 |
| L'arribada (Foto: M. Majoral) |
Aquesta ha estat una setmana atípica perquè no he pogut córrer el què hauria desitjat. La reaparició a Sant Antoni la setmana passada va comportar unes tiretes importants als dos bessons, però sobretot, un agreujament de les meves molèsties habituals a la inserció del tendó d'Aquil·les al calcani del peu dret. Tota la tarda de diumenge passat i dilluns anava coix. Dimarts, en
Jim Serrano em va fer un bon massatge i la cosa va millorar ostensiblement; i dimecres vaig anar a
Resport on el
Dr. Ferran Abat em va fer una punció seca a la zona afectada i la cosa va millorar força. Tant, que em vaig decidir a fer els
10 quilòmetres de Tarragona, emmarcats en una jornada atlètica que incloïa, també, un 5K, un 30K i la marató. Enguany era obvi que no podia fer-la. L'objectiu era, simplement, millorar el registre de Sant Antoni (56min 54s) Crea que podria fer uns 54 minuts, però a l'hora de la veritat he notat la falta d'entrenaments i el vent que ens ha bufat, al marge de la tornada a la zona de meta, que té molts metres en pujada. Amb tot he pogut millorar el registre. Han estat uns escassos 36 segons, però ningú va dir que seria fàcil. He acabat, doncs, en 56min i 18s. Per tant, el pròxim objectiu en un 10K serà baixar dels 56 minuts. Ara mateix me'n faig creus del què era capaç de córrer abans de
les operacions del setembre de l'any passat. És normal, després del què vaig passar, que ara estigui tan allunyat dels meus registres de fa uns mesos. Poc a poc i bona lletra. Sense pressa, pero sense pausa. Seguim !
 |
| Amb en Jordi Gil, de TV3 (Foto: MM) |
 |
| Entrevistat al final (Foto: Mònica Majoral) |
 |
| Abans de començar (Foto: MM) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada