Mitja de Montornès, millor marca de l'any

Quan la vam fer amb l'Arcadi, al 1999

  No em puc queixar. Feia 8 anys que no corria la mitja de Montornès, una de les clàssiques de Catalunya. Avui arribava a les 25 edicions. És una de les primeres mitges que vaig còrrer. Amb la d'avui l'he feta 9 cops. La primera vegada que la vaig córrer va ser al 1999. Va ser, aleshores, la meva setena mitja. La vaig córrer amb l'Arcadi Alibés, provant el ritme de marató que posaria en pràctica  a la meva primera marató, que va ser a Barcelona, unes setmanes després. Voliem fer 1h 45m (ritme de 5m/Km) i sense voler vam fer 1h 41m. Ha plogut des d'aleshores; com una mica avui. Però durant la cursa no he notat que plogués, la veritat.

Amb en Jordi Sanuy (TV3) i en Salvador Grau, avui, abans de començar

  He sortit amb la idea de fer-ho millor que a la Mitja de Barcelona (1h 43m) M'he deixat portar i cap el km 1 m'ha atrapat el grup que, liderat pel Manolo Mora, buscava completar al cursa en 1h 40m. Com que era un grup nombrós, m'ha semblat bé quedar-me amb ells. A l'alçada del km 4,5 hi havia una pujada que m'ha endarrerit. He pensat que perdia el grup irremeiablement, però no. Cap el km 5 i escaig hi havia un carrer en baixada i sorprenentment per mi, he aconseguit tornar a enllaçar.  He pensat que m'aniria molt bé anar amb ells, especialment per a fer la pujada que hi havia per sortir del casc urbà de Montornès i agafar la carretera de La Roca. En el grup hi havia el gran "Suso" Garcia Bragado, que anava marxant. M'ha impressionat veure amb quina facilitat era capaç d'anar marxant quan nosaltres corriem. M'ha semblat que anava molt concentrat en el què feia i he pensat que devia ser un bon entrenament per a ell. Quan hem passat el Km 10, m'he espantat. L'he passat 9 segons més ràpid que la setmana passada el 10.000 de Badalona ! Tenint en compte que ja haviem fet algunes pujades, més aviat llargues i sostingudes, he tingut clar que no seria capaç de mantenir aquell ritme massa estona més. De fet, ja li havia dit feia estona al Manolo Mora que aniria en el grup tot el qué pogués, fins que reventés, i que després ja acabaria la cursa com bonament pogués. Poc abans d'arribar a la Roca, on es gira cúa, km 13 i escaig, el grup de 1h 40m ja el tenia una cinquantena de metres per davant i ja era conscient que no tornaria a enllaçar. Aleshores m'he centrat en mirar de sostenir un ritme constant el més alt possible. En la tornada cap a Montornès, m'han passat uns quants atletes. I jo he passat a una noia, que també havia quedat despenjada del grup de 1h 40m. Cap el km 17 m'he adonat que portava el cronòmetre aturat. Havia pitjat algun botó equivocat, segur. He preguntat quan portàvem al corredor que tenia al costat i m'ha dit "1h 28m". Jo tenia 1h 23m, per tant feia 5 minuts que el tenia aturat. Del Km 19 al 20 hi havia l'últim fals pla, amb clara tendència a pujar. L'últim km és tot en baixada. Al final he entrat en 1h 40m 49s, una marca més que bona per a mi perquè suposa la millor de l'any, després de Granollers (1h 46m) i Barcelona (1h 43m). És clar que aquestes dues mitges les vaig fer entre maratons. Granollers, just una setmana després de la Marató de Tarragona, i Barcelona, just la setmana següent de Granollers i una setmana abans de la Marató de Les Vies Verdes. Dit d'una altra manera, era impossible que corrés rapidet ni una ni l'altra. Avui la situació era ben diferent; i s'ha notat en el temps final, que està més aprop de 1h 38m 27s que vaig fer a Vilanova i la Geltrú al desembre. Vilanova és molt més plana que Montornès.
Pròxima cita, dilluns 2 d'abril, dilluns de Pasqua, la Cursa de la Mona, a Canovelles.10km.