Marató de Barcelona, amb experiment i tot !

L'experiment

Experiment ? Quin experiment ? Si tots els cànons maratonians aconsellen no fer coses extranyes el dia de la marató, com per exemple no estrenar res !. Doncs ves per on avui m'he saltat aquest manament sagrat. I més encara després d'haver escoltat d'un atleta de primeríssim nivell mundial com el rubinenc Carles Castillejo, que ell molts cops estrena sabatilles el mateix dia d'una cursa.  En l'actualitat les sabatilles de còrrer són com un guà. S'adapten perfectament als peus. I les Asics no són cap excepció, evidentment. El que ja no es pot controlar tant és com són els peus de cada persona, i jo he comprovat que tinc un peu dret que deu tenir l'empenya més alta de l'habitual. El cas és que ja feia 3 o 4 dies que em provava les sabatilles amb les que volia còrrer la marató: unes Asics Gel Nimbus 14.
Una sabatilla amb garanties per a no tenir cap problema als peus. Però vet aquí que notava una petitíssima molèstia a l'empenya dreta. No m'acabava de decidir a què fer: vaig còrrer amb elles divendres i dissabte i a estones pensava: cap problema, corre amb elles. I en altres moments em deia: I si aquesta molèstia acaba convertint-se en una ferida i m'aixafa la marató ? Total, que no sabia que fer. Finalment se m'ha encès una llumeta a 15 minuts de l'inici de la cursa. Si al peu dret tenia dubtes, el millor era no posar-me la sabatilla... almenys en aquest peu. Dit i fet. M'he calçat el peu dret amb la sabatilla corresponent del parell que he usat els últims 2 anys per a les competicions. I he vist la llum...! Encara he tingut temps de fer una última prova fent una recta al pàrquing, i he sortit a buscar el meu calaix de sortida, que era el verd.

      Hem sortit uns 6 minuts i mig més tard que l'èlite. Volia anar amb el grup de 3h 30m, però de seguida he vist que anaven massa ràpid: han fet el primer Km en poc més de 4,30. El ritme que tocava era de 5m/Km. Me n'he desentès i he anat a la meva. Unas metres abans del Km 5 he hagut de fer una aturada tècnica per a fer un riuet i calculo que he perdut uns 20 segons. Això m'ha fet passar el 5.000 en 25,16. He trigat 5 Km en atrapar una de les llebres que semblava tenir clar que els seus companys anaven massa ràpid. A partir d'aleshores he anat una bona estona amb aquesta llebre més tranquila, però també ha acabat accelerant. A l'entrar a l'avinguda de la Meridiana (Km 18) amb lleugera pujada, he anat recuperant metres al grupet de llebres i al Km 20 quasi els atrapo. Aquest tram té una pujada suau però continuada que segur que els ha alentit. Però al girar cúa per a desfer el tram (del 20 al 22) han tornat a accelerar. Jo, a la meva. Durant aquesta part de la cursa he arribat a tenir gairebé 3 minuts de marge sobre l'objectiu. És a dir, de mantenir-lo fins al final, hauria acabat en 3h 27m.

Entrant al Km 42 (Foto: Raúl Llimós)

Quan hem arribat al Km 27, un espectacular Àlex Castells, company meu a TV3 i que avui debutava, m'ha passat amb una gran solvència. Seguir-lo hauria estat un suicidi. El cert, però, és que durant 3 Km el veia perfectament un centenar de metres per davant meu, per tant anàvem a la mateixa velocitat; entre 4,58 i 5,02. A l'arribar al Km 30, ha estat l'Arcadi Alibés qui m'ha atrapat. Portava un bon ritme i ràpidament m'ha tret uns metres. He intentat no perdre'l. Ell intentava recuperar 1 minut i 10 segons per aconseguir baixar de 3,30. Jo encara mantenia un coixí de 2 minuts i escaig ben bons. M'ha preguntat quin temps duia i he vist que jo havia començat la cursa tres minuts més tard que ell. Al voltant del Km 34, l'Arcadi ha vist que no baixaria de 3h 30m i ha afluixat el ritme. Això m'ha permès passar-lo. Aleshores m'he centrat en l'objectiu de baixar de les 3h 30m. Encara tenia un marge, però s'anava reduïnt, lenta però inexorablement. L'esforç començava a passar factura i cada Km entre 5,02-5,10 era un petit èxit. La clau era arribar al Paral.lel (Kms 40-42) amb un marge suficient perquè segur que allà perdria temps per culpa de la pujada que hi ha. Veient els parcials que he fet, al final la clau, potser, no ha estat tant els dos últims Km sinó el 38 i el 39, fets en 5,23 i 5,21, respectivament. El 40 a 5,19 i el 41 a 5,09, ja no ha estat suficient per a la remuntada. Quan he passat el 42 he vist com el meu crono marcava 3h i 30m. Al final he acabat en 3h 31m i 24s. 

L'Arcadi ha entrat 4 minuts darrera meu (Foto: Maria Guixà)

  Amb tot, considero que és un bon registre, ja que fa dos mesos vaig fer la Marató de la Costa Daurada en 3h 29m. Tampoc m'he quedat tant lluny.... A més arrossego l'isquio tocat. Cap problema. Era la meva marató número 36 i la 13a a Barcelona, on vaig amb l'any. Vaig fer la primera al 1999. En aquests 15 anys s'han fet 14 maratons per la suspensió de la del 2005 i jo vaig faltar a la del 2007 a l'estar convalescent de les meves operacions.
  Per cert. Si tot va com ha d'anar, aquest any superaré les 500 curses.