Em vaig abrigar força. Sóc fredulic (Foto: Ariadna Clayton) |
Quan era més jove feia més doblets; és a dir, fer dues curses en dos dies seguits. Habitualment una dissabte i una diumenge. Com que cada 6 de desembre el Club Natació Sant Andreu organitza la seva cursa, caigui en el dia que caigui, enguany això ha propiciat que fes un doblet. Diumenge 5 vaig fer la Pujada i baixada a Guanta i al dia següent, la de Sant Andreu, a Barcelona.
És una cursa de 5 Km i molt plana. Bastant ràpida però mai no hi he fet grans registres, tret de la primera vegada que la vaig completar, al 2007. Aquella vegada vaig baixar dels 20 minuts (19,21) i vaig quedar ben satisfet. En les altres participacions (2016, 2017 i 2019) mai no he baixat dels 21 minuts.
Enguany, després d'haver fet els 12km de la Pujada i baixada a Guanta el dia anterior, l'únic objectiu era córrer per sensacions. Per això em vaig situar bastant endarrera, per a no sortir com un coet. Sortint del darrera, segur que hauria d'esquivar corredors mes lents que jo en el primer quilòmetre i això m'alentiria. Vaig veure que la llebre de 25 minuts em costava atrapar-la. M'hi vaig posar seriosament, però, i cap al km 2,5 la vaig atrapar. I la vaig deixar endarrera. Em trobava molt bé i vaig començar a fer el que faig sempre: plantejar-me objectius a curt termini del tipus "aviam si atrapo a menganito, que va uns centenars de metres per davant meu". Així vaig aconseguir atrapar l'incombustible Gabriel Miquel, que havia sortit una mica per davant meu.
Lluitant amb l'Antoni Roca. Finalment vaig superar-lo de 4 segons (Foto: Pako Beer) |
Al final vaig marcar 23 minuts i 53 segons. No és una gran marca, però almenys vaig baixar dels 24 minuts, que a priori em semblava una bona fita. En total, 43 segons més que en l'última edició, fa 2 anys. Aquell dia no venia de cap altre cursa el dia anterior, però.
La pròxima cursa serà a Terrassa, el 19 de desembre. També serà un 5.000. La 2a cursa Vicente Ferrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada