Per segona vegada he corregut la Cursa Atlètica de Tona. Una cursa que sempre es disputa el dia 8 de desembre. L'havia fet al 2009, i hi tenia una espineta clavada perquè aquella vegada em vaig lesionar. Ara, 8 anys després, no hi he tingut cap problema, més enllà de les molèsties més o menys cròniques que arrossego, però que no m'impedeixen córrer. De moment. Toco fusta...
El recorregut m'ha semblat bastant similar al que havia fet al 2009, amb dos canvis importants. El primer, que es puja fins a la pista d'atletisme, i el segon és que no acaba en pujada. De fet, quan arribes a la pista d'atletisme, ja tot és baixada fins a la meta, ben bé els 2 últims quilòmetres. Com que l'inici de la cursa és també en baixada, la sortida és en estampida. Quan s'acaba la baixada inicial, la cosa es comença a regularitzar. La pujada fins a la pista d'atletisme és llarga. Com que en les pujades em defenso bastant bé, crec, poc a poc vaig anar superant les noies que tenia a la vista. I vaig arribar a la pista d'atletisme abans que elles. A la baixada cap d'elles no em va superar. Vaig arribar a la meta en 25m i 42s. 1m i 7s més lent que fa 8 anys. És clar que aleshores el recorregut era un pèl més dur, amb el final en pujada esmentat i, com deia, vaig acabar lesionat.
Resumint. Em vaig treure una espineta que tenia clavada.
Diumenge correré la Mitja de Vilanova. Ja toca fer una mitja, --no en faig cap des de Granollers, al febrer-- i més encara perquè el 28 de gener tinc previst fer la Marató de Tarragona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada