Per fi surto satisfet del Fòrum

Diumenge vaig córrer la 1a edició de la cursa Barcelona, en marxa contra el càncer. 10 Km, però en realitat era sensiblement més curta. El GPS em va marcar 9,58 Km. Tan se val perquè vaig quedar satisfet. És curiós que només començar a fer l'escalfament ja vaig notar de manera immediata que em trobava bé. Ja havia tingut aquesta sensació al juny, a la cursa de Sant Joan Despí. I vaig acabar fent la millor marca de l'any en 10Km. Poc abans del Km 1 vaig veure que la Núria Salvat m'atrapava. Em va sorprendre veure-la només amb camiseta de tirants i pantalons; és a dir, com si no fos hivern. I feia fresqueta. Jo anava amb buff al coll i a les orelles, escalfabraços i escalfabessons a més de camiseta de màniga curta i guants i res no em va sobrar.

Sortida (Foto: organització)

Vaig decidir mirar de seguir el ritme de la Núria. Veia que l'aguantava bé. Cap al km 2,5 vaig decidir augmentar una mica el ritme i vaig deixar-la. Vaig pensar que ja m'atraparia més tard. Em trobava a gust. Fins i tot vaig veure que tenia opcions d'acostar-me a la Linda Arnott, una corredora que és la líder de la categoria F45 de la Lliga Championchip i que normalment veig com se m'escapa irremeiablement a totes les curses... perquè corre més que jo. Em va sorprendre veure-la a poca distància. El cas és que la vaig atrapar a l'alçada del Km 4 i escaig. Vam començar aleshores una cursa tàctica. Vaig comprovar que en les baixades i les pujades se m'escapava uns metres, però en el pla li recuperava terreny. Això em va fer pensar que a la segona volta tindria opcions de superar-la si jo aguantava el ritme. A la Jean Bouin, fa una setmana, va entrar 3 minuts abans que jo ! Era esperable, doncs, que en un moment donat ella canviés de ritme i no la pogués seguir. Però els quilòmetres anaven passant i aquest moment no arribava. En la segona volta, aprofitant els trams de pla, que eren la majoria, vaig mantenir-la uns metres darrera meu. Estava clar des de feia estona que el meu objectiu era guanyar-la. En passar el km 9, però, va enllaçar. Ens ho jugariem tot en els últims 1.000 metres. Tàctica a tope. M'agraden els finals així. En l'últim descens abans de la recta de meta ella va prémer l'accelerador, però vaig aguantar al seu costat. Últim gir a l'esquerra i recta de meta. Llarga. Potser 250 metres ben bons. Temps suficient per pensar què fer. Atacar des de lluny o esperar als últims 50-60 metres i fer un esprint explosiu ? Vaig optar per la primera opció. Vaig incrementar paulatinament el ritme... i la Linda no em va seguir ! Això em va animar a accelerar encara més. Al final, 42m i 19s La Linda Arnott va entrar 4 segons darrera meu. Objectu complert. La Núria Salvat va entrar 59s després que jo. Em va dir que al començament de la cursa, ni es sentia les cames pel fred. Ho va pagar amb una derrota...;-)) Quan fa fred, cal abrigar-se, almenys una mica...
  Content d'haver corregut bé al Fòrum. Les altres curses que hi havia fet fins ara, no havia sortit satisfet de les meves prestacions. En concret a la Transplant Run del 2014 i del 2017 i a la UniRun del 2015.