Tinc la sensació d'anar millorant

Sortida a Sant Cugat. Estic a l'esquerra. Samarreta groga i pantaló negre

Molt a poc a poc, però tinc la sensació que vaig millorant. Em costa molt baixar pes, però sóc tossut quan se'm posa una cosa entre cella i cella i vaig pel bon camí amb la bàscula. Vaig perdent pes també molt lentament, que diuen que és una bona manera per a no recuperar-lo. El gran objectiu dels pròxims mesos és la Marató de la Costa Daurada, a Tarragona, del 17 de gener del 2016. M'he fet un pla d'entrenament de 12 setmanes per mirar de baixar de les 3h i 30m. L'he feta dos cops aquesta marató amb registres de 3,29 i 3,30. De les 3 maratons que he fet aquest 2015, dues --L'Escala i Tortosa-- han estat molt decebedores en quant a cronos. Crec que ho puc fer una mica millor i a Tarragona vull intentar-ho. Només espero que les lesions em respectin. Ja hi hi haurà temps de parlar-ne d'aquesta marató que he començat a preparar específicament aquesta setmana. Ara toca parlar de l'última cursa que he fet: els 10Km DIR-Mossos d'Esquadra de Sant Cugat del Vallès. Ha estat aquest diumenge 25 d'octubre.

Amb la Imma Casares, l'Adrià, el Roger, la Raquel Mateos i el seu home

Roba nova del CIESC D. Catalán

Després de la referència dels 10km del C.N. Sabadell de la setmana passada (44,49) tenia clar que seria molt difícil millorar aquest registre tenint en compte que el recorregut a Sant Cugat és notablement trencacames. Vaig sortir pràcticament al davant de tot en un costat per no molestar als corredors més ràpids que tenia al voltant meu. Quan surto tant endavant, inevitablement vaig ràpid. Massa ràpid. Els primers 400 metres els vaig fer per sota de 3,40 i vaig acabar el primer mil en 4,02. Ja el segon el vaig fer en 4,29, un ritme ideal per a mí. Ser capaç de mantenir-lo voldria dir acabar per sota dels 45 minuts. Com deia, sabia que seria molt difícil per les pujades. Vaig passar el 5.000 en 22,57, per tant lluny dels 22,30 requerits per fer 45 en cas de poder doblar. Sabia que l'últim quilòmetre era molt favorable i vaig intentar arribar-hi en les millors condicions. Vaig arribar al 9 en 41,32. I l'últim vaig serrar les dents i vaig tancar-lo en 4,07, cosa que em va satisfer força. En total, 45m 39s, a només 50 segons del registre de Sabadell, que, com deia, tenia una recorregut més favorable que no pas el de Sant Cugat. 

Plà per a la Marató de Tarragona

D'aquí el títol d'aquesta entrada. Crec que vaig millorant, gairebé de manera imperceptible encara, però ho intueixo. Espero que en les pròximes setmanes noti la millora en els registres, de manera fefaent, igual que quan vaig córrer a l'abril la Mitja de Blancafort, després d'haver fet unes quantes sessions amb una mica de qualitat. Veurem. I ho explicaré aquí, com sempre.