als 300 metres hi ha la baixada del carrer Lleida i la del carrer de Tamarit, abans d'arribar al Paral·lel. Això ha fet que sortís massa ràpid i ho he pagat amb escreix. El primer 5.000 l'he passat en 23,38, després d'haver fet les baixades esmentades, per sota de 4 en alguns moments. Per a mi, un suicidi. Aquesta cursa té la segona part força més complicada que la primera, perquè, al marge del Paral·lel, en l'últim quilòmetre hi ha la pujada del carrer Lleida --sensiblement més llarga que el trams que es baixa al km 1-- i això és nota si no has regulat bé. No és una cursa per fer marca, i jo en volia, de marca, perquè entenia que estava preparat per a obtenir-la. Tenia --i continuo tenint, de MMA-- 48,58. M'he agobiat de córrer i en el km 6,5 m'he aturat i he caminat uns 30 metres. Com per fer una mena de resset i a veure si millorava. Però ja estava tot el peix venut. No hi hauria MMA, seguríssim. He pujat el millor que he pogut el Paral·lel i el carrer Lleida i he acabat en 49m i 50s. O sigui, un segon 5.000 molt fluix en 26,12. Vistes les circumstàncies d'avui, em puc donar per satisfet d'haver baixat dels 50 minuts. El bon amic Vicenç Solé, al qual vaig superar la setmana passada a la Mitja de Lleida, avui m'ha tret 2 minuts llargs. El meu germà Manuel també m'ha superat amb molta claredat. És el què hi ha. Perquè no m'he trobat tant bé com a Lleida? No ho sé, tret que l'esmorzar de dissabte, després de fer 8 quilometrets, amb en Mingu Catalán, l'Arcadi, en Xavi Sanz, en Txabi Albert, l'Amado, la Montse Castelló i altres... m'hagi passat factura. No ho sé.. Potser tot plegat una mica...
Massa esmorzar, dissabte (Foto: Arcadi Alibés)

       La setmana vinent toca la Mitja de Figueres. No l'he feta mai. Algun 10K sí que he corregut a la capital de l'Alt Empordà, però. Aviam què tal anirà.
                                         
Com negar-s'hi! (Foto: jo mateix)