No havia corregut mai a Olesa de Montserrat

     Fa 18 anys que corro i ja porto 595 curses fetes. Moltes d'elles, repetides. I és que els corredors populars --almenys jo sí-- sovint preferim repetir aquelles curses que ens agraden, per tal de veure com evolucionem any rera any. Ara, com que hi ha un boom tant gran d'això del córrer, el cert és que cada setmana hi ha també un grapat de curses noves. En aquest apartat n'hi ha de dos tipus: les que són noves perquè celebren la seva primera edició i les que per una raó o altre no havies fet mai abans. És a dir que són noves per a mi. És el cas de la cursa que he fet avui: la Cursa del Foc d'Olesa de Montserrat, de 10 Km, que arribava a la 9a edició. No l'havia fet mai perquè, normalment, en aquesta època de l'any estic fent el descans de la temporada. Fa uns anys deixava de córrer del tot durant un mes. L'any passat va ser el primer que no vaig fer una aturada tan llarga ja que al no fer exercici, m'engreixava. La bàscula em va fer tornar a l'asfalt després de 15 dies d'estar aturat. Faig 1m 72cm i ara mateix estic per sobre dels 73 Kg. La proporció no és l'adequada. Hauria d'estar com a molt, en 70 Kg. I m'està costant molt perdre pes. Haig de menjar millor i defugir els aliments que engreixen. I em costa. Em falta una mica de força de voluntat. Per tant, aquest any he decidit no deixar de córrer, reduïnt, això sí, notablement el volum de quilòmetres. Aquesta ha estat la primera setmana que he aplicat aquest nou sistema. He estat 4 dies aturat del tot (de dilluns a dijous), divendres vaig córrer 1 hora; dissabte, 50m i diumenge het fet la Cursa del Foc. En total, menys de 30 km tota la semana. Penso que m'ha anat bé. He tingut la sensació de descansar i alhora no deixar de fer exercici. La idea és seguir aquest sistema de descans actiu, diguem-ne, dues o tres setmanes, aviam què tal em va.

Amb l'Arcadi, minuts abans de començar la Cursa del Foc.

      Amb l'Arcadi ens hem plantejat fer la cursa d'avui amb molta calma ja que, al marge de fer una calor notable, és evident que no estic gens en forma. I ell m'ha explicat que tampoc. Hem anat fent, xerrant durant els primers 5 Km especialment, a un ritme còmode. La nostra referència era la llebre de 50m (5m/km) De tant en tant jo em girava per veure on era. Cada cop la veia més lluny. Normal perquè nosaltres anàvem clarament per sota del 5m/km la major part del temps. A les baixades ens posàvem per sota de 4,30 sense adonar-nos; al pla 4,40-4,45 i a les pujades a 5-5,10. Sempre sense forçar. Quan faltaven 2 Km per a la meta he intentat canviar una mica el ritme, aviam si era capaç de fer un bon parcial en l'últim 2.000. Una mica més endarrerit, l'Arcadi m'ha seguit sense cap problema. Quan hem entrat a la llarga recta de meta, anavem junts a bon ritme. Erem conscients que baixàvem de 50m sense cap dificultat. Fins i tot baixàvem de 49m. A 100 metres de l'arribada he esprintat. M'imaginava que em seguiria i fariem un bon esprint, però no ha estat així. De tota manera només li he tret 2 segons a la línia d'arribada (imagineu quin esprint tant espectacular que he fet...). Hem acabat en 48m 12s, jo i 48,14 l'Arcadi. Mitjana de 4,49 el Km. I tant feliços !

  La cursa m'ha agradat molt. Trobo que té molt de mèrit que la major part de la cursa es desenvolupi pel casc urbà d'Olesa. He tingut la sensació com si aprofitéssim tots els carrers de la vila ! En altres poblacions de tamany similar a Olesa, ràpidament et fan sortir a alguna carretera per a fer quilòmetres i el casc urbà el trepitges relativament poc. A mí m'agrada córrer en els cascos urbans. Em sento com més protegit. Això vol dir també que els organitzadors de la Cursa del Foc han dedicat temps a dissenyar un circuit pels carrers de la vila. I és que quan organitzes una cursa, entenc que fa il.lusió que els corredors foranis vegin com és la teva localitat. En aquest sentit, enviar-los a una carretera no seria el més adequat... En el GPS m'han sortit 10,15 Km, dins dels paràmetres de marge d'error d'aquests aparells. Per tant, entenc que la cursa estava perfectament mesurada.

    Al 2016 espero repetir a Olesa !  I la setmana que vé toquen els 10 Km de La Maquinista.