5 mesos després de començar el 2021 he fet la primera cursa de l'any. Qui m'ho hauria de dir! 5 mesos per a fer la primera! Ja sabem tots qui és el principal culpable. La maleïda pandèmia que ens té a tots fins el dallonsis. El cas és que per fi n'he pogut fer una. Ha estat al tradicional cros de Sants, a Barcelona. A la 42a edició s'ha convertit en una cursa de 5 Km. És la distància que més prolifera ara. Es tracta que els corredors estem la menys estona possible en possible contacte. En un 10 mil estaríem més estona corrent i, per tant, el risc de contagi entre nosaltres, augmentaria. Val a dir que com la vacunació va avançant, el risc es redueix, evidentment.
No tenia cap intenció de fer una gran cursa. Simplement, com sempre, fer-ho el millor possible. Un com complerts els 60 anys el passat 12 de març, tinc claríssim --des de fa temps-- que les marques d'antuvi no tornaran, com és lògic. Volia saber com estava. La idea: baixar dels 24 minuts. Com que la cursa té un tram inicial en baixada, això permet accelerar notablement. Estàs fresc i amb ganes de córrer. En aquest tram he arribat a posar-me a 3,22/Km, evidentment un ritme absolutament insuportable per a mi, però que m'ha fet somniar amb la possibilitat de fins i tot baixar dels 23 minuts. La carretera de Sants, per on transcorre la major part de la cursa, m'ha posat a lloc. Aquest carrer és força trencacames i ho acabes pagant --almenys jo-- en pèrdua de velocitat. Total que he pogut entrar a meta en 23 minuts i 26 segons. I satisfet. Millorant àmpliament la fita que m'havia marcat dels 24 minuts.
Ara poc a poc aniré recuperant el "costum" de fer almenys una cursa cada cap de setmana, si és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada